DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 19h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 27, Capítol 132.

Capítol 132

Traduït per Bardock


Mentre en Yamcha s’emportava el cos inanimat de l’A-18 al seu univers, una agitació s’emparava de l’univers 18. A la fi del combat entre en Cèl·lula i en Tapion, l’Ub havia tornat amb la Videl i la seva filla, arrossegant els responsables del caos que havia tingut lloc precedentment. Havien cridat de seguida un Varga i només en Vegeta s’havia distret del combat entre l’androide i el vell bruixot de l’univers misteriós. Havia tingut un mal pressentiment i l’atac d’aquells brètols en els seus propis apartaments no ajudava pas. En veure aquells quatre espectadors sacsejant-se amb força, hi percebia una certa maldat, una sensació estranyament familiar...

El Varga assignat al seu espai va acudir al seu encontre. S’havia aplegat amb els seus congèneres per tal d’ajudar a netejar l’estadi després de l’enfrontament entre els dos gegants. Sabent que la gent de qui era responsable respectaven les regles en el seu espai, s’havia absentat per vomitar, horripilat per les clapes de sang espargides que el feien sacsejar d’espasmes. En tornar, va preguntar-li a un Cor Petit que l’esperava:

—Què ha passat?

—Aquests individus, que són espectadors, ens han atacat. Comprovi-ho...

Es va desplaçar, revelant els quatre còmplices empresonats i rodejats per l’anella que l’Ub mantenia tancada. Tractaven desesperadament d’alliberar-se, però el poder de l’Ub era molt superior. El Varga restava estupefacte.

—Què... Us... han atacat?? —demanà, consternat.

—Sí —va assentir en Cor Petit—. I, a sobre, tenen una força anormal.

El Varga va alçar el braç i va fer un gest vers el centre de control. De seguida, quatre Namekians van arribar a l’espai 18 sota la mirada curiosa dels espais veïns. L’Ub va alliberar el seu empresonament i els agressors foren ràpidament atrapats i controlats pels Namekians abans de ser reconduïts fora de l’espai. El Varga, seguint els seus passos, va dir a en Cor Petit i als altres:

—Em sap greu. Els enviarem al nostre univers per tal d’investigar-ho. Us mantindrem informats.

—Moltes gràcies —va dir en Cor Petit.

Aquest, va fer un intercanvi de mirades amb en Vegeta i comprengué de seguida que sospitava alguna cosa. Estava a punt de parlar quan el Guerrer de l’Espai li va fer un gest imperceptible de negació amb el cap, dissuadint-lo de parlar. En Vegeta es va girar cap al ring, silenciós, mentre en Goku i en Gohan felicitaven l’Ub per la feina feta. En Vegeta coneixia aquella sensació, l’havia viscuda. Si el responsable d’allò era qui s’imaginava, no havia de fer creure que ho havia esbrinat. Segurament els observaven i el menor signe amenaçador envers el titellaire els podria posar en perill. Passaria comptes més tard. Discretament.

A l’estadi, la veu de la presentadora Varga va ressonar:

—Ara reprendrem els combats dobles abans de prosseguir amb els combats principals. Aquesta vegada se’n disputaran un total de dos. Cridem en Burter de l’univers 8 i en Trunks de l’univers 16 contra en Xeniloum de l’univers 19 i l’A-16 de l’univers 12!

Una ovació es va sentir arreu de l’estadi. El darrer combat havia deixat els espectadors amb les ganes de veure més acció. Els combats dobles eren prometedors encara que fossin participants que havien perdut i fossin més febles. En Bu de l’univers 4, dins la mà del Gran Kaitoxin, sospirà d’avorriment. La seva lluita havia d’esperar dos torns més i no havia ajudat aquests participants durant la nit. Això el fastiguejava i va decidir retirar-se mentalment i imaginar-se lluitant contra en Vegeku, en Son Gohan i la Son Bra alhora en un repte molt excitant. Abans de tancar-se, va dir-li al Gran Kaitoxin telepàticament:

«Dormiré una mica, aquests combats no m’interessen gens ni mica. Avisa’m quan em toqui.»

«Fes un esforç, vinga —li reprimí el seu interlocutor—. Potser veiem coses magnífiques, mira quin espectacle ens estan oferint aquell parell.»

En Bu va tombar els ulls cap a l’estadi, on en Burter imitava el seu company Rikum adoptant la postura del seu comando, convidant un Trunks completament exasperat per aquest fet. L’A-16 i en Xeniloum, una mica allunyats, es van estrènyer la mà i somrigueren. En Bu es feia una idea sobre què parlaven. Lluitem amb honor, fem un bon combat, bla-bla-bla... No va dir res més i es va tancar al seu espai mental, esperant que els combats acabessin ràpidament.

—Grrr. Què he de fer? Que potser sospita res? Hauré de manipular també els seus records? Però, i si se n’adona? Quina paparra, aquest Vegeta!

Als apartaments de l’univers 11, en Babidi, ansiós i colèric, colpejava el terra amb el peu mentre en Dabra, perplex, esguardava la bola de vidre. Es veia el visatge d’en Vegeta de l’univers 18 amb un esguard indesxifrable. El seu amo s’enervava perquè sabia que aquell Vegeta havia estat sota les seves ordres i coneixia el símptomes de la possessió d’en Babidi. Semblava que no ho recordava, però en Babidi volia estar tranquil. No obstant això, atacar directament la seva ment podria tornar-se en la seva contra i sabia que seria la fi per a tots ells. El bruixot havia sondat el terreny i havia parat, momentàniament, de convertir els cors impurs. Per tant, l’oportunitat era ideal, atès que el primer combat doble estava a punt de començar, però en Vegeta era un autèntic maldecap.

En Babidi donava tombs per la peça amb els braços a l’esquena. Durant uns minuts, ningú no digué res. En Bu romania en un racó de la sala. Quan es va sentir l’ovació que provenia de l’estadi, per tal d’aplaudir la fi del combat, el bruixot va detenir-se i cridà:

—Bu!

El Djinn es girà. El seu aire atònit crispà en Babidi. Amb tot, no va fer cap comentari i li digué:

—Vés al passadís. Et dono permís perquè et cruspeixis tots els Vegeta que vegis que parin per aquí, converteix-los en llaminadures o en bombons, tant se me’n fum! Però no toquis ni els Vargues ni els Namekians, entesos? I si no obeeixes et faré tornar de seguida a la teva bola! —va afegir en veure la mala intenció del seu subordinat, el qual va marxar de la sala tal com li havia ordenat, remugant.

En Dabra va preguntar amb precaució:

—Què passa, Senyor? Ha trobat una solució pel que fa a en Vegeta?

—Sí —va fer en Babidi amb un rictus—, i no només per a ell. Aquesta vegada el meu pla és infal·lible. L’estadi i els universos seran nostres! Hi, hi, hi...

En Dabra va somriure exhibint les dents. Si el seu patró estava tan confiat, aleshores planyia aquells pobres universos que patirien la ira del bruixot. Amb en Cèl·lula, que l’havia superat amb escreix, del seu bàndol, i els nombrosos peons prometedors que havien estat posseïts, podrien, finalment, passar a l’acció.

A l’estadi s’hi disputava un combat desigual. En Trunks, transformat en Superguerrer, lluitava contra els seus dos contrincants. El seu company d’equip, en Burter, havia tornat a fer gala de la seva velocitat absoluta i s’havia afuat sobre l’A-16, qui l’havia estabornit amb un cop al crani. Així, el Guerrer de l’Espai havia de lluitar contra dos adversaris de molt nivell i entengué què havia sentit en Goten en el seu combat.

—Grr... —va grunyir, blocant un cop de puny de l’androide, qui no es fatigava gens.

Va saltar uns metres enrere mentre en Xeniloum l’empaitava. Va disparar diverses salves d’energia per mantenir la distància. L’Heloïta va encreuar-se de braços per encaixar-les sense prendre mal. L’A-16 s’enlairà i retirà les mans robòtiques per apuntar amb els seus canons sobre un Trunks que va fer una ganyota.

—Hell’s Flash! —s’exclamà l’A-16.

Dos raigs lluminosos van sorgir dels seus braços en direcció a en Trunks, qui es va esmunyir entre els dos atacs per abordar el seu adversari. Mentre l’explosió ressonava darrere d’ell, es va aprofitar de l’ona de xoc per accelerar i etzibar una trompada poderosa a l’A-16 fent-lo estavellar contra el sòl. En Trunks estengué el braç en la seva direcció, concentrà la seva energia i s’exclamà:

—Entoma això! Big Bang... Attack!

Una intensa bola d’energia es va formar a la seva mà i la dirigí a sobre d’un androide situat al sòl incapaç de defensar-se. Es va sentir una nova explosió i en Trunks va esbossar un somriure. Després de tot, era molt més fort que el seu amic. I és que en Goten no era tan bo com ell. Amb tot, el seu entusiasme es va esvair quan va veure que en Xeniloum apareixia a través del fum davant de l’A-16 amb l’escut activat. L’A16, dibuixant un somriure en reconèixer el seu company d’equip, va col·locar les mans al seu lloc i s’enlairà vers en Trunks. El Guerrer de l’Espai, tot desplegant la seva aura, es llançà en un violent combat cos a cos de dos contra un, però l’esgotament l’aflacava a poc a poc. Servint-se d’una obertura, l’A-16 li clavà un gran cop al crani, enviant-lo a estimbar-se contra el sòl. En Xeniloum no va perdre el temps i va estendre el seu sistema gravitacional. En Trunks, immòbil, no aconseguia redreçar-se i formulà amb prou feines:

—A... Abandono!

—Victòria d’en Xeniloum de l’univers 19 i de l’A-16 de l’univers 12! —proclamà la Varga a través del seu micròfon.

En tornar als seus respectius espais, la Bra de l’univers 16 va colpejar amb furor els seus dos germans, recordant-los-hi la seva mediocritat, mentre que en Trunks de l’espai 12 i els companys d’en Xeniloum felicitaven els vencedors. Quant a en Burter, inconscient, fou conduït per diversos companys sota la mirada menyspreant i furibunda dels seus patrons.

—Tss —va brunzir en Trunks de l’univers 18, qui veia que el seu alterego de l’univers d’en Vegeku era humiliat—, estic segur que jo ho hauria fet millor.

—És exactament com tu —va replicar en Vegeta amb el seu to burleta habitual—, o sigui que hauries estat ensarronat de forma fàcil i estúpida. Deixa’t d’històries perquè si vols que et prenguin seriosament, val més que t’entrenis en lloc de confiar en en Gotrunks. Tindràs més credibilitat.

En Trunks va arrufar les celles mentre en Goku i l’Ub es petaven de riure a pocs metres d’allà. Els curadors es van dirigir als lluitadors per si els necessitaven, quan el següent combat fou anunciat:

—Ara cridem en Tenshinhan de l’univers 9 i en Bardock de l’univers 3, contra en Sauza de l’univers 8 i en Trunks de l’univers 12!

En Bardock, en sentir el seu nom, va sortir del passadís on es trobava i va passar a prop d’en Raichi, qui el va fitar amb un aire fosc. En poc temps es podria desempallegar d’aquella escòria de Saiyà però encara havia d’esperar una mica, el temps necessari per guanyar el torneig. Gràcies a això, podria posar el seu pla en funcionament.

Quan en Bardock ja havia posat un peu a terra al sòl de l’estadi, el Varga de l’univers 9 va dirigir-se al seu encontre:

—Ens sap greu, Senyor, però el seu company ha retirat la seva candidatura. Vol que li busquem un altre? Necessitaríem una mica de temps.

—Sóc un Guerrer de l’Espai —va respondre en Bardock—, i un dels meus adversaris també, però l’altre és un nyicris. No necessito company, tan sols serà un duel un contra un.

—Com vulgui, Senyor. Molta sort, Senyor.

En Trunks i en Sauza restaven distanciats l’un de l’altre. En Sauza era reticent davant l’idea de lluitar juntament amb l’ésser que havia vençut el seu amo, però no tenia cap més sortida. Durant un instant havia somiat a atacar-lo per l’esquena per treure-li la vida, però el reglament impedia matar-lo. Així, havia de resignar-se a lluitar al seu costat per fer valer el nom del seu amo i del seu esquadró. En Trunks, per part seva, va fer un cop d’ull de forma trapella al soldat d’en Cooler. Sabia que era un mosquit per a ell i per a en Bardock i que el combat seria, exclusivament, Saiyà.

Mentre seguia fitant-lo, va notar que un poder molt gran se li apropava a una velocitat d’escàndol. Es va transformar en Superguerrer i va alçar el braç esquerre tot blocant el puny d’en Bardock, el qual, també transformat, s’havia abalançat immediatament a sobre d’ell. En Sauza es va sobresaltar i va rebre l’ona de xoc fent-lo recular alguns metres, traçant un solc al sòl amb els seus peus.

—Què...?

No va poder continuar el seu moviment perquè fou projectat per l’increïble col·lisió dels dos Superguerrers de l’Espai que batallaven l’un contra l’altre. En Bardock i en Trunks lliuraven un combat aferrissat en un remolí d’energia daurada que provocava un vent violent arreu d’ells.

—Uaaau!

Les dues Pan restaven embadalides a causa d’aquell enfrontament. En Bardock mostrava una ferocitat inigualable, mentre que en Trunks exhibia un gran domini del combat. L’entrenament d’en Son Gohan en el seu futur havia estat realment útil, però en Trunks havia adquirit per si mateix un poder més gran que el del seu adversari. Alternant músculs imponents i la forma bàsica, va començar a dominar un Bardock que grinyolava les dents.

—No et facis il·lusions, noiet!

En Bardock va desplegar el seu poder al màxim, exposant, al seu torn, músculs desenvolupats. En Trunks va tenir una petita esgarrifança en veure raigs que emanaven de l’aura d’en Bardock, senyal del segon nivell, però, aparentment, no podia anar més enllà d’aquell estat. No encara. Havia de posar-lo contra les cordes perquè no evolucionés. Per ventura, dominava el canvi de formes.

En Trunks i en Bardock es van endinsar en un combat cos a cos amb un poder devastador. Però, tot i els poders emergents del pare alternatiu d’en Goku, en Trunks aconseguia emplaçar atacs forts i eficaços al seu adversari, el qual tenia dificultats per seguir el seu ritme. Uns instants després, en Trunks va picar la cama esquerra d’en Bardock amb el seu peu dret, fent-lo perdre l’equilibri. En Bardock es crispà:

—Maleït!

No va poder dir res més; el puny d’en Trunks va esclafar-se contra el seu visatge. El cos ple de blaus d’en Bardock es desplomà a alguns metres al lluny. El fill d’en Vegeta romania en guàrdia mentre els Vargues començaven el compte enrere. A l’univers 18, l’antic príncep va dibuixar un petit somriure davant l’espectacle, i en Goku, al seu costat, es fregava distretament els cabells amb una mà sense saber què pensar. Aquell paio, que era el seu pare, era estomacat pel fill del seu amic però tant li era. Amb tot, només s’havia sorprès del poder que emanava del seu pare d’un altre univers, i es preguntava si hi havia cap relació que expliqués el seu propi potencial. Aquesta només era una interrogació supèrflua per a ell, l’únic que volia, després de tot, era lluitar contra l’Ub a la següent ronda i després contra en Vegeta. Aquesta impaciència el feia parar tan boig que no dubtaria gens ni mica a lluitar en aquell moment si en Vegeta se li afuava a sobre. Sospitava que el seu amic sentia el mateix, però en Vegeta havia de passar comptes amb en Cèl·lula; aquest encontre prometia també xocs fantàstics.

Mentre esguardava els implicats amb la cua de l’ull, es va sentir un soroll sord seguit d’una ovació que va atraure la seva mirada cap al ring. En Sauza havia intentat atacar en Bardock amb el seu atac tallant, però el Guerrer de l’Espai l’havia esquivat. En Trunks havia aprofitat aquesta intervenció per etzibar un cop poderós a les costelles del seu adversari abans d’enfonsar la seva testa a terra, blocant els seus braços enredera amb el genoll placat a l’esquena. El va mantenir a terra durant el recompte i el va alliberar quan els Vargues van anunciar la seva victòria. En Trunks va efectuar un petit senyal amb el cap a en Sauza en forma de reconeixement, però aquest va marxar indiferentment. En Bardock fou guarit per un Namekià abans de tornar al seu espai. En Raichi li va clavar una mirada desdenyosa, però fou sorprès en veure una ràbia intensa en el visatge d’en Bardock. Ja havia vist aquesta cara d’odi moltes vegades, però no hi havia vist mai tanta obscuritat. Perplex, va seguir-lo amb els ulls mentre el Guerrer de l’Espai reia interiorment. Tant li era la derrota, devia implicar-se en una causa encara més important, n’havia pres consciència en trobar-se placat al sòl; una veu el convidava a unir-se-li...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu