DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 0h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121
[Chapter Cover]
Part 18, Capítol 88.

Capítol 88

Traduït per Bardock


Vunnvenly. Aquest planeta sumptuós albergava una de les civilitzacions més pacífiques de la galàxia. Van construir, durant milers d'anys, palaus luxosos, gratacels i monuments. Però foren envaïts pels Dimonis del Fred, els quals apreciaren aquell planeta com una obra d'art. No el van destruir. S'hi van establir. Vunnvenly va guanyar en turisme, reputació, bellesa i cultura. Moltes persones s'hi allotjaven per gaudir del seu retir. Vunnvenly, una joia de la bellesa i magnificència, es va convertir en la capital universal de la cultura, al mateix temps que es consolidava com la capital de l'Imperi del Governador Freezer.

En innumerables universos, aquest centre multicultural universal va lliurar-se de la destrucció i del regnat dels Dimonis del Fred. Però en alguns universos...

Univers 8, trenta anys abans...

En Freezer volava un centenar de metres per sobre del sòl. Astorat, va contemplar els danys causats per un guerrer temible: un Guerrer de l'Espai. En Freezer va haver d'enfrontar-se amb ell perquè era més poderós que tots els Saiyans que havia conegut i fins i tot era més poderós que totes les Forces Especials d'en Ginew juntes. Eren cinc contra un sol Guerrer de l'Espai i un dels seus amics, i en Freezer va haver de transformar-se i lluitar en la seva forma original per combatre i eliminar ell mateix el Guerrer de l'Espai. La destrucció total de la capital fou una conseqüència de la batalla.

La capital havia sigut pròspera i joiosa, i s'havia convertit en un enorme camp de batalla. Fos on fos que emplacés els seus ulls, en Freezer tan sols hi veia desolació, runes i fum que es dispersava fins al cel. Va mirar el seu voltant; hi havia una dotzena de cràters enormes. Les Forces Especials d'en Ginew restaven allà, desitjant que el seu patró tornés amb notícies refrescants. Serrant les dents, el Dimoni del Fred va descendir del cel, aterrant al terra amb feixuguesa.

Les Forces Especials s'aproximaren. Agenollant-se, el Capità Ginew va abaixar la vista com a símbol de submissió. La seva armadura estava esquerdada i tenia diverses esgarrinxades per tot el cos. Darrere d'ell, en Burter, que estava una mica més ferit, duia en braços un inconscient i malferit Jeice. A la dreta d'en Burter, en Rikum estava un pèl més enrederit. Semblava que era el que havia sofert més danys. La seva armadura estava feta a miques i la seva túnica estava estripada per la seva banda dreta. Tenia nombroses esgarrinxades. Respecte l'últim membre, en Guldo, els millors serveis mèdics no van poder fer-hi res per salvar-li la vida...

En Freezer treia foc pels queixals. Va cridar amb els punys tancats:

—La capital del meu imperi! Destruïda! Una joia de bellesa i magnificència! Ja no en queda ni rastre!

No era gens rellevant que la majoria dels seus atacs causessin la meitat de la destrucció. Buscava un segall per tal de no autoinculpar-se. En Ginew aixecà el cap:

—És culpa meva, Governador. No he estat capaç d'aturar el Guerrer de l'Espai. Assumeixo tota la responsabilitat!

En Freezer colpejà el terra amb la seva cua blanquinosa, aixecant pedres i polseguera.

—Oh, de debò? —li respongué.

La seva còlera era tan intensa que tan sols hi havia una manera de saciar-la. Va apuntar amb un dit a en Ginew. Alguns dels soldats d'en Freezer aparegueren per darrere d'ell.

En Ginew estava paralitzat. Anticipava allò que li venia a sobre. Finalment, no va respondre res després d'un moment de dubte. Un segon després, un subtil raig violeta el perforà pel ben mig del seu pit. En Ginew va crispar-se. Tots els seus músculs es van desestabilitzar i va quedar-se sense alè. Al seu voltant, els altres membres de les seves tropes quedaren astorats. En Jeice va caure dels braços d'en Burter. Aleshores, els músculs del capità de les tropes es quedaren sense energia i es van contraure. Va caure d'esquenes totalment immòbil.

—Busqueu un nom nou per a la vostra tropa! N'estic fins al capdamunt de les males passades d'aquest esbirro lamentable! S'ha acabat el bròquil! Cremeu aquest cos!

Cap membre de les tropes no podia moure's. Per una banda, no era competència d'ells cremar cadàvers. A més a més, tenien un gran respecte pel seu comandant. Ells no farien mai una cosa així.

Com que ningú no es movia, un dels homes d'en Freezer va prendre la iniciativa. El jove Poar s'aproximà lentament i amb dubtes, però, s'afanyà en veure que ningú no li tirava res en cara. Va agafar el cos d'en Ginew passant el braç esquerre d'aquest per darrere de la seva espatlla i el va arrossegar fins a un edifici. Arribaren, lentament, al seu destí: un crematori. Va deixar caure el cos per programar la màquina. En Ginew jeia al terra. En Poar el mirà un instant i va clavar-li una puntada de peu a les costelles. Allò li semblà força satisfactori; era molt agradable colpejar algú mil vegades més fort que ell sense rebre cap mena de càstig! Però es va fer mal al peu quan va colpejar aquella armadura negra.

Va escopir a sobre del cadàver, li va dir tota classe d'insults i va tornar a la màquina per finalitzar el procés d'incineració. Quan ja estava preparada, va girar-se vers el cos d'en Ginew. Estava tombat cap per amunt i immòbil.

Cap per amunt?

En Poar s'aproximà i s'agenollà. De cop i volta, en Ginew va obrir els ulls, va cridar quelcom, i la ment del jove Poar es va perdre en una enorme confusió. Una resplendor el va enlluernar. Va tenir la sensació que quelcom que sortia de la seva boca l'ofegava. A continuació va perdre visió i tot seguit va patir un dolor molt intens al mig del seu pit. Tenia la vista ennuvolada i es trobava malament. Tenia fred i es trobava ajagut a terra. Tractava d'escoltar alguna cosa però no va sentir res que el tranquil·litzés. Aleshores va tenir la sensació que algú el dipositava en una superfície menys dura que el terra i va tenir una lleugera impressió de moviment com si rodés en una cinta. La sensació de fred va esvair-se. Una calor l'envoltà i el reconfortà des del primer moment. Aquella calor tan dolça el va començar a coure i a cremar. Però no tenia ni esma de cridar ni de batallar. En uns segons tot s'acabaria...

El cos d'en Ginew havia desaparegut però el seu esperit vivia en un altre cos gràcies a una tècnica formidable: el Canvi de cos. En Ginew va esdevenir en Poar i el propi Poar va morir en lloc seu.

En Freezer estava assegut a la seva càpsula antigravitatòria. Amb el cap inclinat endavant, els seus dits entrellaçats i tocant els seus llavis, reflexionava sobre tot allò que havia succeït en aquella època. Només podia pensar en aquella conclusió que en Bu li havia revelat:

És obvi que... el Capità Ginew no és mort... S'amaga entre els meus homes! Però en quin cos es troba?

Va pensar en les persones més properes a ell i va obviar de seguida el seu pare i el seu germà. Li restaven els membres de les Forces Especials d'en Ginew, les d'en Cooler i diversos guerreres més o menys importants, així com la tripulació de la seva nau...

Però era impossible d'esbrinar-ho...

En Ginew era un ésser molt intel·ligent. Un estratega que ho preveia tot anticipadament. Era com un actor amb capacitat d'interpretar diversos papers a la perfecció i sabia actuar d'acord amb la situació.

Tant li feia habitar el cos miserable d'en Poar. Preferia allò abans que morir. Al cap i a la fi tan sols era un cos provisional. No obstant, sabia que no podia canviar de cos constantment per tal de no despertar sospites. Per tant, en Ginew va interpretar el paper d'en Poar durant diversos dies fins que va sentir a parlar d'un assalt a un planeta, el nom del qual no li deia absolutament res.

Les guerres i els combats eren un pretextos perfectes! Així doncs, en Poar es va inscriure com a voluntari per participar en aquella batalla. En Ginew havia calculat i elaborat el seu pla al peu de la lletra. El líder de la força d'atac s'anomenava Nemokid. Ell era el capità. Encara que fos insignificant, la seva força era superior a la que aleshores posseïa en Ginew. Sempre estava rodejat de guardaespatlles i s'amagava en una rereguarda blindada lluny del front. Va ser molt fàcil per al petit Poar passar desapercebut i amagar-se en la penombra per tal de desplaçar-se ràpidament i amb precisió a fi d'arribar fins al capità. Amb una veu greu va exclamar:

—L'enemic és aquí! Ens ha agafat de sorpresa!

Sota les ordres d'un capità Nemokid que tremolava, els dos guardaespatlles partiren. Havia previst aquest resultat: es trobaven cara a cara ben sols. En Ginew utilitzà immediatament la seva tècnica del Canvi de cos. Era dins d'en Nemokid. Davant d'ell, hi havia un Poar que no comprenia res, tret d'una sola cosa: li havien fet una mala passada. El nou capità Nemokid l'eliminà amb un atac feble d'energia, suficient com per fer-lo esclatar.

Quan els dos guardaespatlles tornaren, es trobaren amb les restes del cos d'en Ginew i les miraren. En Ginew va intervenir de seguida:

—S'ha aliat amb l'enemic i ha tractat d'eliminar-me! Netegeu aquest merder! He de guanyar la batalla.

En Ginew estava preparar per interpretar tots i cadascun dels papers. En Nemokid era allà per guanyar la batalla i estava disposat a acomplir-ho, fins i tot quan l'exèrcit d'en Nemokid havia perdut terreny. En Ginew va guanyar sense dificultats. Després de la guerra, en Ginew reflexionà sobre el següent pas. En Nemokid era força vell. Estava a punt de retirar-se, fet que impediria que guanyés terreny i es relacionés amb els més poderosos. Hauria de canviar de cos en un futur no gaire llunyà. A més a més, no sabia si en Nemokid tenia família, feina, etc. Allò era un problema...

Quan va tornar a la capital, en Ginew va recordar una promesa pendent que li havia fet a un vell amic que estava allitat feia molts anys. Un amic que seria un blanc perfecte per salvar-se el coll. El coneixia des de feia algunes dècades. Igual que ell, aquell soldat havia participat en nombroses batalles abans d'emmalaltir-se. Era una d'aquelles persones amb qui en Ginew tenia plena confiança: un amic de debò.

Era mantingut artificialment amb vida gràcies a una cambra situada en una espècie de llar per a moribunds. Sense aquells aparells moriria en qüestió de minuts. El seu esperit viuria dins d'un cos feble, gairebé paralitzat.

En Ginew no va perdre el temps i li ho va explicar tot. Afortunadament, el seu amic encara podia escoltar-lo i comprendre'l perfectament. Li va proposar el cos d'en Nemokid per a ell; un soldat que estava a punt de retirar-se.

El nou investigador d'en Freezer, en Nabana, exercia les seves funcions correctament. Va investigar moltes coses i va descobrir el nom del pacient visitat pel capità feia trenta anys. Era un fet insòlit, ja que el capità Nemokid mai no havia visitat a ningú en la capital.

Analitzar els arxius per trobar en Ginew era una tasca àrdua. Després de diverses hores, en Nabana va dir que, després d'investigar centenars de vides, es necessitaria molta sort per tal de desemmascarar en Ginew. Així doncs, va fer servir el seu cervell i la lògica i va encomanar-se a l'atzar.

Si aquell tal Nemokid era en Ginew... Havia anat a visitar un paio moribund tan sols per canviar-li el cos? Aleshores, en Freezer ho va entendre: molts individus farien qualsevol cosa per gaudir d'una vida relaxant ben lluny de l'agitació de la capital o el tumult de la guerra. I si només era per sobreviure? Un home moribund que obtindria el cos d'un retirat no tindria cap raó per revelar la veritat. Si en Ginew havia adquirit el cos del pacient per desfer-se del d'en Nemokid, llavors després es veuria obligat a intercanviar-lo amb el d'una infermera..., pensà en Nabana. L'investigador va cercar la primera infermera que va cuidar el pacient després de la visita d'en Nemokid. No... la primera seria massa evident. La segona també...

En Nabana no dubtava pas que en Ginew era un ésser intel·ligent. Havia de pensar com ell per tal de trobar-lo. En Ginew no havia intercanviat mai el primer cos amb qui s'havia topat. En Nabana va comprovar els informes concernents a la segona infermera: va agafar la baixa laboral per malaltia després de dos errors mèdics greus el mateix dia i una pèrdua de memòria que l'impedia d'arribar fins a casa seva.

Sis mesos després, va morir a causa d'un accident terrible davant del seu fill de set anys. Un nen que, després de ser investigat, treia unes notes perfectes a l'escola. Des del punt de vista d'en Nabana, aquell nen sempre havia sigut un mal i immadur estudiant amb retard mental.

Durant diverses hores, en Nabana va estudiar minuciosament informes, anotacions i altres documents administratius relatius al fill de la infermera. No va trobar cap dada fins al seu arrest als vint-i-dos anys després de diversos delits menors juntament amb un atracament en què va sortir mal parat. Els estudis psicològics posteriors van revelar que el jove noi patia un problema greu de doble personalitat. Una d'elles havia suplantat totalment l'altra: ja no era aquell fill pròdig amb unes notes perfectes, ni tampoc era d'aquelles persones que s'allistarien per ser part de les forces de l'ordre.

En aquella època, allò era totalment impensable. En Nabana sabia la veritat. En Ginew havia adquirit el cos d'un membre de les forces de l'ordre. Però quin? En Nabana els havia de comprovar tots i això el mantindria ocupat durant la resta de la nit.

En Ginew es sentia segur després de tants anys. Setze anys després de la seva "mort", seguia viu i ningú no ho sabia. Però era conscient que no havia de deixar cap rastre. No es podia permetre el luxe de cometre cap error.

En el cos d'un agent de policia, començà a preparar un pla de gran magnitud per tal de tornar a ascendir en rang i en poder.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu