DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 1h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 21, Capítol 104.

Capítol 104

Traduït per Rei Vegeku


Per tal que el següent combat pogués començar amb normalitat, el ring esfèric es va reparar tot sol en acabar el combat entre en Nekomajin i en Gotrunks. Un cop tot tornava a ser al seu lloc, els Vargues van anunciar el següent combat:

—Nou combat: en Bu de l'univers 4 contra en Tenshinhan de l'univers 9!

Els dos combatents van volar envers el ring des de les seves respectives àrees. En Bu semblà aterrar sense problemes, a diferència d'en Tenshinhan, que tenia la sensació de pesar una tona...

A l'inici de la segona ronda el ring havia duplicat la seva força de gravetat, augmentat fins a uns 100G. Per a la majoria de criatures del multivers, aquella força hauria estat suficient com per placar-los contra el sòl i matar-los. Alguns podrien sobreviure'n. Alguns éssers còsmics, com en Bu de l'univers 4, no tenien cap mena de problema. Fins i tot els més entrenats i habituats a superar els seus propis límits podrien córrer perill.

Malgrat tot, es requeria d'una increïble resistència física i constant. En Tenshinhan en patia les conseqüències, igual que el seu company Krilin anteriorment. Mantenia el seu cos ben dret sobre les seves cames esteses i sense necessitat de recórrer a l'Atac d'en Kaito.

«Aquest ring de 100G... és increïble! —pensà, mirant la superfície grisosa del sòl».

Davant seu, en Bu somrigué abans de dir:

—Et respecto molt, Tenshinhan, però no tens cap possibilitat. Et donaré cinc minuts d'avantatge. Tu ataca'm tot el que vulguis, no em penso defensar pas.

—Ets molt generós.

En Tenshinhan havia rumiat sobre la lluita durant algunes hores. Amb tot, ja sabia el resultat més probable. Tot i així, al llarg dels anys havia après que, per molta diferència que hi hagi entre dos adversaris, la conclusió d'una lluita no està mai escrita.

Veient que l'home de tres ulls encara no havia fet ni un sol moviment, en Bu prosseguí:

—No vull que et prenguis malament la derrota que t'espera. Honestament, segurament siguis l'humà més poderós i amb més talent que m'hagi trobat mai.

«M'està afalagant? Per què s'hi molesta? En què carai pensa?»

En Bu seguia parlant sense moure's:

—Encara ets viu al meu univers! Justa la fusta! No t'he absorbit! Encara que les teves habilitats m'interessen una mica, ho he fet com un detall per als meus amics Terrícoles. Evidentment, per a aquells que ja he absorbit... Bé! Això serà breu. Però no és culpa teva. Simplement, la diferència de nivell entre nosaltres dos és molt gran. No tens res a fer.

«Intentaré aprofitar-ho...»

—Has absorbit a tothom... Digues-me, també has absorbit altres Terrícoles?

—A cap lluitador Terrícola. Si et refereixes a això.

—I el Mestre Mutenroshi? És lliure?

—Aquell vell? És clar.

—Per casualitat vas anar al món dels morts per absorbir el Mestre Mutaito?

En Bu no respongué immediatament. Necessitava pensar durant un instant la pregunta d'en Tesnshinhan. A continuació, va deixar anar:

—No, per què? Et preocupes pels teus avantpassats? Fes-ne via, cinc minuts passen volant...

—Així no deus conèixer aquesta tècnica...

En Tenshinhan va posar la seva mà en una butxaca amagada de la seva capa i va llançar un petit objecte vers el seu rival. En Bu no es va moure. Ni tan sols va poder esbrinar anticipadament de què es tractava. De cop i volta, en Tenshinhan exclamà:

—Mafuba!!

En Bu va ser pres per una poderosa espiral d'energia.

—Hm. De debò?!? —sospirà el dimoni mentre girava al voltant de l'objecte misteriós caigut a terra.

L'energia controlada per en Tenshinhan es dirigí vers la futura presó del participant de l'univers 4. L'objecte posseïa, en efecte, una obertura talment com una pilota inflable. I, efectivament, es va inflar a una velocitat vertiginosa!

El cos d'en Bu, agitat per l'energia, fou aspirat abans de ser capturat. Quan el Mafuba cessà, l'objecte va adquirir forma: era un flotador de platja amb la figura d'en Shenron!

En Bu estava presoner i si passaven trenta segons comportaria la seva derrota. A les grades, els espectadors, absorts, retenien l'alè.

—Quina bona pensada! Nosaltres també hauríem d'haver-ho intentat... —digué en Goku, molt impressionat del seu amic.

Passaren els segons que es poden comptar amb una mà humana, atès que hi ha éssers amb tres o quatre dits, d'altres amb set, dotze, setanta-set mil, amb tentacles... En Tenshinhan seguia en guàrdia, tot i que no serví per a res. Apareixent darrere seu, en Bu s’inclinà lleugerament i recolzà una mà sobre la seva espatlla:

—Bravo, quina mestria!

En Tenshinhan va deixar anar un sanglot de sorpresa, però no va reaccionar ni es va allunyar. Sabia que no era una lluita a mort i que la seva vida no corria perill independentment de la força del contrincant. Fins i tot, en Tenshinhan ho considerava joc net. En Bu precisà quelcom:

—Però sé neutralitzar el Mafuba, i no he volgut esguerrar-te el teu gran moment de glòria...

—Neutralitzar el Mafuba?

En Tenshinhan estava estupefacte. Com carai, en Bu, podia conèixer una tècnica que inutilitzés el Mafuba? Això només podia significar que havia hagut de lidiar amb el Mafuba abans, o bé que havia absorbit algú que el coneixia. Però no havia absorbit ni en Mutenroshi ni en Mutaito!

—De fet —prosseguí en Bu—, vaig absorbir en Cor Petit.

—En Cor Petit?

En sentir aquell nom, en Tenshinhan va dirigir una mirada cap als espais 16 i el 18. En Yamcha, que havia fet mans i mànigues per aconseguir informació dels altres participants, li havia explicat que l’univers 4 era una derivació dels universos 16 i 18. En aquests hi havia un Namekià anomenat Cor Petit, però no era igual al de l’univers 3, aquell que ell coneixia...

A en Tenshinhan se li acabà el temps per pensar extensament que en Bu digué:

—Bé... Per a la teva informació, segueixo segellat a dins... però no al complet. He escampat trossets meus pertot el ring!

Acabades aquestes paraules, un munt de parts del ring es tenyiren de rosa com si fossin xiclets vivents i s'alçaren uns deu metres per sobre del sòl. Com a mínim n’hi havia una cinquantena davant d'en Tenshinhan. L'humà fou convençut que n'hi havia pertot el ring.

—Potser hauries de llançar un Mafuba per cadascun d’ells, no? —proposà en Bu.

—Què?

—Que potser no n’ets capaç? —el desafià el dimoni rosa, materialitzant subtilment la mateixa quantitat de recipients que trossets d'ell escampats.

Els objectes rodolaren pertot el ring. Hi havia de tota classe: flotadors, ampolles, cofres, rentavaixelles, rentadores...

Amb un somriure, en Tenshinhan va decidir acceptar el repte mentre a l'espai 9 els seus camarades es van quedar de pasta de moniato:

—Però no se suposa que el Mafuba consumeix tota l’energia vital? —va preguntar la Videl.

—Sí —respongué en Krilin—. Però avui dia hem assolit tal nivell que només en gasta una petita part.

—Tot i així —afegí en Yamcha—, si comptem el nombre de parts pot ser arriscat! D’altra banda... és un desafiament a l'altura de la nostra gran bombeta!

—Sempre que el veig en acció —incidí en Trunks—, em quedo bocabadat. Tinc plena confiança en ell.

—Si hagués acceptat la meva proposta —va intervenir el Venerable Kaitoxin—, hauria pogut fer servir aquest truc tan fàcilment com posar-se una samarreta.

En Yamcha i en Krilin es van intercanviar una mirada. Tècnicament, posar-se una armadura o una samarreta no era gens complicat. Però, per a en Tenshinhan? Els dos humans es van tombar vers en Kaitoxin, que, en veure les seves expressions, va decidir canviar de metàfora:

—O explicar una broma, si ho preferiu...

Tots els de l’univers 9 esclataren de riure.

Al ring, en Tenshinhan feia massa estona que estava concentrat i va decidir posar fil a l'agulla. Per primer cop a la seva vida, i molt possiblement per últim, va generar un Multi-Mafuba! Cada petita porció d’en Bu, incloent el cos sencer que romania al seu costat, s'envolaren en totes direccions! I, sobtadament, en Tenshinhan va apercebre una energia envers ell. Era un contra-Mafuba! Desplegant tota la seva energia amb l'ajuda d'un simple Atac d'en Kaito, el calb llargarut va poder dirigir cada energia vers els seus recipients. Però altres contra-Mafuba van dreçar-se al seu voltant.

«En Bu adora passar-s'ho d'allò més bé! —pensà en Tenshinhan, suant i intentant desviar totes les contres fins que tots els recipients van ser segellats.»

De nou, els espectadors esclataren de joia i després de sorpresa en veure que en Bu reapareixia prop d'en Tenshinhan.

—Ostres, em sap greu! Diria que no t’he donat prou recipients! Que despistat que sóc! Però ja he vist el que volia veure. Enhorabona!

Altres minúscules parts d’en Bu començaren a engrandir-se per fer-se visibles als ulls del seu adversari. Encara hi havia trossos pertot arreu.

—Has escampat trossets pertot arreu... o només estàs pel ring? —preguntà l’humà.

—Sí, per què? —mentí en Bu.

En Tenshinhan va desplegar la seva percepció pels aires a fi d'esbrinar si els "trossos" del seu adversari es trobaven en estat de partícula... però no va detectar res. Aleshores, va decidir donar-ho tot:

—Per això!!!

S’enlairà molt amunt del ring, deixant en Bu al seu lloc, a menys que el seu adversari hagués decidit veure la seva propera acció sense moure's ni una sola polzada. Tot seguit, concentrant la seva energia a l’esquena, va fer aparèixer dos nous braços. Era una tècnica antiga, però es disposava a combinar-la amb una altra.

—No me'n sé avenir —va fer en Krilin, estupefacte—. Tot i haver innovat amb el Mafuba, es disposa a intentar-ho!

En Ten col·locà les seves quatre mans, una darrere l'altra, en forma de triangle. En Son Goku va reconèixer que es tractava del Kikoho, la devastadora tècnica que fins i tot superava el Kamehameha, però amb la pega que gastava tota l'energia vital de cop.

Era cert que durant els últims trenta anys l’home de tres ulls havia perfeccionant la tècnica i havia creat el Shin Kikoho. La versió simple del Kikoho desplegava l’energia màxima de l’usuari i deixava a aquest moribund. El Shin Kikoho permetia d'unir diferents Kikohos, a més a més de ser millorats individualment. Eren més senzills de preparar i llançar-los amb més rapidesa fent decréixer lleument l’energia acumulada. Com a resultat d’això, l’usuari no corria tant de risc a menys que disparés una dotzena d'atacs seguits. Als universos on en Cèl·lula va arribar a la seva segona forma, en Tenshinhan va aconseguir mantenir-lo a ratlla mitjançant una cadena de Shin Kikoho. Sobrepassat amb escreix per la criatura monstruosa, va utilitzar aquesta tècnica tan efectiva i demolidora encara que sabia el risc de mort que corria.

Tot i així, la variant que estava utilitzant contra en Bu era força diferent. Utilitzant els quatre braços podia doblar la potència, així com l'efectivitat i el control de l'energia que llançava. No obstant això, tal com era habitual, s'acostava a les portes de la mort sense reflexionar en un hipotètic suïcidi.

Un cop llest, en Tenshinhan va disparar el seu atac:

—Nibai Kikoho!

—Oh... —sospirà en Bu, quasi encegat mentre l'enorme font d’energia queia a sobre del ring i d'ell.

Encara que l’atac no era precisament ràpid, abastava una gran extensió. De fet, això no inquietà a en Bu i no tractà d'escapar-se'n, però, si hagués volgut, s'hauria esfumat sense problemes. Enlluernant els espectadors, el Nibai Kikoho va impactar violentament contra en Bu, cremant-lo immediatament abans de fer esclatar les cèl·lules del seu cos amb una explosió eixordadora. Malgrat la ferocitat de l'atac, l’home de tres ulls seguia amb unes bones reserves d’energia. Continuà disparant el seu atac, tocant i vaporitzant el ring. A continuació, va percudir i perforar el sòl de l'estadi amb facilitat tot creant un forat profund. Cap criatura “normal” no hauria pogut sobreviure a un atac com aquell. L’única manera era ser superior al llançador, o bé ser pràcticament immortal i indestructible com en Bu.

Quan la brillantor de l’atac es va haver esvaït, els espectadors i els altres combatents obriren els ulls. Un Varga no va trigar a xisclar a través del micròfon:

—El ring ha estat arrasat!

Llavors, va deixar anar un enorme "cuac" en veure que l'enorme forat amb una forma perfecta de rombe havia perforat també l'asteroide.

Sense alè, en Tenshinhan féu desaparèixer el seu segon parell de braços. Aleshores va descendir lentament, fins que milers de trossos diminuts d'en Bu s'aglutinaven per reconstruir un cos perfecte i il·lès. Els trossets d'ell que havien estat segellats van ser alliberats, ja que els recipients que els mantenien captius havien desaparegut juntament amb el ring i el tros del sòl.

—Gens malament! He estat cremat i he esclatat pertot arreu! Però això no és suficient per matar-me...

En Tenshinhan serrà les dents. Ho havia donat absolutament tot. Havia sorprès a tothom després d'arribar al límit de les seves reserves d'energia. Però havia estat en va.

—Abandono —digué.

—De debò? Encara et queda temps...

—Victòria per a en Bu! Mentrestant, construirem un nou ring... un altre cop... —sospirà el Varga a través del micròfon.

Mentre en Son Goku i en Gohan lloaven la sublim intervenció d’en Tenshinhan davant d'un adversari molt superior a ell, en Goten i en Trunks també comentaven la jugada. El primer va dir-li al segon:

—Tot i ser un vell ho ha fet prou bé!

—Encara que en Bu li hagi deixat fer sense contraatacar, ha aconseguit empresonar-lo i fer-lo volar pels aires per complet.

—Creus que guanyaríem si sabéssim fer servir el Mafuba?

En Trunks reflexionà durant un instant. Després, va respondre:

—Sens dubte aprendríem la tècnica en menys de vint-i-quatre hores, però això no seria capaç d'aturar en Bu.

—Tens raó. Necessitaríem una tècnica superpoderosa que evités que es pogués regenerar durant uns trenta segons o quelcom que fos capaç de fer-lo desaparèixer durant aquesta estona.

—Una altra dimensió, per exemple...

Els dos noiets repassaren mentalment la seva reflexió, però no van trobar cap possible solució.

A l'univers 9, en Tenshinhan explicava a en Krilin i a en Yamcha un fet estrany: en Bu de l'univers 4 no havia absorbit ni en Mutaito ni el Follet Tortuga! Però coneixia el Mafuba i el seu truc per defensar-se. Per tant, això només podia significar una cosa: havia absorbit en Satanàs Cor Petit!

—No exactament —intervingué en Yamcha—. L'univers 4 és una variant del 16 i del 18, entre d'altres. Allà hi ha un Cor Petit força diferent al de l'univers 3. Per tant, aquell que en Bu ha absorbit, si les meves fonts són correctes, és la reencarnació d'en Satanàs Cor Petit.

—Ets un pou de saviesa! —comentà en Krilin.

—Bé, com que no m’he de preocupar de cap més combat, no tinc res millor a fer —confessà.

—Si no haguessis abandonat com un imbècil, sí —irrompí la Videl, a prop del grup.

—Va, vinga...

—En Yamcha passant la primera ronda? Només el Yamcha d’un altre univers en seria capaç, perquè el nostre... —prosseguí en Krilin fent broma.

—Ja hi tornem a ser...

Quan el ring estava a punt de ser reparat, els dos següents combatents es preparaven: la Bra de l'univers 16 i l’Eleim de l'univers 19.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu