DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 2h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 26, Capítol 128.

Capítol 128

Traduït per Bardock


—No allargarem l'espera i passarem al següent combat! En el primer equip, la Kaitoxin de l'Oest de l'univers 1 i en Nappa de l'univers 13!

Els dos guerrers s'enlairaren vers el centre de l'estadi. La Kaitoxin, somrient, digué:

—Sé que el treball en equip no és el punt fort de vosaltres, els Saiyans. Però com que és un torneig en equip, espero que acceptis cooperar en els propers combats.

—Hm —grunyí en Nappa.

La idea d'associar-se amb algú no li feia el pes. Ell, un gran guerrer que havia esclafat una gran part de l'exèrcit d'en Freezer. Però es tractava d'una Kaitoxin. Podria considerar-se afortunat que li hagués tocat ella, tot i que sentia una certa frustració perquè sentia que no seria de gaire utilitat.

—Vinga —rondinà—, accepto. Però deixi'm lluitar una mica al meu aire, no intervingui si no li demano.

—Entesos —respongué la Deessa, encara somrient.

—Cridem en Jeice de l'univers 8 i en Cèl·lula Junior de l'univers 17!

En Nappa es sobresaltà. En Jeice era perfecte per a ell! Si més no, estava segur que seria estomacat pel cuc blavós, com en Vegeta a la ronda anterior. Ara bé, l'enquadrament el convencia.

—Li deixo el petit —esbufegà a la seva companya d'equip—, jo m'encarrego del soldat d'en Freezer. Trobo que ens anirà bé.

La Kaitoxin va assentir amb els ulls sobre el fill d'en Cèl·lula, qui estava palplantat a alguns metres d'ells tot rient. L'esquifit era molt poderós. La mossa també semblava prou forta, però era evident que no aguantaria gaire estona. Quant a l'altre, no constituïa un desafiament per a ell. El combat seria enllestit en una aclucada d'ulls.

Per la seva banda, a en Jeice no li agradava que li hagués tocat fer equip amb aquella cosa blava que no parava d'emetre crits d'excitació. Sabia que era molt fort, però qualsevol tipus de comunicació semblava impossible. Igual que el treball en equip. Com li hauria agradat que li hagués tocat en Burter i així formar el seu duo màgic! Es consolà dient-se que en Nappa no seria problema per a ell: s'havia burlat d'en Rikum i havia fugit d'en Freezer tot i haver-lo humiliat. Faria pagar-li la seva insolència. Pel que fa a la Kaitoxin, notà que era l'objectiu del seu company d'equip, cosa que denotava qui lluitaria contra qui.

En Cèl·lula Junior estava molt impacient. Tant li feia tenir un company, l'únic que volia era estovar els seus adversaris i aquell paio tan sols era un llast. Desplegant les seves ales, es va afuar sobtadament sobre la Kaitoxin davant l'esguard atònit d'en Jeice. El puny d'en Cèl·lula Junior es dirigia sobre la Deessa, que va alçar el seu braç a fi de parar l'atac, però en Cèl·lula Junior va girar de cop i volta sobre si mateix tot assestant una puntada de peu violenta amb la seva cama dreta colpejant amb força el visatge de la Kaitoxin, fent-la trontollar. Amb prou feines havia posat un peu a terra que en Cèl·lula Junior es tornà a abalançar de nou sobre l'ésser diví, propinant cops de puny al ventre de la Kaitoxin que els encaixava amb algunes dificultats. Van recular a poc a poc sota les mirades dels seus companys d'equips immòbils, aclaparats per aquella demostració de poder que anava més enllà de les seves capacitats. Llavors, en Jeice, després de reprendre la consciència, es llançà contra un Nappa que va contrarestar l'assalt, però no fou suficientment ràpid. El peu d'en Jeice va pegar violentament la galta dreta del Guerrer de l'Espai fent-lo retrocedir i, aleshores, el soldat d'en Freezer s'envolà ràpidament preparant diverses ones d'energia d'un roig flamejant al seu voltant. Trenta anys abans, aquells globus d'energia haurien pogut polvoritzar en Nappa en un tres i no res, però el darrer somrigué. Sabia que era superior a aquell poder patètic. Va obrir la boca, exclamant abans d'atacar:

—Entoma això, tros d'ase!

Un raig lluminós sortí de la seva boca i es dirigia a una velocitat vertiginosa sobre un Jeice esparverat que va llançar totes les seves esferes d'energia contra el raig amenaçador. Xocaren i el retingueren durant un curt instant, després desaparegueren progressivament, tot permetent que l'atac es disposés a atènyer en Jeice, però aquest l'esquivà de ben poc tot i que la seva espatllera fou desintegrada. Crispat, digué:

—Carallot...

Aparentment, no era una pantomima. En Nappa va riure mentre en Freezer, a l'espai 8, s'enrabiava. No havia aconseguit refer-se de la seva derrota contra en Son Goku, i és que l'havia deixat fora de combat d'un sol cop tot i tenir la victòria a tocar! Maldeia la seva feblesa i s'havia promès a entrenar-se sense descans quan tornessin al seu univers fins que el seu nivell fos prou satisfactori. Sabia que no igualaria mai el nivell del seu pare però almenys li passaria la mà per la cara al seu germà. Mentrestant, havia de suportar l'espectacle mediocre dels seus soldats sent humiliats per Guerrers de l'Espai i altres criatures, però això els posaria al seu lloc d'una vegada per totes.

En Nappa s'afanyà a envolar-se sobre en Jeice per enllestir-ho quan va sentir un gran xoc darrere d’ell, cosa que li va fer perdre l'equilibri. Enervat, va fer un cop d'ull i s'exclamà:

—No pot ser!

La Kaitoxin es trobava inconscient en un estat deplorable. Aparentment, la criatura blavosa, que estava envoltada per una multitud de raigs, havia fet servir la Deessa com a sac de boxa i l'havia llançada a sobre d'ell després d'haver acabat amb ella. Fins i tot, semblava més excitat. A l'espai 1, els Déus tremolaven. En Kaitoxin del Sud no suportava veure la seva camarada tan masegada, ja que deixar-la en aquell estat no es podia considerar ni esport ni competició, sinó sadisme en estat pur. Si apercebia que s'arriscava a morir, a pastar fang el reglament: s'interposaria per posar fi a aquella bogeria. El Gran Kaitoxin i en Bu el miraven amb un aire inquiet.

En Cèl·lula Junior es va abalançar sobre l'equip adversari mentre en Jeice encara es trobava pels aires fixant l'escena sense gosar moure's. En Nappa va remugar i, després de mirar la Kaitoxin i assegurar-se que encara era viva, es va situar davant d'ella per evitar que li arribessin nous regalets. En vint segons seria evacuada i podria donar-ho tot. Sabia que no aguantaria gaire, donat que aquell esquifit era molt més fort que en Freezer, però no permetria que un ésser superior fos mort davant dels altres Déus i, a més, no abandonaria sense lluitar a fons. Aquesta era la seva darrera oportunitat contra un ésser extremadament poderós i els seus gens Saiyans li transferien els calfreds del combat. Va llançar el seu puny contra en Cèl·lula Junior, però aquest l'engrapà i va començar a fer-lo girar com les cadenes d'un gronxador. Després, abans que el Guerrer de l'Espai no pogués reaccionar, va assestar-li un increïble cop de peu a l'abdomen, tallant-li la respiració. Al lluny, va escoltar mentre queia de genolls a terra:

—Dotze segons per l'evacuació de la Kaitoxin...

A través d'un esforç intens, en Nappa es va aixecar i va fer gala de tota la seva altura i el va estrènyer fortament contra ell per privar-lo de la seva llibertat de moviments. Va córrer amb totes les seves forces per tal d'allunyar-lo de la seva companya mentre percebia els crits de frustració del mocós blau contra ell. A continuació, va sentir una cremada intensa al tors que va provocar que deslligués els seus braços. El cos d'en Cèl·lula Junior havia esdevingut roig i una fumarada es filtrava pel sòl del seu voltant amb una calor molt forta que l'encerclava. Reia per les butxaques alhora que tornava a ser blau mentre el seu pare xerricava les dents. El seu fill havia fet un disbarat revelant una facultat que hauria pogut ser útil per al futur. Va esguardar en Tapion, el qual no semblava pas haver reaccionat i, per tant, no devia haver establert la relació entre ells. En contraposició, en Vegeta, imperceptiblement, havia fet un cop d'ull interessat vers ell.

En Cèl·lula Junior va clavar un cop de puny violent a la galta d'en Nappa, qui s'esfondrà d'esquenes a prop de la Kaitoxin. Intentà aixecar-se peniblement amb els avantbraços, quan en Cèl·lula Junior, a causa de l'adrenalina, va disparar rient una ràfega d'energia contra els seus adversaris. En Nappa va remugar i es va aixecar penosament encreuant els braços per entomar l'atac, però va notar que les seves cames feien figa. Es va ensorrar veient l'atac a punt d'atènyer-lo i li semblà que tot s'acabava...

Però va succeir quelcom inesperat. La bola d'energia es trobà rebutjada pels aires amb força i el riure d'en Cèl·lula Junior es va extingir. En Nappa, bocaterrosa, va esguardar amb dificultats el que ocorria i veié amb estupefacció en Kaitoxin del Sud davant d'ell fixant amb còlera i severitat un Cèl·lula Junior que no sabia com reaccionar. En Kaitoxin exclamà:

—En Nappa i la Kaitoxin de l'Oest no estan en condicions de lluitar! El combat s'ha acabat! Aquest torneig secundari ha de succeir sense víctimes mortals, si no intervindré tantes vegades com calgui per evitar-ho!

En Nappa estava confús i no entenia res. Va escoltar distretament l'anunci de la victòria d'en Jeice i d'en Cèl·lula Junior i va sentir que unes mans es situaven a la seva esquena. Les seves forces tornaren progressivament i les seves ferides i cremades havien estat curades. Un cop restablert, va aixecar-se amb un aire beneit al rostre mentre els dos Kaitoxins somreien.

—Gràcies —li digué la de l'Oest—. El teu gest ha estat noble, Guerrer de l'Espai. No ho oblidarem mai.

—Ets honorable —va afirmar el deu Sud—. La teva acció demostra que no necessàriament hi ha d'haver barbàrie en els Saiyans que sols han conegut la superioritat i la destrucció. Potser hauríem de reconsiderar el punt de vista que tenim del vostre poble. Els Guerrers de l'Espai dels universos 16 i 18 són benefactors, potser vosaltres també ho sou.

Els Déus s'enlairaren deixant en Nappa de pasta de moniato. Només havia actuat d'aquella manera per evitar l'ira dels Déus. Deixar-la massacrar per aquell petit monstre mentre ell era a prop hauria estat una bona raó per ser reenviat al seu univers sense previ avís. Sense comprendre res, va tornar on era en Vegeta, que no deia res però reflexionava. La seva imatge s'havia reforçat. Havia rebutjat participar en aquell simulacre de torneig, el qual era, en certa manera, el torneig dels perdedors i no hauria suportat ser vist enmig d'aquella vergonya, sobretot pels ulls burlescs del Tsuful.

Quant als Kaitoxins, el de l'Est i el del Nord, estaven inquiets i enraonaven mentre el Gran Kaitoxin acollia els companys que tornaven:

—En Cèl·lula Junior l'ha abatut sense dificultats... Els mortals dels diferents universos són realment molt forts. En Vegeku, en Bu, en Cèl·lula... Ho són massa i a sobre tenen el cor ennegrit pel mal i són superior als Déus. Hi ha excepcions com en Gast, però així i tot...

—Tancar els universos ha de ser la prioritat absoluta, però mentrestant hem de descobrir què passa amb el Gran Kaitoxin. Hem d'esbrinar, sigui com sigui, què trama en Bu.

Van validar-se amb un gest de testa i es van unir als seus companys.

Mentre els espectadors estaven en efervescència, va ressonar un nou anunci per part dels Vargues:

—Ara es disputarà el tercer i últim combat, de moment, del torneig secundari, abans de continuar els combats principals. Cridem en Yamcha de l'univers 9 i el Gran Rei Dimoni Satanàs Cor Petit de l'univers 3, contra en Son Goten de l'univers 16 i en Rikum de l'univers 8!

—Què?

En Goten quedà atònit sota la mirada menyspreant de la Bra. Hauria volgut fer equip amb en Trunks o, com a molt, amb en Cor Petit, però no amb un dels soldats desesperadament febles d'en Freezer. A més, els seus adversaris no eren poca cosa; sabia que en Yamcha era un androide molt fort i que en Satanàs Cor Petit era més fort que l'A-17 i l'A-18. Si tal com li havien explicat, el seu Cor Petit havia pogut lluitar en igualtat de condicions amb l'A-17 feia anys, aleshores aquell antic Cor Petit completament format estaria segurament per sobre! Es va dirigir tensat i estressat a la superfície de combat al costat d'en Rikum, que adoptava posicions ridícules i exclamava:

—Forces Especials d'en Ginew... Rikum!

En Goten, incòmode, es colpejà el cap amb les mans mentre el seu company l'encoratjava a fer el mateix. Incapaç de suportar més les seves mirades, va acabar executant una postura ridícula que només ell i en Trunks eren coneixedors gràcies a en Gotrunks i va concloure:

—Força especial: Gotrunks!

Tots els espectadors es posaren a riure mentre les dues Bra dels universos 16 i 18 es van tapar els seus rostres avergonyits amb les mans.

Davant, en Yamcha estava en posició de combat, fixant en Goten sense pestanyejar. Cap dels dos li semblava un adversari digne, però els Saiyans eren guerrers plens de recursos. Primer de tot, havia de neutralitzar-lo. Va adonar-se que el seu company d'equip no era allà i va esguardar vers l'univers 3. En Raichi mirava l'entrada del seu passadís i semblava perplex. En Satanàs Cor Petit va aparèixer i semblava... canviat. Exteriorment no s'apreciava res, però semblava farcit d'una còlera intensa tal com denotaven els seus ulls. En Gast ho va notar i el va observar des del seu espai, inquiet. Després d'una breu reflexió, va parar atenció en el combat que es desenvolupava a l'interior del Namekià, on el Bé s'havia despertat obertament des que l'havia curat el dia anterior.

Per part seva, en Satanàs Cor Petit va escoltar la veu aguda que li donava ordres:

«No destaquis. Utilitza el teu poder habitual i ocupa't del més feble. La teva lleialtat passarà desapercebuda.»

Seguint les seves indicacions, va unir-se a en Yamcha al seu costat en el terreny de combat. El darrer li digué:

—Em moro de ganes de lluitar amb tu! Escolta, m'encarregaré del jove Guerrer de l'Espai de l'esquerra, és el més fort de tots dos. Tu assegura't de vèncer el soldat dels Dimonis del Fred ràpidament i aleshores podrem lluitar plegats. Et sembla bé?

En Satanàs Cor Petit va tombar els seus ulls glacials vers el robot que esperava la seva confirmació i va fer un petit senyal amb el cap després d’una breu pausa. Ben aviat, els dos guerrers van llançar-se a l'assalt dels seus adversaris. En Rikum, que no tenia dispositiu de combat i no tenia cap indicació del nivell d'en Satanàs Cor Petit, va adoptar una posició grotesca abans d'abatre el seu puny sobre l'ésser verdós que es dirigia cap a ell. Havia estat vençut per un Namekià feble i de cap manera ho tornaria a permetre! No volia tornar a veure el rictus jocós d'en Nappa. Va emprar tota la seva força en el seu puny i el projectà contra en Satanàs Cor Petit, qui... va desaparèixer. En Rikum va girar el cap a l'esquerra, després a la dreta, desconcertat. Una mica més lluny, en Goten s'havia convertit en Superguerrer de l'Espai i s'enfrontava a en Yamcha, que contrarestava cadascun dels seus atacs i replicava amb una vivacitat impressionant. Però en Satanàs Cor Petit no es trobava en el seu camp de visió. Va etzibar un poderós cop al no-res pensant que s'amagaria darrere d'ell, però romania introbable. A la tribuna dels Vargues, van començar a comptar:

—El Gran Rei Dimoni Satanàs Cor Petit està fora de vista. Serà eliminat en quinze segons.

En Rikum es va posar a riure, dient-se que el Namekià s'havia espantat i havia guillat. Aleshores, una mà el va agarrar dels cabells i va sentir que era estirat cap amunt. Va cridar de dolor mentre el terra s'allunyava més i més i es perdia en la immensitat del cel. De seguida es va trobar davant d'en Satanàs Cor Petit a alguns centenars de metres per sobre de l'estadi, a la vista dels Vargues que van cessar de comptar. El Namekià havia allargat el seu braç i l'havia atret fins a ell.

—Et pensaves que m'havia esfumat, cuc de terra? No, no, no... T'apallissaré des d'aquí...

Encara retenint en Rikum pels cabells, va etzibar-li un violent cop de puny amb la seva mà lliure, trencant la seva armadura i fent escopir un filet de sang al soldat d'en Freezer, el qual percebia que s'afeblia. Eren al límit de l'atmosfera artificial i l'oxigen era escàs. En Cor Petit deixà anar el soldat i li va clavar una cleca amb el revers de la mà que li va quedar marcada, abans d'agafar el seu rostre i descendir a tota velocitat en direcció a l'estadi girant sobre si mateix amb un Rikum que gemegava sòlidament aferrat entre els seus dits. El va deixar anar en darrera instància i es va dreçar mentre en Rikum percudia contra el sòl a través d'un soroll sord, formant un cràter d'una mesura considerable i desestabilitzant en Yamcha i en Goten, els quals van girar la mirada. En Goten ho aprofità per donar un cop directe al rostre del seu adversari, que va sortir expedit uns metres al lluny però es va refer de seguida.

En Goten i en Yamcha es van precipitar l'un sobre l'altre amb violència, encoratjats pels seus respectius parents, mentre que en Rikum sortia difícilment de l'escletxa que havia contribuït a crear estimbant-se contra el sòl. En Satanàs Cor Petit, a prop d'ell, va riure amb els ulls flamejants. En Gast, des del seu espai, constatava que encara li quedava molt de camí a recórrer en vista de la seva actitud. A l'espai 13, el xoc provocat per en Rikum havia començat a despertar una persona inconscient i malferida que grunyia de dolor. En Rikum es va aixecar trontollant i va tartamudejar:

—T... Tu! Et... et... Et faré a miques!

Va situar les seves mans davant d'ell i va disparar una poderosa ràfega d'energia sobre en Satanàs Cor Petit, que s'acontentà de clavar una puntada de peu expedint-la per sobre de l'estadi com si hagués xutat una pilota. En Rikum es va quedar bocabadat, i precisament la seva boca va rebre un cop superpoderós que li va fer saltar les dents. En Rikum va desplomar-se completament atordit amb els llavis ensangonats. En Satanàs Cor Petit, llepant-se els artells, va unir-se a en Yamcha que lliurava una batalla acarnissada amb en Goten. El darrer provava d'anul·lar la seva defensa i disparar un Kamehameha en el combat cos a cos. El Guerrer de l'Espai, en veure en Satanàs Cor Petit a la seva esquena, s'exclamà:

—Dos contra un, em preneu el número?

En Yamcha somrigué i va llançar la seva cama dreta endavant, acompanyant aquest moviment amb un cop de colze que va pegar en Goten al visatge. En Satanàs Cor Petit va enllaçar-ho alçant les mans i assestant un atac fulgurant al ventre del Saiyà. En Goten va estimbar-se a terra tot esquerdant el sòl i va notar que en Satanàs Cor Petit no volia deixar-ho estar. Va aconseguir formular amb una veu tremolosa:

—A... Abandono!

Els Namekians, gràcies a la seva oïda desenvolupada, el van sentir i van fer un senyal als Vargues, que proclamaren:

—Abandonament d'en Son Goten! Victòria dels universos 3 i 9!

En Cor Petit estava en suspensió per sobre d'en Goten amb el puny a pocs centímetres del seu rostre. El Namekià es va retirar lentament i en Goten va creure distingir una certa guspira de follia en els ulls del Rei Dimoni, però, sens dubte, era la seva imaginació. Els Namekians van acudir a guarir els lluitadors mentre en Satanàs Cor Petit ja havia tornat als seus apartaments sense dir ni ase ni bèstia. En Yamcha ajudà en Goten a aixecar-se després que fos curat.

—Bah —va esbufegar—, quin company! Estàs bé?

—Crec que sí...

—Ha estat un combat molt interessant i emocionant —assegurà l'androide dibuixant un somriure—. Ets fort, jove. Continua entrenant-te i no depenguis només de la teva fusió, tens potencial.

—Gràcies... —va respondre en Goten un pèl avergonyit.

Van partir als seus respectius espais. En Freezer es va riure d'en Rikum, talment con en Nappa, que es burlava obertament des del seu espai. Quant a en Goten, va rebre una bufa al cap per part de la Bra que el tractava d'incompetent, mentre que en Trunks i en Gohan intentaven esperonar-lo.

A l'espai 18, en Vegeta remugà:

—Quin avorriment. Quan s'acabaran aquests combats de pa sucat amb oli?

—Hm! —va protestar la Pan, indignada—. Jo en formo part, t'ho recordo!

—No ho dic per tu —va respondre en Vegeta—. Els soldats d'en Freezer no saben quan deixar-ho estar, quins ximples. En Nappa també és un curt de gambals. Vull espectacle.

—Doncs en tindràs —va respondre-li una veu que era a prop.

En Cèl·lula s'havia situat a la vora del muret del seu espai sota les aclamacions dels seus cel·luletes. En Vegeta va recordar que era, momentàniament, la fi del torneig secundari. Una veu va ressonar a l'estadi:

—Ara passarem al proper combat del torneig principal. En Cèl·lula de l'univers 17 i en Tapion de l'univers ja poden entrar al ring!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu