DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 0h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 11, Capítol 53.

Capítol 53

Traduït per Bardock


Després del llarg combat entre els dos Gotrunks i la ràpida reparació del ring, el presentador Varga anuncià el combat següent, el qual no havia de disputar-se:

—El proper combat l'havien de disputar en Romanesco de l'univers 10 i en Nekomajin de l'univers 2, però és un abandonament.

La victòria ja havia estat atorgada, i el diàleg posterior al combat era idèntic als universos 16 i 18. En Trunks i en Goten mantenien una discussió memorable en sentir aquell anunci:

—És un Guerrer de l'Espai —va dir en Trunks—. És un nom llarg i lleig com Kakarot.

—Evidentment que és un Guerrer de l'Espai —respongué en Goten ignorant l'insult envers el seu pare per evitar discutir durant tot un dia—. Els Namekians tenen uns noms curts i simfònics com Dende.

—Simfònic? —preguntà la Bra tota exasperada—. Que em preneu el número?

—Els membres de l'univers 10 estava compost de Saiyans i de Namekians i han abandonat. Intentem esbrinar si formen part d'un bàndol o d'un altre quan sentim els noms.

—Què? Però si tan sols coneixeu tres noms Saiyans i tres noms Namekians! Quina mena de conclusió n'extraieu?

—És molt fàcil, petitona —va dir en Trunks—. Ens hem basat en els trets comuns que tenen els noms que coneixem i, efectivament, existeix una regla! Sí, una regla comuna en tots els noms Saiyans i Namekians!

—Qu... què?

En Goku i en Vegeku semblaven interessats en allò. Quins eren els trets comuns de tots els noms Saiyans i dels noms Namekians?

En Trunks semblava reajustar-se unes ulleres invisibles al seu nas:

—És ben senzill! Els noms Saiyans tenen noms durs i angulars, i una fonètica forta i rotunda. Les síl·labes dels guerrers es pronuncien únicament de forma amenaçadora.

—Mentre que els noms Namekians —prosseguí en Goten—, són curts, simfònics i, fins i tot, verds.

—Verds?

—Sí, en Cor Petit ens ho pot confirmar, oi?

El gran Namekià va afanyar-se a allunyar-se del grup. Mirava endavant per tal de ser aliè a aquella conversa.

A l'espai 2, en Nekomajin va escruixir-se els dits i va fer un pas endavant amb una mirada seriosa.

—On vas? —preguntà en Beelzebub darrere d'ell per evitar que en Nekomajin saltés cap al ring.

—M'han cridat, haig d'anar a lluitar —respongué tombant-se vers el dimoniet.

—No cal, el teu adversari ha abandonat! —va replicar en Beelzebub.

—No em rendiré encara que sigui un abandonament! No tinc por de cap guerrer que hagi abandonat, ni de cap que sigui fort.

—Aquest és el motiu pel qual no has de lluitar!

—Què? Hi ha un altre Nekomajin? Em sap greu haver intentat prendre-li el lloc. Deixaré que lluiti. Esperaré el meu torn. Entre gats màgics ens entenem.

Un altre personatge de l'univers 2 va anar a ajudar el petit diable. Ja havia acabat d'enrotllar la seva cigarreta i, malgrat el seu enorme rostre de babau, semblava la persona més adulta del grup.

—No recordes que tot l'univers 10 ha abandonat alhora? Has guanyat.

—De debò? He guanyat fins i tot abans de pujar al ring? Estic molt decebut! Un dia vaig enfrontar-me amb una fulla morta que queia d'un arbre i em va costar més que no pas aquest combat!

—Ja ho veus —digué a en Beelzebub—. Has de parlar-li amb mots simples i directes. Confia en mi. Parlar amb beneits és la meva especialitat!

—Nxà! —cridà la petita Arale precipitant-se cap a ell i plantant-li en els cabells una ploma de Varga que s'havia trobat a terra—. Indi! El doctor és un indi!

—Au! Idiota, no plantis les teves coses al meu crani!

En dir aquelles paraules, semblava que la seva boca havia esdevingut més grossa que tot el seu cos.

—Així doncs, quan em toca lluitar? —digué decebut el gat blau.

—A la propera ronda... —respongué en Beelzebub.

—Pfff. Volia lluitar ara. Per què han abandonat? Podrien haver-se quedat... què deuen fer, ara?

—Deuen haver tornat a casa seva, oi? —digué en Beelzebub poc convençut.

En Cor Petit de l'espai 18, gràcies a la seva oïda tan desenvolupada, va escoltar tota aquella conversa com si estigués ben a prop de l'espai 2, i va informar als seus amics:

—Aquell gat blau volia lluitar tant sí com no...

—Em pregunto quin poder deu tenir. No sembla pas ferotge —va afegir en Gohan.

—Us heu adonat que vesteix igual que l'avi? —va remarcar la Pan.

—Sí, és estrany. Quin deu ser el vincle entre ell i nosaltres? —es preguntà el pare de la Pan—. Potser és casualitat...

—Crec que ha tingut sort de no haver de lluitar —va intervenir en Cor Petit—. No sembla pas més fort ni més intel·ligent que aquells primitius de l'univers 10...

—Si els Saiyans han tornat al seu planeta d'origen significa que no són tan forts —va intervenir l'Ub abans de creuar una mirada amb en Vegeta, pensant que el darrer es sentiria ofès amb aquell insult que havia llançat contra tots els Guerrers de l'Espai.

Però a en Vegeta tant li feia. Feia molt de temps que no li importava aquell planeta que en Freezer havia destruït. Era cert que no es sentia del tot del planeta Terra. Però el nivell de vida d'aquells Guerrers de l'Espai sense en Freezer no havia evolucionat gaire i no trobava interessant regnar aquell planeta.

Un instant després, en Vegeta es preguntava què devia fer el seu doble del desè univers. Estranyament, el seu homòleg del 13 pensava el mateix:

—Aquells Guerrers de l'Espai són realment uns marietes. Podrien haver romàs aquí —començà a dir en Nappa.

—Podríem haver obtingut victòries fàcils... —va afegir en Raditz d'acord amb ell.

—Això no suposaria cap repte i no progressaríem —va precisar en Kakarot.

—Si hagués lluitat jo en lloc del meu alter ego de l'univers 18 —començà a dir en Vegeta—, hauria disputat un combat molt més interessant.

—Sí, el teu homòleg ha estat ben humiliat —va incidir en Raditz—. Ha estat fàcilment batut, tot i transformar-se en Oozaru.

—Aquells Guerrers de l'Espai no es mereixien estar aquí —va continuar en Vegeta referint-se a l'univers 10—. Tan sols són escòria que no saben lluitar —va dir mirant en Kakarot i en Raditz—. I un d'ells ha estat humiliat per una mocosa. Quin ridícul!

En Raditz, que havia conegut el seu pare -al contrari d'en Kakarot-, va estremir-se lleugerament però va controlar-se. La família no era pas el més important per als Saiyans, però tot i així... En Kakarot va somriure:

—A la pròxima ronda la faré a miques!

—Cof. No crec que te n'hagis d'enorgullir —va intervenir en Nappa—. Una nena! I jo m'enfrontaré amb en Freezer! Això sí que és un repte!

—Sí, i et farà esclatar! —va replicar en Kakarot mofant-se intensament del que li havia dit al vell Nappa.

—Hem de guanyar sigui contra en Freezer o contra una noieta —digué en Vegeta—. Hem de demostrar als altres que som els més poderosos. Els únics capaços de regnar en un univers o en diversos. Això és ben diferent a regnar en un planeta gairebé desèrtic.

Els quatre Guerrers de l'Espai van pensar durant un instant en el lamentable regnat del Vegeta barbut. Tots van arribar a la mateixa conclusió: sense en Freezer i sense el seu imperi tan sols eren uns petits goril·les inofensius, però el tirà sí que havia destruït el Planeta Vegeta de l'univers 13... havia estat un mal per a un bé futur? En Vegeta es preguntava què triaria si pogués tornar enrere en el temps: una civilització de centenars de milers de guerrers que vivien en un únic planeta miserable? O tan sols quatre guerrers forts que regnaven per tot l'univers?

Va fer la seva elecció ràpidament. Una opció que també hauria escollit en Vegeta de l'univers 10. El darrer reemplaçaria el seu regne en el Planeta Vegeta per regnar per tot l'univers com havia fet en Freezer. Però el Rei Vegeta de l'univers 10 va comprendre, després del seu combat, que no podia fer res. Segurament, quan els Vargues van arribar al seu món, havien començat a traçar un pla i un mitjà per expandir el seu reialme. Però aquell torneig havia frustrat els seus plans. No tenia el nivell suficient. La seva única opció era fugir i tornar a casa.

En Vegeta de l'univers 10 no tindria mai el rang d'aquell de l'univers 13... Per tant, no era tan sols el desig d'aconseguir-ho allò que li mancava...

Unes hores abans, poc després de la victòria de la Pan de l'univers 18 sobre en Bardock, els Guerrers de l'Espai i els Namekians de l'univers 10 van abandonar i van demanar als Vargues que els portessin al seu univers. Vestit amb una cosa que s'assemblava una manta bruta de color marró clar que s'havia col·locat al llarg de la seva cintura, el Rei Vegeta caminava furiós però intentava mantenir la seva calma exterior davant de la seva tropa humiliada i dels Namekians que els seguien. Allò que encara l'enfurismava més era que un dels Namekians havia guanyat el seu combat. Una victòria per a ells i cap per als Guerrers de l'Espai. Una humiliació intolerable. Com era possible que fossin tan miserables?

Hi hagueren altres coses que també van empipar-lo: l'existència de guerrers molt més poderosos que ells. En Bardock, el millor guerrer després d'en Vegeta, havia perdut contra una adolescent. Quins poders devien tenir els seus pares? L'altre Vegeta, el seu homòleg de l'univers 18, contra qui havia perdut, era molt més poderós que ell. Fins i tot amb el seu poder multiplicat per deu després de la seva transformació en Oozaru, va ser vençut pel seu homòleg sense transformar amb un simple cop de peu. No tenia cua i això li minava la moral. Una altra humiliació!

També influïa el fet que els Guerrers de l'Espai de l'univers 10 semblaven poc evolucionats respecte a la resta. Els mancava tecnologia i en Vegeta va adonar-se'n. Molts tenien armadures. El "doble" del tretzè univers tenia una de color blanc amb una capa vermella. Imposava respecte, sens dubte. Era millor que les pells de bèsties que portaven ells. Feia molt de temps, els Guerrers de l'Espai van destruir una civilització, els Tsufuls. En Vegeta no va participar, però el seu pare fou el gran estratega. Aleshores, va esdevenir rei després d'aquella terrible nit de lluna plena tots transformats en Oozaru destruint totes les ciutats dels Tsufuls. En Bardock sí que va lluitar-hi. S'haurien d'haver apropiat dels coneixements dels Tsufuls? Haurien d'haver deixat vius alguns Tsufuls per adquirir la seva tecnologia en lloc de massacrar-los a tots?

La civilització d'aquells Saiyans era superpoblada. Una petita minoria havia acudit al torneig i una altra, encara més petita, s'hi havia inscrit. La meitat havia participat i cap d'ells no havia guanyat. El Planeta Vegeta havia superat amb escreix els deu mil habitants. Un enorme auge en un planeta en què no tothom podia subsistir amb aquella tecnologia. Els Guerrers de l'Espai sempre havien sigut lluitadors, i no pas agricultors. Les revoltes esclataven cada dia per assetjar els poblats veïns. Aquella set de matança generava malestar. Els Guerrers de l'Espai eren com animals. No viurien en aquell món si tinguessin l'oportunitat d'anar a un planeta millor. Un on tothom fos capaç de subsistir. Si sabessin viatjar com els Vargues... podrien colonitzar altres planetes!

En Bardock s'apropà al Rei Vegeta com si hagués escoltat aquelles reflexions, i li murmurà:

—I si aprofitem aquesta nau? —preguntà mentre abandonaven l'estadi seguint els tres Vargues que els guiaven fins a la nau.

En Vegeta no va respondre. Va mirar furtivament el seu pare, qui caminava xino-xano. Però els seus ulls parlaven per si sols. Semblaven retrobar aquella lluentor que havien tingut en l'època del genocidi dels Tsufuls. El rei, sense girar-se, començà a fer alguns càlculs.

A grosso modo, eren tan nombrosos com els Namekians, els quals seguien felicitant el seu lluitador victoriós. Els Vargues semblaven febles. A la nau serien una vintena. Els Namekians de l'univers 1 no eren gaire nombrosos. Quina seria la força d'atac? Quin nivell devien tenir en Nail i els altres Namekians? Eren més forts que ells transformats en Oozaru? En Vegeta creia que era molt poc probable. De totes maneres, si decidien atacar, ho haurien de fer a tota velocitat esperant el moment oportú. Havien de ser discrets, sagaços i terriblement eficaços. Adquirir la tecnologia d'aquella nau seria un avenç increïble per al poble Saiyà.

Continuant la marxa, en Vegeta va establir el seu pla. Aquets ocellots pagaran cara la nostra humiliació, va pensar.

Quan ja havien pujat a bord de la nau, els Vargues van preguntar a tot el grup de Namekians i de Saiyans a qui havien de portar primer a casa.

—Porteu els Namekians —respongué de seguida en Vegeta, cosa que va sorprendre a tothom.

En Bardock i l'antic Rei Vegeta haurien respòs a l'inversa. Si tornaven al Planeta Vegeta podrien demanar reforços... aleshores per què havien d'anar primer al Planeta Namek?

—Molt bé. Hi esteu d'acord? —va preguntar el Varga blau preocupat.

—Sí —va respondre en Nail en nom del seu grup.

El Varga, sense dir res, va marxar per dirigir-se cap a la navegació. Un altre va substituir-lo per tal d'instal·lar els Namekians en un costat i els Saiyans en un altre. Els Namekians van anar directes a acomodar-se a bord de la nau que els deixaria a la nau mare, la qual els deixaria al seu planeta mentre els Guerrers de l'Espai esperaven.

Quan ja es trobaven sols, en Vegeta va explicar el seu pla als seus guerrers. Formarien dos grups. El primer es dirigiria al pont de la nau mare i prendria el control d'aquesta. El segon grup s'ocuparia del grup de Namekians de l'altra nau. Si aconseguien destruir-los a tots tindrien via lliure.

—Una pregunta, Majestat —digué en Mahissu quan en Vegeta va acabar d'explicar el seu pla—. Per què ha demanat aterrar primer al Planeta Namek i no pas al Planeta Vegeta?

—És evident —va respondre en Bardock en lloc del Rei Vegeta—. Seran els primers a arribar a casa seva i seran els primers a entrar a la nau. Aleshores tindrem una oportunitat —acabà dient mirant el Rei Vegeta per confirmar que realment aquell era el pla.

—No necessitem aquella nau —va reprendre en Vegeta—. Si la nau mare pot aterrar en aquest asteroide, significa que pot fer-ho en qualsevol planeta. I, en el pitjors dels casos, podrem volar amb els nostres mitjans fins allà si la nau mare es queda immòbil a l'espai. A més, estarem a prop d'un planeta habitable, el qual podria ser la nostra primera conquesta. He sentit a dir que aquell planeta és especial.

Ningú no va dir res. Mai no havien volat tan amunt. Era cert que de vegades es reptaven entre ells per determinar qui volava més amunt sense morir. En Vegeta no havia participat mai en aquella mena "d'activitat". Ningú no el qüestionaria si ell deia que podrien volar per l'espai durant uns minuts. O potser era una estratagema per semblar el més fort? De tota manera, aquella qüestió es resoldria més endavant. El més important era prendre la possessió del pont.

Van decidir-se els dos grups. En Mahissu i altres guerrers eren els encarregats de destruir la nau i els Namekians. Els altres havien d'atacar el pont. Van esperar, calmats, a la senyal d'en Vegeta. Era suficient esperar que arribessin al seu univers. I més concretament al Planeta Namek.

La nau mare dels Vargues va enlairar-se fent uns brunzits tot aixecant un espès núvol de polseguera. L'asteroide va esvair-se darrere de la nau, la qual va aturar-se uns minuts després. Òbviament, el viatge d'un univers a un altres només es podia fer amb els motors apagats. Això va succeir en uns dos minuts i els Saiyans no van donar-se compte. A continuació, la nau va reprendre la seva ruta direcció Namek i va arribar ràpidament allà. No existia, en cap dels universos coneguts, una nau tan ràpida com la dels Vargues.

En Vegeta va decidir iniciar l'assalt. Els Namekians i els Vargues del voltant de la nau es preparaven per aterrar. En Vegeta i el seu grup es dirigiren calmadament cap a l'únic passadís que conduïa al pont. Aleshores, quan la nau va obrir-se, van passar a l'acció. Corrien tan veloçment que van sorprendre i matar els Vargues i els Namekians abans d'arribar a la seva destinació davant d'una porta blanca molt pesant. A l'altra banda, en Mahissu i el seu grup passaren a l'atac. La meitat del grup s'ocuparen dels Vargues i dels Namekians fora de la nau, i els altres llançaven desenes de raigs d'energia al nivell dels motors de la nau fins que van cremar-se. Tot va passar en uns segons. La nau va explotar i semblava estavellar-se contra si mateixa sota una pluja de foc i de guspires. Set Vargues i tres Namekians van morir a mans d'algun Guerrer de l'Espai que els havia atacat directament amb les mans nues o bé a causa de la violenta explosió de la nau. Aquell atac tan ràpid i coordinat havia funcionat correctament.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu