DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 10h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 24, Capítol 116.

VINT-I-QUATRENA PART: LES ESCAPADES D'EN BU

Capítol 116

Traduït per Bardock


—Abans d'entrar en el mode nocturn —va continuar el Varga—, ens agradaria fer un anunci especial. Amb l'autorització dels Kaitoxins, a partir de la meitat de la tercera ronda començarem un torneig paral·lel compost dels competidors eliminats i espectadors dels vint universos que hi vulguin participar. Seran combats dobles organitzats com a interludis per divertir els nostres benvolguts espectadors i permetre als nostres participants de poder combatre!

Una agitació s'emparà dels candidats davant l'idea de la disputa d'aquests combats suplementaris. A més, serien combats dobles! A l'univers 8, els membres de les Forces Especials d'en Ginew estaven bojos de joia:

—És l'hora de tornar a entrar en escena! —va exclamar en Rikum—. Podrem recuperar la confiança del senyor Freezer!

—Només els guerrers menys forts seran allà, però serà suficient per mostrar què sabem fer! Les Forces Especials d'en Ginew no recularan! —va continuar en Burter.

—Jo també hi participaré —va interrompre en Cooler, a prop d'ells tot refredant els seus ardors—, necessito desfogar-me i vosaltres sereu un excel·lent sac de boxa.

—Hm, hm —va estossegar una veu a prop d'ells—. Jo també estic interessada a participar!

Tots es van girar i van empal·lidir en veure la Kaitoxin de l'Oest, qui esguardava particularment en Burter amb un aire burleta. El soldat, qui encara notava el cop dolorós que li havia etzibat l'altre déu a la primera ronda, gairebé va desmaiar-se. Els cops d'aquells éssers divins no es podien prendre pas a la lleugera. El Varga, uns instants després, va prosseguir:

—Tots els interessats poden acudir a l'espai 1 amb el meu company i així inscriure-us amb el vostre nom.

Durant una quinzena de minuts, els lluitadors es van presentar al lloc indicat, atabalant el Varga responsable amb una allau de peticions. Va caler la intervenció dels Namekians per organitzar una inscripció una mica més calmada i ordenada. En la fila d'inscripció, es veien els caps de, per exemple, en Satanàs Cor Petit, qui, en escoltar l'anunci amb la porta oberta, necessitava distreure's dels seus pensaments, o també en Dabra i en Raditz. Alguns com en Trunks i en Goten de l'univers 16, o en Burter i en Jeice, facilitaven el seu nom en conjunt per formar part del mateix grup. Al final, el Varga presentador va recapitular amb una fitxa a la mà tot fent una pausa a cada univers:

—Aquí la llista dels participants del nostre torneig paral·lel: la Kaitoxin de l'Oest de l'univers 1! En Satanàs Cor Petit i en Bardock de l'univers 3! En Sauza, en Burter, en Rikum i en Jeice de l'univers 8! En Tenshinhan, la Videl i en Yamcha de l'univers 9! En Dabra de l'univers 11! L'A-16 i en Trunks de l'univers 12! En Raditz i en Nappa de l'univers 13! L'A-17 de l'univers 14! En Trunks, en Goten, en Gotrunks, la Pan i en Cor Petit de l'univers 16! En Cèl·lula Junior de l'univers 17! La Pan i en Cor Petit de l'univers 18! I per acabar, en Naurb, en Tidar i en Xeniloum de l'univers 19!

Un malestar palpable va recórrer pel públic com a conseqüència d'aquest anunci. Es feia estrany que manqués un nom en aquella llista, però no gosaven pensar en el personatge en qüestió. Una veu va elevar-se a través del silenci:

—Oh, quina becaineta! I és que he endrapat com un golafre! Què passa? Per què tothom està callat?

Tothom va mirar el Guerrer de l'Espai que acabava de despertar-se. En Vegeku es trobava ajagut al bell mig de diverses taules en cercle on s'havia afartat a una velocitat vertiginosa. Tan ràpid que havia caigut de son per l'avorriment acumulat de no haver poder seguit a la segona ronda. Després d'un instant de silenci feixuc, la Bra va posar-se a cridar:

—Ets un penques! Has perdut l'oportunitat del segon torneig, passerell!

Mentre l'ésser fusionat s'enfadava sense comprendre la raó d'aquells retrets sota la mirada avergonyida dels seus companys, els altres competidors van esbufegar davant l'idea que aquell monstre poderós no participés en vista de la possible carnisseria desproporcionada que podria provocar. Per a en Goten i en Trunks de l'univers 16, que en Vegeku s'hagués adormit era una benedicció! Finalment, en Gotrunks seria, de lluny, el més poderós dels lluitadors! El Varga va finalitzar:

—Les inscripcions ja estan tancades. Ara canviarem la lluminositat de l'estadi al mode nocturn durant una desena d'hores. Per tant, podeu descansar i gaudir del confort dels vostres apartaments. Us desitjo una bona recuperació per als propers combats!

A la sala de control, els Vargues van començar a abaixar la llum artificial mentre els espectadors marxaven a poc a poc de les grades, igual que els combatents que es retiraven dins els seus apartaments. Tal com era habitual, en Cèl·lula va romandre dempeus al mig del seu espai fixant com el seu futur adversari entrava dins el passadís de l'univers 3 mentre els seus cel·luletes rondaven jugant. En Tapion no era una veritable amenaça per a ell, però la seva criatura l'intrigava força. Trobava interessant la seva forma d'evitar els cops directes tot evaporant-se, però no dubtava gens ni mica que el deixaria fet una coca sense problemes. Tenia, exponencialment, bastanta més força i velocitat que aquell vell d'en Krilin. El combat li serviria com a molt per aguditzar una mica més els seus reflexes. Podria abatre la marioneta d'un sol cop, però per què fer-ho si, segons els seus càlculs, s'hauria d'enfrontar de ben segur amb en Vegeta a la següent ronda? Segons el que havia vist, en Kakarot de l'univers 13 no sobrepassava el primer nivell de força de Superguerrer, mentre que el príncep caigut del divuitè univers havia desplegat una enorme força durant l'assalt del Djinn i sabia que encara no havia tret tot l'estam. L'ésser perfecte va somriure front la perspectiva d'un combat contra el seu antic enemic, un enfrontament que es preveia memorable. Però primer s'enfrontaria legalment contra aquell monstre gegantesc i milloraria encara més per trepitjar tots aquells insectes, guanyar el torneig i mostrar a tothom qui era veritablement l'ésser més poderós i perfecte de tots els universos existents.

Igual que en Cèl·lula, els dos Cor Petit restaven flotant a l'exterior amb les cames encreuades i els ulls clucs. Es podria dir que s'havien adormit, però es comunicaven telepàticament. La seva discussió es centrà sobre la inquietud comuna durant els esdeveniments de la jornada, sobretot el comportament d'en Bu de l'univers 4. Els seus actes havien estat violents i irracionals, però no havien apercebut cap intenció malèfica que emanés d'ell, al contrari del que podrien sentir d'en Babidi, dels Saiyans de l'univers 13 o de la família dels Dimonis del Fred. Talment com el Djinn havia dit, aquest estava constituït de milions de personalitats diverses, i les antigues divinitats de la Terra havien notat clarament una influència típica dels Guerrers de l'Espai en les seves accions i paraules.

Allò que semblava motivar l'ésser més poderós de l'univers 4 era el gust per l'espectacle i el desafiament. Malgrat que semblava dòcil i amical, havien de desconfiar d'ell, tal com testimoniava la seva reacció desproporcionada durant la jornada. La seva atenció també es va centrar en el famós XXI, qui no els intrigava només a ells, sinó a tot l'estadi. Aquell mag havia aconseguit vèncer en Vegeku, l'entitat més poderosa de tots els temps, amb l'ajuda d'una simple fórmula màgica. Ningú no sabia res d'ell, tret que era un gran talent de la bruixeria. Fins i tot en Babidi s'havia estremit durant la seva aparició en el seu combat en sentir un poder que el sobrepassava amb escreix. Encara hi havia molts misteris, però segurament es descobririen en la continuació del torneig.

A l'apartament de l'univers 18, els participants i els seus acostats es preparaven feliçment per anar a dormir. En Trunks i en Son Goten parlaven de forma agitada sobre el seu combat de l'endemà:

—Què penses d'en Bu? Creus que en Gotrunks tindrà cap possibilitat contra ell? Sembla increïblement poderós!

—La veritat és que no ho sé, però ara tenim nous asos a la màniga. En Vegeku ens ha explicat com ferir en Bu seriosament i això no hauria de ser gaire difícil d'assimilar. El problema serà la durada de la fusió, però si ens esforcem al màxim des del principi amb tot el nostre poder aconseguirem executar la tècnica capaç de destruir-lo!

—O trobar una manera de fer-lo desaparèixer temporalment en cas que sigui massa fort. Com quan el vam tancar, te'n recordes? Encara em pixo de riure quan penso en la cara d'en Cor Petit tractant de passar-nos-el!

—I tant!

Ambdós esclafiren a riure. De mica en mica, la confiança en ells mateixos tornava. Realment existia un mètode de vèncer aquell Bu superpotenciat o, almenys, d'agafar avantatge com quan van lluitar antany.

—Hem de creure fermament —va reprendre un Trunks motivat—, que serà un combat espectacular!

—Les passarà magres —va enfilar-se en Goten—, i coneixerà el significat d'enfrontar-se amb en Gotrunks el poderós!

—Ehem —els va interrompre la Pan, la qual els escoltava des de feia uns instants—. No sou vosaltres qui gairebé heu estat vençuts per un gat?

Els dos amics es van crispar a causa d'aquell record dolorós. Sense preavís, en Son Goten es va girar i va llançar-li un coixí a la noieta, la qual va esquivar-lo amb un moviment de testa i, transformant-se en Superguerrera, va atrapar-lo per reenviar-lo al seu oncle, el qual va rebre'l de ple al rostre i es va desplomar al terra totalment atordit. En Son Goku i l'Ub van començar a riure's per les butxaques mentre que en Trunks, al seu torn, s'endinsava en una batalla de coixins amb la Superguerrera, qui el va derrotar sense problemes. En Vegeta, sense dir ni ase ni bèstia, va tancar els ulls i es va dirigir a la seva habitació sense exhibir a ningú el somriure que es dibuixava al seu visatge. Realment, apreciava la filla d'en Gohan i, en més profund del seu ésser, era feliç de viure en aquella era de pau i felicitat i de poder assistir a aquest tipus d'escenes. Però el seu objectiu romania clar i concís en el seu esperit: trobar-se amb en Goku en el torneig i lluitar contra ell amb tot el seu poder. Estava gairebé convençut que guanyaria, tenint en compte que el seu rival es conformava amb el tercer nivell. Tenia una gran sorpresa preparada i ni en Kakarot ni en Cèl·lula l'aturarien.

Mentre una atmosfera relaxada dominava a can Son Goku i companyia, a l'univers 1, en la sala de descans, era precisament el contrari. En Kaitoxin del Nord entrà sense fer soroll a la sala, tancà la porta i s'instal·là a la taula en què es trobava a l'altra banda en Kaitoxin de l'Est amb una mirada seriosa. Aquest va dir amb veu baixa:

—Gràcies per venir i per haver respost a la meva crida.

—O sigui que eres tu qui ha fet el senyal! —respongué el seu camarada amb el mateix to de veu—. Ha sigut tan discret que em preguntava qui ho havia fet.

—És una reunió secreta —va explicar en Kaitoxin de l'Est—, ningú no en sap res de la seva existència, ni que s'està celebrant. Això que diré aquí quedarà entre tu, jo i en Gast Carcolh.

Sorprès, en Kaitoxin del Nord va esguardar les rodalies esperant veure aparèixer el Namekià gegant en un racó de la sala. Va dir amb veu poc ferma:

—D'això... en Gast de l'univers 7? És... aquí? No el veig per enlloc...

—La seva presència no és necessària —va precisar l'altre Kaitoxin—, vaig interrogar-lo abans de començar la nit artificial i tinc informació molt important que he de compartir amb tu. Passem al tema més important. No trobes estrany el comportament del Gran Kaitoxin?

—Sí, justa la fusta! —va reaccionar el seu interlocutor—. No és habitual que hagi exculpat en Bu, i hagi assumit tota la responsabilitat. Nosaltres sempre hem prioritzat la seguretat i ha decidit fer tot el contrari!

—Exacte. Crec que està sota el control d'en Bu. I en Bu fa veure que és el seu presoner!

—Jo tampoc no me'n refiava. He observat el seu cervell, la seva ànima i els seus moviments. Però... tot funciona amb normalitat! El nostre superior raona perfectament, sense cap signe de manipulació mental.

—Sabia que ho faries —va assentir en Kaitoxin de l'Est—. En un cas com aquest, un control de la ment no s'escaparia de la teva vigilància. Però hi ha una altra cosa. He parlat amb en Gast i m'ha dit literalment: "La tècnica que he fet servir sobre en Bu no hauria de ser copiada tan fàcilment. Val a dir, però, que no dubto de les seves capacitats, senyors Kaitoxins, però em sorprèn molt que ho hagi aconseguit". Preocupat, li he preguntat si podia esbrinar si l'estava utilitzant en aquell precís moment. I vet aquí la seva resposta: "No. Aquesta tècnica no es pot detectar. No hi ha forma de saber si l'està executant o si la simula".

—Aleshores —va resumir en Kaitoxin del Nord—, tots dos creieu que en Bu en realitat no és un presoner i que actua de forma complaent amb el Gran Kaitoxin? Però per què? Posaria la mà al foc i no em cremaria que no està sent manipulat!

—No ho dubto pas —va concedir el seu company—. Però no ho sé... això em fa mala espina. Mentre no estem del tot segurs, l'hem de seguir vigilant.

Els dos déus es van recloure en el silenci, amb posat seriós.

Mentrestant, a l'univers 3, en Tapion s'havia instal·lat a la taula de la sala d'estar per beure la darrera tassa de te. En Raichi, tal com era habitual, es trobava assegut a prop d'ell sobre la seva bola de cristall abans d'anar a dormir. En Tapion va expressar les seves inquietuds al seu vell amic:

—La jornada d'avui ha estat extenuant, però demà ho serà molt més. He observat en Cèl·lula en el seu combat i em sembla increïblement fort. Quins consells em donaria per enfrontar-m'hi i poder guanyar?

El Tsuful no va dir res durant vint segons, perdut en les seves reflexions. Tot seguit, va fer un glop de te abans de dir:

—No sabria dir-te què. En Cèl·lula és extremadament poderós. Quan el seu fill s'ha incorporat a les files dels meus fantasmes, s'ha convertit, de lluny, en el més poderós de tots. Pel que fa a la versió adulta, no sé si en Hildegan serà capaç de vèncer-lo. Si més no, primer hauries de pensar en la forma de protegir-te. T'has adonat durant el teu combat contra aquell nap-buf que tu mateix ets el teu propi punt feble. Aprofita aquestes hores de descans per reflexionar sobre què faràs. Si no trobes cap solució, hauràs d'abandonar o bé lluitar sense grans esperances de victòria.

El guerrer va assentir amb una mirada greu. Es va aixecar després d'acabar la seva tassa de te i es va inclinar endavant com a signe de respecte i per saludar el vell doctor. A continuació, va anar a dormir a la seva habitació, contigua a la sala d'estar. Potser durant la nit acataria el seu consell. En Raichi era una altra història. Havia de lluitar contra aquell Namekià gegant. No tenia res en contra dels Namekians, ans al contrari, els considerava un poble pacífic i respectable.

Malauradament, volia guanyar el torneig, si no la seva rancúnia el turmentaria eternament pensant que els Saiyans continuaven vivint i perpetrant atrocitats en altres planetes. Havia exterminat la gent primitiva de l'univers 10, però encara no era suficient. Als universos 16 i 18, aquells monstres semblaven afables a primera vista, però això no complaïa al Tsuful, l'odi inextingible del qual revifava irremediablement quan veia un d'aquells micos filosos. Va tombar lentament la testa vers la porta d'en Bardock i la fixà durant una estona amb els ulls plens de còlera. Podria matar-lo en aquell moment atès que havia perdut contra en Cold i ningú no ho notaria.

Va continuar reflexionant sense dubtar que el pare alternatiu d'en Goku també estaria contemplant la porta, assegut a la vora del llit llest per defensar-se. Sospitava que en Raichi segurament voldria desempallegar-se d'ell, però els seus pensaments es van centrar en les visions dels darrers dies. Quan el Namekià havia empresonat el dimoni rosa, va comprendre que la resta de les seves visions es complirien tant sí com no. El perill més gran residia en en Vegeku, un ésser el poder del qual l'havia subjugat fins al punt de fer-lo tremolar. Si es revoltava en contra de tothom ningú no podria aturar-lo. De fet, podria anar a veure els Déus de l'univers 1 a fi d'explicar-los què havia vist perquè sabia que era possible canviar el futur. Això no obstant, com que ja havia perdut, no estava preocupat pel que pogués passar. Si no havia marxat era per dues raons: la primera, veure els seus fills d'una realitat diferent lluitar. Tal com sospitava, en Raditz no estava ni estaria mai a l'alçada fos quina fos la dimensió de què procedís. En contraposició, el seu fill petit havia atret la seva atenció. Si en Kakarot de l'univers 13 era un autèntic psicòpata en potència, el seu altre fill provinent de l'univers 18, l'intrigava molt. Malgrat la seva aparença simple i el seu comportament poc digne d'un Guerrer de l'Espai, havia notat en ell una força extraordinària. Quan en Cold l'havia llançat contra l'espai 18, en Goku s'havia transformat immediatament en aquella forma amb els cabells llargs i plena de raigs que havien fet servir en Vegeku i en Vegeta de l'univers 13. Així, havia aconseguit anular l'explosió de la presó d'energia d'en Cold i evitar la seva destrucció gairebé segura. A més, s'enfrontaria contra en Freezer en el seu següent combat. Estava impacient per veure el seu fill, encara que fos un altre, estomacant aquell llangardaix immund i humiliant-lo d'una vegada per totes.

L'altra raó d'en Bardock era assistir a les derrotes d'en Cold i d'en Raichi. Tot i que no havia pogut véncer el Dimoni del Fred, estava segur que la seva visió es compliria encara que ell no en fos l'autor. Notava en la filla d'en Vegeku un potencial tan devastador com el del seu pare i volia veure què succeïa. Quant a en Raichi, havia d'eliminar-lo amb les seves pròpies mans mentre l'accés a les Boles de Drac fos prohibit. Assaboriria la seva venjança d'una forma o d'una altra. Així i tot, tenia curiositat de veure com el Tsuful se les apanyava per fer front a un adversari d'aquella envergadura, ja que el propi Guerrer de l'Espai reconeixia que no estava a l'altura.

Els dos enemics, perduts en els seus pensaments, s'acabaren submergint en un son profund.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu