DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 14h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 2, Capítol 7.

Capítol 7

Traduït per Rei Vegeku

En Cor Petit continuava parlant amb en Nail: “Tinc la impressió que hi ha Namekians a pocs universos”, digué després d'haver fet un cop d'ull a tot l'estadi.

“Això és perquè la nostra gent no es diferencia d'un lloc a un altre...”, va contestar en Nail. “Però hi ha variacions, com als universos 1 i 7.”

“L'univers 1?”, preguntà en Cor Petit, dubtós. “Els organitzadors?”

“No ho notes? No han patit mai cap cataclisme com nosaltres. No en saben res de les atrocitats o lluites a les que ens hem enfrontat.”

“Per tant, la raó per la qual s'ha organitzat aquest torneig... És perquè els Namekians de l'univers 1 hi poguessin participar?”

“No”, respongué en Nail. “Crec que es van esborrar del torneig en descobrir l'univers 7... Mira...”

Observant l'espai de l'univers 7 va veure... Un gegant! Un Namekià més gros que el propi Cor Petit. Estava recolzat a la paret, amb els ulls tancats. La seva alçada superava la de la porta! Feia més de tres metres? En qualsevol cas, aquest Namekià, impressionava amb classe. I la seva capa li enfortia la presència.

“Per aturar en Freezer”, prosseguí en Nail, “tots els Namekians d'aquell univers es van fusionar en un de sol. Un Supernamekià de gran envergadura que representava tota la seva gent.”

“Un Supernamekià...” Va repetir en Cor Petit. Fins aquell moment, en Cor Petit es considerava un Supernamekià. Però aquell guerrer de l'univers 7 innovava aquell concepte.

“Va funcionar molt bé”, digué en Nail. “Va vèncer fàcilment en Freezer, però hi havia un inconvenient: les Boles de Drac. Després de la fusió es van convertir en pedra, i no en podia crear unes de noves. Es va dedicar a viatjar per l'univers per trobar-ne un equivalent. Crec... que veurem la fi del seu trajecte aquí mateix. Les Boles de Drac d'altres universos potser podran fer realitat el seu desig.”

En Cor Petit es preguntava quin desig voldria aquest Supernamekià.

“Durant la seva odissea es va trobar criatures molt poderoses...”, seguia dient en Nail. “Llavors va derrotar un Monstre-llargandaix que estava amenaçant l’univers i a un dimoni rosa. De fet, ells dos són aquí, provinents d'altres universos.”

“Em faig una idea de qui parles...”

“Crec que el seu desig és separar-se per tornar a ser la gent d'abans de la fusió. Crec que ell guanyarà aquest torneig.”

En efecte, s’esperava que oferiria un bon espectacle. La seva energia no semblava ser molt elevada, però sens dubte sabia com amagar-lo. En Cor Petit seguia de pedra per la presència d’aquell guerrer imponent... Si tots el Namekians es fusionaven en un de sol, el resultat havia de ser molt més poderós que ell de lluny!

“Hi participes?”, preguntà en Nail.

“No. Al meu univers hi ha molta gent més poderosa que jo. Hauria estat inútil. Per altra banda, sembles el més fort del teu univers... Suposo que t’hi has inscrit.”

“Sí. Encara que aquest Supernamekià sigui més poderós que jo, i que l'energia d'aquest tal Freezer i d’altres criatures m'impressioni, m'agradaria arribar el més lluny possible, únicament per a representar el meu univers. Hi ha tres Namekians més que s'han inscrit amb mi”, va dir en Nail senyalant uns quants Namekians més al seu darrere.

“Ostres! Cargot, et recordo, “ digué en Cor Petit, reconeixent-lo gràcies als records d'en Nail al seu interior. “Però... Al meu univers no eres un Namekià guerrer...”

“Efectivament, però vaig canviar ràpidament”, respongué en Cargot. “No recordo el motiu, però els ancians de Namek em van dir que fou per caprici.”

“Entenc”, va dir en Cor Petit. “Bé, en qualsevol cas us desitjo molta sort. Però abandoneu si no teniu cap oportunitat. No és necessari morir per no res.”

Tots els Namekians es van mirar entre ells abans que en Nail respongués amb un somriure. “Gràcies pel consell, amic meu. El tindrem en compte.”

A l'altra banda de l'espai de l'Univers 10, en Trunks i en Goten havien acabat de parlar amb els Saiyans. No tenien res a aprendre d'ells, i van marxar.

“Bé, tornem al nostre espai.“ va suggerir en Trunks. Dit i fet; van fer camí cap allà.

Pel camí, es van creuar amb en Goku, que semblava dirigir-se cap a l'espai del qual acabaven de marxar. Ni en Trunks ni en Goten van preguntar-li què volia fer-hi allà, ja que en Goten es va distreure amb quelcom “més interessant”.

“Mira, ja han arribat els participants de l'Univers 19!”, digué assenyalant l'espai d'aquell univers. Hi havia mols lluitadors. Des de la distància, si fa no fa, eren tots iguals. Portaven una mena d'armadura, aparentment molt resistent, feta d'algun tipus d'aliatge metàl·lic. Duien el que semblaven ser unes armes, i un dels lluitadors fins i tot semblava que portés un llançacoets a l'esquena! La majoria dels lluitadors vestien casc. Des de més aprop, els guerrers eren diferents físicament. Alguns de menuts, altres de més alts, alguns amb poca armadura i altres amb molta... Fixant-s’hi bé es podia apreciar que el pentinat del més alt li queia cap a l'esquena.

Mentre en Trunks i en Goten saltaven el petit mur que delimitava el seu espai, en Goku buscava el seu pare a l'univers 10. En Cor Petit estava atent a la conversa que estava apunt de succeir.

“Ens assemblem molt”, digué en Goku.

“Sí?”, va dir en Bardock, molest per haver de parlar amb un altre desconegut. Un silenci llarg i incòmode va regnar a l’ambient.

“Pel que sembla, el meu nom era Kakarot, però no ho he sapigut mai. Des de ben petit em dic Son Goku.”

“Sí, t'assembles a en Kakarot. Sóc en Bardock”, va dir fredament el pare d'en Goku.

“Hmmm...”, va fer en Goku creuant els braços.

De nou, una pausa...

“No sembles gaire fort...”, va dir en Goku, finalment.

“Què!?”, exclamà en Bardock. “Com t'atreveixes a dir això!? Des que vas nèixer et vaig haver de protegir, ja que el teu poder era completament ridícul! El dia que finalment vas ser assassinat vaig pensar: 'Que se'n vagi a pastar fang!'”

“Eh? De debò era tan dèbil?”

“Encara pitjor... Un Guerrer de l'Espai amb un nivell de poder molt baix des del seu naixement. Fins i tot el teu propi germà n'estava avergonyit.”

En Son Goku va fer una ganyota en sentir parlar del seu germà. Quan es van enfrontar amb en Goku, en Raditz era més fort, però ja havia passat molt de temps des d’aleshores...

Degut a que en Bardock no deia res, i no semblava que estigués disposat a parlar amb el seu fill d'un altre univers, en Goku marxà. De fet, no tenia res a dir-li a aquell home que mai no havia conegut.

Quan va tornar a l'espai de l'univers, on ja s’hi trobava en Cor Petit, en Goku saludà als guerrers de l'univers 19, però només un d'ells li va tornar la salutació. De sobte, la Pan, va cridar a tothom perquè miressin cap a l'espai de l'Univers 20.

La joveneta estava d'allò més sorpresa: “Aquest és el lluitador de l'univers 20?”

Tres Vargues i dos Namekians estaven empenyent una plataforma levitant (en Son Gohan es va preguntar si era antigravitacional o un coixí d'aire) a sobre de la qual hi havia un enorme bloc de gel que havia estat cruelment tallat.

“Hi ha algú dins d'aquell bloc de gel”, especificà en Goku.

En Cor Petit, amb la seva mirada penetrant, de seguida va descobrir qui era. No pensava que la revelació pogués produir un pànic com aquell.: “És en... Broly!”

“Com pot ser!?”, digueren en Goku, en Vegeta i en Son Gohan, atònits.

Quan en Vegeta i en Goku s'apropaven a l'espai de l'Univers 20, seguits de prop per en Cor Petit i en Son Gohan, un Varga va començar a explicar: “L'hem trobat congelat al mig de l'espai. Participarà si és viu a l'hora del seu combat.”

“No és una bona idea...”, va afegir un dels Namekians al seu costat, mirant el gegant en posició fetal, dins el gel. En Goku no podia deixar de pensar mentre li queia una gota de suor pel seu front: “Com han pogut portar aquest monstre aquí?!”

“És horrible!”, va cridar la Bra de l'univers 18 amb una veu estrident.

“Com és possible?”, digué en Gohan.

“Fins i tot tu, Bra, pots notar com n'és de perillós?” Va preguntar-li en Vegeta, feliç per pensar que la seva filla podia percebre una cosa així.

“I ara! Que no t'hi has fixat en el seu conjunt?”, preguntà la Bra, deixant estupefactes a la resta. “Mireu aquests braçalets. Són molt cursis! És increïble!”

En Vegeta no va fer cap comentari a l'exclamació de la seva filla... Aquella criatura encara estava molt lluny de tenir esperit de Guerrer de l'Espai... Tot era culpa de la seva mare!

Els nostres herois miraren al seu voltant i van veure molt enemics terribles del passat. Primer es van fixar en en Cèl·lula, que els va tornar la mirada amb cara de pocs amics. Després es fixaren en el Monstre Bu de l'univers 11, en en Freezer i companyia a l'univers 8 i en en Bojack i la Zangya a l'univers 6. També veieren l'A-17 i l'A-18 somrient sàdicament al seu espai, els mateixos androides que havien terroritzat en Trunks del futur durant molts anys...

“Ostres, noi...” Digué en Trunks recordant la freda derrota que havien rebut ell i en Goten, quan encara eren nens, al lluitar contra en Broly (si se'n podria dir “lluita” de la facilitat en què van ser vençuts).

“Emm... Què et sembla si marxem?” prosseguí en Goten, seguint la idea del seu millor amic, també terroritzat per haver-se d'enfrontar amb en Broly.

“Baliga-balagues”, replicà en Vegeta. “Us heu inscrit com a Gotrunks. No hauríeu de tenir cap problema si us enfronteu amb ell.”

“No n'estiguis tan segur, Vegeta”, afegí en Goku. “No t’oblidis que el seu poder augmenta cada segon! Després de vint anys, no es pot saber com n'és de poderós.”

Aquestes paraules no immutaren en Vegeta. “El faré miques!”

“No n’estiguis tan segur de tu mateix...”, digué en Goku, finalment.

“És com si coneguéssiu a tothom...”, digué l'Ub, quan els altres tornaren al seu espai.

“No et preocupis”, el tranquil·litzà el seu mentor. “La majoria tenen un nivell inferior al nostre. Reviurem enfrontaments llegendaris!” ‘Especialment contra en Broly...’, va pensar.

De sobte, uns focs artificials van començar a esclatar pel cel i es va poder escoltar una peça musical durant un minut. Era la senyal de que per fi començava el torneig! A les grades, els milions d'espectadors es van despertar i començaren a xisclar i a cridar.

En Goku estava més animat que mai degut a que hi havia un gran nombre de fans de les arts marcials, i restava expectant pel començament dels combats. Per altra banda, l'Ub, estava nerviós. La Pan estava massa contenta i impressionada alhora com per estar nerviosa. La seva atenció es centrà en un petit disc volador que passava per sobre el ring-planeta. A sobre del disc hi havia una petit ésser de color verd i blau, que tenia deu ulls i dues boques verticals. Parlava amb dos micròfons alhora, que sostenia amb dues de les seves quatre mans:

“Habitants de tots els universos!”, començà dient la criatura. La seva veu era greu i aguda alhora, però se sentia i s'entenia perfectament ressonant per tot l'estadi.

La criatura va permetre un instant de silenci. Aquella sola frase havia causat un gran impacte sobre els espectadors! Cridaren, xiularen, udolaren, i fins i tot clavaren puntades de peu (o de peülla)! En Goku mai no havia vist una multitud com aquella tan feliç pel començament d'un torneig (o simplement una multitud com aquella).

“Fans de les arts marcials i els combats!”, continuà. “Sou aquí per ser testimonis del torneig més gran que hagi existit mai!”

De nou, els crits dels espectadors ompliren l'estadi, i, aquest cop, no deixaren sentir la veu del presentador durant uns segons.

“Presenciareu batalles titàniques entre les criatures més fortes de tot el Multiverse! Seixanta-quatre lluitadors! En total seixanta-tres lluites! Vint universos diferents! I un únic guanyador!”

Sens dubte, aquell presentador sabia crear expectació. I no solament els espectadors, en Goku es trobà ell mateix dient “vinga, vinga!”, mentre clavava cops de peu al terra. Però encara que en Goku s’havia d'esperar, havia d'admetre que li encantava la cerimònia d'obertura del torneig.

“Ja han arribat tots els participants!”, anuncià el presentador. “La taula de combat ja està acabada! És només qüestió de minuts! No, segons! Tothom, doneu les gràcies als organitzadors de l'univers 1, que ens han permès organitzar aquest torneig! I per arbitrar els combats, els meus dotze germans bessons i jo serem els comentaristes!”

En un tres i no res, els dotze germans van aparèixer al seu voltant. Eren pastats. Tots van saludar als espectadors. Tenien la mateix veu i per tant serien completament indistingibles en mig d’un combat.

“Ja ha arribat el moment! Primer combat! Crido al ring els dos participants que començaran el torneig...”. Hi hagueren uns instants de silenci, els últims abans de l'autèntic inici! “En Nappa de l'Univers 13!”

“Perfecte!”, va dir en Nappa mirant en Vegeta i en Kakarot. “Sóc el primer! Mireu i apreneu!”

“Contra... En Cargot de l'Univers 10!”

En Nappa volà direcció al ring... I el Namekià féu el mateix. Els dos lluitadors van aterrar al ring... El combat estava apunt de començar!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu