DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 1h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 10, Capítol 49.

Capítol 49

Traduït per Bardock


Era com una mena de cursa d'obstacles en un enorme camp de batalla. Les nombroses explosions els amenaçaven i els impedien d'arribar al seu objectiu. Els quatre petits punts blancs es desplaçaven furtivament en formació tancada sense ser detectats. Es tractava d'una missió crucial que havien d'acomplir.

Arribaren al seu objectiu després de diverses peripècies. Van travessar l'escut d'energia de l'atac d'en Vegeku i van situar-se al nivell del pectoral esquerre del cos inconscient d'en Broly. Sobtadament, es sentí un soroll molt semblant al destapament d'una ampolla de vi, i els petits punts rosats esdevingueren de la mida d'una puça. Els minibu es miraren orgullosos i feliços:

Ben fet, nois! Ja hem arribat! —exclamà un d'ells.

Hem entrat a territori enemic... —digué un altre.

—...arriscant la vida —prosseguí un tercer situant la seva mà en una banda del seu cap com si saludés militarment.

—Sí!!! —plorà el quart, seguit dels seus congèneres

Havia estat una gran proesa. Mentre altres parts del cos d'en Bu lluitaven contra en Vegeku, en Gohan i la Bra i es deixaven polvoritzar, ells havien aconseguit entrar en contacte amb l'objectiu principal. Només els restava una cosa per poder guanyar!

Vinga, envoltem aquest paio!

Sí! Visca! —respongueren els altres tres convertint-se en una mena de xiclet que es podia estirar gairebé infinitament.

Tots explotaren quan eren a tan sols dos dits d'absorbir en Broly. No havien estat desintegrats com amb la tècnica d'en Vegeku, però havien estat vaporitzats. I com estaven en moviment, l'atac d'en Gohan els havia allunyat encara més. Era impossible que aquelles parts del cos d'en Bu es tornessin a formar al mateix indret on havien estat vaporitzats per tal d'absorbir en Broly.

Es tractava d'un problema menys, per a l'univers 16. Pel que fa a en Bu, trobavatotalment desagradable haver estat aturat quan havia aconseguit el noranta-nou per cent de la seva missió.

Maleït! Gairebé el tenia! —cridà una testa d'en Bu al costat d'en Gohan, qui suava profusament. La gota de suor semblava ascendir en lloc de descendir pel seu rostre.

Hem d'aguantar fins que retornin en Broly al seu univers! —digué el fill d'en Vegeku per a si mateix per tal d'extremar la precaució.

No volia arriscar-se tant. Seria molt perillós que en Bu absorbís en Broly. En Gohan no gosava imaginar-se'n el resultat d'un poder il·limitat i en constant creixement...

Al centre de control dels Vargues, el tècnic encarregat d'arreglar el sistema de reenviament, ja havia reparat, per fi, el programa. Havia de funcionar sí o sí. Va girar-se cap al Varga "supervisor" i li va donar un comandament. El supervisor, que era una mica ximplet, va mostrar-li-ho al cap Varga i al cap Namekià:

—Ja està reparat!

—Envia en Broly de tornada! —digué simplement l'altre Varga.

Quina millor manera hi havia de verificar que el sistema de retornament funcionava perfectament que pitjant el botó?

—Què importa? És lluny d'aquí. —respongué simplement el Varga sense ganes de fer-lo tornar i col·locant el comandament a sobre de les consoles—. La veritat és que —va prosseguir— ni nosaltres ni els participants ja no estem amenaçats per aquest monstre...

Ja feia una bona estona que la Bra lluitava tota sola contra en Bu de l'univers 4. Era evident que era més fort que ella. I molt més fort que en Gohan. I superior a en Vegeku transformat en Superguerrer.

Però no es va desesperar. Al principi, no li importava rebre alguns cops d'aquell ésser que era, segons les històries que tant el seu pare com el seu germà li havien explicat, l'adversari més poderós que havia existit mai. Però, de mica en mica, començava a esgotar-se. A més, era un problema greu el fet de no poder respirar. Estava al límit en termes de temps, de força i d'eficàcia. Al capdavall, el primer nivell de Superguerrera no era l'únic que podia assolir...

Després de rebre diversos cops de puny i sense poder contraatacar ni una sola vegada, la Bra va pensar en veu alta i la seva família va escoltar-la:

Pare! És massa fort, necessito respirar, jo... no aguanto més!

Tot d'una, la Bra va pensar que podia morir allà mateix si tot continuava d'aquella manera. Aleshores, els seus ulls s'il·luminaren i els obrí de bat a bat. No podia consentir-ho més!

No vull morir aquí, passaré al segon nivell!!!

Sabia perfectament que no estava autoritzada a fer-ho...

Al seg... no! T'ho vaig prohibir! —cridà en Vegeku telepàticament—. No ho facis, Bra!

Ara no és el moment de...

En Gohan s'aturà. La Bra va començar a reunir tota la seva força i tota la seva còlera. Els dos membres de la seva família sabien que ho assolava tot i posava en perill la seva família i els seus amics quan desplegava tot el seu poder!

La llum brillant que produïa el cos de la Bra va deixar bocabadat a tothom. Els caps d'en Bu es quedaren immòbils admirant aquell nou poder. En Vegeku i en Gohan es preparaven pel pitjor i es van mantenir en guàrdia però seguien atacant en Bu durant uns segons.

Aaah... —va fer en Bu percebent que la Bra era més poderosa que en Gohan gràcies a aquell nivell de força.

Però allò no l'espantava pas. Era molt inferior al potencial d'en Vegeku. Però ella era la més forta en aquell moment per culpa del debilitament del seu pare.

La goma del seu cabell va trencar-se, fent que els seus flocs s'ericessin com qualsevol Superguerrer de segon nivell. Els seus músculs van expandir-se i la seva mirada es va endurir. Les seves pupil·les i els seus ulls no eren gens agradables. Semblava que hagués embogit i que no tingués capacitat de racionalitzar. O potser estava completament concentrada en el seu adversari?

Un cop ja estava preparada, va estendre el seu braç vers en Bu i va disparar el seu primer atac. La meitat inferior del cos d'en Bu es volatitzà instantàniament davant de l'estupefacció del monstre.

La tècnica d'en Vegeku!—cridà un dels seus caps situats darrere de la Bra.

Ella també em pot liquidar!—cridà una altra testa més allunyada.

Com si els hagués escoltat, la Bra va girar-se i va fer un moviment ampli amb el seu braç d'esquerra a dreta. Va deixar anar una ona d'energia del mateix poder amb què havia vaporitzat la meitat del cos d'en Bu. En menys de dos microsegons, una quinzena de caps esclataren sense deixar ni rastre. Havia estat molt eficaç, i seguia molt concentrada...

Concentrada en un sol objectiu: destruir el més aviat possible tot allò que l'envoltava abans no es quedés sense energia o sense oxigen. Seguint aquella lògica, va girar-se vers un altre grup de testes d'en Bu on també hi havia en Gohan i en Vegeku. Però no els va veure. La seva visió estava ennuvolada. Tot allò que veia era tan sols una amenaça. Va atacar violentament.

No! Bra! —cridà en Gohan un instant més tard. De totes maneres, s'hagués aturat?

L'atac era ràpid. No van tenir temps d'evitar-lo. Una vintena de testes d'en Bu van desaparèixer, i en Vegeku i en Gohan reberen l'atac de ple. Les seves robes s'estriparen i els seus cossos van quedar coberts de ferides, de cremades i d'esgarrinxades. En Vegeku, tot fatigat, estava en pitjor estat que en Gohan. Va vomitar sang i va perdre la seva transformació de Superguerrer.

Ha, ha! Aquesta noia és genial! —digué un cap d'en Bu dividint-se en dos.

Però no ens destruiràs a tots! —cridà un altre cap multiplicant-se de nou.

Gohan! Pare!

La Bra recuperà la consciència. Les seves pupil·les recobraren la seva forma habitual. A causa de la pèrdua sobtada de la seva forma de Superguerrera, els seus cabells es trobaven flotant, i unes llàgrimes sortien dels seus ulls...

Jo, un altre cop...

En Bu mirà els seus tres adversaris. En Vegeku havia quedat fora de combat i en Gohan estava malferit. Ell encara podia continuar lluitant, però qui seria capaç de plantar-li cara? La Bra havia perdut el seny, però ja no estava transformada i tan sols mirava el buit espacial. En Bu donava el combat per conclòs. Havia guanyat. Va cridar totes les parts escampades del seu cos i van unir-se per reconstruir la meitat del seu cos destruït.

Ja està? Ningú no m'aturarà?—digué somrient.

En Gohan volà vers en Vegeku per agafar-lo. Ja no hi havia cap amenaça a l'horitzó. En Bu es va girar cap a en Broly per tal d'acomplir el seu objectiu.

Aleshores, en Broly és m...

El somriure d'en Bu va esvair-se en adonar-se que l'objecte del seu desig ja no hi era.

No hi és!!! —cridà tot contemplant la bola lluminosa. El vestigi de l'atac d'en Vegeku ja no envoltava en Broly.

Era massa tard. L'univers 16 l'havia entretingut massa estona, i els ocells havien tingut temps de reparar el mecanisme que el mateix Bu havia fet malbé...

—És important —digué el cap Namekià prement l'únic botó del comandament davant del Varga ximplet que continuava remugant.

—Sincerament, a qui li importa si ja no torna mai més al seu univers? —digué arronsant les espatlles.

—És la forma correcta d'actuar —digué un altre Varga al seu costat —. No hem d'alterar els universos. Tots han de tornar sigui com sigui.

El ximplet encara arronsava les espatlles. A ell tant li feia si en Broly es quedava sol com un mussol a l'univers 20, al 0 o al 3,14159265358979323846…

Però, per als altres, era important...

En Bu s'enrabià. Bullia interiorment. Va començar a sortir fum dels forats del seu cos.

En Gohan, que carregava en Vegeku, va dirigir-se cap a la Bra. Els mancava aire i en Gohan estava a punt d'enfonsar-se en la inconsciència. Tan sols era necessari un petit esforç per part de la Bra...

Bra! Reacciona! Hem de tornar! —digué a la seva germana mentre la sacsejava.

Semblava que ella sortia del seu estat de xoc. Mirà en Gohan amb llàgrimes als ulls i tremolant. Llavors, va situar dos dits al seu front lentament i va cercar l'energia que emanava de l'estadi a milions de quilòmetres d'allà.

En Bu també semblava recuperar-se del xoc i, a causa de la ràbia que sentia, va serrar les dents amb força. Va abalançar-se sobre el grup amb un puny preparat per colpejar. Però no va colpejar res més que el buit espacial. S'havien teletransportat...

A centenars de metres de l'estadi, al ben mig d'un indret envoltat de muntanyes rocoses, aparegueren tres persones totalment extenuades.

La Bra havia fet servir la tècnica de teletransportació d'en Kibito perquè li permetia desplaçar-se a un lloc desèrtic per tal de no cridar l'atenció dels altres participants.

La Bra va agenollar-se ajudant-se dels seus braços per no caure a terra. Exhausta, respirava forçadament amb pateix. Els seus cabells queien enrere de la seva nuca i el seu serrell per davant del seu front. Val a dir que aquell pentinat li esqueia força i que li atorgava una aparença menys guerrera i més bufona, però a ella tant li feia. En Gohan va col·locar suaument el seu pare a terra i, instintivament, va començar a respirar l'oxigen que tant li mancava. No va trigar gaire a recuperar la consciència, però encara no podia aixecar-se.

Després de diverses inhalacions d'aire per omplir els seus pulmons, ignorant totes les ferides del seu cos causades per l'atac de la Bra, en Gohan parlà a en Vegeku:

—Pare! Estàs bé?

—Sobreviuré... —respongué feblement, gairebé xiuxiuejant—. En Cor Petit té les mongetes, ens trobarà aviat...

Una lleugera brisa semblava acariciar-los. Estaven ferits i masegats, però la missió havia estat un èxit; en Bu no havia absorbit el poder infinit d'en Broly. Aquella petita aventura tan perillosa havia arribat a la seva fi...

De cop i volta, van sentir un soroll. Van girar-se al lloc on l'havien sentit, i els tres guerrers de l'univers 16 veieren en Bu dempeus, indemne i com si no hagués lluitat a l'espai. Treia foc pels queixals. Tenia set de venjança i de matar. Serrava les dents i els seus ulls bullien amb odi. Semblava disposat a atacar-los i tant li feia els riscos de ser a prop de l'estadi.

La Bra es va transformar immediatament en Superguerrera; no tenia cap mena de dubte que serien atacats i que haurien de defensar-se. Tenia una aparença totalment informal. Completament despentinada, els seus cabells daurats s'eriçaven per sobre del seu cap. En Gohan també s'havia aixecat, tot obligant-se a obrir el seu ull dret, que l'havia romàs tancat per culpa del dolor que patia arreu del seu cos. Pel que fa a en Vegeku, va aixecar-se traient forces de flaquesa, de coratge i de resistència. Però no li quedaven forces ni tan sols per transformar-se en Superguerrer. De fet, amb prou feines podia mantenir-se dempeus; les seves cames tremolaven i semblava que en qualsevol moment farien figa.

—Puc respirar, però estic molt malferit, i... sense energia! La Bra i en Gohan haurien de poder...

En Vegeku s'aturà. La seva inquietut semblava esfumar-se. En Bu somreia. Però no es tractava d'un somriure sàdic, ni d'un somriure d'un ésser que es sentia victoriós i disposat a esclafar aquells insectes que li havien fet la guitza. Estava content!

—Enhorabona per aquests combats, m'he divertit molt! Us estic molt agraït... —digué retornant cap a l'estadi i allunyant-se d'ells—. Espero amb impaciència els combats contra vosaltres en igualtat de condicions! —acabà dient sense girar-se i gesticulant amb la mà.

S'havia sentit igual d'enfurismat que un nen quan li prenen la seva joguina preferida, però, finalment, va calmar-se i preferia pensar en la diversió que li havien ofert. El Bu que havien conegut en Vegeku i en Gohan no es comportaria mai així...

—Realment intentava... absorbir en Broly?

El trio restà silenciós al mateix lloc durant uns instants perquè volien assegurar-se que en Bu no els atacaria. Va entrar a l'interior de l'estadi. En Gohan es va girar vers el seu pare per portar-lo i s'enlairaren amb tranquil·litat cap a l'estadi. Van fer una volta per tal de trobar l'entrada del seu espai i entraren caminant. En Cor Petit, que finalment els havia detectat, se'ls va unir a l'entrada del seu espai. Havia percebut que en Bu de l'univers 4 havia arribat tot just al centre del seu espai amb els braços encreuats uns segons abans que ells. Mirava, somrient, el combat que es disputava al ring situat per sobre del seu cap.

El Namekià no va fer cap pregunta, però va oferir les mongetes màgiques als seus amics. Les explicacions oportunes no trigarien a arribar. En Gohan va menjar una mongeta, la Bra dues i en Vegeku dos grapats.

—Gràcies, Cor Petit —digué en Vegeku després que totes les seves ferides s'esvaïssin.

—Restauraré la vostra roba —respongué el Namekià, impacient per escoltar la crònica d'en Vegeku sobre els incidents d'en Bu i d'en Broly.

De fet, en Vegeku li va demanar furtivament que el seguís a l'interior del seu espai. Pel que fa a en Trunks i a en Goten, contemplaven amb admiració el combat entre en Yamcha i l'A-18.

Els membres de l'espai 18 també volien saber què havia passat:

—Sembla que l'univers 16 torna d'excursió... —digué en Vegeta amb els braços eternament encreuats.

—És relacionat amb en Bu —certificà en Goku, mentre ell i en Cor Petit miraven l'univers 4.

Juntament amb en Gohan, esperarien el moment oportú per realitzar-los les preguntes pertinents, però ja s'ensumaven de què anava tot plegat. A l'espai 17, en Cèl·lula va adonar-se de quelcom:

—Si lluitem lluny de l'estadi ningú no se n'adona... Ho tindré present. Però qui és aquell paio de l'univers 4? Per què s'han barallat per en Broly? —es preguntà.

Uns minuts més tard, en Vegeku va sortir de l'interior del seu espai amb la roba restaurada seguit d'en Cor Petit, de la Bra i d'en Gohan.

—Què m'he perdut? —preguntà innocentment a en Trunks i a en Goten, com si tan sols hagués anat a fer un riu.

—En Yamcha és un androide! —gairebé cridà en Trunks, el qual estava emocionat pel combat.

—És fabulós! —intervingué en Goten, tot content.

—Ah, sí? —digué en Vegeku sorprès.

Tant a ell com a alguns altres, la història de l'univers 9 li intrigava molt. Coneixia prou bé a en Yamcha, a en Tenshinhan i a en Krilin, la qual cosa feia que tingués encara més ganes de parlar amb ells.

Alçant la vista cap al ring, s'acontentà de presenciar la fi del combat...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu