DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 21h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121
[Chapter Cover]
Part 12, Capítol 57.

Capítol 57

Traduït per Bardock


—Pròxim combat! Que els lluitadors pugin al ring... en Tenshinhan de l'univers 9 i... en Sun Wukong de l'univers 2!

En Sun Wukong va decidir fer acte de presència tan bon punt es va anunciar el combat. Va saltar des de l'entrada de l'espai 2 fent diverses tombarelles i acrobàcies sobre si mateix abans d'aterrar amb els seus propis peus donant l'esquena a la majoria d'espectadors. Va tombar el seu gran cap a l'esquerra i va anunciar tot somrient:

—Ja era hora! L'heroi més gran de tots els temps es prepara per lluitar!

Aquella forma d'entrar al ring recordava a la que havia fet abans el tap de bassa Krilin de l'univers 9. En aquell instant, tothom va descobrir qui era en Sun Wukong.

Semblava un mico a primera vista. No era molt més alt que en Krilin, i vestia roba exòtica. Les seves faccions revelaven que era un adolescent i, igual que altres parts del seu cos com els braços i les cames, estaven farcides de pèls marrons i rogencs. El seu cabell ros era punxegut. Dues ornamentes penjaven per darrere del seu cap i arribaven fins a la part inferior de la seva esquena. Els seus ulls blaus transmetien perspicàcia i vitalitat gràcies a la seva exaltació.

En Tenshinhan es preparava pel combat a l'espai 9 situat a diversos metres a la seva dreta. Feia exercicis d'escalfament amb els braços i les espatlles abans d'escruixir-se els dits sense deixar de mirar el seu adversari.

—Creus que el podràs guanyar? —demanà en Yamcha.

—No ho sé. Gairebé no noto la seva força.

—No sembla pas ferotge —remarcà en Krilin.

—No el subestimaré. Analitzaré les seves habilitats des del començament.

Els altres no digueren absolutament res. En Tenshinhan era un lluitador molt experimentat. Mai no subestimava els seus adversaris. A diferència d'altres participants, es dirigiria al ring seriós, calmat i amb tots els seus sentits en estat d'alerta. En Tenshinhan s'envolà cap al ring per esperar el seu enemic.

El darrer encara gesticulava, més per fer-se notar que no pas per escalfar-se. Abans de trobar-se cara a cara amb en Tenshinhan, va fer aparèixer un petit núvol de color groc que emetia un petit soroll i que surava a un metre per sobre del sòl. Va saltar a sobre d'ell i el núvol fou capaç de resistir el pes del mico sense problemes. Donant copets al núvol com si fos un animal, va sortir volant a tota velocitat a una desena de metres per sobre del ring tot deixant un rastre groc del seu recorregut.

—Ostres, el Núvol Kinton! —digué, atònit, en Krilin.

—Com s'ho ha fet per obtenir-lo, aquest paio? —preguntà en Yamcha.

—No ho sé pas, però, sincerament, aquí hi ha gat amagat.

A l'espai de l'univers 18, en Son Goku i els seus dos fills quedaren de pedra quan van veure aquell núvol que en Goku havia fet servir tantes vegades quan era adolescent. Després, l'havia llegat al seu fill, el qual el va utilitzar, sobretot, per anar a la universitat. Després d'ell el feren servir la Pan i l'Ub.

—Els nostres universos són més semblants que no ens pensàvem —va dir en Cor Petit.

—Sí —assentí en Gohan—. Primer l'Arale, després aquell gat que vesteix un uniforme que ens resulta molt familiar, i ara el núvol...

—Potser hauríem d'indagar sobre ells, oi? —proposà la Videl que es trobava al costat del seu marit.

—No val la pena. Seria una pèrdua de temps —intervingué en Vegeta tan sols per fer la guitza.

—Em pregunto si és família de l'avi —digué en Goku tot pensatiu—. Gairebé té el mateix cognom que nosaltres —precisà mirant els seus dos fills i la seva néta—. Però no s'assembla gens ni mica a nosaltres... ni tan sols a l'avi Gohan...

—És possible que sigui un avantpassat dels Saiyans? —va preguntar en Goten.

—Això no explicaria la seva presència aquí —va remarcar el seu germà—. I encara menys tenint en compte que té un cognom semblant al nostre...

—Si realment és un avantpassat, deu ser capaç de transformar-se en Superguerrer? Potser n'és capaç, amb aquests cabells rossos que té... —afegí en Trunks.

—Esteu fent massa preguntes... —interrompé en Vegeta que començava a perdre els estreps—. Només hem de veure el combat i prou.

El combat encara no havia començat. En Sun Wukong restava allunyat del ring mirant el seu adversari. Era forçut. Tenia un braç amagat dins d'una capa, el cap pelat i el tercer ull situat en el front el feia temible malgrat les arrugues de vellesa visibles al seu rostre.

En Sun Wukong va grunyir interiorment. El seu adversari s'assemblava molt al monge que havia seguit en el seu viatge inicial cap a l'oest. Tot això l'empipava alhora que el feia perdre en la nostàlgia. A ell tant li feia; faria tot el possible per guanyar fos qui fos el seu enemic!

En Tenshinhan aprofitava per elaborar la seva estratègia de combat just en aquella estona tan llarga en la qual en Sun Wukong restava pels aires mirant-lo. Tenia diverses tècniques per analitzar-lo. Per destruir el núvol, el qual podria obstaculitzar el combat, en tenia dues com a mínim. I, per espantar-lo, tan sols havia d'esperar el moment oportú que el propi Sun Wukong estava a punt d'oferir-li.

—A què esperes? Estàs massa espantat per atacar-me?

En Tenshinhan arrufà les celles abans de respondre:

—Has de tocar el ring perquè el combat pugui començar...

—Així, doncs...

Va col·locar una mà a la seva orella i va treure un bastonet de forma cilíndrica que recordava a un escuradents. El va fer girar diversos segons a la seva mà. El mico, tot somrient, el va fer tan gran com un bastó. I, en menys d'un segon, va incrementar la seva llargària per tocar el ring. En Tenshinhan va sentir una mena de soroll i va mirar aquell bastonet que aleshores es trobava en la seva mida real o, almenys, en l'ideal per l'enfrontament cos a cos.

Era un bastó vermell sense cap punxa a les extremitats. Un bastó que alguns coneixien prou bé:

—Però sí és... —començà a dir tot sorprès en Yamcha.

—Interessant... Primer el Núvol Kinton i ara aquest bastó —conclogué en Krilin, somrient.

Allunyada d'ells, la Pan també es va sorprendre i va verificar si aquell bastó era el mateix que el seu avi li va regalar; sí era exactament igual.

—És el Bastó Màgic! —va fer en Goku—. Aleshores...

—Si ho he entès bé —va començar a dir en Goten a en Trunks—, aquest paio devia ser el primer en tenir el bastó i es va llegar de generació en generació fins arribar al meu besavi i després al meu pare...

—Hm... Ho hauríem d'investigar —respongué el seu amic, que també estava perplex.

Al ring, el combat seguia sense començar. En Tenshinhan encara esperava el moment oportú. En Sun Wukong, impacient, cridà:

—La lluita ja pot comen... Eeeei!!!

En Tenshinhan havia atacat sense avisar. Havia col·locat les seves mans ràpidament en forma de triangle per damunt del seu cap per divisar el seu adversari i llançar un Kikoho, una de les seves tècniques devastadores. Aquella havia estat la millor ocasió per utilitzar-la. Li permetria d'analitzar el nivell d'en Sun Wukong. Aquest, semblava hàbil i va esquivar-lo saltant al costat per sobre del seu núvol. Així doncs, el Núvol Kinton fou totalment desintegrat.

—Bons reflexos.

En Wukong, que encara era pels aires, serrà les dents esguardant en Tenshinhan, qui l'havia atacat per sorpresa. Aquest, l'assenyalava amb el dit, o això era el que semblava. De fet, en Wukong va adonar-se ràpidament que volia que mirés enrere.

Estranyament confiat, sabent que estava protegit d'un possible atac per l'esquena, va mirar enrere i veié un planeta, és a dir, el decorat que servia per ambientar el combat. Al planeta li mancava un gran tros. Com a mínim, un quart. En Wukong quedà tan atònit que els seus ulls es sortiren de les seves òrbites. La tècnica d'en Tenshinhan per impressionar el seu adversari havia rutllat perfectament, encara que el seu rival va recuperar l'enteresa ràpidament.

—Ha destruït un planeta! —digué en Trunks, sorprès.

—I és clar que no, sabatot... Es tracta d'ornaments falsos del cel —el rectificà en Vegeta—. I si en realitat fos un planeta, tampoc no seria gens impressionant, ni tan sols per al calb llargarut.

—Només volia dir que se'l veu hàbil —digué en Trunks a en Goten als espais 16 i 18—. S'assembla a aquell joc tan antic d'ordinador... te'n recordes?

—Ah, sí! El Pac Boy! Molt divertit!

—A mi tant se me'n fum... —digué en veu baixa l'Ub al costat de la Pan.

—Sí... són molt aficionats als videojocs... —digué la noia mirant el seu oncle i el seu amic mentre feien broma.

Al ring, en Wukong va posar fil a l'agulla. De cop i volta, agafant el seu bastó, va engrandir-lo i va estar a punt d'esclafar en Tenshinhan. El bastó s'havia engrandit tant com el diàmetre del planetoide i va caure a sobre d'en Tenshinhan, el qual semblava una formiga en comparació al bastó gegant. Aquesta vegada no va fer un simple soroll quan va tocar la superfície del planeta, sinó que va causar un soroll eixordador. En Sun Wukong, aterrant amb un cert estil a sobre del seu enorme bastó, va emplaçar les seves mans a la cintura i, amb un aire de superioritat, va comentar:

—El meu Nyoi Bô adquireix la llargada que desitgi! Pesa tant que només jo el puc utilitzar! La meva força excedeix tot el que puguis ima...

Va notar que el bastó vibrava als seus peus abans d'alçar-se ben a poc a poc. En Sun Wukong va començar a caminar de quatre grapes col·locant els genolls a sobre del bastó per tal de comprovar què passava. No va veure res, ja que en Tenshinhan restava a sota del bastó sostenint-lo amb una sola mà.

—En efecte, és bastant pesant...

En Tenshinhan no podia calcular amb precisió el pes d'aquella arma. Devia pesar diverses dotzenes de tones. Un pes que podia aixecar sense cansar-se i, fins i tot, llançar-lo ben lluny. Però enllestir el combat llançant el seu rival perquè restés fora de la vista dels àrbitres durant trenta segons, no era pas la concepció d'un bon combat per a en Tenshinhan. Així doncs, va preferir alçar-lo lentament. En Wukong va perdre de nou l'equilibri però va mantenir la calma i el seu bastó verticalment. A baix, en Tenshinhan va col·locar un peu a terra.

—Aquest bastó no és exactament igual al Nyoi Bô que coneixem —remarcà en Goku als seus amics.

—Com pot ser? —va preguntar la seva néta.

—El teu Nyoi Bô pot engrandir-se i prendre la seva mida normal. I, veient els moviments d'en Sun Wukong, crec que pot engrandir i reduir la mida del bastó a voluntat. A sobre, també s'eixampla proporcionalment.

A l'espai 9, en Yamcha havia fet la mateixa observació a en Krilin, afegint al mateix temps que en Goku:

—Ha dit que és pesant... A més, el Nyoi Bô pesa igual que un bastó corrent...

—És a dir, tant el bastó com les seves capacitats són diferents al nostre? —digué en Gohan a l'univers 16, esperant una confirmació d'en Vegeku, que també s'havia adonat d'aquella diferència.

—Tal i com diuen els Vargues... podem apreciar similituds, però també existeixen, necessàriament, diferències.

—Aquest tal Sun Wukong deu ser un adversari poderós —digué en Krilin de l'univers 9—. Conec bé en Tenshinhan, i prefereix lluitar i perdre que no pas guanyar d'una forma bruta...

En Tenshinhan sabia, en efecte, que el seu adversari no era un principiant. Tenia bons reflexos, una força superior a la d'un humà corrent, i habilitats sorprenents que no trigaria gaire a demostrar.

S'arrencà una dotzena de pèls del seu braç i va bufar-los per tal que volessin vers en Tenshinhan. Els pèls es van escampar ràpidament i van prendre forma. Van aparèixer uns caps, uns braços, unes siluetes amb els trets d'en Sun Wukong i, finalment, unes cames. En Tenshinhan havia d'enfrontar-se amb dotze adversaris.

Però en Tenshinhan no tenia por. Encreuant-se de braços, va començar a preparar una tècnica que havia millorat amb el pas dels anys. Després de concentrar ràpidament la seva energia, en Tenshinhan va desencreuar els braços. Després d'un efecte desenfocat, es va doblar i aleshores hi havia un altre guerrer amb tres ulls. Tots dos prosseguiren amb aquella tècnica. Llavors, n'hi havia quatre.

En Goku coneixia la tècnica d'en Tenshinhan fins aquell nivell. Molts anys enrere, quan encara era un adolescent, va utilitzar aquesta tècnica contra ell. Però tenia un punt feble: cadascun dels guerrers tenia un quart de la força i de la velocitat total de l'usuari. Aquesta vegada, era encara més temible i en Goku es va sorprendre gratament; en Tenshinhan no va aturar-se quan es va dividir en quatre cossos. Es va tornar a doblar i va arribar a vuit cossos que esperaven l'arribada de l'exèrcit dels dotze micos. Tots els vuit Tenshinhan van estendre el dit vers en Sun Wukong i, a través d'una veu comuna, cridaren:

—Super Dodonpa!

Vuit trets d'energia idèntics emergiren tot dirigint-se als seus objectius i fent volar la majoria dels micos. Els altres quatre arribaren forçadament. En Sun Wukong esperava guanyar gràcies a la superioritat numèrica, però ja es trobava en inferioritat: cada mico s'havia d'enfrontar a dos guerrers. En Tenshinhan no va tenir cap problema en dominar-los i va colpejar cada clon amb totes les seves forces deixant-los fora de combat, mostrant al mateix temps la seva habilitat en el combat cos a cos malgrat la divisió de les seves forces en vuit cossos.

Els altres vuit Sun Wukong, tocats pel Super Dodonpa, tornaren a la càrrega una mica atordits però sense estar ferits. No hi havia cap mena de dubte que el mico era fort i resistent, i, a més, els clons tenien exactament el mateix poder que l'original. Aquest, s'uní a les seves còpies. Eren nou contra vuit.

El combat prosseguí a la superfície del ring durant dos o tres minuts i els cops es succeïen per part d'ambdós bàndols. Els atacs i les aturades s'encadenaven cada segon que passava. En Tenshinhan sortí victoriós del combat una vegada més. Va deixar fora de combat tots els clons. Tots els dobles es trobaven abatuts a terra i set cossos del participant de l'univers 9 van desaparèixer.

En Sun Wukong es va sentir lleugerament terroritzat, però encara tenia tècniques que no havia utilitzat. No havia lluitat al màxim de les seves capacitats en el combat i en Tenshinhan n'era conscient...

—Què carai fa? —es preguntava en Krilin—. Podria haver-lo estabornit abans no s'aixequés.

—Vol un repte, com és habitual —va respondre en Yamcha.

En Sun Wukong es va aixecar juntament amb els seus clons. Ràpidament, els tretze micos es situaren al voltant d'en Tenshinhan. L'autèntic va prendre la paraula:

—He! Els teus clons han desaparegut! Els meus, en canvi, els puc fer durar eternament! Ja has perdut! Ningú no em pot guanyar! Sóc en Sun Wukong! Vaig travessar la més forta de les cascades i vaig esdevenir el Gran Rei dels Micos!

Semblava que el seu cos s'engrandia mentre parlava. De no mesurar més d'un metre i cinquanta centímetres, va passar als dos metres. Continuà el seu discurs:

—Tinc seixanta-dos poders, vaig trobar-me amb el Rei dels Dracs dels Mars Orientals, sóc immortal perquè vaig esborrar el meu nom del registre dels morts en el Reialme dels Morts, vaig vèncer tot sol l'exèrcit de l'emperador Jade, el mestre del Cel, i he tingut en Buda davant meu!

En Wukong s'havia engrandit fins al punt de ser tan gros com cinc homes junts. Aquell era un dels seus poders: engrandir-se. Els seus clons van metamorfosar-se en qüestió de segons al voltant d'en Tenshinhan. Una altra de les seves habilitats era transformar-se en animal.

En Tenshinhan es va trobar envoltat d'animals salvatges: dos tigres, una pantera, un ós, una enorme serp capaç d'engolir fàcilment un humà, una àguila de proporcions desmesurades que volava per sobre del ring, un rinoceront que estava preparat per atacar i dos elefants amb dos grans ullals. Els altres quatre clons d'en Wukong restaren com a micos.

—Encara et creus capaç d'enfrontar-te amb mi? —va preguntar el gegant Sun Wukong, al qual li esqueia anomenar-se Gran Rei dels Micos.

—Ets impressionant —respongué en Tenshinhan romanent dempeus—. Les teves habilitats i la teva història són realment apassionants. Però ets massa orgullós i cregut. Apropa't. Aquí t'espero.

Es va col·locar en posició de combat preparat per eludir els animals salvatges i contraatacar. En Sun Wukong semblava dubtar durant un instant però va sucumbir ràpidament al desig de lluitar i guanyar. Els seus animals i els seus clons s'abalançaren contra el seu rival sense pensar-s'ho.

Dotat d'uns reflexos extraordinaris, i ajudat pel seu tercer ull situat al ben mig del seu front, el guerrer de l'univers 9 esquivà els primers atacs dels animals més veloços. Va apropar-se a l'ós, el qual l'intentava esclafar amb les seves potes. En Tenshinhan va esquivar a temps el cop i va haver d'allunyar-se abans de rebre un cop del gegant Sun Wukong que l'havia atacat amb el palmell de la mà tot esclafant el ring. Però no va detenir-se pas i això va sorprendre a l'home de tres ulls: recolzant-se amb el seu palmell, el sempre hàbil Wukong va aconseguir colpejar el seu peu. En Tenshinhan reculà diversos metres a causa de l'impacte, però va ser capaç d'encaixar el cop fàcilment.

L'àguila va atacar per darrere sense ni tan sols deixar respirar el guerrer, que va esquivar l'envestida fent un salt lateral provocant que l'au colpegés el ring amb les seves urpes abans de tornar a enlairar-se. Una vegada més, dos animals salvatges es precipitaren contra ell. Va esquivar el primer cop i va detenir l'altre contraatacant i projectant l'animal ben lluny. No obstant, això va permetre a la serp gegant d'aproximar-se i lligar-se al voltant de tot el cos d'en Tenshinhan.

En Wukong i els seus clons s'abalançaren alhora a sobre d'ell aprofitant aquell moment de feblesa.

En Tenshinhan no es deixaria vèncer. Serrant les dents i estrenyent els punys, va augmentar la força dels seus braços tot cridant i va alliberar-se del cos de la serp, que va desaparèixer al mateix moment en què va tocar el terra. En alliberar-se, va colpejar amb totes les seves forces els dos tigres que es precipitaven contra ell. Es va desempallegar de tots dos alhora fent-los col·lidir contra el ring. Els dos felins van desaparèixer igual que la serp uns instants abans. La pantera s'aproximava per darrere d'en Tenshinhan, però aquest va poder atrapar-la a temps i, girant sobre si mateix, va enviar-la contra l'ós, el qual, instintivament, va etzibar-li un cop amb la seva pota de dalt a baix, esquinçant-la i fent-la desaparèixer. L'home de l'univers 9 es dirigí envers l'ós i va etzibar-li un cop de puny al ventre. Abans no caigués a terra, el Rei dels Micos es disposava a esclafar-lo amb el seu peu. Va estendre el braç per sobre del seu cap i va contrarestar-li el cop. Va aturar el peu del seu adversari amb el seu braç i, aprofitant l'efecte sorpresa, va etzibar-li un cop al taló. En Sun Wukong es va desequilibrar i es va desplomar a terra.

L'àguila tractà d'atacar el guerrer pelat però no va fer cap efecte. Després de rebre un ganxo violent, l'au va sortir disparada cap a les estrelles abans de desaparèixer. Només restaven tres animals, fet que permetia als espectadors de constatar la força sobrehumana d'en Tenshinhan. Mentre el rinoceront carregava amb tota la seva força i tot el seu pes, en Tenshinhan va esquivar-lo i el va agafar, envoltant-lo i aturant-lo amb els seus braços musculats al nivell de l'estómac de l'animal. A continuació, va alçar-lo i es va deixar caure enrere encara amb els peus ferms a terra. El cap de l'animal va estimbar-se contra el ring. Això s'anomenava "suplex", una clau utilitzada en esports de lluita.

Mentre el gran Wukong s'aixecava i els altres quatre clons diminuts no es movien, en Tenshinhan es llançà sobre el primer elefant agarrant-lo pels ullals, girant sobre si mateix abans de deixar-lo anar perquè col·lidís contra l'altre paquiderm. El gran Wukong s'empetití, i encara estava envoltat dels seus quatre clons.

—Si la força no funciona... guaita això!

Va situar un genoll a terra i els seus clons atacaren i es situaren ràpidament sobre el cap d'en Tenshinhan, qui es preparà, tot encreuant-se de braços, per aturar els cops. Però l'original, que havia col·locat un genoll a terra, va posar les seves mans al ring i va reduir-lo a la mida d'una pilota petita. En Tenshinhan, sorprès, va contraatacar els altres quatre clons caient ben a baix, al terra de sota el ring. En Wukong va adoptar un aire victoriós quan en Tenshinhan va aixecar-se.

—Has perdut! Has tocat el terra! Fora del ring! Ha, ha!

—Escolta'm... no estic fora del ring... —digué en Tenshinhan gentilment després d'aixecar-se.

En Wukong cessà de riure, observant el seu voltant i esperant l'anunci de la seva victòria. No arribà mai. Una vegada reformat el ring a la seva mida inicial, els quatre clons atacaren de nou mentre l'original recuperava el seu bastó.

En Tenshinhan va somriure i va ajuntar les seves mans abans de cridar:

—Haikyuken!

L'expressió del seu rostre va canviar. Semblava més estrambòtic? Una faceta molt còmica va reemplaçar el seu aire seriós habitual: els seus ulls es van deformar, les seves celles es van arrufar i somreia d'orella a orella. L'ús d'aquesta tècnica era més aviat extravagant que no pas efectiva, i més aviat vergonyosa que no pas perillosa per qui rebia l'atac. Era la tècnica del voleibol. En Tenshinhan jugà diverses desenes de segons amb els cossos dels clons abans no toquessin el terra. Per rematar-los, s'envolava i els colpejava amb molta potència. Ell no va ser tocat cap vegada, mentre que els clons foren estomacats de valent. Quan ja tenia els seus peus a terra, en Tenshinhan es precipità vers el veritable Sun Wukong, el qual l'esperava amb el seu bastó fent-lo girar. Va llançar una mena de vent vers el pelat. Es va produir un terrible cop de vent i es va transformar en un tornado. Però en Tenshinhan era fort com un roure, infrangible i imparable. Va començar a avançar lentament i va colpejar el rostre d'en Wukong. Aquest, va caure al ring i el tornado va desaparèixer.

El mico no es va moure. En Tenshinhan va reprendre la seva respiració habitual mentre l'àrbitre comptava fins a trenta.

—En Tenshinhan de l'univers 9 és declarat guanyador d'aquest combat!

Aquell comunicat va despertar el Rei dels Micos, el qual va aixecar-se ràpidament:

—No, no...! Espera! Només estava preparant la meva estratègia!

En Tenshinhan, que li donava l'esquena i estava preparat per marxar del ring, es va girar:

—No intentis violar el reglament... o te'n penediràs!!! —digué envoltat d'una aura blanca i una mirada tan seriosa que fins i tot feia por.

En Tenshinhan tenia un gran sentit del combat i de l'honor. No li agradaria gens que en Sun Wukong tractés de fer trampes.

—Brrr, s'assembla a en Buda! Al·lucinant! —digué en Wukong per a si mateix retornant a l'espai 2 després de pujar al seu núvol màgic que, misteriosament, havia reaparegut.

En Tenshinhan, el vencedor, va tornar al seu espai satisfet.

—S'ha divertit força —va dir en Yamcha.

En Krilin assentí abans de felicitar el seu vell amic que acabava d'arribar. Mentre en Tenshinhan estrenyia la mà d'en Yamcha, tot mofant-se de la derrota del darrer, en Son Goku comentava el combat que s'acabava de disputar:

—Beneït Tenshinhan! M'ha fet recordar els nostres combats! Ha millorat les seves tècniques!

—Hm! Qualsevol podria apreciar el punt feble de la tècnica dels vuit cossos! —digué en Vegeta amb els braços encreuats.

—També te n'has adonat? Crec que sabia ben bé el que es feia. Deu haver avaluat el nivell del seu adversari i ha arribat a la conclusió que els seus cossos tenien avantatge malgrat que cadascun d'ells tan sols tenia una vuitena part del seu poder real. Ha atacat ràpidament i amb precissió. Ha jugat bé les seves cartes. Tant de bo el nostre Tenshinhan ho hagués vist.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu