DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 7h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 15, Capítol 73.

Capítol 73

Traduït per Bardock


En néixer, la Pan va heretar la passió per la lluita gràcies als seus gens originals de Saiyana. Va competir en el seu primer torneig amb quatre anys. També volia participar en els següents, però l'hi van prohibir perquè era massa forta. Ningú més de la seva família no hi va tornar a participar. De fet, van participar en el torneig tot just abans de l’aparició d’en Babidi perquè la seva mare va insistir-hi a fi de veure en Gohan en acció. A més, en Son Goku va tenir l’oportunitat de tornar a la Terra durant un dia, fet que va propiciar que tothom hi estigués interessat. Deu anys després, en Goku va tornar a competir en notar la presència de l’Ub. A la seva participació, es va sumar la d’en Vegeta, i la de llurs fills Trunks i Goten. Però des d’aleshores, mai més. La Pan sabia que sempre guanyaria els torneigs dels adults si no s’inscrivia ningú que tingués relació amb els Guerrers de l’Espai. Ella desitjava amb ànsia guanyar i ser una campiona com els seus dos avis. Però sabia que no tindria cap mèrit competir contra "humans" normals i corrents.

La Pan estava limitada a entrenar-se i a disputar lluites amistoses amb l’Ub; ella no contemplava l'idea de lluitar contra en Goten o en Trunks, ja que aquests havien sigut superats pel jove deixeble d’en Goku. Quan ella tenia quatre anys i l'Ub deu, el darrer tenia molta més força física que ella, i potser més que en Goten i en Trunks, però no posseïa la mateixa tècnica. Qui hauria guanyat en un combat? Des d’aleshores, en Goku havia ensenyat a l’Ub moltes coses i havia fet molts progressos. L’Ub havia esdevingut més poderós que, fins i tot, en Cor Petit.

Al principi, el torneig multivers semblava una bona idea per millorar, però estava una mica desil·lusionada. Encara que el seu primer adversari havia estat fàcil, el segon semblava impossible de batre. La seva propera lluita era contra en Kakarot de l’univers 13, el seu avi alternatiu, una versió demoníaca de la mateixa persona, un guerrer sense escrúpols que tenia un avantatge immens davant d’ella: era un Superguerrer. Desitjava més que mai transformar-se, però, malgrat tots els seus esforços, encara no n’era capaç.

La Pan va deixar els seus pares, que seguien parlant amb els membres de l’univers 9, i es dirigia ràpidament cap al setzè. La Bra era allà, i la joveneta volia parlar amb ella. Però es va topar accidentalment amb el seu proper contrincant durant el trajecte. Es va frenar i va alçar la mirada. Ell romania dempeus amb fermesa i semblava un gegant infrangible amb la seva armadura negra amb espatlleres grogues. No obstant això, el que més cridava l’atenció eren els seus ulls freds com el gel. I el seu somriure era de boig, de sàdic, de psicòpata.

Impressionada, però encara més espantada, la Pan va intentar romandre amistosa per evitar ser morta sense cap motiu:

—Ho... Hola!

En Kakarot seguí immòbil com una estàtua durant un estona, abans de respondre:

—No sóc el teu avi. Fuig del mig, nena.

La Pan no es va moure durant diversos segons. Estava massa espantada per bellugar-se o respondre. Pronunciar una paraula incorrecta li podia costar la vida a l’instant. N’estava convençuda! Va pensar en la seva homòloga, que havia estat liquidada per en Bojack, i això li va fer treure forces de flaquesa i reaccionar... potser per sobreviure.

Lentament, va fer una passa al costat, i després una altra, fins que va estar segura que havia eludit en Kakarot i va prosseguir el seu camí. Es va posar a caminar amb més rapidesa. En Kakarot va ignorar-la i va prosseguir el seu camí. La seva mirada va fixar-se en la d'en Gohan.

Finalment, la Pan va arribar a l’espai de l’univers 16, on ja es sentia finalment sana i estàlvia: la presència de la Bra, que era més poderosa que ella, la del guerrer invencible Vegeku i la del seu pare de l’univers alternatiu, van calmar-la. Va sospirar, alleugerada, i va dirigir-se cap a la filla d’en Vegeku, que va adonar-se ràpidament de la seva presència.

En el seu univers, la Bra i ella no eren grans amigues. La Bra de l’univers 16 tenia una mirada diferent que l'incomodava encara més. No sabia ben bé què era, però va intentar no pensar-hi quan va apropar-se a ella per parlar:

—M'agradaria que m'expliquessis com vaig arribar a ser una Superguerrera al teu univers.

La Bra no digué durant dos segons, fins que va contestar:

—Ho sabia, tu ets menys forta.

Aquelles paraules van deixar un buit de silenci entre les dues noies. Però, quan la Bra va haver pensat en la seva neboda morta, va acceptar parlar amb ella:

—Vinga, seiem. T’ho explicaré.

La Pan va somriure. Si aprenia coses, estava convençuda que ella també aconseguiria transformar-se en Superguerrera. Vèncer en Kakarot no seria impossible.

En Bu estava una mica avorrit tot esperant la teca. De fet, va anar a felicitar, irònicament, en Cèl·lula per concebut un cel·luleta encara més fort. Òbviament, se'n burlava: havia fet tot aquell esforç per a res, i, a més, una petita part del seu poder real s’havia desvelat per a tots aquells que havien descobert el seu truc.

En Cèl·lula no estava pas xerraire i, a més, desconfiava. Sabia que el Dimoni era perillós, i semblava posseir un poder de regeneració completament superior al seu.

La discussió no portava enlloc, així que en Bu va marxar ràpidament i va arribar davant de l'espai 19 després de passar per davant de l'univers 18 i rebre una salutació del jove Ub. En Bu es va aturar i va observar tots els guerrers amb armadures, els quals se’l van mirar intensament. En Xeniloum també era allà. Havia recuperat el coneixement i s’havia vestit amb roba lleugera sota la seva armadura antiga, aquella amb què s'havien equipat quan havien arribat al torneig. Devia sentir-se nuu sense la seva protecció. Als seus ulls hi havia una mirada de ressentiment i por. Es sentia molt dèbil sense la seva “Ultra” armadura.

En Bu era feliç de ser el centre d’atenció i va decidir mofar-se d'ells:

—Què passa? No us moureu del vostre racó? Tothom ha sortit per tal de fer vida social amb els altres participants!

—Deixa’ns en pau! —cridà en Naurb de seguida.

—Oh, calma! Sóc el vostre amic, a menys que estigueu conspirant contra mi per recuperar la vostra preciosa armadura.

Ningú no va dir res. Era com si haguessin sigut enxampats amb les mans a la massa.

—No passa res —digué en Bu—, no tinc dret a culpar-vos. Tinc ganes de provar-la.

—Aviat no et riuràs de nosaltres! T’ho prometo! —digué en Xeniloum amb un puny endavant.

—Segur. Mentrestant, podríeu unir-vos als altres. No us quedeu tancats a la vostra cova. Amb aquestes paraules, el Dimoni va prosseguir el seu camí sense saber cap a on anar. Podria haver tornat al seu espai, però potser podria anar a trobar algú per parlar dels vells temps.

En Trunks de l'univers 12 es va creuar amb en Bu a prop de l'univers 1. Van mirar-se l'un a l’altre durant uns segons sense aturar-se. No es coneixien entre ells. Potser el Saiyà mestís hagués volgut parlar amb aquell guerrer, però preferia dirigir-se a l’espai número 2.

Va veure que les seves contraparts dels universos 16 i 18, juntament amb els dos Son Goten, estaven parlant amb la Mary Sue. Era clar com l’aigua que estaven intentant seduir la sublim criatura d’un altre món. Malauradament, era impossible: com pretenien que la Mary Sue escollís entre còpies idèntiques? No obstant això, ella no s'havia plantejat res; era una noia innocent i pura i no era capaç de concebre res més tret d'una amistat.

En Trunks va mirar cap a una altra banda tot perdent interès en els seus homòlegs i va cercar uns guerrers que duien una espasa. N'hi havia diversos i trobava interessant parlar de llurs estils de combat amb individus d'indrets diferents.

Començaren presentant-se i, a continuació, van parlar de la primera vegada que van lluitar amb l'espasa. El guerrer de l'univers 3 anomenat Tapion se'ls va unir de seguida. Es va presentar i va parlar del seu món. Tots els altres van seguir el seu exemple. En Crono va parlar dels seus nombrosos viatges a través del temps, cosa que va impulsar a en Trunks a fer el mateix. Tothom no va trigar a entendre que eren dos herois en els seus respectius mons.

La xerrada va durar una bona estona però tingueren la sensació que havia sigut molt breu. Les grades estaven buides i una mena de plataforma va ser instal·lada davant de l'espai 1. Un Varga va pujar els esglaons i, a través del seu micròfon, va demanar als participants i als espectadors que s'apropessin. Una cinquantena de participants i una trentena d'espectadors es van reunir davant de l'estrada i esperaren l'anunci:

—Per sopar, col·locarem les taules tal com vulgueu, podeu barrejar-vos entre universos si ho desitgeu.

Diverses persones s'alegraren amb aquell comunicat. Darrere de tothom, al centre de l'estadi, unes taules rodones i quadrades, grans i petites emergiren del no-res. Era el moment ideal perquè cadascú escollís el seu lloc.

No es van barrejar gaire. Alguns com en Gast, en Bu, la mare de l'I'K'L, en Bardock o en Cèl·lula, restaren sols. Altres grups preferien romandre amb els del seu espai, com ara els universos 8, 9, 11, 13 i 19. En Bojack i en Bujin van escollir una taula i, sorprenentment, les tres noies del mateix univers van instal·lar-se en una taula al costat dels dos pirates. De la mateixa manera, però per raons diferents, en Yamcha va triar la taula més pròxima a la de l'univers 14.

Els universos 16 i 18 van decidir barrejar-se de mutu acord. Les dues Videl van seure l'una al costat de l'altra, talment com els dos Gohan. La Pan va aproximar-se a les dues famílies i va consolar la Videl que havia perdut la seva filla.

En Goku i en Vegeta, l'un al davant de l'altre, es miraren. En Trunks i l'A-16 van unir-se. El darrer estava situat al fons de la taula i en Trunks estava entre en Goku i en Vegeku i davant d'en Gohan de l'univers 16. Es va treure l'espina del seu dilema del descans per dinar, quan havia estat rumiant si s'unia a l'univers 16 o al 18 per parlar del passat.

Al costat d'en Vegeku també hi havia l'Ub. Hauria preferit seure al costat de la Son Bra, però, al capdavall, tant li feia. En Trunks i en Goten dels universos 16 i 18 havien intentat instal·lar-se en la mateixa taula que la Mary Sue, però no fou possible. Van ser interceptats per les dues Bra, les quals estaven exasperades per llurs comportaments. Estaven situades en una altra taula, tot just al costat de la gran taula dels universos 12, 16 i 18. Pel que fa als dos Cor Petit, restaven als seus respectius espais, dempeus i amb els braços encreuats.

Quan en Goku va adonar-se que en Cèl·lula es trobava en la mateixa situació que els dos Namekians, va cridar-lo:

—Ei, Cèl·lula! No et quedis tot sol. Vine a menjar amb nosaltres!

Tots els seus amics empassaren saliva i digueren:

—Estàs tocat del bolet!

—Eh? Per què? —va dir innocentment.

Però en Cèl·lula no es va moure ni un pèl.

Els Vargues van portar les comandes de cada persona de seguida. Aquesta vegada no tingueren problemes en la cuina, ja que van preveure una gran quantitat de menjar i la seva distribució no suposà cap problema.

El sopar va durar gairebé dues hores. Tothom xerrava i reia, tret d'alguns esgarriacries. Durant l'àpat, es van poder apreciar els intents d'en Yamcha de cridar l'atenció dels dos androides, o les mirades cauteloses de les noies de l'univers 6 vers en Bojack i en Bujin. En Nappa volia menjar un gran tros de carn, però en Kakarot el volia per a ell. En Nappa l'estirava amb totes les seves forces, però no va ser capaç de recuperar-lo. Hi havia el mateix problema a la taula de les Bra, dels Trunks i dels Goten. Els dos amics de l'univers 16 volien plat guarnit amb una salsa suculenta, però la Bra del 16 no cedia. Incapaços de lluitar separadament, van haver d'amagar-se al seu espai i fusionar-se per esdevenir més forts. Però fou en va: en Gotrunks, sense transformar-se en Superguerrer, no tenia res a fer contra la Bra, la qual infonia respecte a en Goten i a en Trunks de l'univers 18. No sabien que fos tan forta! Aquell combat per la teca es trobava en els gens Saiyans, ja que en Vegeta i en Goku van començar un duel per la darrera peça de sushi. Finalment, van trencar-la per la meitat accidentalment.

Al final del sopar, el Varga va fer un anunci al damunt de l'estrada:

—Apagarem les llums i retornarem al "mode nocturn". Us desitgem que tingueu un bon descans!

Desenes de persones van aprofitar aquell comunicat per abandonar les seves taules i anar a descansar. D'altres restaven encara parlant o, fins i tot, conspirant, com era el cas dels de l'univers 8:

—Sembla que tenen diversos jocs de Boles de Drac —digué en Freezer amb els braços encreuats i assegut en un tamboret.

En Cooler i el seu pare el miraren.

—Aquesta nit totes seran nostres! —declarà tot somrient.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu