DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 1h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 29, Capítol 141.

VINT-I-NOVENA PART: BUDOKAI ROYALE

Capítol 141

Traduït per Bardock


—En Gast de l'univers 7 és el guanyador del combat! Gràcies!

La Varga, exhausta, es va deixar caure en la cadira després de l'anunciament i va tornar a encendre les llums de l'estadi. Diversos Namekians es van dirigir a les tribunes i als diversos espais per oferir les seves curacions a qui les necessitessin. El Varga que s'havia desmaiat per la força d'en Hatchiyack estava essent reanimat però tenia convulsions. Aquell monstre havia causat molt d'impacte en els altres.

Quatre Namekians van anar a l'encontre d'en Gast. Necessitava que li prodiguessin unes guaricions mínimes. Mentre aplicaven les seves mans sobre ell, un d'ells va fer un cop d'ull inquiet a les cendres situades una mica més lluny.

—Era una autèntica abominació. Li devem la vida. Hauríem d'evitar ressuscitar-lo.

—Suposo que les Boles de Drac no podran fer ressuscitar en Raichi... —va respondre en Gast tancant els ulls—. Però segurament sigui millor així. Estava consumit per l'odi...

Al passadís de l'univers 3, una silueta fosca es distingia parcialment. En Bardock va escoltar les paraules d'en Gast i va exhibir una expressió de sorpresa.

—De debò...? En Gast ha eliminat definitivament en Raichi? Això seria una bona cosa, sens dubte... I jo què hi pinto, ara? La meva gent, els meus camarades segueixen morts...

—Els teus sentiments li importen un rave al Mestre Babidi —va increpar-li una veu estrident darrere d'ell.

En Satanàs Cor Petit, amb un rictus jocós als llavis, s'havia unit al Guerrer de l'Espai.

—El patró vol que et reuneixis amb ell. Iniciarà l'ofensiva en qualsevol moment. Cercant en la teva ment ha esbrinat que tens un cert... talent. Desitja tenir-te al seu costat per defensar-lo i ser-li útil. Obeeix, ganàpia!

—D'acord... —va grunyir en Bardock partint al passadís empentant el Namekià al seu passatge.

A l'univers 12, en Trunks es recuperava de mica en mica. El dolor era sostenible, però encara tenia tots aquells crits de terror en la memòria. L'A-16 l'observava sense badar boca. El semisaiyà sacsejà la seva testa tot grinyolant les dents i després va notar una forta cleca en la part superior del seu crani. Es va girar i va veure amb sorpresa en Vegeta de l'univers 13, que semblava estar bé.

—Aixeca't, noi —va dir en Vegeta esguardant-lo—. Es suposa que ets el meu fill en un altre univers, oi? Doncs així no m'avergonyeixis comportant-te com un nyicris només per algunes queixes.

—Tu no ets el meu pare —va contestar en Trunks amb un to furibund—. L'únic que reconec és el de l'univers 18, un home valent i bo. Tu no vals res en comparació a ell.

—Hm —va grunyir en Vegeta desdenyosament—. El que no ha pogut acabat correctament amb aquell ximple d'en Kakarot i que, a més, ha sofert tant com tu per aquestes lamentacions patètiques? Sou de plànyer. Sigui com sigui, ets el meu descendent fins a un cert punt. O sigui que no et comportis com un covard.

En Trunks es disposava a respondre bruscament quan l'A-16 va posar una mà a la seva espatlla. Va fer un ínfim senyal de testa al seu amic, el qual es va girar de nou cap a en Vegeta. El darrer li havia donat l'esquena i s'allunyava. Murmurava abans d'estar fora del seu abast:

—Ets un Guerrer de l'Espai. Ets el meu fill. Mostra't digne, nano...

En Trunks de l'univers 16 va penetrar al seus apartaments sense fer soroll, tancant l'entrada darrere d'ell. Aproximant-se a la cambra de la Bra, va entreobrir la porta i va fer un cop d'ull. La seva germana dormia tranquil·lament sota els llençols. Podia notar la seva energia i aquesta romania calmada i passible. Si en Hatchiyack l'havia tocada, semblava que s'havia recuperat d'aquell calvari ràpidament.

A la nau dels Dimonis del Fred, en Freezer i en Cooler esperaven amb els braços encreuats davant el tanc que contenia el cos del seu pare. Un Namekià, una mica esporuguit, va entrar escoltat per diversos soldats. Una atmosfera tòxica regnava en aquell lloc i volia marxar d'allà. Digué:

—Han demanat un Namekià; algú de vostès necessita curació?

—Sí, ell —va respondre en Cooler assenyalant el tanc amb el dit.

—Espavila't a curar-lo, afanya't! —va continuar en Freezer plegant els dits i fent espetegar la seva cua violentament.

—Al final, han canviat de parer —va dir el Namekià aplicant la seva mà contra el vidre.

—Sí. El nostre patró ens ho ha demanat —va riure en Freezer.

—Cura'l immediatament —va remugar en Cooler etzibant una mirada obscura al seu germà, qui va callar de seguida.

A poc a poc, les ferides i les marques que recobrien el cos d'en Cold van esvair-se progressivament. El Namekià va tenir un mal pressentiment en veure que els ulls del Dimoni s'obrien. Un parell d'ulls que brillaven d'odi i de còlera. Realment, no volia quedar-se amb aquelles criatures incòmodes.

A l'univers 1, els Kaitoxins reprenien progressivament les seves ments. Estaven preocupats pel destí dels mortals innocents, ja que tots ells tenien una gran predisposició per l'empatia i això els convertia en objectius perfectes per als crits del monstre.

—Esteu millor? —va dir en Kaitoxin del Nord fregant-se el cap.

—Podria estar millor. Argh... —va rondinar en Kaitoxin del Sud.

—Som vius gràcies a en Gast —va remarcar la Kaitoxin de l'Oest ajudant el del Sud a aixecar-se—. Encara sort que aquesta aflicció no ens ha mort.

«No pateixes massa? No sembla pas que hagis recuperat el componiment... va preguntar en Bu de l'univers 4 al seu guardià.»

«No t'amoïnis per mi, això no m'abatrà —va respondre el Gran Kaitoxin, somrient.»

En Bu va xiular d'alegria, atraient les mirades obscures dels Kaitoxins, que ho consideraven una provocació. Però el Djinn els va ignorar. Una altra cosa havia atret la seva atenció. Probablement, l'estadi no conservaria la seva atmosfera relaxada durant molta més estona.

Quant als membres de l'univers 18, cadascú es preocupava per l'estat dels altres. En Gohan aferrava la Pan i la Videl als seus braços, en Cor Petit verificava l'estat d'en Trunks i d'en Goten per comprovar si les seves ments estaven gaire afectades. En Vegeta encara subjectava la seva filla entre els seus braços.

—Estàs bé, Bra?

—Crec... crec que sí —va fer ella amb una veu poc segura—. Em sap greu haver-te preocupat, pare...

—No passis ànsia —va respondre pintant un petit somriure al rostre—. No tens res, això és el que importa.

La Bra també va somriure i va estrènyer ràpidament el seu pare en els seus braços abans d'apartar-se i recolzar-se a la paret que compartien amb l'univers 17. En Son Goku es va sorprendre amb aquell gest afectuós. En Cor Petit li havia explicat que l'antic Príncep havia abraçat en Trunks abans d'enfilar-se a una mort segura contra el Monstre Bu. Aquesta vegada, en Vegeta no s'avergonyia d'haver-ho fet públicament. Almenys, el seu instint paternal es sobreposava al seu orgull.

—Mestre —va cridar-lo l'Ub un cop ja tenia les idees a lloc—. Desitjaria anar a veure la Son Bra per assegurar-me que està bé.

—Aprecio la preocupació que tens envers els altres, Ub —va dir en Son Goku, somrient—. Però ara no és un bon moment. No puc permetre que hi vagis.

—Per què? —s'exclamà l'Ub, incrèdul.

La veu de la Varga va ressonar a l'estadi.

—Farem una pausa abans de començar la quarta ronda, els quarts de final. Us demanem que espereu mentre alimentem l'escut i reparem l'estadi. I mentrestant posarem publicitat. Son Goku i Ub de l'univers 18, prepareu-vos per al vostre combat!

—Doncs per això! —s'extasià en Son Goku.

L'Ub va fer uns ulls com dues taronges. El combat contra el seu mestre finalment tindria lloc. El seu cos es va posar a bategar amb força, oblidant momentàniament la Son Bra dels seus pensaments. Estava espantat i emocionat alhora. Arribava el moment en què mostraria l'abast de les seves capacitats màximes.

«Ja no hi ha marxa enrere. M'enfrontaré al meu mestre en el torneig. Podré donar-ho tot contra en Son Goku...»

Es van sentir unes fortes aclamacions pertot l'estadi mentre reflexionava. En Gast Carcolh abandonava la superfície de combat i marxava al seu espai totalment curat sota les ovacions i els crits del públic. Gairebé tothom estava agraït al Namekià i l'aclamaven. Com a resposta, va acontentar-se fent un petit gest amb la mà al públic. L'Ub, embriagat per aquell ambient, va exclamar:

—Mestre, és tot un honor lluitar amb vostè! Faré l'impossible!

—Creus que guanyaràs? —va dir, somrient, en Son Goku.

—Uh!... D'això...

L'Ub no gosava respondre. La Pan va fer un petit riure en veure el jove tan intimidat i avergonyit. En Son Goten va esmunyir-se rere el seu pare, el qual fixava el seu deixeble, i va alçar els dos dits polzes amunt per encoratjar-lo i fer que es mostrés confiat i segur. L'Ub va comprendre el missatge i va respondre amb una veu forta tot serrant els punys:

—És clar que guanyaré!

—Genial!! —va respondre en Son Goku, satisfet—. Jo també lluitaré amb totes les meves forces i no tinc la intenció de perdre!

—He, he —va riure l'Ub desafiant en Son Goku amb la mirada.

En Cor Petit i en Gohan també van somriure en veure mestre i deixeble provocant-se i fent gresca. En Goten també rigué abans de marxar cap al passadís en direcció als lavabos, fent una darrera picada d'ullet a l'Ub. Fins i tot en Vegeta va fer un mig somriure. Veient que l'Ub girava els seus ulls cap a ell, l'antic Príncep dels Guerrers de l'Espai va aixecar-li el dit polze discretament. El jove guerrer va tenir un calfred d'alegria i d'orgull, ja que admirava molt en Vegeta.

No obstant això, el Guerrer de l'Espai no va conservar gaire temps la seva actitud bondadosa. Arborant una mirada ombrívola, va creuar la seva mirada amb la d'en Cor Petit i li va fer un petit senyal amb el cap abans de marxar del seu espai en direcció al de l'univers 11. No havia oblidat que en Babidi havia enviat els seus peons per atacar-los feia uns quants combats abans. Havia arribat l'hora de desempallegar-se d'una vegada per totes d'aquell mag malèfic que els havia atacat.

Als apartaments del bruixot Babidi, aquest restava molt concentrat. Amb les mans sobre la seva bola de cristall, estava envoltat d'una aura malva que transmetia al globus. El Monstre Bu va preguntar-li a en Dabra amb un to innocent:

—Per què fa cinc minuts que no es mou? Què està fent?

—Silenci —li ordenà el Dimoni—. Està transformant tot l'estadi en una sala màgica.

En Babidi suava. Tremolant, va detenir l'encanteri i va reprendre l'alè, respirant amb dificultats. Digué:

—Diantre. Merda, merda i merda! La meva màgia no arriba als apartaments, tot això és massa vast! Els universos que no he pogut sotmetre seran un problema! Ho he intentat amb tots aquells que encara tenen lluitadors, com el 9 i el 16, però no puc fer-hi res!

—Nosaltres ens ocuparem dels darrers, senyor. Som força nombrosos i hi ha guerrers poderosos del nostre bàndol. No ens podrà aturar res.

—Tens raó —va admetre en Babidi—. Deixa'm recuperar una mica les forces...

—Malauradament no pot permetre's aquest luxe, senyor Babidi! —s'exclamà en Dabra assenyalant la bola amb el dit—. En Vegeta de l'univers 18 es dirigeix cap a nosaltres!

—Què? —va fer en Babidi, totalment espantat.

—Me'l puc cruspir? —va dir en Bu amb un to eixerit.

—Merda, hem de llançar l'ofensiva immediatament! Passem a l'atac! Dabra, fes allò que has de fer!

El Dimoni s'inclinà i va córrer vers la sortida. En Babidi va proferir un llarg encanteri tot agitant les seves mans per sobre de la seva bola. Calia posar la màxima distància possible entre els participants no corromputs i l'estadi. Havia localitzat un planeta tòxic a alguns bilions de parsecs de l'estadi. Era suficient. Allà, moririen ràpidament asfixiats sense tenir temps de trobar l'asteroide i teletransportar-s'hi.

Va formular el sortilegi a tota velocitat mentre en Vegeta passava davant l'espai 13 sota la mirada del seu homòleg. Va aconseguir finalitzar-lo abans de la seva arribada, procurant-li un sentiment d'alleujament. Va col·locar les seves mans sobra la bola i va desplegar els seus poders. En poc temps, tots els universos serien seus.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu