DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 7h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 4, Capítol 18.

QUARTA PART: DOS UNIVERSOS EN DESGRÀCIA.

Capítol 18

Traduït per Bardock


En Vegeta caminava amb tranquil·litat. Era evident que en Trunks del futur, aquell de l’univers 12, era més fort que el seu fill del seu propi univers. Això l’emprenyava una mica...

Va arribar a l’espai de l’univers 12 quan, a les acaballes de l'anterior combat, en Trunks estomacava de valent a en Cooler. L’A-16, al seu costat, no li havia tret ni un sol ull de sobre, igual que a en Vegeta de l’univers 13, no gaire lluny d’allà. Hi havia hagut silenci entre l’home i la màquina. Cap dels dos eren gaire xerraries, però en Vegeta va trencar el silenci:

“Estàs més en forma que no pas al meu univers”, digué sarcàsticament, girant-se i donant l’esquena al petit muret.

“Tu també”, respongué simplement l’androide.

En Vegeta va esbufegar. Maleït robot! Des de quan era tan hàbil amb la ironia? I, a sobre, amb tan sols dues paraules! La seva intenció era empipar-lo esmentant la seva destrucció a l’univers 18, però en Vegeta no recordava que ell mateix era mort a l’univers 12... Aquest robot tan sols va tenir sort de...

“Pare?”

En Trunks acabava d’arribar. Estava molt sorprès de veure que el seu pare l’esperava allà, al seu espai.

“Ei, Trunks.”

“Ahm... hola”, respongué simplement el seu fill, una mica avergonyit. Tenia tantes coses a dir-li i de sobte se’l trobava allà, palplantat. Per on podia començar?

“Feia molt de temps que no ens vèiem. Com estàs?”, preguntà en Vegeta, sincerament interessat en el seu fill.

“Ahm, bé... molt bé”, respongué simplement el semi-Saiyà amb un somriure, però sense atrevir-se a mirar el seu pare.

“Com està la teva mare?”

“Molt bé! Si ho hagués sabut, li hauria demanat que vingués. Li hagués fet molta il·lusió retrobar-se amb tu...”

“On és la teva xicota?”

“Què? D’això... com... ho...”

En Trunks es posà vermell.

“Trunks, al meu univers no pares de sortir amb les teves amiguetes. Sé que ets més assenyat que el meu fill, i, a més, m’han xerrat que en tenies una.”

“Però si no he dit res en cap moment!”

“Sí, m’ho ha dit en Gohan.”

“Impossible!”

“Et seré sincer; t’he mentit”, va dir en Vegeta somrient. “Ell no m’ha dit res, però tu m’ho has confessat.”

En Trunks no va ser capaç de dir res, ja que estava més avergonyit que abans. En Vegeta va riure, sorprenent gratament al seu fill que no l’havia vist mai riure. Això li va fer perdre la vergonya, va somriure i va esclatar de riure abans de dir:

“Ella està bé. Gairebé portem junts dos anys. Fins i tot hem parlat sobre el nostre futur i aquestes coses...”

“Ostres... em sembla que tinc més opcions de ser avi gràcies a tu que no pas gràcies a aquell sabatot”, digué en Vegeta mirant el seu fill a l’espai 18, que encara xerrava amb en Goten... No tenia cap mena de dubte que el fill d’en Son Goku era una mala influència per al seu fill!

"He parlat amb ell abans. Les diferències entre universos són impressionants."

"Sí. M'he donat compte que continues entrenant-te, oi?"

"Exacte. A casa, al meu temps, és a dir, al vostre futur, penso sovint en el nivell que va assolir en Gohan en el combat contra en Cèl·lula. M'entreno per ser capaç d'arribar-hi algun dia."

"Ho has aconseguit?", preguntà en Vegeta molt interessat.

En Trunks no va respondre...

"M'ho pots dir. No hem d'enfrontar-nos amb en Cèl·lula. No m'enfurismaré si ets més fort que jo. Has de saber que vaig arribar al segon nivell fa vint anys."

"De debò?"

En Vegeta va somriure. En Trunks també. El pare va trencar de nou el silenci:

"He de tornar al meu espai. Pel que sembla, el meu combat començarà aviat", digué quan va veure que el ring ja havia estat gairebé reconstruït.

"Ens veiem després. Que tinguis molta sort en el teu combat, pare."

"No em farà falta. Aquell paio és un patata."

I va marxar tal i com havia vingut abans i deixant un somriure als llavis d'en Trunks. Era molt feliç d'haver-se retrobat amb el seu pare, i tenia moltes ganes de tornar a casa per explicar-s'ho a la seva mare!

'Aquell paio?', pensà interiorment en Trunks. 'Però si és ell mateix, no?' En Trunks era conscient que aprendria més coses sobre el seu pare en aquest combat. A més, a la segona ronda... tenint en compte els aparellaments... Sí! A la segona ronda hauria de lluitar contra el seu pare!

Quan en Vegeta va tornar a l'espai 18, va situar dos dits a la seva barbeta, restant pensatiu. En Gohan i en Trunks van aproximar-se, i va ser el més gran dels dos qui va preguntar:

"No vols lluitar contra el teu pare?"

En Trunks, que per primera vegada podia corregir a en Son Gohan, es va permetre el luxe d'intervenir:

"És ell mateix, no el seu pare."

"Ah sí?"

"M'importa un rave! Intento calcular quan lluitaré contra el pallasso d'en Goku!"

En Gohan es va sorprendre un cop més d'escoltar 'Goku' de la boca d'en Vegeta, el qual l'havia anomenat "Kakarot" durant una bona pila anys. Ara només l'anomenava així quan s'empipava. Però després de vint anys, concretament després de la batalla contra en Bu, el va començar a anomenar Son Goku amb freqüència. Tothom es va estranyar la primera vegada que el va anomenar d'aquesta manera.

De fet, en Gohan recordava que la primera vegada va ser en una petita festa entre amics per celebrar la victòria contra el Monstre Bu! Durant la festa, tothom dirigí una mirada a en Vegeta, el qual es va posar vermell. Fins i tot la Bulma li va preguntar si s'havia clavat un cop al cap.

A partir de llavors, en Vegeta va esdevenir més calmat, i fins i tot més simpàtic. Però per a en Gohan, en Krilin i en Cor Petit, era un fet insòlit, ja que l'havien escoltat durant molt de temps dir-li 'Kakarot'.

"Ja està tot preparat", digué el presentador. "Que els lluitadors es preparin!"

En Vegeta s'enlairà de seguida. No li havia donat temps a calcular quan li tocaria lluitar contra en Son Goku. Enllestiria el combat en un tres i no res i després ho calcularia.

Ambdós Vegeta van arribar al ring exactament al mateix instant, amb els mateixos moviments i amb els braços creuats davant de l'adversari. En Vegeta de l'univers 18 analitzà el seu alter-ego. Duia una mena de barba que li restava credibilitat. I la seva roba semblava una mica primitiva, massa simple i massa marró. L'últim detall és que el Rei Vegeta encara tenia la cua característica dels Guerrers de l'Espai.

"Què n'has fet del teu títol?", digué el Rei assenyalant-lo amb el seu dit.

"D'allà on vinc no tinc ningú sobre qui regnar."

"Ningú?"

El Rei Vegeta sabia que la seva gent havia estat exterminada en altres universos. Eren uns nyicris! 'Devem ser els únics supervivents?', es preguntà.

El Rei va decidir atacar, sense donar per conclosa la conversa, ja que hi havia un assumpte que volia aclarir.

Atacant amb els punys, preguntà mentre en Vegeta esquivava els seus cops:

"Què li ha passat a la teva gent?"

"A la meva gent? No ho sé."

"No tens ningú sobre qui regnar?", demanà el Rei barbut mentre el seu adversari aturava un cop de puny.

"No regno, no. Simplement, comparteixo la meva vida. I no pas amb desconeguts, sinó amb algú millor. Se'n diu família."

En Vegeta de l'univers 18 va colpejar amb el seu puny dret al seu homòleg, que va sortir volant. Es va aixecar, va escopir una mica de sang i va començar a renegar en veu baixa.

"Família? Cof! Aquell microbi que m'ha insultat era el teu fill?"

Bam. En Vegeta de l'univers 18 el va aturar amb una sola mà, va agafar-lo dels cabells i, girant sobre si mateix, va llançar-lo ben lluny i va caure al terra.

"La seva mare l'ha malcriat", respongué.

Aixecant-se i situant una mà als seus cabells, el Rei Vegeta va prosseguir amb les seves preguntes:

"Dius que has substituït la teva gent per la teva família?"

Gairebé embogint, aquell Vegeta contraatacà, abalançant-se sobre el seu enemic tal i com havia fet abans. Però el seu contrincant el va aturar fàcilment, tombant-lo al terra i clavant un peu a sobre d'ell.

"Ets un mitja merda! Al cap i a la fi, hauré d'estar agraït a en Freezer... Bah... No ets més que un fantasmot del que seria si m'hagués quedat en aquell planeta ridícul que duia el meu nom."

El Rei Vegeta s'enutjà interiorment. 'Com pot burlar-se del 'planeta ridícul' que duu el seu nom? El seu nom va ser escollit deliberadament per al planeta! De debò ha renegat del seu títol de Rei dels Guerrers de l'Espai?!'

"O com aquell dropo d'allà baix", prosseguí en Vegeta, "si no hagués trobat la pau a la Terra."

"Ei, Vegeta", digué en Raditz a l'espai 13. "Sembla que el teu alter-ego del 18 t'està mirant."

"De què deuen parlar?", preguntà en Nappa.

"Segurament em troben elegant gràcies a la meva armadura nova de trinca", digué en Vegeta de l'univers 13. "I l'altre es deu haver adonat que la barba no li escau gens."

"Ja m'ho pensava que portar una barba com el meu pare era ridícul", comentà en Vegeta del 18 fixant-se en el Rei, com si hagués sentit allò que acabava de dir el seu homòleg de l'univers 13. "Tu m'ho confirmes."

"Però les aparences no ho són tot", digué el barbut adoptant una posició que l'altre Vegeta coneixia a la perfecció encara que no l'hagués posada en pràctica feia molts anys.

"El Garlick Gun, eh?", digué simplement en Vegeta del 18. "Vinga, intenta posar-me contra les cordes si pots."

"Quines són les teves aspiracions si no et dediques a regnar?"

"Sobrepassar els meus límits... i lluitar contra un vell amic."

El Rei Vegeta, insatisfet amb aquella resposta, s'enrabià. Després d'uns segons concentrant la seva energia, cridà el nom de la tècnica i efectuà l'atac. En contraposició, en Vegeta el va aturar amb una sola mà i sense esforç. La seva mà no tenia ni una sola esgarrinxada...

"Això és tot? Ets un figaflor..."

"Parles massa... i, a més, has perdut la cua!"

El Rei va fer aparèixer una bola lluminosa al palmell de la seva mà tot just quan la tècnica Garlick Gun s'havia esvaït.

"Tanqueu els ulls!", cridà l'antic Rei Vegeta a la seva gent a l'espai 10 tot just va veure aquella tècnica. "I no mireu cap el cel! Sinó no hi cabrem a l'estadi!"

"Raditz, Nappa...", digué calmadament en Vegeta de l'univers 13 als seus camarades.

"D'acord!", respongué l'home dels cabells llargs tapant-se els ulls amb una mà.

Rient, en Vegeta de l'univers 10 va començar la seva metamorfosi. El seu adversari restava impassible. Simplement va contemplar l'espectacle amb els braços creuats. El Rei es va engrandir en un tres i no res. El seu cabell es va estirar; la seva boca es va convertir en un morro; el seu nas es va distorsionar; i la seva roba es va estripar degut al seu cos gegant. Curiosament, la seva barba havia desaparegut. Quan va acabar la seva transformació, arribant a la seva mida màxima, va emetre un rugit d'Oozaru. L'escena era divertida, perquè des de ben lluny semblava un mico gegant d'un circ a sobre d'una pilota...

"Ningú no pot vèncer al Rei dels Saiyans!", cridà l'Oozaru Vegeta colpejant-se el pit amb els punys.

Seguidament, va atacar amb una puntada de peu, com si estigués jugant amb una pilota. Però en Vegeta el va esquivar efectuant un salt lateral. L'Oozaru va continuar amb els cops de peu, però no l'arribava a tocar. Va intentar esclafar-lo amb el peu, però el seu adversari, tan sols alçant el braç, en sortí indemne.

"Com... com pots elevar-me amb tanta facilitat?"

En Vegeta el va impulsar amb la força suficient per a que el mico gegant es desplomés d'esquena, ja que la gravetat del ring no era suficient per tombar un cos tan pesant com el d'un Oozaru.

Intentant aixecar-se amb dificultats, el Rei Vegeta va fer un bot d'una alçada considerable per aterrar de nou al ring. Però l'altre Vegeta, una altra vegada amb els braços creuats, atacà immediatament amb una puntada de peu al ventre de l'Oozaru, el qual va tossir degut al dolor i respirava forçadament, amb panteix.

"La broma ja ha durat prou", digué en Vegeta adonant-se que el seu rival ja no tenia res a pelar...

Però no s'ha de vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. L'Oozaru saltà de nou, fent veure que s'havia refet i, de la seva gola, en sortí disparada una gran ràfega d'energia que es dirigia cap el seu rival que es trobava situat al ring. En Vegeta simplement va estendre un braç i va disparar un raig d'energia. Ambdós raigs van col·lidir, causant una explosió. Però el raig d'en Vegeta de l'univers 18 va seguir el seu curs natural com si res, topant contra l'Oozaru i enviant-lo contra la lluna artificial, que va acabar perforada. El seu trajecte va finalitzar amb una petita explosió.

En Vegeta va enlairar-se per recollir el cos humanitzat del seu alter-ego. Va portar-lo a l'espai 10 on tots els Guerrers de l'Espai seguien amb els ulls tancats.

"Ja pots obrir els ulls", digué en Vegeta de l'univers 18 al seu pare del 10.

L'antic Rei va obrir els ulls, trobant-se cara a cara amb el seu fill nuu al muret i amb el seu fill d'un altre univers davant d'ell, amb els braços creuats i dirigint-li una mirada abans de donar-li l'esquena. En Vegeta havia aconseguit destruir la seva versió primitiva.

"En Vegeta de l'univers 18, guanyador!", cridà un dels presentadors amb el seu micròfon, mentre que el rival d'en Goku calculava quan s'enfrontaria amb en Kakarot...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu