DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 21h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 8, Capítol 38.

Capítol 38

Traduït per Bardock


En néixer, en Broly tenia una força descomunal. Les seves deu mil unitats de poder el situaven per sobre de la majoria d'éssers de l'univers. Tan sols essent un nen, en Broly ja feia servir el seu poder per a fins personals. Feia el que volia i quan volia; ho aconseguia tot; ningú no el podia contradir; ningú no podia refusar el que demanava; ningú no el podia vèncer.

Quan era un adolescent, aquest poder el va conduir a un egocentrisme encara major. Tenia més set de destrucció. Utilitzava la seva força aclaparadora per matar persones i destruir planetes i sols. Quan anhelava destruir quelcom, consumava el seu desig en un segon. No obstant això, sempre havia volgut quelcom que li mancava. Ho cercava inconscientment.

En Broly hauria pogut convertir-se en un heroi si hagués utilitzat el seu poder a fi d'ajudar les galàxies. Però fou a l'inversa, i havia esdevingut un monstre terrorífic i temut. S'havia convertit en el Destructor de Móns. Tant li feia. El seu pare era l'únic que tenia una certa influència a sobre d'ell. Fins que el va trair per tal de controlar-lo.

Un control que tan sols era parcial. Al fons del seu ésser, en Broly guardava una ràbia que creixia cada minut que passava sota l'esclavitud del seu pare Paragus. L'única persona que havia permès que fos lliure per fer el que volgués el mantenia com a presoner.

Al fons del seu ésser, quelcom va fer ressorgir una ràbia amagada durant dècades però sempre present. Què havia estat? Un rostre? Una veu? Un crit? Fos el que fos, era d'algú que s'anomenava Kakarot.

Res no el podia detenir. Cap presó, ni cap carceller, independentment del seu poder, no el podia aturar. Kakarot. El volia matar; destruir-lo; fer-lo desaparèixer. Aquell ésser miserable, que estava davant d'ell, el fastiguejava. Quan algú necessita gratar-se el cap, pot esperar-se un moment, però quan la picor comença a ser insuportable acaba cedint. A en Broly li passava el mateix...

En Broly va alliberar completament la seva ràbia insaciable. Es va desentendre del poc seny que li restava per desencadenar la seva set de venjança i de matar. Faria servir tota la seva força, tota la seva ràbia i tota la seva follia per eliminar aquell ésser!

En Broly havia canviat completament. La primera vegada que el van veure, en Vegeta i els altres van adonar-se de la seva gran alçada i de la seva gran musculatura que el diferenciava dels altres guerrers reclutats per en Paragus. En transformar-se en Llegendari Superguerrer de l'Espai, els seus músculs s'havien triplicat de volum i era com un enorme colós amb ulls blancs àvids de destrucció. I la seva força? La seva energia igualava a la d'en Son Goku, que ja s'havia transformat en Superguerrer. No obstant això, l'energia d'en Broly augmentava constantment cada segon. En Son Goku i en Vegeta no s'havien imaginat mai que el poder del Superguerrer Llegendari de l'Espai seria tan immens...

Ja he trobat el Llegendari Guerrer de l'Espai... S'ha acabat... Quina por, si continua... No queda cap esperança, el Llegendari Superguerrer de l'Espai ens liquidarà a tots!, pensà en Vegeta perdent el seu esperit combatiu.

En Broly va abalançar-se sobre el seu rival, el qual va esquivar-lo fàcilment. Era molt fort, però la seva musculatura tan desenvolupada feia minvar la seva velocitat. Esquivant diversos cops de puny i puntades de peu, en Goku s'allunyà envolant-se. El seguiren el seu fill i en Trunks, el qual va adonar-se de la perillositat d'en Broly. Un somriure sàdic aparegué als llavis d'en Broly.

Va fer aparèixer una bola d'energia de la seva mà i va disparar-la vers el trio. L'atac es va dividir en una multitud de boles d'energia que es van dispersar per tot arreu, obligant-los a esquivar-les diverses vegades.

Les explosions que seguiren van fer sobresaltar els Terrícoles que encara es trobaven al palau. En Krilin i en Yamcha, curiosos i espantats, s'inclinaren en una finestra per observar la devastació causada per en Broly amb tan sols una ràfega i sense esforç. Van veure que en Son Goku lluitava contra ell, però semblava superat pel gegant que tenia davant.

Era evident que els humans farien més nosa que servei. Què podem fer?, pensà en Yamcha. Però en Krilin, patint pels seus amics, s'enlairà per aproximar-se al lloc de la batalla. L'antic bandit del desert decidí seguir-lo, no sense queixar-se. Quan va posar un peu al bord de la finestra per seguir-lo, va veure diversos soldats d'en Paragus que contemplaven l'espectacle sense entendre què passava davant dels seus ulls.

En Yamcha va descendir davant d'ells. Va escoltar alguns trossos de converses. Aquells paios treballaven per en Paragus sense saber què cercava concretament. Que potser tenien molta confiança dipositada en ell? O tan sols volien formar part de l'exèrcit que conqueriria tot l'univers?

En Yamcha estava segur que les seves forces de combat no eren gaire elevades. Els podria derrotar tot sol. Contra aquell que devastava el paisatge haurien sigut escombrats. En Yamcha s'apropà a un dels homes d'en Paragus que semblava tenir un rang més elevat que els altres i digué:

—Heu de marxar d'aquí. És perillós.

—Nosaltres no obeïm les teves ordres, Terrícola. Nosaltres servim a en Paragus.

—No servireu a ningú si moriu. El castell podria ser reduït a cendres en un instant.

En Yamcha intentà mantenir la calma. Tenia por de les detonacions que ressonaven a causa de les explosions a alguns quilòmetres de distància. En Goku lluitava contra en Broly, el qual tenia un poder descomunal.

—Escolta'm —reprengué en Yamcha serrant el puny—, agafeu la nau del vostre líder i toqueu el dos!

S'envolà després de dir aquella frase. No havia de perdre més temps. Amb allò salvaria un centenar de vides? Esperava que tots ells s'agrupessin a la gran nau i marxessin del planeta. Davant d'en Yamcha, a centenars de metres de distància, en Son Gohan lluitava ardentment. Aquell era el seu primer combat contra algú d'aquell nivell que no fos el seu pare. Al principi va pensar que era una bona oportunitat d'enfrontar-se a un altre Superguerrer i que li permetria de lluitar contra un estil de combat diferent. A tan sols uns dies de disputar-se els Jocs d'en Cèl·lula, aquell combat era un bon entrenament.

Malauradament, en Broly no era d'aquells que tenia tècniques molt enrevessades. Tan sols tenia un poder descomunal. A mida que passaven els minuts, la seva brutalitat i la seva força augmentaven. Rient com un boig, el Llegendari Guerrer de l'Espai s'ho passava d'allò més bé estovant de valent a tothom i disparant enormes boles d'energia verdes que devastaven el paisatge ja força malmès. A en Broly tant li feia. Al contrari; gaudia sàdicament sembrant el terror i la destrucció per allà on passava. La seva transformació en Llegendari Superguerrer de l'Espai augmentava la follia que habitava dins seu.

En Cor Petit sabia que allò s'havia d'aturar immediatament. Tot i que tres Guerrers de l'Espai s'enfrontaven amb en Broly, aquest tenia, visiblement, l'avantatge. S'havia centrat en en Goku i els altres dos després del començament de l'enfrontament. El Namekià decidí utilitzar la seva arma secreta. Ja havia fet servir aquell atac diverses vegades i la seva efectivitat fou demostrada, fins i tot, contra rivals més poderosos que el propi Cor Petit. En Raditz, el germà gran d'en Goku, ho havia experimentat en el passat...

Carregant la seva energia al màxim, en Cor Petit va utilitzar el Makankosappo que va topar contra l'esquena d'en Broly. L'espiral lluminosa va empènyer en Broly abans d'esclatar uns segons més tard. Un cop poderós, que resultà ser totalment ineficaç!

El Namekià i els Guerrers de l'Espai havien d'admetre que en Broly, el Guerrer Mil·lenari, era invencible. Quan es va dissipar el fum de l'explosió, en Broly es va tombar vers el cuc de terra que havia gosat d'atacar-lo per l'esquena. En Cor Petit, paralitzat en aquell moment, fou incapaç de bellugar-se mentre que el rival més terrible a qui s'havia enfrontat mai s'abalançava a sobre d'ell per assestar-li un cop de genoll violent i directe al seu estómac. I, com la còlera i la bogeria del colós encara no s'havien apaivagat, en Cor Petit va rebre alguns cops més. Semblava que en Broly colpegés una pilota amb totes les seves forces.

En Gohan no podia estar-se sense fer res. Volia protegir el seu anterior mestre. Arriscant-se i cridant, es llançà vers en Broly. Però el seu atac fou en va: el Llegendari Superguerrer de l'Espai va deixar anar el Namekià, el qual es desplomava a terra com si fos una pedra, i colpejà el rostre d'en Gohan, projectant-lo com si fos una pilota i els seus músculs gegants una enorme raqueta. En Broly volia donar-li el cop de gràcia disparant-li una enorme bola d'energia verdosa, però en Goku s'interposà. L'explosió fou violenta. En Son Goku va manegar-s'ho per resistir l'atac , però la seva túnica i la seva samarreta es començaven a fondre. Cremant-se, es va desplomar a terra amb en Gohan en braços.

Qui restava? En Broly cercava un altre mosquit per esclafar-lo abans d'acabar amb el seu enemic, aquell que l'havia pertorbat amb els seus plors incessants quan tan sols era un nounat. En Trunks encara era allà, en plena possessió de les seves facultats. Va utilitzar aquells instants per augmentar la seva força tal i com havia fet uns dies abans quan en Cèl·lula havia batut el seu pare després d'aconseguir la perfecció del cos. Era conscient que aquell estat de Superguerrer faria minvar la seva velocitat. Però en aquell moment només necessitaven poder. En Broly somrigué i va començar a bombardejar el fill de la Bulma amb boles d'energia.

A sota d'ells, en Cor Petit, en Gohan i en Goku es van aixecar:

—Aquest paio és increïble... —esbufegà el Namekià mentre tremolava lleugerament.

En Son Goku i el seu fill no digueren res. En Gohan s'avergonyia d'haver estat protegit i d'haver sigut una càrrega. No s'havia entrenat prou a la Sala de l'Esperit del Temps! Pel que fa al seu pare, mirà fixament i seriosament el Guerrer de l'Espai. En Cor Petit prosseguí:

—I l'estaquirot d'en Vegeta es queda de braços plegats! En lloc d'ajudar-nos es queda allà mirant!

—Deixa'l tranquil, Cor Petit —intervingué en Goku—. Si no vol lluitar, és el seu problema. Si no fem res, aquest monstre sotmetrà l'univers a un infern de foc i sang!

Envolant-se lentament, en Goku va tornar a l'atac sense desviar la seva mirada d'en Broly. En Gohan mirà el Namekià abans de seguir el seu pare. En Trunks, tot i que havia lluitat al màxim de la seva força, fou vençut. En Cor Petit, que no suportava veure el Príncep dels Saiyans en aquell estat sense fer res, es dirigí cap a ell. Va agafar-lo dels cabells per fer-li un sermó abans d'anar a lluitar.

Estava alacaigut. El Vegeta que tots coneixien no es deixaria mai insultar d'aquella manera. Mai! Però restava immòbil. Feia uns ulls com dues taronges i el seu rostre no tenia cap mena d'expressió. Semblava que havia renunciat a tot. Es negava a lluitar. En Cor Petit el deixà anar. Li tenia encara més menyspreu que abans.

—I tu et consideres Príncep dels Guerrers de l'Espai? El número u de l'univers? No ets més que un poruc! Si encara et queda orgull, aixeca't i lluita!

—Deixeu-ho córrer —respongué en Vegeta—. No el podreu guanyar! Que no veus que és el Llegendari Guerrer de l'Espai?

—Vegeta, tu ets un Guerrer de l'Espai de sang pura —digué simplement en Paragus just darrere del Príncep dels Guerrers de l'Espai que estava de genolls, paralitzat—. L'instint t'ha indicat el poder i la maldat d'en Broly. Però ara ja és massa tard, perquè jo he perdut el control sobre en Broly i s'ha convertit en el Llegendari Superguerrer de l'Espai. El pla que havia construït per ser l'amo de l'univers amb l'ajuda d'en Broly s'ha esvaït en un moment. Res no pot privar en Broly de destruir tot l'espai!

En Vegeta no digué res. Amb prou feines l'escoltava. En Paragus prosseguí:

—Tu no sabràs mai com vam arribar a odiar el Rei Vegeta, el teu pare. El dia que va descobrir que en Broly tenia una força de combat fora del que és corrent, per por que en Broly fes perillar tard o d'hora la teva ascensió al tron, el teu pare va ordenar que ens fessin desaparèixer per sempre i es van desfer de nosaltres. Però vam sobreviure. Gràcies a l'incomparable poder d'en Broly, que actuava inconscientment, vam aconseguir escapar-nos d'una fi terrible i certa. I sempre hem viscut amb l'esperança de la revenja i ara ha arribat l'hora. Per tant, prepara't per morir...

Passaren uns segons. Immers en els seus pensaments, en Vegeta no movia ni una sola part del cos tret del seu cap. Quan en Paragus va marxar, en Vegeta es va aixecar per observar, estupefacte, el combat d'en Broly.

Quan semblava que en Broly havia acabat amb en Goku, l'etern rival d'en Vegeta, i amb tots els seus companys que havien intentat d'ajudar-lo sense èxit, en Vegeta intervingué amb un cop de puny al seu mentó i una puntada de peu a la nuca. Finalment, havia reflexionat. Aquells que considerava que eren inferiors a ell s'havien atrevit a lluitar contra un guerrer invencible. Fins i tot havien gosat de sermonejar-lo! Allò era més humiliant que ser mort a mans del Guerrer Llegendari de l'Espai! Ell tenia sang reial i es mereixia un respecte!

Malauradament, els seus cops no van fer cap efecte malgrat el poder que el Príncep dels Guerrers de l'Espai havia aplicat en cadascun d'ells, malgrat la voluntat de demostrar a tothom que no era un figaflor i que ell era el número u... però va quedar patent que en Broly era millor que ell. En Vegeta va caure. Només restava un esgotat Son Goku. Va esperar amb temor el proper atac. Però en Broly va veure algú que necessitava castigar: el seu propi pare.

Havia intentat d'aprofitar el seu combat per tocar el dos amb una càpsula espacial, esperant que el cometa, que ja estava força pròxim, destruís a tothom incloent el seu propi fill, ja que s'havia desfet del seu control. En Paragus no va gosar sortir de la càpsula. En Broly, davant d'ell, va fer-li un somriure sàdic al seu pare.

—On vas, pare? —demanà amb un aire psicòpata al rostre.

—Jo... em preparava per sortir amb tu a buscar refugi on fos.

—En una càpsula individual?!

En Paragus esperava que el costat boig d'en Broly es cregués aquella absurditat. Però fou en va. Tant li feia la raó; en Broly volia matar-lo fos com fos. Va esclafar la càpsula i l'envià amb una força increïble contra el cometa blau. A continuació, va girar-se vers en Son Goku...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu