DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 7h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 6, Capítol 27.

Capítol 27

Traduït per Neferpitou


Ba-dum ba-dum, ba-dum ba-dum, ba-dum ba-dum. La freqüència cardíaca de la Pan es va començar a accelerar ràpidament. En Bojack es dirigia cap a ella i es va sentir completament superada, ja que no podia fer res contra ell. La por que sentia la va fer entrar en pànic, i va ser incapaç de moure's quan el pirata, que havia esdevingut un gegant verd, li va assestar un cop de puny al seu ventre. Va sortir volant a gran altitud des del terra fins a les grades, incapaç de reprendre l'estabilitat, de moure’s i de respirar.

La Pan va estavellar-se contra l’escut d’energia dels Vargues que protegia el públic. Gràcies al xoc de l'impacte va deduir on era, i a poc a poc, va ser capaç de recuperar la seva respiració, reprenent el seu ritme cardíac habitual. Emplaçant les seves mans a les seves abdominals adolorides, va romandre suspesa a l'aire, lluny del ring, i lluny d’en Bojack.

Quin cop! Estava gairebé noquejada amb tan sols una trompada. Era tan poderós, i tan ràpid! Havia de trobar una solució ben aviat!

De sobte, es va sentir un soroll estrany que provenia del ring, les peces del qual giraven al voltant de les altres d’acord amb les lleis físiques que es regien per la tecnologia dels increïbles Vargues. En Bojack seguia concentrant tot el seu poder, amb un gran somriure al seu rostre, revelant les seves grans dents blanques.

Descendint uns metres, la Pan va aconseguir evitar el següent gran cop assestat pel seu oponent. L' atac va colpejar l’escut, que va vibrar violentament durant uns segons, fent que els espectadors trontollessin per l’impacte. Fins i tot, alguns espectadors van fugir d'allà en veure la mirada intimidadora del lluitador de l'univers 6.

La Pan va distanciar-se del seu oponent. Encara sostenia el seu estómac amb una mà, provocant que es mogués més lentament del que hauria volgut. Es va dirigir cap al ring esmicolat, on esperava utilitzar el terreny a favor seu gràcies a la seva agilitat. En Bojack la perseguí.

La noieta es va girar i va llançar una bola d’energia al seu oponent i que li va fer el mateix efecte que una picada de mosquit; va topar contra el cap d'en Bojack, el qual es va frenar en sec. L’atac sorpresa li va donar temps a la Pan per amagar-se darrere d’un tros de ring. Es va calmar i va fer desaparèixer la seva aura daurada, abaixant el seu poder amb l’esperança que el seu rival no fos capaç de detectar-la.

El fum que envoltava el cap d’en Bojack es va dissipar per revelar el seu rostre, totalment indemne. Tan sols tenia una mica de pols però seguia somrient. Després, va esclatar a riure. Tot l’estadi el va sentir. Era un gran riure de bogeria, ja que estava molt segur la seva victòria. Es va aturar de sobte i el seu somriure es va esvair momentàniament. A la seva mà dreta va fer aparèixer una petita bola d’energia. Produint un xiulet agut, la va llançar al ring. L’explosió va destruir un altre tros del petit planeta, causant que en Bojack esclatés a riure de nou.

La néta d’en Vegeku va aprofitar aquell moment per amagar-se darrere d'un tros de ring, recuperar les seves forces i agrair la sort de no haver estat durament batuda per aquell atac a llarga distància del seu oponent.

“Mostra’t!”, va cridar el pirata abans de precipitar-se en el munt de runes del ring.

La Pan va canviar la seva posició, però aviat es va trobar cara a cara amb l’assassina i sàdica mirada d’en Bojack. Deixant anar un petit xiscle de sorpresa, es va espantar i llançar un atac menys eficaç que el Kamehameha, però que era útil en algunes ocasions. Ràpidament, va situar les seves mans al seu front, i va cridar el nom de la tècnica, llançant l'atac cap a en Bojack:

“Masenko!”

Era un atac que havia heretat del seu pare, qui, al seu torn, ho havia après d’en Cor Petit quan només tenia cinc anys d’edat. Aquesta tècnica tenia un curt temps de càrrega. El seu poder era inferior, però, gràcies a ella, la Pan va guanyar temps. Fent servir l’explosió com a distracció, ràpidament va volar cap amunt i es va posar dempeus al tros més gran del ring.

En Bojack va sortir completament il·lès de l'atac, i, en un tres i no res, es situà al costat oposat del mateix tros de ring. Lentament, va començar a caminar cap a la nena, qui de nou va començar a entrar en pànic. Sentia clarament els passos lents però segurs del seu oponent. Semblava que res no el podria detenir.

Però havia de fer alguna cosa! Deixant de banda la seva gran por, es va situar en posició:

“Kame...”

En Bojack va continuar avançant, i només era a vint metres de distància.

“Hame...”

El pirata va somriure i es va aturar després de caminar unes passes més, examinant l’atac de la seva oponent: una brillant llum blava emergia de les mans de la nena.

“Ha!”

Estenent els braços vers en Bojack, la Pan va desplegar tota la seva força en aquella tècnica. L'atac era potent i ràpid, i s’estengué ràpidament al llarg dels quinze metres que separaven la nena i l’humanoide verdós. Aquest últim, somrient com sempre, va esperar pacientment per contrarestar la millor tècnica de la nena; va aturar el Kamehameha amb una sola mà! Llavors, amb un moviment sec, ràpid i cap amunt amb el seu braç, va desviar ben lluny la trajectòria de l'atac, el qual es va estavellar contra l'escut de les grades.

La Pan es va agenollar al terra, tremolant, suant, i respirant feblement. El seu cor li bategava amb força. Davant d’ella, en Bojack seguia rient. No va sentir res més tret d'una lleugera coïssor a la seva mà. Simplement es divertia gràcies a aquella nena.

Què podia fer? La Pan estava angoixada. Fins i tot la seva millor tècnica havia quedat ridiculitzada. Va pensar en el seu pare, en Son Gohan. Què li diria si perdia? Segurament no li diria res. Ell seria feliç només de veure-la sana i estàlvia. I el seu avi, en Vegeku? Es decebria, però ho entendria. I la seva còpia de l'univers 18? Aparentment, tenien el mateix caràcter, per tant també es decebria, però se n'adonaria de com era de fort el seu oponent. I la Bra? Sens dubte que es burlaria d’ella! Quantes vegades s'havia fet la fatxenda? Li recordaria la seva derrota durant els propers anys! No! No podia permetre que això passés! Havia de vèncer-lo fos com fos!

La Pan es va posar dempeus, amb una nova expressió dibuixada al seu rostre que mostrava una determinació irrompible. Va estrènyer els seus punys i la seva aura daurada va reaparèixer. La seva força semblava augmentar lleugerament. De totes maneres, faria servir tot el seu poder per guanyar!

Amb un crit, es va llençar contra en Bojack, que seguia somrient. Va etzibar-li un cop de puny, que en Bojack va blocar amb el seu braç. Va assestar un segon cop, que va ser rebutjat de nou. Va encadenar diversos cops de peu i de puny, però tots foren blocats. Pitjor encara: en Bojack ni tan sols s'immutava pels atacs. No s'havia mogut del lloc on aturava tots els atacs. Era un mur indestructible que la Pan no podia sobrepassar. Tenia les mans i les cames adolorides.

Però va redoblar els seus esforços, colpejant-li constantment, una vegada rere l'altra. Finalment, va començar a perdre velocitat i força. Esgotada, en Bojack va agarrar-la amb els seus braços. La va començar a estrènyer i a sacsejar amb força. La Pan va cridar de dolor, davant de l'esglai de la seva mare. Aquell càstig va durar uns segons eterns.

“Ja és hora que et donis per vençuda, petita”, va dir el pirata, deixant-la caure als seus peus.

Donar-se per vençuda... De sobte, aquelles paraules sonaven dolçament a les orelles de la Pan. Donar-se per vençuda... Seria tan simple, tan fàcil... i el dolor s'esvairia. Tornaria a l'univers 16 on seria reconfortada pels seus pares, i protegida pel seu avi...

Protegida pel seu avi... Per sempre... Per sempre?

En Bojack va esclatar a riure, però va aturar-se en sec: la nena era als seus peus, gairebé inerta, però, de sobte, semblava revifés. La seva aura daurada va reaparèixer. Sense donar-li temps de moure's, la Pan va girar sobre ella mateixa i, amb una puntada de peu, va colpejar violentament els turmells del seu adversari. La trompada el va desequilibrar, i, durant una centèsima de segon, es va trobar surant horitzontalment. La Pan va saltar amb totes les seves forces, assestant-li un cop de cap al seu ventre. Continuà l’atac amb un cop de genoll també al seu ventre, seguidament d'un ganxo. La Pan es va allunyar ràpidament i va serrar els seus punys, augmentant una mica més la intensitat de la seva aura.

En Bojack va volar uns metres verticalment i es va aturar. Cansat després d’haver rebut aquells cops, restà levitant, mirant la nena que era a baix. Com que ella començava a lluitar amb fluïdesa, havia de despatxar-la ràpidament. Va adonar-se que la nena estava preparant un nou atac. I es va esperar una mica, només per veure què faria.

La Pan va concentrar la seva energia tranquil·lament, a continuació va fer aparèixer una bola d’energia al palmell de cada mà que brillava amb un groc intens. Uns segons després, les va llançar cap a en Bojack. Aquest, les va desviar fàcilment. La Pan ho va intentar de nou... i una vegada més. Llavors, va disparar les boles d'energia amb més rapidesa, però sempre de la mateixa manera. En Bojack desviava tots els atacs, i va adonar-se que alguns dels trets lluminosos passaven de llarg. Sense deixar de desviar els trets, va dir:

“Estàs cega, o estàs tan esgotada que et falla la punteria?”

Va riure de nou en veure que els atacs directes havien cessat. Però va parar de riure quan va comprendre què tramava la noieta: els atacs que havia desviat, i cadascun d'ells que havien passat fregant-lo... La nena ho tenia tot sota control! En Bojack es va trobava encerclat de centenars d’esferes d’energia groguenques.

“Malxinada! T’esclafaré!”

La Pan es va permetre un somriure. Llavors, tal i com en Cor Petit li havia ensenyat recentment, va controlar totes les boles d’energia amb els seus braços, dirigint-los ràpidament contra el seu pit. La primera onada va colpejar a en Bojack. L’explosió va ser enorme. La Pan va repetir el mateix procediment dues vegades, i cada cop, una cinquantena de boles es dirigien instantàniament vers el pirata verd abans d’esclatar.

A l'espai de l'univers 16, en Vegeku va mirar somrient a en Cor Petit. Estava encantat que li hagués ensenyat a la Pan la seva tècnica. Però ella l’havia millorada encara més! Era increïble.

La Pan de l'univers 18 encara estava més impressionada. Coneixia el Masenko, però aquella tècnica que acabava de fer servir la seva homòleg no l’havia vista mai. Esperava que fos suficientment eficaç per acabar amb en Bojack.

La Pan, al ring, va caure de genolls. Enormes gotes de suor queien del seu nas al terra. Estava completament exhausta. Però havia valgut la pena. En Bojack seguiria viu i sense cap ferida greu?

'Impossible!', va pensar quan va veure el seu oponent pels aires il·lès i sense cap esgarrinxada després d’aquell atac devastador. La Pan va somriure, no pas de plaer, sinó perquè es burlava de si mateixa en veure la seva feblesa. Estava clarament derrotada. Ho sabia. Tothom ho sabia. Llavors per què havia de quedar-se com un estaquirot i ser humiliada una estona més?

El seu pare tenia raó, hauria d’haver sigut més prudent. Aquell paio era realment poderós. Com l'havia pogut vèncer , el seu pare? Si fa no fa tenia la mateixa edat que ell quan es va enfrontar amb en Bojack...

Quina debilitat... Quina vergonya...

La Pan es va aixecar. Les seves cames tremolaven lleugerament sota el seu pes, tot i que era lleugera. Va tancar els seus ulls durant un moment, amb un somriure al seu rostre. Tant de bo s'hagués enfrontat amb algú de l'univers 10, igual que la seva homòleg! Però ja era massa tard.

'Ara és el moment d'abandonar...', va pensar finalment la Pan començant a alçar el seu braç dret.

Sobtadament, en Bojack es va plantar davant d’ella! La Pan es va aturar en sec, va perdre el seu somriure i va fer uns ulls com dues taronges. Era tan gran que no li arribava ni a la cintura!

“Nena malcriada...”

Ràpidament la va agafar pel coll. Un soroll molt estrany va sortir del fons de la seva gola, i la Pan es va adonar immediatament que li mancava l'aire i que la seva sang es congelava. Engegant a riure, en Bojack la va aixecar amb el braç estès. Volia presenciar de ben a prop com la seva víctima sucumbia.

La Pan va tractar d’alliberar-se del seu empresonament. Va colpejar amb el cantell de la seva mà diverses vegades el canell d’en Bojack, però fou inútil. Es va anar afeblint a poc a poc, mentre els seus ulls s'enterbolien. La seva llengua, plena de bava, semblava buscar l’última glopada d’aire. El seu cabell va tornar al seu color original fosc... fins enfonsar-se en la inconsciència...

Mentrestant, a l’espai de l'univers 16, en Vegeku i en Gohan es mantenien ferms expectants per intervenir, i la Bra intentava animar a la seva amiga, mentre, que al seu costat, la Videl plorava. La Videl i la Pan de l'univers 18, ambdues amb llàgrimes als ulls, s'agafaven de la mà.

Intentant lluitar per última vegada, traient forces de flaquesa i coratge, la Pan va estrènyer els seus punys. El seu cabell es va tornar de color daurat, i la seva aura va reaparèixer uns segons més tards. En pocs segons, va poder etzibar unes quantes puntades de peu i cops de puny al braç musculós d’en Bojack. A l'espai de l'univers 16, la Bra i la Videl tenien l’esperança que allò funcionaria.

Però, tot d'una, el temps semblava aturar-se, juntament amb el riure d’en Bojack. Havia d'acabar amb la jove adolescent abans no tingués l’oportunitat de donar-se per vençuda. El so d'un cruixit, el seu cabell tornant-se negre, la fi d'una respiració feixuga juntament amb el terrible dolor al seu coll evidenciava que el combat ja s'havia acabat: en Bojack estrenyí amb la força suficient com per trencar el coll de la Pan. No només va matar-la, sinó que la va llançar ben lluny, com si fos un drap brut. El cos fràgil i sense vida de la jove descendia...

La segona mort del torneig havia implicat una adolescent...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu