DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 21h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121
[Chapter Cover]
Part 5, Capítol 25.

CINQUENA PART: DOS GEGANTS CARA A CARA.

Capítol 25

Traduït pet Bardock


En Cèl·lula estava esgotat. El Kamehameha li havia consumit bona part de la seva energia. Havia d'admetre que, fins i tot ferit i amb tan sols un braç, en Gohan l'havia posat contra les cordes. Però ja s'havia acabat tot. Satisfet per la seva victòria, va decidir que s'encarregaria de la resta de participants per tal d'assegurar la seva supremacia.

Va mirar els seus adversaris. Estaven completament absorts. Sabien perfectament que havien perdut. En Cèl·lula somrigué i digué, panteixant:

"Estic molt esgotat... Aquesta podria ser la vostra última oportunitat!"

En Vegeta s'havia allunyat durant l'atac. En Gohan era mort. Se'n sentia responsable. En Cèl·lula, que havia tornat de les portes de la mort, era encara més poderós que abans. Quan va matar el seu fill, el Guerrer de l'Espai va esclatar de ràbia i es va llançar contra el seu enemic bombardejant-lo literalment amb boles d'energia sense pensar en les possibles conseqüències. De debò havia pensat que podria guanyar-lo? En Cèl·lula estava en perfecte estat després d'aquell atac. Quan el llangardaix va tractar de liquidar el Príncep dels Guerrers de l'Espai, en Gohan es va interposar i el va salvar, perdent alhora el seu braç esquerre i la meitat de la seva energia. Durant el Kamehameha final, en Vegeta havia pensat intervenir-hi per ajudar. Però finalment, es va fer enrere pensant que faria més nosa que servei. Què podia fer? Hauria d'intentar alguna cosa? Va mirar en Cèl·lula i s'enrabià, perquè els havia provocat:

"Se'n fum de nosaltres!!!"

El Príncep va concentrar la seva energia i es va transformar en Superguerrer.

"Tsuah!!", cridà.

Era conscient que tot això seria inútil. En Kakarot, en Gohan i el propi Trunks eren morts. Sabia que a ell li arribaria l'hora ben aviat, però almenys volia morir amb dignitat.

Veient l'escena, en Cèl·lula somrigué. Potser encara tindria una mica de diversió. Va deixar que els seus enemics l'ataquessin.

En Vegeta, concentrant energia, va adoptar la postura d'un dels seus millors atacs. Uns metres allunyat d'ell, en Krilin es va aixecar. Semblava que aquella era l'última oportunitat. Es va dirigir als seus amics.

"No ens hem de quedar de braços plegats!!!"

En Tenshinhan i em Yamcha no van dubtar ni un sol moment. Igual que en Vegeta, van preparar els seus atacs més devastadors. Es van apropar al monstre, i es van situar els uns al costat dels altres. En Tenshinhan s'envolà uns metres per sobre del sòl, col·locant les seves mans en forma de triangle i divisant la criatura del Doctor Gero. En Yamcha i en Krilin van reunir la seva energia per preparar un Kamehameha. Una energia lluminosa prenia forma a les seves mans. Desesperats, van intentar concentrar tota l'energia possible.

En Cor Petit, que no s'havia mogut del lloc on era, contemplava l'espectacle. Els Terrestres i el Guerrer de l'Espai s'ho jugaven tot a una sola carta. El Namekià pensà en el seu gran amic Gohan. Aquell nano havia estat el seu millor amic. El seu únic amic. I ja no era entre ells. Volia unir-se a l'atac per venjar el seu amic. Va col·locar dos dits al seu front, va concentrar la seva energia, i va llançar el seu atac amb potència. Al mateix moment, els seus companys feren el mateix:

"Makankosappo!", cridà en Cor Petit ple de ràbia.

"Final Flash!", exclamà en Vegeta, que havia produït el seu atac més potent per venjar el seu fill.

"Shin Kikoho!", bramà en Tenshinhan, utilitzant gairebé tota la seva energia en diversos atacs, mentre que els seus amics, en Yamcha i en Krilin, disparaven amb totes les seves forces els seus respectius Kamehameha.

Atacaren tots alhora. Era la primera vegada que tots aquells guerrers unien les seves forces en un sol atac en un moment tan crític. En Cèl·lula somrigué quan va veure que li arribaven tots aquells atacs tan diferents però semblants en termes de poder. Aquells terrestres eren uns il·lusos. Va col·locar dos dits al seu front per executar la tècnica que havia après d'en Goku abans de morir.

Quan els atacs van topar contra el terra, es produí una explosió. En Vegeta va ser el primer en notar l'energia d'en Cèl·lula just darrere seu. Es va girar i va constatar amb pànic que en Cèl·lula havia sortit indemne.

En Cèl·lula el colpejà amb un cop de puny. El Príncep dels Saiyans no va tenir temps a defensar-se i va estavellar-se contra el terra, provocant un sot amb l'estimbada. El cop havia sigut molt poderós encara que en Cèl·lula no havia utilitzat, ni de bon tros, tota la seva força. En Vegeta, amb prou feines podia aixecar-se, i es trobava ple de ferides degut a la col·lisió contra el terra. Va fer un moviment amb el seu cap per mirar amunt i veié en Cèl·lula que s'havia plantat davant d'ell. Serrant les seves dents i estrenyent els seus punys, va dubtar uns segons abans de saltar al coll del seu enemic que es mofava d'ell.

El combat cos a cos que es va iniciar es va decantar clarament a favor de la criatura d'en Gero. Eludia amb molta facilitat cadascun dels cops del seu adversari fent algunes filigranes, i fins i tot, de vegades, es permetia el luxe de deixar-se entomar un cop però sense cap efecte. En Cèl·lula volia seguir humiliant el Guerrer de l'Espai i el va bufetejar un parell de vegades fent-lo caure a terra. Vermell com un tomàquet, en Vegeta alçà la vista cap a en Cèl·lula, el qual l'assenyalava amb el dit preparat per disparar un atac que, de ben segur, el mataria.

En Cor Petit, que presenciava aquell combat, no apreciava gens ni mica a aquell paio, però sabia que necessitava ajuda. Amb un gest ràpid, va col·locar dos dits al seu front, va assenyalar frontalment i l'atac sortí disparat cap als dos lluitadors. El Makankosappo va topar contra el braç d'en Cèl·lula i va desviar la trajectòria del seu atac. Així doncs, en Vegeta fou salvat a temps. Mentre s'aixecava, veié que en Cor Petit arribava a tota velocitat. Però en Cèl·lula va aturar-lo etzibant-li un cop de genoll a l'estómac. El Namekià es va quedar sense alè i, a continuació, va rebre un ganxo que el va fer volar pels aires.

Mentre en Cèl·lula mirava cap a una altra banda, va rebre de ple una puntada de peu a la cara que el va fer recular dues passes. En Vegeta continuà l'assalt amb diverses puntades de peu i cridant de ràbia.

Lluny d'ells, en Krilin va ajudar a en Cor Petit a aixecar-se. Al costat d'ells, en Yamcha suava i tremolava degut al pànic. Què podia fer? Havia de trobar una solució! Va adonar-se de cop i volta que en Tenshinhan, que surava pels aires, s'aproximava al lloc de la batalla entre el Guerrer de l'Espai i en Cèl·lula. Què pretenia? S'havia trastocat? No tenia res a pelar!

En Vegeta es trobava una altra vegada pràcticament sotmès a terra en un tres i no res. En Cèl·lula l'havia dominat de principi a final. De nou, el Guerrer de l'Espai va ser ajudat per en Cor Petit, el qual, gràcies a l'efecte cinètic de la seva velocitat, va aconseguir colpejar amb el colze la cara d'en Cèl·lula, permetent que en Vegeta agafés aire.

Una mirada de complicitat entre el Namekià i el Saiyà fou suficient; havien de lluitar plegats. En Cèl·lula es va aixecar sense dificultats davant dels dos guerrers.

"Shin Kikoho!", cridà en Tenshinhan damunt de l'insecte.

Semblava que l'atac fos executat a la perfecció... però en Cèl·lula es va moure per esquivar-lo. En Vegeta i en Cor Petit ho van aprofitar per abalançar-se sobre en Cèl·lula. En pocs segons, es va desfer del Guerrer de l'Espai i s'entretenia amb el guerrer verd. En Tenshinhan es col·locà damunt de la zona de combat una altra vegada. En Cor Petit sabia que havia de retenir en Cèl·lula!

Gairebé a punt de perdre el coneixement, en Tenshinhan va concentrar la seva energia per crear un nou Kikoho mentre esperava el moment idoni per disparar... Però els dos guerrers que estaven lluitant s'havien mogut del lloc! En Cèl·lula sabia perfectament què tramava l'humà que volava per sobre d'ell i no permetria que aquell atac el toqués!

En Cor Petit es trobava al terra, escopint sang, al mateix temps que en Cèl·lula va dirigir una mirada a en Tenshinhan, el cor del qual es va quedar glaçat, però va succeir un esdeveniment inesperat: en Vegeta va agafar en Cèl·lula per darrere i va cridar-li a en Tenshinhan:

"Fes-ho!"

Era una jugada inesperada per part seva? Sigui com sigui, el Terrícola no dubtà ni un sol moment i va disparar el seu atac.

Però en Cèl·lula va alliberar-se de les urpes del Guerrer de l'Espai, i el va colpejar com a càstig per haver-lo intentat retenir. Una centèsima de segon després, va col·locar dos dits al seu front per tele-transportar-se al costat d'en Tenshinhan. El Kikoho no va tocar ningú, ja que en Vegeta, amb prou feines, va aconseguir esquivar-lo.

L'explosió de l'atac va causar un gran impacte i va aixecar molta polseguera. En Cèl·lula va mirar als ulls a en Tenshinhan, infonent-li un terror absolut.

"No tornaràs a tenir mai una oportunitat com aquesta, desgraciat...", li digué somrient, abans d'agarrar-lo pel braç. Girant sobre si mateix, el va llançar en direcció a en Krilin, el qual havia començat a volar per ajudar el seu amic, però no el va aconseguir atrapar, ja que havia sigut expedit a molta velocitat. Després de colpejar contra en Krilin, els dos humans es dirigien cap a en Yamcha, el qual va intentar esmorteir el tir.

"S'ha acabat el joc", digué en Cèl·lula per a si mateix.

"Makankosappo!"

En Cèl·lula va tornar a col·locar-se dos dits al seu front per tal d'evitar l'atac del Namekià, reapareixent darrere d'en Vegeta. Va situar una mà a l'omòplat del Guerrer de l'Espai, que, atemorit, no va atrevir-se a girar-se, i va disparar-li un atac d'energia que el va travessar. En Vegeta va escopir sang, els cabells se li tornaren foscos i el seu cos inert va desplomar-se al terra. En Cor Petit i els tres humans, que amb prou feines podien mantenir-se dempeus, tremolaren.

Fent gala del seu poder, en Cèl·lula va desafiar els supervivents envoltant-se d'una aura daurada amb espurnes blaves que li recorrien tot el cos:

"Qui vol ser el següent?!"

Mentre que en Krilin es posicionava per executar un atac des de diversos angles juntament amb en Tenshinhan i en Yamcha, en Cèl·lula es va desplaçar a una velocitat d'escàndol... Es va situar darrere d'en Cor Petit, el qual no va tenir temps ni a reaccionar. Va utilitzar la seva mà per efectuar un gest ampli, ràpid i precís, tallant els braços i el tors del Namekià.

"És horrible!", digué en Yamcha tremolant una vegada més.

"No té pietat. Ens matarà un rere l'altre!", afegí en Tenshinhan. Alhora també pensava en en Chaoz, ja que no el tornaria a veure mai més. No li quedava alè després d'haver disparat diversos Shin Kikoho. Era conscient que si en Cèl·lula l'atacava, seria la fi per a ell...

Aterrant davant del cos del Namekià, en Cèl·lula es disposava a rematar-lo abans no es pogués regenerar.

"Adéu, Cor Petit!", digué apuntant-lo amb una mà ben oberta, preparat per disparar-li una ràfega d'energia que el desintegraria.

No s'esperava la intervenció d'en Krilin. Enrabiat, encoratjat i amb la ment suficientment clara preparà ràpidament un Kienzan per llançar-lo amb força vers en Cèl·lula, però aquest l'aturà amb una mena de barrera protectora invisible al seu voltant utilitzant l'energia necessària per protegir-se.

Mentre el Kienzan levitava davant d'en Cèl·lula, aquest va augmentar el seu poder per repel·lir l'atac i reenviar-lo vers en Krilin:

"T'has deixat una cosa...!"

Amb una velocitat increïble, el petit Terrestre pelat va aconseguir evitar per ben poc el seu propi atac. El disc va passar-li fregant a pocs mil·límetres. En Cèl·lula es va sorprendre, però va seguir amb la mirada el recorregut del Kienzan. Va culminar una paràbola i va adquirir velocitat abans de dirigir-se vers en Yamcha i en Tenshinhan. El disc accelerà cap a en Tenshinhan amb un soroll estrident i agut. No va ser capaç d'esquivar-lo com en Krilin degut a que la fatiga li va minvar la seva velocitat i els seus reflexos. Va ser tallat diagonalment, al nivell del tors.

En Krilin tremolava com una fulla, horroritzat que el seu atac es revertís contra un dels seus millors amics.

"Ten.. Tenshinhan!!!"

Les parts del cos del pobre Terrestre es desplomaren al terra. En Yamcha, al seu costat, no suportava allò que acabava de presenciar. Va abalançar-se sobre en Cèl·lula deixant-se emportar per una còlera que no havia sentit mai abans.

"Monstre fastigós!!!", bramà en Yamcha amb ràbia.

Va utilitzar el seu atac cos a cos més ràpid, la tècnica dels ullals de llop. En Cèl·lula es va deixar entomar l'atac i no es va moure ni un sol centímetre, igual que amb en Satan abans del combat contra en Son Goku. En Krilin va anar a ajudar-lo però cap dels cops no va fer efecte i en Cèl·lula es deixava colpejar com si res. Quan ja n'estava tip, va fer un simple moviment amb les seves ales. Un moviment tan ràpid que va crear una ona de xoc. En Krilin fou despatxat ben lluny, i en Yamcha restà amb fermesa al terra. Mentre concentrava la seva energia va cridar:

"Entoma això! Sokidan!"

En Yamcha controlava l'esfera d'energia que acabava de crear gràcies als moviments dels seus braços i les seves mans. Era la seva millor tècnica juntament amb el Kamehameha.

L'invencible Cèl·lula fou tocat de ple. Una explosió ressonà. En Yamcha estava esgotat. Era conscient que estava perdent aquell combat. La seva ira va anar-se esvaint mica en mica i el sentiment de derrota es va apoderar d'ell durant una bona estona.

En Cèl·lula es va situar en un tres i no res darrere d'en Yamcha, qui no va tenir temps de reaccionar. El monstre va alçar el seu braç per tal d'atacar. L'androide complet va etzibar-li un encadenament de cops al Terrestre, el qual va desplomar-se sense vida al terra, amb la roba estripada i tots els seus ossos fets a miques.

Tan sols restava en Krilin. Imitant en Vegeta, va llançar desenes de boles d'energia vers el seu enemic, tractant de guanyar temps. Però fou en va. En Cèl·lula va emergir de la polseguera i va agafar pel coll a en Krilin per emportar-se'l amb ell. Envolant-se verticalment i a una velocitat vertiginosa, es trobaren en un tancar i obrir d'ulls a l'espai. En Cèl·lula tenia les valuoses cèl·lules d'en Freezer que li permetien sobreviure a l'espai. I sabia perfectament que els humans no ho podien resistir.

La mort d'en Krilin fou terrible i ràpida. Aviat ja no podia respirar. La baixa pressió de l'espai li feia bullir la sang, mentre que l'ambient buit congelava el seu cos i la pròpia pressió rebentava mica en mica els seus òrgans. Abans de morir, va vomitar sang, admirant amb els seus propis ulls aquell planeta blau on havia viscut tota la seva vida.

En Cèl·lula va situar una vegada més els seus dits al seu front per executar aquella tècnica tan útil.

"Ha estat divertit...", es va dir a ell mateix, mentre el cos d'en Krilin flotava pel no-res. "Només em falta una cosa... Massacrar la Terra per complet!"

Es va tele-transportar i va aparèixer al centre de la capital. Els habitants van reconèixer aquell monstre que havia amenaçat de destruir la Terra uns dies abans per la televisió. Malgrat les contínues interrupcions dels programes durant el torneig, esperaven que el seu heroi, en Satan, aniquilés aquell monstre. Però quan van veure que aquella horrible criatura havia sorgit del no-res, es van esgarrifar de nou. Sabien que no tenien res a fer.

En Cèl·lula va contemplar durant un instant com aquelles formigues tractaven de fugir desesperadament. Quina futilitat...

"No em quedaré tota la gresca per a mi...", digué en Cèl·lula enginyant un pla encara més divertit.

Tal i com havia fet durant els Jocs d'en Cèl·lula per fer enrabiar en Son Gohan, en Cèl·lula va concebre diversos Cèl·luletes.

La nostra malaurada Terra es va convertir en un pati d'esbarjo per a en Cèl·lula i la seva canalla... I aquest va ser el primer d'una llarga llista de planetes...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu