DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 0h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116
[Chapter Cover]
Part 20, Capítol 98.

Capítol 98

Traduït per Gerard16


Mentre en Cèl·lula tornava victoriós cap al seu espai número 17, dos lluitadors es preparaven mentalment. Es tractava d’en Tapion de l’univers 3 i d’en Krilin de l’univers 9. Mentre que el primer encara no havia ni lluitat a causa de l’abandonament prematur d’un Namekià de l’univers 10, el segon ja havia mostrat habilitats molt efectives contra el seu primer adversari, en Sauza de l’univers 8.

El combat que tindria lloc després del d’en Cèl·lula contra el pirata espacial Bojack determinaria el nivell del músic Tapion i permetria al Mestre Tortuga confirmar la seva força i determinació.

En Tapion no era pas un gerrer extraordinari. Ell era el primer a reconèixer-ho. No obstant, juntament amb el seu germà petit, en Minosha, s’havia hagut d’enfrontar a una criatura ultrapoderosa anomenada Hildegan. Afortunadament, la força física o psíquica no era sempre el més determinant en un enfrontament. Un truc, una estratègia, o fins i tot de vegades una voluntat indestructible, podien fer capgirar la balança. Per neutralitzar en Hildegan calia reunir primer una ocarina amb la qual s’havia d’entonar una melodia, després una espasa màgica i finalment un poder capaç de segellar un ser demoníac en un mateix. Allò havia permès la salvació del poble d’en Tapion i d'en Minosha, que van ser alabats com a grans herois.

El problema havia estat el següent: els dos germans eren incapaços de retenir durant molt de temps dintre els seus cossos les meitats respectives del monstre. Així que ells també van ser segellats en caixes de música i després llançats a l’espai de manera que ningú no pogués tornar a reconstituir en Hildegan mai més. En el context del torneig, en Tapion estava preparat per lluitar per tal d’aconseguir el seu desig.

En canvi, en Krilin havia vingut pel desafiament. Un desig? Si volgués, podria formular-ne un amb les Boles de Drac del seu univers, però no en tenia cap per demanar. El seu únic anhel era lluitar contra combatents formidables. Ara bé, hi havia un petit matís. A través de la seva experiència sabia que existien éssers abominables en els diferents universos. Terribles adversaris amb què els seus companys i ell mateix ja s’havien hagut d’enfrontar. Quan els Vargues van arribar al seu món per proposar-los-hi aquell torneig multiuniversal, en Krilin, en Yamcha i en Tenshinhan van recordar aquells enfrontaments. Si havien vingut era també per vigilar tot allò.

I tenien raó. Ells coneixien alguns adversaris entre la resta de participants. Els Guerrers de l’Espai de l’univers 13, en Cooler i alguns de la seva tropa de l’univers 8, en Dabra i en Babidi de l’univers 11 i l’A-16 de l’univers 12. També hi havia la Videl dels universos 16 i 18. Sorprenentment, hi havia els androides A-17 i A-18, però diferents dels del seu món. En Krilin estava intrigat per aquells universos on la història havia canviat completament a partir d’un sol punt en alguna part de la línia del temps. Una decisió, una reacció, una oportunitat... qualsevol cosa podia convertir dos universos semblants en oposats. Tot i que en Krilin ja havia començat a aprendre més sobre alguns universos, encara li faltaven moltes coses per descobrir.

Especialment, sobre aquest Guerrer de l’Espai, en Son Goku, que em coneix tan bé.

—Ara convidem a en Tapion de l’univers 3 i a en Krilin de l’univers 9 a pujar al ring!

L’anunci va fer sortir en Krilin dels seus pensaments. Va rebre ànims per part dels seus amics i després mirà en Tapion situat una mica a la seva esquerra i davant seu. El darrer demanà l’ajuda d’un Namekià organitzador:

—Senyor organitzador, que m’hi podria portar fins allà?

El Namekià va dubtar un segon abans de començar a levitar sobre el terra. Ja era la segona vegada des que havia començat el torneig. La primera participant que no havia pogut pujar al ring tot sola havia estat la Syd de l’univers 6. Es tractava d’una d’aquelles noies del mateix univers que en Bojack, però que no eren, per res del món, les seves aliades. La Syd havia mort enfrontant-se amb en Vegeta de l’univers 13, qui s’havia mostrat totalment despietat.

Aquesta vegada era en Tapion qui demanava ajuda. Va ser una sorpresa per a molta gent, incloent els espectadors. Aquell fet va minvar molt les expectatives sobre el guerrer de l’univers 3, per qui ja poca gent apostava. A menys que es tractés d’un engany, d’una estratègia per fer creure que no sabia volar, per així poder sorprendre millor al seu adversari.

Encara que aquell fos el cas, en Krilin no cauria al parany. Ell era prou cautelós com per parar atenció a aquest tipus de coses. El Namekià es moria de ganes de veure què acabaria passant. Agafà en Tapion pel canell i l’elevà dirigint-se al ring. A pocs metres sobre la superfície, l’organitzador ja notava aquella gravetat que era deu cops més forta que a la ronda precedent i cent cops més forta que la normal. Deixà anar en Tapion, qui immediatament caigué de bocaterrosa com un sac.

El Namekià volia disculpar-se. La gravetat era una mica massa forta fins i tot per a ell. Havia tingut dificultats per controlar el vol i, per culpa seva, li havia caigut el lluitador.

Tot i que sóc un guerrer Namekià amb una força elevada, aquesta gravetat és massa per a mi. En canvi, sembla que ells no en noten la diferència!

Aixecà el cap per veure un nan que portava una closca de tortuga a l’esquena. Havia fet un salt molt alt des de l’espai número 9, i descendia... o més aviat queia, i no pas dempeus! En Krilin s’estavellà contra el ring prop del Namekià, que estava dret, i d’en Tapion, qui encara seguia panxa avall.

—Uf, peso com una tona! —esbufegà en Tapion, que encara provava d’aixecar-se.

—Casum en la tortuga reumàtica! —s’exclamà en Krilin movent els peus, els qual no tocaven a terra.

Òbviament, ni un ni l’altre van arribar a alliberar-se d’aquella gravetat. I, si això va sorprendre al Namekià, què dir de tots els espectadors? Què podria donar de si un combat entre dos adversaris que només podien arrossegar-se pel ring? I ni això...

—Envolta’m de la teva aura... —murmurà, de sobte, en Tapion per a si mateix.

—Som-hi... Atac d’en Kaito nivell u —digué en Krilin al mateix temps i parant de moure els peus a l’aire.

Immediatament, els dos lluitadors van guanyar força. Una aura vermella brillava al voltant de l’humà, mentre que una altra de violeta aparegué al voltant d’en Tapion. Tots dos s’aixecaren com si la gravetat hagués tornat a la normalitat i llavors es miraren l’un a l’altre durant un instant.

—Pots abandonar si vols, no pateixis —declarà en Tapion en primer lloc.

—És un bon gest per part teva, però no he vingut aquí per no res —li contestà simplement el tap de bassa barbut.

En Tapion brandà la seva espasa i la va sostenir davant seu. Aquella fulla empunyada per una criatura qualsevol no valdria res. Si més no, envoltada de l’aura del seu portador, podia arribar a ser molt perillosa! En Krilin ho sabia. L'energia era més poderosa que qualsevol arma física fabricada a mà o amb màquines. Però, si en Tapion posseïa una arma afilada, en Krilin portava a la seva esquena la millor defensa: una closca de katxin, el metall més dens i dur de tots els universos. Però no era per això que un estava en posició d’atac i l’altre de defensa. En Tapion, amb l’espasa fermament agafada a la seva mà dreta i amb el puny esquerre a punt per copejar, estava en posició de defensa. Era evident que ell no atacaria en primer lloc. En Krilin s’estava ben dret. Semblava com si no estigués preparat per a res, ni per a l’assalt del seu adversari, ni per a atacar. Tot i la seva edat, en Krilin era molt ràpid. Era capaç de reaccionar en mitja fracció de segon.

També avaluava el seu adversari. L’homenet provava de percebre l'energia que desprenia en Tapion a través d’aquella aura que l’envoltava i així poder mesurar-ne la força.

Però fou en va...

Hi havia alguna cosa misteriosa en aquell poder. En Tapion no semblava capaç de resistir un gravetat cent cops més forta que la normal per si mateix. Gràcies a unes poques paraules, aquell poder s’havia alliberat i li permetia de posar-se dempeus. S’assemblava una mica a l’Atac d’en Kaito, però era una altra cosa. Un poder hereditari? Una manipulació genètica? Un poder místic provinent d’un objecte que posseïa? Si aquell era el cas, quin objecte era? La seva ocarina o la seva espasa? Encara li vingué al cap una altra pregunta: quina era la durada d’aquell poder?

Està en posició de defensa... No hauria de mantenir gaire més l’Atac d’en Kaito, he d’atacar.

En Krilin deixà el bastó que duia a la seva mà dreta abalançant-se a tota velocitat cap al seu adversari. A l’altra mà, va fer-hi lliscar la closca de katxin per tal de fer-la servir com a escut. En Tapion reaccionà ràpidament. Es preparà i donà un gran cop d’espasa al seu adversari de baix a dalt. L’home calb va blocar-lo gràcies a la seva closca, la qual en Tapion es pensava que tallaria en dos. En comptes d’això, l’espasa va semblar rebotar-hi. L’ona de xoc va fer vibrar l’arma afilada, fins i tot causant mal al canell del músic. La sorpresa el va impedir de clavar un altre cop de dalt a baix a temps, ja que en Krilin li va propiciar una colzada al ventre. Sense aturar-se a mirar si el seu atac havia causat l’efecte desitjat, va fer servir la seva gran velocitat per reaparèixer darrere d’en Tapion. Li etzibà una forta puntada de peu, tot enviant-lo uns quants metres lluny i deixant un llarg rastre a terra.

En Krilin es quedà al seu lloc esperant la reacció d’en Tapion. S’aixecà i semblava que no hagués sofert mal.

Quina resistència! Té alguna mena de protecció. Hauré de donar-ho tot per travessar-la i clavar cops més potents...

En Tapion va embeinar l’espasa. Havia entès que no li serviria de res.

És massa ràpid per a mi... No puc ni tocar-lo. Gairebé no em dóna ni temps a reaccionar... I aquesta closca sembla indestructible..., pensà en Tapion i després digué al seu adversari—: Ho sento. Hauré de ser més violent a partir d’ara.

Més violent? Però si ni m’ha tocat!, es sorprengué en Krilin en escoltar les paraules del músic. Com pot parlar de “més” violent?

En Tapion es va posar la mà esquerra al canell dret amb el puny tancat i cridà:

—Surt i lluita per mi!

Immediatament després, en Krilin va comprendre l’origen de l’aura i del poder d’en Tapion: una criatura li ho donava. Per tant, un ésser apareixeria i lluitaria en lloc del músic. Això no el desqualificaria. Hi hauria dos adversaris a batre al mateix temps.

Primer, l’aura d’en Tapion es va desplegar al seu voltant, després s’engrandí i, finalment, començà a girar frenèticament com si fossin molts tornados pels quals ell semblava ser-ne l’origen. En Krilin notava com un vent furiós li fuetejava el rostre. Llavors, els tornados formaren un fum espès que prenia forma fins que quelcom de carn i ossos va aparèixer. Era una criatura tan gran com lletja i segurament igual de perillosa.

Era tan gran com un Oozaru, o fins i tot una mica més. Tenia dos peus enormes amb urpes que feien de base a dos grans cames que estaven en angle recte. Si les hagués estirat, hauria pogut doblar la seva altura! El seu tronc era impressionant i molt ampli. Tenia dos enormes braços proveïts de grans mans amb urpes afilades. Finalment, el seu cap semblava tret d’una història de fantasmes, com si hagués sortit del pitjor malson que un nen podria tenir. A tot això se li havia d’afegir un cua molt llarga dotada d’un fibló a la punta que semblava molt afilat.

Davant d’en Krilin, que ja era menut de per si, aquell monstre imposava moltíssim.

—Ostres... Això ja és una altra cosa!

Ell ja havia lluitat amb un Oozaru. Fins aleshores, aquell havia estat un dels seus combats més terribles. No obstant, al costat d’un monstre com aquell, un Oozaru semblava un gran osset de peluix bufó.

Entre els espectadors del torneig, es van sentir, sobretot, crits de joia. Quant a la resta de participants, les reaccions van ser diverses i variades, en funció de si coneixen o no en Tapion. En Vegeku va somriure, recordant que en el seu univers en Tapion havia estat incapaç de retenir en Hildegan sencer en el seu interior. En Goku es va sorprendre en veure’l aparèixer sota les ordres del músic. Es preguntava com haurien pogut arribar a fer-se amics.

Ells encara no sabien que en Tapion no era realment l’aliat d’en Hildegan. El seu amic era en Raichi. Havia estat gràcies al talent immens d’aquell científic que en Tapion havia aconseguit mantenir en Hildegan sota el seu control i fer-li obeir les seves ordres.

—Ataca —murmurà en Tapion.

El monstre va fer un crit esgarrifós, es va girar cap al petit nan que encara es preguntava com lluitar contra un monstre així i llavors l’intentà aixafar amb una pota.

Considerant un monstre d’aquella mida i sota una gravetat com aquella, es desplaçava molt ràpidament. En Krilin, hàbil com sempre, s'escapà efectuant un salt endarrere amb precisió. Va prendre una mica de distància reculant encara una mica més.

—Em sap greu, sóc aquí només pel desig —digué en Tapion més per a si mateix que no pas per a en Krilin. Li feia una mica de vergonya no lluitar ell mateix, però havia deixat de banda el joc net per aconseguir el seu objectiu.

El seu adversari encara no es considerava vençut. Col·locà les mans en un posició ben coneguda i concentrà la seva energia:

—Kame... Hame... Ha!!!

El doll d’energia es dirigí al peu d’en Hildegan que no havia aconseguit aixafar el tap de bassa pelat... i simplement rebotà cap amunt tot perdent-se pels aires.

—Oh... —va fer, sorprès, en Krilin.

El contraatac del monstre no es va fer esperar. De la seva gola sorgí un enorme raig de flames.

—Atac d’en Kaito superior! —cridà en Krilin per escapar-se a temps de les flames ardents—. Kienzan! —cridà aleshores mentre volava allunyant-se del monstre.

El disc d’energia es va crear ràpidament sobre el seu palmell. Amb un gest net i precís, l’envià en direcció a la testa del mastodont.

No va succeir res allà on hauria d’haver hagut un impacte. El monstre gegant es va convertir en un tornado i el disc d’energia el travessà com si no hi hagués hagut res. El Kienzan va continuar el seu curs fins topar amb l’escut invisible que protegia el públic.

—No hi ha res que li faci efecte! Però ara comprenc que no és a ell a qui he d’atacar...

Mentre el fum se li apropava i fins i tot començava a rematerialitzar-se, en Krilin es dirigí cap a baix i després volà a ras de terra cap a en Tapion. Encara el tenia a uns deu metres de distància quan va percebre el moviment de la cua afilada del monstre cap a ell. En Krilin va aconseguir esquivar l’atac novament pels pèls, deixant escapar una exclamació de sorpresa.

Però el monstre no havia acabat. Colpejà amb el puny cap a baix, el qual s’estavellà on hauria d’haver estat en Krilin. S’havia escapat del cop guanyant alçada ràpidament. Però, una vegada més, va haver de lidiar amb la seva cua afilada, que en dos ocasions va fallar a tocar-lo. Sense alè, en Krilin aterrà davant del monstre.

Per fi s’està cansant... Això ja està pràcticament dat i beneït, pensà en Tapion.

El monstre tardava a atacar. Allò va donar temps a en Krilin per establir una estratègia eficaç.

El monstre era ràpid i fort. No hi havia cap atac que semblés que pogués atènyer-lo; o bé l’atac era tan feble que sortia rebotat del seu cos, o bé el monstre es desmaterialitzava en fum per esquivar l’atac. El monstre estava controlat per en Tapion, que era, al seu torn, qui donava les ordres. La qüestió era saber si neutralitzant en Tapion faria desaparèixer en Hildegan o no. A més, havia d’aconseguir apropar-se al músic, el qual el monstre protegia amb eficàcia!

En Krilin tingué una idea. Primer aixecà els braços cap al cel. En Hildegan atacà amb el seu puny, però en Krilin saltà endarrere per esquivar el cop que col·lidí contra el ring. Aleshores, apuntà amb els braços vers en Hildegan. Va disparar un raig d’energia, però passà just per sobre l’espatlla esquerra del monstre.

En Yamcha el bromista, a l’espai reservat a l’univers 9, no va dubtar a burlar-se d’aquell llançament errat:

—Això havia de passar qualsevol dia, no sap ni cap a on apunta! Són coses de l’edat... sort que a mi això no m’arribarà!

—Ximple —l’insultà la Videl que era al seu costat i entenia bé el que havia passat—. Això és el Kakusan Kienzan!

—El meu últim atac! —cridà en Krilin fent explotar la bola d’energia que havia passat de llarg sobre en Hildegan.

D’aquella explosió en sortiren molts Kienzans que es dirigien vers el goliat en diferents angles. Igual que abans i tal com en Krilin ja s’esperava, en Hildegan es convertí en tornados desenfrenats. Allò, a en Son Gohan li va recordar alguna cosa. Tingué una mena de déjà vu. En aquell temps, ell només tenia cinc anys, però tant ell com en Cor Petit se’n recordaven molt bé:

—Va fer servir aquesta tècnica contra els Saibamans i els Guerrers de l’Espai.

—Una tècnica intel·ligent —confessà en Vegeta—. Però no em va fer res en aquella època. Recordo que el Kienzan hauria pogut tallar en Nappa. Si hagués fet servir l’atac d’ara en aquell moment, només jo hauria sobreviscut.

—En Vegeta fent un compliment... Ja és ben estrany —digué en Son Gohan somrient.

—Sé reconèixer quan un mitja merda té inventiva.

—És cert —digué en Cor Petit—. En pocs mesos, va inventar nombroses tècniques. En aquest univers, ha progressat, les ha associat i les ha millorat.

En Cor Petit recordà també el primer torneig en què va participar per eliminar en Son Goku i després conquerir la Terra. Es va haver d’enfrontar amb en Krilin, que li va arribar a donar alguns problemes. Des d’aleshores, havia entès que conquerir la Terra no seria una tasca fàcil. Però ja no hi havia de pensar, en això...

Contràriament als Kienzan originals i a les boles d’energia del Kakusan Kikoha que havia fet servir feia molt de temps en innombrables universos, aquells Kienzan semblaven dotats de raó. Després d’haver travessat els tornados, donaven mitja volta per atacar de nou. Aquell atac, multiplicat per set, era efectiu amb en Hildegan per deixar-lo en estat de vapor, atès que no tenia temps de rematerialitzar-se. En Tapion ho va comprendre molt ràpidament:

Segur que m’atacarà mentre en Hildegan s’esvaeix en el seu propi fum. He de ser...

—Atac d’en Kaito al màxim!

En Krilin ja era molt a prop d'ell. Havia utilitzat tots els seus recursos per desplaçar-se el més ràpid possible. En Tapion no el va veure venir i no es va poder escapar del potent cop de puny a l’estómac. Tot i que l’aura el protegia, va panteixar i va caure a terra.

Sigues bon minyó i queda’t així durant trenta segons, es digué en Krilin. Les regles del torneig requerien estar inconscient durant trenta segons per perdre, però ell s’havia adonat, durant el combat d’en Yamcha, que el fet d'estar incapacitat durant aquell mateix temps ja era suficient. Mentre l’A-18 de l’univers 14 estava conscient, però immobilitzada a terra, un Varga s’havia posat a comptar els segons.

No tinc la suficient experiència per a una lluita com aquesta... , pensà en Tapion, que sentia massa dolor com per moure’s. Tractava, inútilment, recuperar l’alè i aixecar-se abans no finalitzés el compte reglamentari dels trenta segons...

Afortunadament, encara podia comptar amb en Hildegan. A prop, un petit tornado es va materialitzar i la cua afilada del monstre atacà en Krilin. L'homenet, encara fent servir l'atac d’en Kaito, l’esquivà. Just després, un Kienzan travessà la cua, que es va reconvertir en fum.

Un altre tornado es va formar rere en Krilin i en va sortir un puny enorme. Utilitzant l’Atac d’en Kaito al màxim que podia suportar, es va girar i blocà el cop, el qual li va fer igualment mal al braç. El va empènyer uns quants metres pels aires i li va impedir de veure un altre puny que arribava pel costat. En Krilin tingué la fracció de segon necessària per augmentar l’Atac d’en Kaito a un nivell més enllà del que era suportable just al moment de l’impacte. Allò li va salvar la vida, ja que, sinó, aquell cop l’hauria matat immediatament.

Propulsat cap al ring, en Krilin va aconseguir reprendre el control del seu cos just a temps per no xocar contra el terra. No obstant això, va veure venir un altre d’aquells enormes punys. Va esquivar el cop que s’estimbà novament contra el ring.

Ja no faltava gaire temps, però l’Atac d’en Kaito es va fer insuportable fins al punt d’ennuvolar-li la vista al nap-buf glabre. No va percebre que, darrere seu, encara es materialitzava una altra part del cos d’en Hildegan. La cua afilada va colpejar en Krilin a l’esquena sense matar-lo, però propulsant-lo amb força vers el ring.

En Krilin no va resistir els dos xocs i s'enfonsà en la inconsciència. Mentre en Tapion s’aixecava finalment, els Vargues confirmaren el resultat del combat:

—Victòria d’en Tapion de l’univers 3!

Malgrat aquella victòria, estava decebut.

M’ha anat d’un pèl. Hauré de trobar una tècnica més efectiva...

De fet, es tractava del seu primer adversari. Hi havia moltes possibilitats que els següents fossin encara més difícils. Començant per en Cèl·lula, un ser capaç de regenerar les parts del seu cos com un llangardaix.

En Krilin va ser transportat per un Namekià fins a l’espai de l’univers 9. Els seus amics el van envoltar. Ell encara estava inconscient, però el gran hominoide verd es posà a curar-lo. En pocs segons, les seves ferides desaparegueren i finalment es despertà.

A diferència d’en Tapion, i malgrat la seva derrota, en Krilin era feliç amb la seva actuació. Ho havia donat tot i, durant un combat, la sort sempre podia fer inclinar la balança. No havia estat culpa seva.

A partir d’aquell moment, a l’univers 9, només hi quedava en Tenshinhan, que s’hauria d’enfrontar contra en Bu de l’univers 4...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語EspañolItaliano中文DeutschPortuguêsPolskiNederlandsTurc
Português BrasileiroMagyarGalegoRomâniaРусскийNorskCatalàLietuviškaiCroatianEuskeraSuomeksi
KoreanSvenskaБългарскиΕλληνικάעִבְרִיתEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDansk