DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 8h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129
[Chapter Cover]
Part 1, Capítol 2.

Capítol 2

Traduït per Bardock


A casa dels Brief, era fonamental que en Vegeta s’entrenés a trenc d’alba... i fins i tot molt abans. En una època més llunyana, s’entrenava en una nau que havia construït el seu sogre i que li permetia de crear una gravetat artificial increïblement superior a la de la Terra.

Després de diversos combats contra en Goku, va demanar-li al Dr. Brief que construís quelcom diferent. Un indret on la gravetat artificial fos encara més potent i, el més important de tot, que la seva energia es mantingués oculta. D’alguna manera, volia entrenar-se tot sol, aïllat del món. No volia que en Goku pogués detectar el nivell de la seva energia des de l’altra punta del planeta, ni haver de prendre el te amb la Bulma...

Després d'una sèrie mesos de planificació i molts d'altres de construcció, finalment, el Dr. Brief va oferir a en Vegeta una sala secreta a la Corporació Càpsula. Un soterrani fabricat, exclusivament, per al Guerrer de l’Espai. Aquest, va comprovar que el sistema de gravetat era encara millor. Malauradament, la tecnologia no podia ocultar la seva energia a la resta del món...

En Vegeta havia visitat en Dende i en Cor Petit al palau per demanar-los que utilitzessin les Boles de Drac per fer realitat el seu desig. Però es van negar categòricament a invocar en Shenron per a aquella finalitat. Afortunadament, en Dende li va oferir entrenar-se sempre que ho desitgés a la Sala de l'Esperit del Temps, que va ser reconstruïda uns anys abans per permetre als usuaris entrenar-se sense que existís el diferencial temporal.

A partir de llavors, va alternar els seus entrenaments al nou soterrani de la Corporació Càpsula i a la Sala de l'Esperit del Temps. Un dia, en contra de la seva voluntat, en Vegeta no podia anar al palau d’en Dende. La seva dona i la seva filla havien planejat de fer algunes compres. I això li va esguerrar el seu entrenament.

Quan va finalitzar l'entrenament, tot suat, es va trobar davant per davant amb la Bulma, que tenia les seves mans als malucs:

—Vegeta... fas tard!

—Deixa'm fer el meu entrenament matinal, com a mínim!

—Vam dir que marxaríem a les vuit!

—Encara no són ni les vuit —replicà el Príncep dels Saiyans.

La Bulma continuà:

—Tens deu minuts. Fes el favor de dutxar-te i, sobretot, de vestir-te adequadament!

En Vegeta va dirigir-se al bany, somrient.

«Que n'és de vulgar —va pensar el Guerrer de l'Espai.»

Darrere d'ell, la Bulma també va somriure mentre veia com s'allunyava.

«Hm... ja cal que li busqui uns texans ben sexis... —va pensar amb malícia.»

Vint minuts més tard, en Vegeta va sortir vestit de forma elegant. Estava més que presentable amb aquells pantalons texans i la jaqueta que cobria la seva camisa. Aquella vestimenta era molt diferent a la que utilitzava per entrenar-se. La Bulma i la Bra l'esperaven davant de la Corporació Càpsula. Aquell parell, òbviament, vestien a la moda...

Sense dir ni ase ni bèstia, la Bulma es va aferrar al braç del seu marit, fent que aquest s'avergonyís un bri, gairebé enrojolant-se però sense rebutjar-la. El trio familiar va començar a sortir de casa quan, de cop i volta, en Vegeta es va frenar en sec. Havia notat alguna cosa. Es sentia espiat. De sobte, un robot volador amb tres cames va aparèixer en el cel i es va detenir a dos metres d’en Vegeta, qui també es va preguntar si es tractava d'un nou invent de la Bulma. Però la mirada d'ella li va fer comprendre que no ho era pas.

El petit robot va aterrar en silenci a terra, abans de difondre una imatge hologràfica des del seu ull vermell. Era exactament el mateix missatge que el seu rival havia rebut de part d’un Varga i d’en Cor Petit dos minuts abans.

Un cop el missatge ja s’havia difós, el robot va tornar a enlairar-se i es dirigí en direcció al palau. En Vegeta semblava, de sobte, molt emocionat:

«A la porra les compres! —pensà.»

Va adoptar un posat seriós, però que no era molt convincent:

—Bulma, Bra, ho sento, però això sembla molt important...

La Bulma no es volia deixar entabanar:

—Vegeta... no et creguis que te’n sortiràs amb la teva... ens vas prometre que aniríem de compres tots plegats!

En Vegeta no tenia la intenció de cedir:

—Anirem més tard, ara he d’anar al palau.

La Bra, que coneixia el seu pare, sabia que aquesta vegada era inútil intentar-li fer canviar d'opinió:

—Agafarem l’avió i vindrem amb tu!

En Vegeta veia que allò era un parany:

«Perquè em feu anar allà on voleu anar vosaltres? Ximpleta!»

—Gràcies, però vaig més ràpid pel meu compte. Fins després!

Sense esperar, s'enlairà de seguida deixant les dues dones allà, furioses de ràbia.

En Vegeta somrigué:

—Un torneig, quina sort!

Desbordant alegria, en Vegeta va accelerar i, fins i tot, es va convertir en Superguerrer per duplicar la seva velocitat. No es va adonar que va passar fregant pel costat del petit robot missatger. El vent produït pel vol del Guerrer de l’Espai va fer que el robot es desequilibrés... i s’estavellés brutalment contra el sòl.

«Quin interès suscitarà un torneig com aquest? —es preguntà el Namekià Cor Petit en el mateix moment en què sentia que una força s’aproximava al palau.»

Obrint els ulls i desencreuant els braços, va girar una mica el cap vers una direcció. Uns segons després, va aparèixer en Gohan, que havia volat verticalment i prenent altitud a una velocitat sorprenent. Es va aturar a uns deu metres per sobre del palau fent desaparèixer l'aura blanca que l'embolcallava. El semisaiyà va fer una inspecció ràpida del lloc escrutant, respectivament, la nau, els Namekians, els extraterrestres amb bec d’ocell i, finalment, en Dende i en Cor Petit. Finalment va descendir a poc a poc fins als darrers.

—Ei, hola —va fer.

En Dende estava encantat de veure el seu vell amic:

—Gohan! Feia molt de temps que no venies.

En Gohan respongué amb un somriure sincer:

—Ho sé, Dende. He estat molt ocupat últimament amb la universitat. Però ara he començat les vacances i tinc una mica més de temps.

—Has vingut molt ràpid —el felicità en Cor Petit.

—La meva velocitat de vol és probablement l’única habilitat que he mantingut sense entrenament —precisà en Gohan passant una mà rere el seu cap.

En Cor Petit va fer un petit somriure:

—Parlant d’entrenaments... veure't així m’ha portat bons records.

—Oh, probablement sigui per això —digué traient les seves ulleres de la butxaca de la seva camisa—. És per evitar perdre-les durant el trajecte.

—Hm. L’envelliment.

—No me'n sé avenir que enyoris l'època en què m’entrenaves.

—Potser...

—En Vegeta ja és aquí —intervingué en Dende.

El Príncep dels Saiyans va arribar de la mateixa manera que en Gohan; es va aturar sense, gairebé, disminuir la velocitat davant del trio, que va patir un cop d’aire ben fort. Només en Dende es va veure obligat a emplaçar el braç davant dels seus ulls. Amb un aire de desafiament i una mica d'arrogància, encara que n’havia perdut força en trenta anys, en Vegeta preguntà directament si en Goku no havia arribat, tot i que ja sabia la resposta.

—No pateixis, no trigarà gaire —respongué en Cor Petit.

En Vegeta respongué amb un somriure a la comissura dels llabis:

—Ha! Què en podem esperar, d’un guerrer de categoria inferior?!

En Gohan canvià de tema:

—Cor Petit, què en penses d’aquests Namekians i d’aquestes criatures?

Interessat per la pregunta, en Vegeta es va encreuar de braços per escoltar atentament la resposta.

—El Vargues... semblen honestos. I un Namekià no deixa de ser un Namekià. No sento cap mena d'hostilitat per part d'ells. Venen d’un altre univers...

—És possible, això? —preguntà falsament en Vegeta.

En Gohan va adoptar un aire reflexiu:

—Teòricament, no. Però els viatges en el temps també eren impossibles. Deuen tenir un gran avanç tecnològic... viatjar d'un univers a un altre deu requerir d’una gran quantitat d'energia.

Es va girar per observar la nau i els Vargues:

—Em pregunto si em permetrien estudiar-la...

De sobte, entre el quartet de "Terrícoles" i els visitants, van aparèixer set persones.

En Vegeta reaccionà immediatament:

—Trunks! On eres? T’he estat buscant per tota la Corporació Càpsula!

Com a resposta, el seu fill mirà amb complicitat en Goten, buscant un mitjà d’ajuda per part del seu amic.

La Videl s’acostà a en Gohan per arreglar-li la camisa, arrugada a causa del vol. L’Ub observava amb fascinació al seu voltant. Quant a la Chichi, trobà ràpidament un pretext per esbroncar en Goten.

Mentrestant, en Vegeta va adoptar una postura una mica amenaçadora:

—On carai eres, Kakarot? Ens has fet esperar massa!

En Goku respongué amb un somriure:

—Ho sento, Vegeta...

—Has estat massa lent tot i poder desplaçar-te instantàniament.

En Goku tractà de calmar la fúria del seu amic:

—És que havia de recollir a tothom...

—Que no saben volar?

—Si tenies tanta pressa podries haver vingut a buscar-me.

—Ja comencen —es desesperà en Cor Petit.

—Molt bé, Kakarot. La propera vegada et portaré arrossegant pel cul!

—Ah, sí?! Quan vulguis! —contraatacà en Goku adoptant una postura de combat i amb un somriure de plaer.

En Vegeta, amb els ulls brillants, estava joiós:

—Bona idea!

Mentre en Vegeta es col·locava en posició de guàrdia sota la mirada preocupant i avergonyida dels Namekians i dels Vargues, la Chichi intervingué:

—Goku!

El mirà amb severitat.

El somriure franc del seu marit va desaparèixer sobtadament:

—D’això... Chi...

—Res de Chichi! Et penses que ets al pati d'una escola o què? Quan faràs el favor de créixer?

En Goku no sabia què respondre... també era cert que el plaer prevalia per sobre de la raó quan es tractava d'un combat contra en Vegeta.

—Ehm...

De sobte, un soroll estrany, violent, es va sentir durant uns segons. Els Vargues, tement una tempesta, exploraren el cel. No obstant, seguia radiant.

Però el grup de Terrícoles sabien perfectament què era aquell soroll. Totes les mirades es van dirigir cap a en Goku:

—Vatua! Com que tenia gana m'he deixat provocar fàcilment!

En Vegeta i la Chichi el van mirar amb un aire d’indiferència i l'Ub es va quedar perplex:

—Però si hem esmorzat fort! Tot just abans de començar el nostre entrenament!

—Ui, sí, però d’això ja en fa dues hores! Aquests esdeveniments sempre em fan venir gana! On és el senyor Popo? Oh, estic segur que m'està preparant els meus plats preferits! Senyor Popo?! Hola?!

Tothom va romandre en silenci quan en Goku es va posar a córrer de forma bizarra cap a la cuina del palau.

En Trunks trencà el silenci:

—Que no venen la mare i la Bra?

—Crec que vindran amb avió —digué el seu pare sense mirar-lo.

Un petit Varga es situà en mig d'ells amb timidesa:

—Disculpi'ns...

En Cor Petit s’acostà:

—No pateixin, tornarà. Quan en Goku està afamat, no pot pensar en cap altra cosa. Però poden unir-se a nosaltres... podríem discutir els detalls d'aquest torneig amb un bon banquet.

«El menjar no durarà ni un minut, amb tots aquests Saiyans rondant per aquí —pensà en Cor Petit somrient d'orella a orella.»

El petit Varga tornà amb els seus per informar-los que la seva estància seria més llarga del previst.

La Bulma i la Bra van arribar durant l’estona en què el Senyor Popo va trigar a preparar el menjar i la taula. De fet no era una taula com a tal, sinó que era una catifa llarga de colors llampants que surava per sobre del terra amb menjar i coberts a sobre.

De seguida van veure els Vargues. La Bulma, talment com en Son Gohan, semblava fascinada per descobrir aquella nova tecnologia, mentre que la Bra trobava bufons aquells extraterrestres, exceptuant els seus gustos a l'hora de vestir. Va acariciar un d’ells per sota el seu bec. El Varga “parrupà”, abans de retirar-se ràpidament per guardar les distàncies tot avergonyit.

Durant el tiberi, només en Goku i la Pan, que imitava el seu avi, menjaven molt i massa ràpid. Els altres escoltaven els Vargues, que també estaven asseguts a taula, explicant el principi del torneig:

—Nosaltres som Vargues i venim d’un univers diferent al vostre. Aquests Namekians provenen del nostre univers.

Un dels Namekians avançà lleugerament i allargà el seu braç. Tenia un petit objecte circular no gaire gruixut a la seva mà i aleshores el va prémer. L'aire per sobre l'aparell es va posar en moviment de forma estranya, es va escalfar i aviat van aparèixer unes imatges.

La Bulma ho observava amb curiositat:

—Sembla una espècie d’holograma.

—Diria que sí —afegí en Gohan.

—No hi ha un sol univers, sinó diversos —va reprendre el Varga mentre recolzava les seves paraules amb unes imatges concretes de l'holograma—, i cadascun d’ells segueix el seu propi camí. Tots amb les mateixes situacions i les mateixes eleccions, i per això són idèntics. Però un esdeveniment inesperat fa que hi hagi diferències entre universos. Per exemple, en un altre univers, la Terra pot tenir el cel de color vermell, i en un altre pot ser conquerida per extraterrestres i altres espècies convivint en ella.

El Varga es va aturar. En Goku i la Pan feien massa soroll i l'incomodaven. Els dos Terrícoles es van aturar un moment, deixant penjar llargs fideus per les seves boques. Entenent la situació, van aspirar, literalment, els fideus, van deixar el plat i es van posar a escoltar amb una mica més d’atenció.

—Un altre exemple és que en tan sols un dels universos, els Vargues van descobrir, fortuïtament, la tecnologia que els capacitava viatjar d’un univers a un altre. Els Déus van decidir que els universos romandrien tancats, però ens van permetre realitzar aquesta petita bogeria.

—Ei, si és en Kaitoxin! —s'exclamà en Goku quan va veure el Déu de pell morada a l’holograma.

—Estem aliats amb els Namekians —prosseguí el Varga ignorant l’observació—, per celebrar un gran torneig gegantesc entre els guerrers de tots els universos. El guanyador podrà demanar 3 desitjos al gran Drac Sagrat de Namek.

—Les Boles de Drac de Namek de tots els universos s’utilitzaran per ressuscitar les víctimes eventuals dels combats —afegí el Namekià de l’holograma tot apagant-lo—. A més del premi —continuà—, els lluitadors solen buscar un nou repte sense precedents.

—És una oportunitat única i sense cap risc. La nostra pregunta és: voleu participar al torneig?

Quan es va plantejar la pregunta, els Terrícoles, al voltant de la taula, van començar a debatre entre ells, i era difícil d'entendre cadascuna d'aquelles converses. En Vegeta va romandre en silenci i aviat es va afartar de l'enrenou. A continuació, en Goku es va aixecar:

—Quina gran oportunitat! —digué mirant el seu alumne—. L’Ub podrà desplegar tot el seu poder sense cap perill! Aquí ens contenim molt...

—No m’acabo de creure la història dels multiuniversos —digué en Vegeta—. Però no us permetré que aneu al torneig sense mi. Guardo unes sorpreses.

—Tenim un dubte —digueren a duo en Trunks i en Goten.

Trunks preguntà en solitari:

—Podem lluitar en equip?

—No —respongué directament el Namekià més veterà—. Només un contra un. Perd qui estigui 30 segons sense poder lluitar o abandoni. Les armes estan permeses, heu d’entrar sols al terreny de combat i no podeu rebre ajuda de cap element exterior. Us ho detallarem més extensament després.

En Goten i en Trunks van somriure:

—Ens sembla bé!

—Nosaltres inscrivim en Gotrunks —continuà en Trunks—. És entre nosaltres però no podeu veure’l. I nosaltres anirem com a espectadors. És possible?

—Sí. Els espectadors són benvinguts i tothom s'hi pot inscriure. Fins i tot un lluitador ha inscrit el seu fill i ni tan sols ha nascut. No importa si traieu aquest Gotrunks de la vostra butxaca.

La veu profunda i tranquil·la d’en Cor Petit va atraure l’atenció:

—Doncs jo aniré en qualitat d’espectador.

En Gohan no dubtà:

—Jo també!

—Sou el 18è grup inscrit —digué el Namekià més veterà—. Aquest serà el vostre número d’univers.

Sense perdre temps, en Vegeta es va alçar d'una revolada:

—Es pot saber què diantre estem esperant? Som-hi!

La Pan estava emocionada:

—No puc esperar més!

—Bé, aneu sense mi —digué la Chichi—. Aquest torneig em sembla una idea ridícula. Gohan, espero que no deixis participar la meva néta, d'acord?

Aquest, mirà la seva dona, deixant que ella respongués:

—Bé... Això podria beneficiar-la si s'hi esforça de valent.

La Chichi es va encreuar de braços, va tancar els ulls i els va girar el cap, mal humorada.

En Trunks s'adreçà a en Goten:

—Haurem de tornar a practicar la fusió.

—Serà divertit!

En Goku, que observà en Gohan després que aquest digués que aniria com a espectador, li demanà:

—Segur que no hi vols participar, Gohan?

—No! Ja fa massa temps que vaig deixar de banda els combats.

L'Ub s'arriscà a fer una observació:

—El teu poder és suficient per arribar ben lluny, no?

—Deixeu-lo estar —intervingué en Vegeta—. En Gohan no val una malla. El podria guanyar amb els ulls tancats!

El comentari va pintar un somriure en el rostre del pare de la Pan:

—Si et fa feliç pensar això...

En Vegeta també somrigué tot recordant una escena que succeí nou anys abans...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu