DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 3h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 14, Capítol 68.

Capítol 68

Traduït per Bardock


El Varga va anunciar ràpidament el penúltim combat de la primera ronda:

—Ara cridem a en Gast Carcolh de l'univers 7, i a en Cèl·lula Junior de l'univers 17!

—Qui? —va fer en Gohan tot sorprès abans de recordar que a l'univers 7 tan sols hi havia un Namekià gegant.

—Aquest no és un nom gaire Namekià —digué el seu germà petit—. Generalment només tenen un nom i, a més, no és gaire "verd".

En Cor Petit preferia no respondre. Ja havia apercebut la particularitat d'aquell Namekià gros, el qual tenia tot el seu poble dins seu. L'antic dimoni no notava cap rastre de la seva aura ni la del Totpoderós. Quins esdeveniments havien succeït per a la creació d'en Gast? Segurament, en Freezer havia atacat Namek sense la intervenció dels Terrícoles, o, almenys, sense la seva. En Gast havia estat totalment sol durant anys, i era evident que ni en Cor Petit ni el Totpoderós eren vius a l'univers 7. Potser no havien ni nascut.

Coneixia la procedència del nom en recordar els orígens Namekians després de la fusió amb en Nail. Segurament, el canvi de nom havia estat una elecció deliberada d'en Nail, per tal de representat tota la seva gent. "Gast" era, simplement, el diminutiu d'un mot que en llengua Namekiana significava "la gent" o "la nació". Pel que fa a "Carcolh"... potser el nou poder d'en Nail se li va pujar al cap. Era el nom d'un llegendari Déu Namekià que tan sols es trobava en els contes infantils transmesos de generació en generació. Milers d'anys abans, vora al milió, el poble primitiu de Namek adorava uns Déus imaginaris, igual que altres civilitzacions. Carcolh era un mol·lusc gegantesc dotat d'un gran poder i equilibri...

El Supernamekià va desencreuar els braços, va recolzar el seu peu dret a terra i va envolar-se ràpidament cap al ring tot envoltat d'una aura blanquinosa.

—Ara podrem determinar el poder d'aquest guerrer —declarà calmadament en Cor Petit mirant el terreny de combat.

En Son Goku va aproximar-se per fer-li una pregunta:

—Escolta, Cor Petit. Si en Cèl·lula té el mateix poder que antany, probablement el seu cel·luleta també. Creus que el guanyaries?

—He progressat amb l'esperança d'assolir el nivell d'en Cèl·lula, però no ha estat possible. No obstant això, crec que contra un cel·luleta me'n sortiria.

—Això significa que en Gast anirà sobrat, ja que, tenint en compte la seva envergadura, deu ser molt més fort que tu —va intervenir en Goten a prop del seu pare.

—La mida dels músculs no ha sigut mai sinònim de superioritat —va contestar—. Però he d'admetre que aquesta fusió de tots els Namekians deu tenir un nivell superior.

Al costat d'ells, en Cèl·lula de l'univers 17 havia arribat a la mateixa conclusió. Coneixia prou bé en Cor Petit i les capacitats dels Namekians. També havia sentit a parlar de la història del guerrer de l'univers 7 i sabia que no se'l podia prendre a la lleugera.

Mirant el seu cèl·luleta, el qual esperava el vistiplau del seu pare, va prendre una decisió:

—Necessitem un minut —va dir en Cèl·lula serrant les dents al Varga encarregat del seu univers.

No volia arriscar-se. No volia revelar el seu autèntic nivell davant de tothom. Però, per altra banda, diversos factors jugaven en contra del seu pla inicial.

En primer lloc, en Son Goku i els altres no eren tan ximples. Si no havien esbrinat la seva força, no trigarien a fer-ho. Encara li restaven dos combats per enfrontar-se amb algú de l'equip Z. El seu proper combat seria contra aquell paio anomenat Bojack, el qual sobrepassava el nivell de Superguerrer amb la seva transformació. En Cèl·lula no sabia del cert si era més feble que en Dabra de l'univers 11, però hi havia una possibilitat que sí.

De fet, volia conèixer l'abast del poder del Namekià gros. Seria beneficiós per a ell si el seu fill guanyava. Gaudiria si es trobava, per ventura, amb el seu fill a la final. Però perquè allò s'acomplís, havia de posar tota la carn a la graella.

—El teu contrincant és massa poderós, t'incrementaré el poder —va dir en Cèl·lula al seu fill endinsant-se a l'interior del seu espai davant de la mirada atònita del Varga.

Es suposa que no ho hauríem de permetre... podrien haver-ho fet abans!, pensà el darrer.

En Cèl·lula va aturar-se davant de la primera sala. Va obrir la porta i va deixar que en Cèl·lula Junior, tot somrient, entrés primer. Va tancar la porta quan ja es trobaven tots dos a dins.

Aquest lloc està ben construït..., va pensar en Cèl·lula examinant, amb un somriure d'orella a orella, l'habitació ben moblada. Les parets són insonoritzades i les nostres aures no es detecten... no sentim els altres, i ells tampoc a nosaltres... És perfecte.

El cel·luleta es va girar vers el seu pare, i, alegre i ingènuament, va preguntar-li:

—Com em faràs més poderós, Pare?

El seu pare va perdre el somriure. Sense dubtar-ho, i sense ni una engruna de culpabilitat ni de remordiment, va efectuar un moviment sec i ràpid amb dos dits estesos de la seva mà esquerra. Una força immensa i invisible va emergir per colpejar el cel·luleta blau, el qual va esclatar immediatament. Un so de carn esquinçada va ressonar a la sala, i quaranta-vuit trossets de cos es desplomaren sobre un bassal de sang.

Sense perdre ni un segon més, en Cèl·lula va concentrar la seva energia en el seu paroxisme. La punta de la seva cua es va obrir de cop, i, uns segons més tard, va expulsar quelcom.

Un altre Cèl·lula Junior, tot viscós, va caure a terra contraient-se. Es va aixecar ràpidament, va espolsar-se i la matèria orgànica que el recobria va esvair-se ràpidament. Va emetre una espècie de crit després d'estrènyer els punys i flexionar les cames:

—Ki, kih, kih!

—Bé, a aquest li he aplicat tot el poder que he pogut... —va dir en Cèl·lula esbufegant i amb algunes gotes de suor que recorrien el seu rostre.

Va sortir de la sala seguit del seu nou fill millorat i van dirigir-se al seu espai caminant a través del túnel. Tothom els esperava.

Què deuen haver fet?, van preguntar-se els Son Gohan dels universos 16 i 18.

—Què creus que han fet? —va preguntar el seu pare a en Vegeta.

—No ho sé pas, però és molt sospitós. Amb en Cèl·lula podem esperar-nos qualsevol cosa.

—No podíem notar les seves aures quan estaven a l'apartament —va dir en Gohan ben atent als altres—. Aquest Cèl·lula Junior és idèntic. No sembla pas més fort.

En Cor Petit ho va comprendre tot de seguida.

—No... no exactament...

—Què vols dir? —va preguntar en Gohan tombant-se cap a ell.

—Quin monstre! No ha canviat! Continua sent tan demoníac!

Quan va començar a explicar la seva conclusió, algú altre, a l'espai 16, també havia arribat a la mateixa deducció. Encara que aquell ésser tingués la mateixa aura i el mateix codi genètic, no ensarronaria pas a en Vegeku.

He, he, pensava el guerrer fusionat, realment, ets gat vell...

En Cor Petit de l'univers 16 també ho havia intuït, però com havia sentit que el seu alterego de l'univers 18 ho explicava, no volia duplicar informació -encara que era l'únic del seu espai que l'havia escoltat-. Sens dubte, en Gohan i la Bra no van trigar gaire a esbrinar-ho.

El Supernamekià de l'univers 7, el qual esperava el seu adversari, va descobrir de seguida l'engany. Però no era ningú per jutjar les accions d'aquella criatura. Quelcom en el fons del seu ésser li feia pessigolles. Era possible que aquell tal Cèl·lula...

En Gast havia tractat de no escoltar les nombroses xerrades que s'havien produït durant les últimes hores, però havia sentit fragments de converses d'alguns universos que coneixien prou bé aquell ésser. Tenia relació amb els androides de l'univers 14. Era sabedor de l'origen dels androides numerats. De fet, ell també tenia un vincle, encara que fos ínfim, amb en Cèl·lula. I lluitaria contra el seu clon en miniatura.

En Bu de l'univers 4 va esclatar de riure interiorment.

—Genial! —va cridar adreçant-se a la criatura de l'univers 17—. Ets massa! Crec que ets la criatura més original de tot el torneig. Podríem arribar a ser bons amics si no fóssim rivals!

Els Déus de l'univers 1 també sabien què havia passat. Eren divinitats, després de tot. No se'ls escapava res en matèria de percepcions. Excepte a en Kaitoxin de l'Est, el qual era una mica jove, encara.

—Això no ho contempla el reglament, oi? —va dir indolentment la Kaitoxin de l'Oest.

—Em sembla que no —va fer en Kaitoxin del Nord—, però hi ha algun motiu per interrompre el combat? Han succeït un munt de coses inhabituals en aquest torneig Multivers. A més, és el primer combat d'aquest ésser. Hauria estat diferent si això hagués passat en el seu segon combat. Un canvi en la primera ronda és, des del meu punt de vista, legal.

—Però... si no és el ma... —va començar a dir en Kaitoxin de l'Est, el qual acabava de comprendre la situació.

—No pot ser —el va tallar en Kaitoxin del Sud—. Fer un canvi quan saps qui és el teu oponent és fer trampes.

—Farem la vista grossa aquesta vegada —va concloure el Gran Kaitoxin.

Tots es giraren cap a ell.

—El nostre vet i el nostre arbitratge només es requereix en situacions molt greus —va precisar parant atenció al ring.

En Cèl·lula Junior acabava d'enlairar-se a gran velocitat tot fent uns crits molt aguts:

—Gnee, gnee, hi, hi!

Es va abalançar volant sobre la testa del Supernamekià, el qual restava dempeus de braços plegats sobre el ring.

En Cèl·lula Junior va etzibar un cop gegantes a la galta dreta d'en Gast, qui no havia tingut temps de defensar-se. Va perdre l'equilibri després d'entomar de ple el cop, amb el cap en estat de xoc i la galta deformada. Va desencreuar lleugerament els braços i va caure feixugament al ring a causa de la gravetat sense poder evitar la caiguda.

Molta gent havia vist què havia passat, i restaren estoics. El Varga del micròfon i un altre, que observaven el ring a través del monitor de la torre de control, restaven bocabadats amb la mandíbula desencaixada i els ulls oberts esparverats. En Cèl·lula es va quedar amb un pam de nas i es va colpejar el front amb la seva mà dreta.

En Cèl·lula Junior va agafar embranzida rebotant contra el ring, tot rient i cridant amb la seva veu aguda i es va llançar contra el seu rival, el qual encara no s'havia aixecat. El cel·luleta l'hauria tornat a colpejar si el presentador Varga no l'hagués aturat:

—D... Desqualificació! En Cèl·lula Junior queda desqualificat per atacar abans no comencés el combat!

Hi hagué un silenci total a l'estadi. Alguns espectadors estaven catatònics i amb els ulls oberts de bat a bat. En Cèl·lula Junior es va quedar immòbil sense gosar moure's més. Va mirar el ring com si acabés de descobrir la seva utilitat real. A aquells que no havien parat gaire atenció, se'ls va aparèixer a la ment una regla primordial del torneig interuniversal.

—No ha...

—...tocat el ring! —van fer en Goten i en Trunks tan atònits com tothom.

El presentador, amb el seu micròfon apagat, va verificar l'acció juntament amb el tècnic que manejava la consola.

—Estàs segur que no s'ha desplaçat massa ràpid per a nosaltres, com sol fer tothom?

—Sí —va dir l'altre—. El ring no ha registrat cap contacte. No l'ha tocat en cap moment.

En Cèl·lula Junior, amb els ulls com dues taronges, va restar a l'aire a un metre d'en Gast.

Al ring, el Supernamekià es va aixecar i li va donar l'esquena al seu adversari, el qual restava levitant com un nen que no sap què fer ni on anar. Ni tan sols gosava mirar el seu creador. En Gast Carcolh, per part seva, semblava decidit a tornar tranquil·lament al seu espai reservat.

—Em pensava que era més fort que no pas això —va dir en Trunks a l'espai 16—. Ha entomat el cop a propòsit i ha guanyar per xamba per desqualificació!

—Pff. Penses massa —va replicar la Bra.

—Fins i tot jo hauria rebut el cop —va intervenir en Vegeku—. Qui s'hauria imaginat que s'abalançaria a sobre del seu cap sense respectar la primera regla? A tothom ens hagués sorprès i tots hauríem caigut a terra. Excepte en Broly, és clar... ell hagués restat dempeus com una estàtua...

—Hauries rebut el cop? —va preguntar en Gohan tot estranyat—. Fins i tot sense transformar-te no crec que...

—No és això —digué en Vegeku—. Si, hipotèticament, el meu adversari es precipités contra mi sense tocar el ring, pensaria que m'intenta ensarronar o que és ximple. Aleshores, igual que en Gast, restaria impassible davant d'ell, esperant que s'aturés a un mil·límetre de mi.

—Vols dir que te'n riuries de l'estupidesa del teu adversari —va concloure la Bra.

—Oh —va fer en Vegeku amb un somriure i amb una gota de suor—, tan sols seria la seva recompensa. En Son Goku va ridiculitzar diversos enemics amb la seva ingenuïtat.

Aquella percepció dels fets no era interpretada per tothom d'aquella manera, sobretot a l'univers 18.

—Mestre —s'aventurà l'Ub—, si aquell guerrer Namekià no ha esquivat el cop del seu adversari, significa que no és gaire fort?

—Hm —va respondre en Vegeta—. Ja trigaves a participar en la discussió.

—D'això... —va començar a dir en Goku—. Si aquest cel·luleta és tan fort com en Cèl·lula Perfecte... aleshores...

—En Gast Carcolh ha rebut el cop expressament —afirmà en Cor Petit—. I el següent també se l'hauria deixat encaixar.

Aleshores, les mirades es dirigiren vers el Namekià. L'Ub va fer una pregunta:

—Però l'hauria pogut esquivar en el darrer moment, oi?

—El combat encara no havia començat —digué en Cor Petit.

—Oh... —va fer en Goku—. O sigui que aquest Namekià ha provocat que el cel·luleta fes trampes! S'ha deixat entomar el cop per assegurar-se la victòria! A més, no ha revelat ni tan sols una part de la seva força, i no ens ha deixat cap pista del seu poder.

—Sí, i encara hi ha més —va dir en Cor Petit—. Aquest cel·luleta ha colpejat molt fort en Gast Carcolh, el qual ha pogut avaluar el seu cop de puny, la seva velocitat, la seva força... Si el combat no s'hagués interromput per culpa de la decisió de l'àrbitre, hauria tingut tota aquesta informació sobre el seu rival.

—Sí. Quina llàstima que no presenciarem aquest combat.

Era ineluctable? Tothom cridava de forma queixosa a les graderies.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu