DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 1h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 18, Capítol 86.

DIVUITENA PART: LA NIT DE DESCANS

Capítol 86

Traduït per Bardock


L'estadi es va sumir en un silenci absolut. La nit estava igual de calmada com l'univers 0 havia estat en les albors del temps. Havia estat a l'inversa durant el dia: els combats, juntament amb els crits i els aplaudiments d'innombrables espectadors, havien fet ressonar tot l'estadi.

La majoria de lluitadors dormien. Mentre uns gaudien d'un descans ben merescut, altres desitjaven que la segona ronda comencés el més aviat possible. Però alguns guerrers romanien desperts. Alguns vigilaven per si de cas, i d'altres perquè no tenien res millor a fer, atès que no sabien què significava dormir. Però per a uns altres lluitadors, el fet de romandre desperts els permetia d'idear un pla.

En Son Gohan de l'univers 18 un era d'aquests individus. Va deixar la Videl dormint i va desaparèixer en silenci. Es va aturar durant uns segons al ben mig de l'espai exterior i va observar tot el seu voltant. Va percebre que algú, a la seva dreta, sortia de l'espai 1. Era el seu homòleg del setzè univers. Ell també el va veure i es va aturar allà. S'observaven des de la llunyania i es preguntaven interiorment quina una en portava de cap l'altre. A continuació, els dos homes van decidir al mateix temps reunir-se i parlar.

En Gohan de l'univers d'en Vegeku li va confessar que havia estat parlant amb els Kaitoxins. Aquests estaven en presència del Kaitoxin que havia emergit de l'espasa de la Videl de l'univers 9. La presència d'en Son Gohan els havia sorprès. El Guerrer de l'Espai mestís va presentar-se i els Déus l'escoltaren amb més atenció quan el Déu de l'univers 9 confirmà que en Gohan havia gaudit, visiblement, dels beneficis dels seus poders a l'univers 16.

En Son Gohan començà a descriure, per iniciativa pròpia, tots els participants del torneig que ell coneixia: en Freezer, en Cèl·lula, en Bojack, en Bu -en Gohan sabia molts detalls del darrer gràcies a en Kibitoxin-... i també en Vegeku. Això va fer reflexionar de seguida a l'altre Gohan: la presència d'en Vegeku era un canvi enorme en els universos 16 i 18, i es preguntava què havia impulsat al seu homòleg a parlar amb els Kaitoxins. Era possible que en Vegeku fos més perillós que en Cèl·lula o el Monstre Bu?

—També li he parlat de la Bra... ella és molt diferent a la del vostre univers.

—Ens hem adonat que... té unes reserves d'energia extraordinàries.

—Si només fos això... no domina el segon nivell de força dels Superguerrers. Sempre embogeix quan l'assoleix. Els Déus ho havien de saber.

—Ho comprenc —va dir en Son Gohan de l'univers 18, el qual sabia que ell hagués fet exactament el mateix en la seva situació.

El seu homòleg del setzè univers també els va parlar d'en Tapion i del que amagava en el seu univers, en Hildegan.

—Els he demanat un favor —va dir en Gohan de l'univers 16, interrompent la reflexió del seu homòleg sobre en Tapion.

Al principi, els Kaitoxins s'havien mostrat una mica reticents. Era una mica precipitat demanar un favor com aquell. Sobretot per a en Kaitoxin del Sud, qui trobava intolerable trencar la línia que separava els "Déus" dels simples "mortals". Però no va dir res als altres i va escoltar:

—Sé que havien previst ressuscitar els morts al final del torneig... però nosaltres no estem tranquils. En nom de les properes víctimes, m'agradaria demanar-los que revisquin les persones caigudes el més aviat possible.

En Gohan restava amb fermesa i amb la mirada seriosa abans d'abaixar el cap en senyal de respecte. El Gran Kaitoxin fou el primer en respondre:

—Necessitarem un joc de Boles de Drac.

—No pot ser. Hem de pensar-nos-ho! —va fer immediatament el Déu del Sud.

Els Déus van discutir-ho dos minuts entre ells abans de dir a en Gohan:

—Ens ho pensarem. Vés a dormir. Et farem arribar la nostra decisió al final de la segona ronda. Moltes gràcies per haver compartit totes aquestes informacions amb nosaltres.

En Gohan els va agrair la seva atenció i va abandonar l'espai 1.

Després d'explicar-li-ho a en Gohan de l'univers 18, era el torn d'aquest d'explicar-li la seva escapada nocturna:

—Vaig a visitar l'univers 13. Tinc un parell o tres de coses a dir-los que concerneixen a la Pan i al seu avi alternatiu.

El seu homòleg ho va comprendre a l'instant. Després de diversos minuts xerrant sobre afers més generals, cadascú va seguir el seu camí. El de l'univers 16 va dirigir-se al seu espai mentre que el de l'univers 18 va anar a l'espai 13.

No es va creuar amb cap Namekià ni amb cap Varga de l'univers 1. Els espais interiors estaven buits. Una única porta adornava el llarg passadís feblement il·luminat. Encara que en Gohan no pogués detectar les forces de l'interior de l'únic apartament, sabia que tots quatre Guerrers de l'Espai s'hi trobarien a dins.

Va picar a la porta dues vegades, va dubtar durant un instant i, en adonar-se que el so tampoc no es podia percebre, va entrar immediatament.

Els Guerrers de l'Espai semblaven avorrits. En Vegeta estava assegut en una taula rodona i en Nappa semblava alleugerat després de treure's la seva armadura. En Raditz estava recolzat dempeus contra la paret i en Kakarot admirava el paisatge rocós a través de la finestra.

—Qui t'ha donat permís per entrar? —va dir de seguida en Vegeta.

El Príncep dels Saiyans no es va aixecar. Sabia que era un home fort: havia notat la seva energia quan s'havia enrabiat després de la mort de la seva filla, i, encara que dubtava si era el del mateix univers o no, semblaven massa similars per ser diferents. Però en Vegeta no el temia. Sabia que estava sa i estalvi.

Els altres tres Guerrers de l'Espai es van girar cap a en Gohan en estat d'alerta. Però en Gohan no es movia i mirava a cadascun d'ells fent memòria d'uns records llunyans i infames mentre feia una espècie de monòleg intern:

Raditz... vas convertir la meva vida d'un paradís a un malson... si no haguessis arribat, res de tot allò no hauria passat. Hauria viscut pacíficament sense combatre i sense veure els meus amics i la meva família morir. I tu, Nappa... Vas matar tots els amics del meu pare, i em feies molta por... Si el meu pare no hagués arribat a temps, m'hauries esclafat sense remordiments...

—Respon la meva pregunta! —va exclamar en Vegeta assegut a la seva cadira en un to lleugerament amenaçador.

En Gohan pensà en en Vegeta. En aquella època semblava més dèbil que en Nappa però en realitat era molt més perillós. Va estar a punt de vèncer el seu pare. I, a Namek, se'l va trobar a soles. En Gohan havia amagat una Bola de Drac i la seva vida estava en joc. Però al final tan sols va rebre un cop de genoll al ventre. Va estar de sort.

Ara sóc un adult... i més fort que vosaltres plegats. Ara ja no tinc por de res, i sóc capaç de protegir-me a mi mateix i als altres.

—Vull parlar amb en Kakarot —va dir—. Tinc una proposta que us interessarà, un intercanvi de no res. Primer de tot, us desafio.

En Gohan volia provar la seva superioritat per tal de fer-se respectar.

—Si sou Saiyans de debò, no us hi negareu. Jo sol... contra vosaltres quatre.

Va seure davant d'en Vegeta.

—Com no es pot lluitar fora de competició, us proposo un pols.

En Gohan va situar el seu colze a la taula i va obrir la seva mà.

—Deixeu que em presenti, sóc en Son Gohan de l'univers 18. No participo perquè sóc el més dèbil del meu grup. Podeu empènyer la meva mà tots junts amb els dos braços, i de qualsevol manera. Us repto a moure un sol centímetre la meva mà. I ni tan sols em convertiré en Superguerrer!

Era un bluf, però, per altra banda, realment no tenia els fums pujats amb el seu poder. En fer el seu discurs, va poder detectar una mica de por en els ulls d'en Nappa. Ho havia aconseguit! Evidentment, aquells Guerrers de l'Espai no podien saber que en Gohan era capaç de desplegar tota la seva força sense transformar-se. Sense aquell do dels Déus, no s'hauria pogut enfrontar mai amb diversos Superguerrers. Només a un del mateix nivell. S'esperava una escena patètica dels seus terribles enemics d'antany forçant-se a utilitzar tota la força contra ell. En aquell cas, els retindria sense problemes. Hauria estat una petita venjança personal, però no fou així.

—No volem perdre el temps amb els teus jocs llardosos —va respondre en Vegeta amb els braços plegats.

—Com que no porteu dispositius m'imagino que sabeu captar l'energia... Ja deveu saber que sóc més fort que vosaltres, no cal que em poseu a prova —deduïa en Son Gohan, somrient—. Deixem-nos d'històries. El meu poder no és natural. És màgic. Creieu que el nostre poder, que sobrepassa el vostre de lluny, s'assoleix amb simple entrenament? En Vegeku és un fora de sèrie. Els nostres poders desmesurats provenen de la mateixa font.

De fet, en Vegeku havia obtingut els potalas de la mà del vell Kaitoxin, qui havia incrementat el poder d'en Son Gohan. Tot el que deia era cert, però a mitges tintes. Una successió de mentides grotesques.

—Els elements per efectuar aquesta màgia es troben en aquest estadi. Us ho puc explicar i donar-vos tots els elements perquè pugueu obtenir-la legalment. A canvi, Kakarot... disputaràs un combat net contra la meva filla a la segona ronda.

—Net? —va preguntar l'equivalent malèfic d'en Son Goku.

—Sense violència innecessària. Ni mort. Ni sadisme. Ni tan sols et demano que perdis.

—Hum! Qui et penses que...

En Gohan va fer caure la taula tot abalançant-se sobre en Kakarot. Ningú no va tenir temps de moure's, ja que era massa veloç per a ells. El semi Guerrer de l'Espai va placar en Kakarot contra la paret amb una sola mà. El darrer es va transformar en Superguerrer per tractar d'alliberar-se però va ser en va.

—Escolta'm amb atenció, assassí —va començar a dir en Gohan serrant les dents amb un odi incontrolat—. L'única cosa de profit que has fet a la teva vida és clavar-te un cop al cap, canviar la teva personalitat i esdevenir la persona que és el meu pare!

N'estava fins als nassos de l'arrogància d'aquells monstres, els quals només feien l'honor a través de les massacres.

Darrere d'en Gohan, en Nappa i en Raditz van llançar-se contra ell. En Gohan, sense girar-se, va fer un moviment amb el seu braç lliure i els va escombrar sense dificultats però amb contundència. Van topar contra la paret oposada i tenien problemes per recuperar-se.

—No vols intervenir, Vegeta? —preguntà en Gohan mirant-lo mentre en Kakarot lluitava per escapolir-se del seu empresonament.

—Per a què? En Kakarot farà el que li ordenis. Parla'ns una mica més d'aquesta màgia.

En Gohan va deixar anar en Kakarot, el qual va assaltar-lo quan ja li havia donat l'esquena. Però, just en el moment en què es concentrava per fer aparèixer una aura al voltant del seu cos, en Gohan va tirar-lo a terra. Segué davant d'en Vegeta i començà a parlar-li d'aquella famosa màgia, sense detallar quins eren exactament els elements presents a l'estadi per fer-la realitat. Mentrestant, els tres altres Guerrers de l'Espai restaven dempeus i enervats, però no gosaven atacar el guerrer.

En Son Gohan va respondre algunes de les preguntes dels Guerrers de l'Espai. Van parlar molt sobre en Bu i les seves diverses formes, i en Gohan va decidir donar per conclosa la xerrada. Esperava que en Vegeta, i sobretot en Kakarot, complissin la seva paraula.

En sortir, en Gohan va adonar-se que els Cor Petit dels universos 16 i 18 "dormien" amb una posició idèntica i levitaven en la mateixa alçada amb els ulls tancats, però de ben segur que romanien alerta de tot allò que els envoltava.

A l'esquerra d'en Son Gohan, el vell Kaitoxin de l'univers 9 sortia de l'espai dels organitzadors. Es va dirigir al seu espai sense mirar-lo. Al setzè, en Vegeku també sortia. Discutia amb el Gohan del seu univers, el qual va anar-se'n al llit poc després que en Vegeku decidís seguir passejant. Es va creuar amb diversos guerrers de l'univers 19, els quals es dirigien a l'espai de l'univers 1. Entre ells hi havia l'Eleim i en Xeniloum.

Quan el fill d'en Son Goku estava a punt d'entrar a la seva habitació, va percebre una aura que li era familiar. Una aura que vagava a l'espai 18 i que no pertanyia a cap membre d'aquell grup.

En Freezer... decididament, em retrobo amb tots els enemics que em van fer la vida impossible quan era un marrec...

Es va desplaçar a tota velocitat per dirigir-se cap a l'aura d'en Freezer. El va trobar ràpidament i va adonar-se que en Freezer no sabia detectar energia sense l'ajuda d'un dispositiu. El fill d'en Cold es desplaçava furtivament, ràpidament i sense fer soroll. Era evident que cercava quelcom. Però va trobar-se amb en Gohan.

En Freezer fou sorprès per aquella topada cara a cara, però no va recular pas. Els dos guerrers es miraren, i en Gohan va prendre la paraula:

—En el meu univers, eres un ésser maquiavèl·lic, Freezer. Ens vas fer patir i vas matar un munt de Namekians... Però nosaltres et vam parar els peus...

—Tu... ets un Guerrer de l'Espai? —va preguntar en Freezer per confirmar la seva hipòtesi.

—Gairebé. Sé que coneixes en Vegeta, Freezer. Però coneixes algú més del meu univers?

En Freezer no va contestar immediatament. Va reflexionar mentre mirava en Gohan als ulls. A continuació, va dir:

—No. Només conec en Vegeta.

—De debò?

En Gohan, que es preparava per marxar, va donar-li l'esquena al Dimoni del Fred. Però va dir-li una última cosa:

—No vull lluitar, però puc deixar-te fora de combat amb tan sols un cop. Vas ser el responsable de moltes desgràcies en el meu univers. Podria fer-te esclatar el cap, però has tingut la sort que sóc molt pacífic. Fot el camp del nostre espai i no fiquis el nas on no et demanen. Sinó, qualsevol altra persona t'aturarà a les males...

En Son Gohan va començar a caminar sense deixar de seguir el rastre de l'aura d'en Freezer, el qual va abandonar l'espai 18...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu