DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 10h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139
[Chapter Cover]
Part 28, Capítol 138.

Capítol 138

Traduït per Bardock


En Cold jeia a terra grunyint i escopint sang. La seva àmplia testa s’havia desplomat al sòl mentre la Bra restava al seu costat amb les mans als malucs en una postura de suficiència.

«Ja t'havia advertit que no estaves a l'altura! —pensava mentre l'observava.»

Mentre ambdós esperaven la fi del compte, els altres participants deien la seva.

—És massa —va dir en Cor Petit adreçant-se a en Vegeku—. Tu també ho pots fer?

—I és clar, i molt millor! —va respondre amb orgull el Guerrer de l’Espai—. Ja saps que en Gotrunks va ser el primer a manipular la seva energia a fi de crear objectes. Nosaltres només hem seguit el seu exemple.

—I tant! —s'exclamaren en Trunks i en Goten—. Tot el mèrit és d'en Gotrunks el poderós!

A l'univers 18, l'admiració era encara més present.

—Quin combat! —va exclamar en Son Goku, impressionat per la Guerrera de l'Espai—. Les seves habilitats han compensat amb escreix la seva manca de poder en estat normal! És increïble!

—M'ha fet patir amb aquell Kienzan —va dir en Vegeta a contracor—. Enfrontar-se a un atac com aquell sense transformar-se és una cosa inaudita. M'hauria calgut com a mínim el segon nivell per a contrarestar-lo amb les meves pròpies mans.

—Sí —va murmurar la Bra—. Té classe malgrat la seva roba vulgar, s'ha de reconèixer.

—És... genial! —va fer l'Ub, subjugat per l'excel·lència i l'encant de la mossa—. Com es suposa que hem de vèncer-la en el torneig, amb tota la mà de tècniques que deu tenir en reserva?

—He, he. Creu-me, no és impossible —va assegurar en Goku rient—. A més, no creus que seria millor que et preocupessis de mi abans de pensar en ella?

—He, he, he... —va riure l'Ub fregant-se el cap.

A l'univers dels Kaitoxins, l'estupefacció s'hi havia instal·lat.

—O sigui que aquest és el poder de la progenitura d'una fusió? —s'interrogà en Kaitoxin del Nord—. És formidable!

—És inclús aterrador —va dir en Kaitoxin de l'Est—. Amb un potencial com aquest, en Vegeku i ella podrien regnar com a amos absoluts del seu univers si no juguessin a ser justiciers!

El Gran Kaitoxin no deia ni ase ni bèstia i mantenia els seus ulls sobre la Bra. Semblava com si no tingués opinió del tema, però en realitat enraonava amb el presoner de la seva mà esquerra que estava involucrat en una llarga i apassionant deducció:

«Per fi! Sabia que amagaven tècniques realment noves. Amb armes que tallen, que protegeixen, que bloquen... i una teletransportació il·limitada... Tenen a la seva disposició nombrosos mitjans per acabar en un tres i no res amb els seus rivals! En Vegeku hauria pogut vèncer en Broly fàcilment tal com jo preveia! Però ell i la seva filla volen divertir-se... i es limiten des del principi per experimentar alguns calfreds! En Vegeku volia un combat difícil contra en Broly i va fer servir el seu poder màxim per derrotar-lo a "la manera antiga"... La Son Bra ha fet el contrari. Com que s'ha jugat que no utilitzaria el seu poder, ha hagut de recórrer a aquestes tècniques noves. He captat els seus sentiments i ha evolucionat una mica psíquicament. Ha sentit l'efecte del dolor i les esgarrifances del combat. Tots dos són excepcionals!»

«En efecte —va respondre mentalment el Gran Kaitoxin—. Això és emocionant i he d'admetre que el seu poder desmesurat és, fins i tot, aterrador per a mi.»

«Hi —va riure en Bu—. Hauries preferit que lluités a fons? No hauríem presenciat un combat així si en Cold no li hagués demanat un handicap, oi?»

«Justa la fusta. Però això no justifica les millores que has atorgat als altres.»

«No són millores, són petites ajudes. Ells ja les posseïen abans que les hi revelés»

«Les tècniques de fusions desconegudes que has ensenyat als dos joves Guerrers de l'Espai, també les sabien?»

«Oh, però si només ha estat una simple informació! Igual que amb en Cold, un simple consell. Les haurien pogut aprendre.»

«Ah, sí?! Com?»

«Hm. D'això... —es divertia en Bu—. Llegint els arxius secrets de la secta d'assassins de Metamor del segle III, avui dia molt... accessibles sota trenta metres de terra en el continent abandonat del seu planeta d'origen.»

«I recarregar els fantasmes d'en Raichi i reparar l'androide? Jo a això no ho anomeno "potencial ja present".»

«Està bé, no em culpis. Si no hagués reparat la noia, hauria estat esclafada per la gravetat i no hauríem vist en XXI en acció. Tot i que al final no ha fet res. I... això no m'agrada gens...»

Al terreny, mentre el Varga arribava a 27, en Cold feia l'esforç dolorós d'aixecar-se una mica, captant l'atenció de la Guerrera de l'Espai que l'esguardava. Esbufegant amb dificultats, va dir:

—Enho... rabona...

—He —va riure la Bra amb un to arrogant.

A través d'aquesta burla hi havia una certa part de reconeixement que en Cold havia apercebut. Finalment, per a en Cold... Aquesta pàgina de la seva història ja s'havia acabat, pensava l'ésser a terra.

—Ja han passat 30 segons! La Son Bra és declarada guanyadora del combat!

En el moment de l'anunci que recobria la majoria de sorolls de l'estadi, el Dimoni s'exclamà tot d'un plegat connectant fugitivament la seva aura amb la de la Bra:

—Change!!

La percepció de la Bra basculà per complet. Al principi, estava mirant de forma altiva el cos masegat de la criatura i després es va submergir en una espiral nefasta, un remolí de sensacions i d'emocions controvertides. Quan va haver cessat, va sentir el sòl a la seva esquena i un dolor agut a l'espatlla esquerra. Però el que veia va atordir-la encara més. Una noieta amb roba estripada que l'esguardava amb un somriure viciós al rostre. Tenia el cap espès i no aconseguia raonar correctament. Va elevar difícilment una mà, la qual va constatar que era violeta i amb urpes afilades. Estava catatònica i era incapaç de pronunciar ni una sola paraula mentre l'altra persona que li donava l'esquena s'allunyava. Va poder escoltar un darrer murmuri de l'entitat que havia pres possessió del seu cos:

—He, he, he! Et deixo amb aquests nyicris. A reveure, univers 8.

La Bra seguia sense veu mentre en Freezer i en Cooler de l'univers 8 aterraven a prop d'ella després que la gravetat del ring fos retirada. No s'ho podia empassar: havia canviat de cos amb el Dimoni del Fred! En Cooler, agenollat al seu costat, es va quedar perplex en escoltar el seu pare dir a través d'un atac d'ira:

—Què ha... desgraciat...

«Oooh!?»

«Què és això? —preguntà el Gran Kaitoxin a en Bu.»

«No te n'has assabentat? Per fi les coses es posen interessants! Ara riurem! Per fi RIURÉ d'allò més.»

«Què ha passat? —va prosseguir el Gran Kaitoxin.»

«Diguem-ne que ara presenciarem espectacle a l'univers 16. He, he...»

Diversos Namekians es van situar a la vora d'en Cold per proposar-li els seus serveis i guarir el Dimoni del Fred. La ferida semblava greu i era essencial actuar ràpid. Un dels Namekians, fascinat, va dir:

—Encara és viu després d'un atac com aquell! Increïble. Deixi'm curar-lo...

—No el toquis! —va ordenar en Freezer amb un to feroç tot situant-se al mig.

El Namekià va recular tot espantat per l'esguard colèric del seu interlocutor. En Cooler, a prop, fitava el seu germà amb un aire dubtós. Per què refusava unes guaricions immediates al seu pare? En duia alguna de cap?

—Calla... tanoca! Cura'm!

La Bra bullia interiorment. Havia de recuperar el seu cos de seguida o almenys avisar als altres. Per què el seu pare omniscient no actuava? Això la treia de polleguera. En Freezer continuà:

—Nosaltres no devem res a ningú! El durem a la nostra nau perquè es recuperi gràcies a un tanc de regeneració.

—Però... Sembla que demani curació...

—Nosaltres ens encarreguem! —va intervenir en Cooler, que preferia seguir la idea del seu germà—. Proposeu els vostres serveis a la Guerrera de l'Espai, ha rebut xarop d'estopa durant la lluita, comproveu si té contusions!

Els Namekians no van insistir més i van marxar. La Bra va escopir insults a tort i a dret als Dimonis del Fred que s'apoderaren d'ella i s'enlairaren fora de l'estadi.

—Ja el tinc, som-hi!! —va dir en Cooler al seu germà, el qual va assentir.

—Imbècils! Aquell malparit...!! No el deixeu... marxar!! Colla de babaus!

En Cooler va mirar el seu pare amb consternació. De ben segur que perdre d'aquella manera l'irritava, però no fins al punt de parlar com aquella simi! Quant a en Freezer, va ordenar al ferit que callés a través de la seva mirada que parlava per si sola. La Bra va grunyir en comprendre que aquell llardós comprenia què passava...

En Son Goku observà com la Son Bra tornava a l'espai 16. La Pan i l'Ub, que estaven situats al seu costat, van adonar-se de l'aire obscur del seu rostre. Dubtós, l'Ub va arriscar-se a dir:

—Què passa, mestre? Ha guanyat, no? Per què no sembla content del resultat? Li inquieta res?

En Goku va etzibar una mirada ràpida al seu deixeble, qui finalment no era tan perceptiu com es pensava. Es va girar cap a en Gohan i li digué:

—Has sentit el que ha dit en Cold al final? Els hi hem de dir.

—Ja ho saben —respongué simplement en Gohan amb un to també seriós.

En Cor Petit i en Vegeta no treien els ulls del damunt dels Dimonis del Fred, els quals tornaven a la seva nau. Percebien amb claredat les seves aures i estaven preparats per actuar si calia, tot i que no faria falta, considerant que aquell monstre d'en Vegeku intervindria.

A l'espai 16, la Bra va ser rebuda per la Pan, qui volia felicitar la seva "germana" sense adonar-se de la situació. Va exclamar-se:

—Ha estat formidable! Com has fet tot això? Explica-m'ho, sisplau!

—Ja t'ho ensenyaré, noieta —va respondre la Bra somrient amicalment i fregant els cabells de la nena—. Però ara vull dutxar-me, dispensa.

—Ets genial, Bra! —van exclamar en Goten i en Trunks—. No hem dubtat mai de tu!

La Bra va somriure i va començar a allunyar-se. La nova Bra necessitava adaptar-se. Per això, havia d'apartar-se del grup a fi de no aixecar sospites. No estava especialment atreta per aquell cos magnífic. No des d'un punt de vista "natural". Després de totes aquelles vides, l'únic que la feia vibrar era el poder del cos i no pas els atributs que hauria temptat a més d'un ésser simple, com per exemple un Terrícola ordinari. S'havia d'aïllar per acostumar-s’hi.

Això sense tenir en compte l'excepcional acollida dels pròxims al seu hoste. Mentre es dirigia vers el passadís de l'univers 16, el seu camí fou blocat per en Son Gohan, qui va esguardar-la amb aire amenaçador. Va pronunciar amb una veu severa:

—Un moment...

—Tu no ets la Bra —va continuar una veu darrere d'ella.

Es va girar incrèdula, veient en Vegeku arborant-la amb el mateix aire seriós que en Gohan. En Trunks, en Goten, la Videl i la Pan van perdre els seus somriures, donat que no entenien què passava. En Cor Petit va aferrar els dos nanos per l'espatlla per retenir-los. Desconcertats, no van fer cap moviment.

—És clar que no sóc la Bra —va sospirar amb un to exasperat—, sóc la Son Bra! Deixeu-me de dir Bra... Deixeu-me de dir així!

Estava satisfeta del seu talent per la comèdia i l'anàlisi. Sabent que havia d'enfrontar-se a la Guerrera de l'Espai, s'havia preparat per qualsevol eventualitat possible tot estudiant la forma de comportar-se de la filla d'en Vegeku: les seves manies, la seva relació amb els demés, la seva incapacitat de controlar-se i la seva costum de comportar-se de forma egoista i superior. La seva evolució durant el seu combat l'havia sorprès una mica, però s'havia adaptat ràpidament. Aquell cos tan perfecte que reflexionava i pensava en femení. Quina ironia que el seu millor cos fos el d'un mico...

Però la Bra no li hauria dit mai "noieta" a la Pan. La Bra havia evolucionat una mica moralment, però no fins a aquell punt. En Vegeku i en Gohan, a més de l'esdeveniment del terreny de combat, ho van trobar com una prova suplementària. Encara amenaçant, en Gohan digué:

—Bon intent... però no ens entabanaràs.

—Ets el capità Ginew —va afirmar en Vegeku avançant cap a la mossa.

—Què? —va fer la Pan, qui no sabia de què parlaven en Vegeku i en Gohan.

En Trunks i en Goten, els quals n'havien sentit a parlar per part de les seves respectives famílies quan eren petits, van recordar aquella història i van prendre consciència de la situació. Estrenyent els punys, foren retinguts per en Cor Petit, que els suggeria silenciosament de no intervenir.

«Hm —pensà en Ginew, que no estava content d'haver estat descobert—. Em devia trobar amb ells al seu univers! Em devien matar? Devien trobar una defensa a la meva tècnica? Tant se val! No em queda cap més remei que ser franc... Potser m'acceptaran en lloc d'aquella noia insuportable!»

En Ginew va adoptar una postura respectuosa i elegant tot inclinant-se lleugerament davant d'en Vegeku, qui va aixecar una cella. Va dir amb un to melós:

—Fa molt de temps que no utilitzo aquest nom. Sóc en Cold i fa poc era un emperador competent i satisfet. A partir d'ara, podeu dir-me Bra. Sóc una deixeble aplicada en arts marcials, calmada i seriosa, una amiga amb qui podeu confiar i l'ànima de totes les festes. També tinc una postura especial Saiyana, si us interessa! Gràcies per acceptar-me, sóc feliç d'unir-me a la vostra família!

Els membres de l'univers 16 es quedaren de pasta de moniato. Fins i tot en Goten i en Trunks, habitualment humiliats i degradats per la seva germana, no acceptaven que tal bestiesa sortís de la seva boca. De la còlera van passar a una ira boja.

—Com goses!? —va cridar en Trunks mentre lluitava per escapar-se de l'empresonament d'en Cor Petit—. Surt del cos de la Bra de seguida, maleït pollós!

—Espera! —va exclamar en Cor Petit amb suor al front.

Els nois es van petrificar en notar l'increïble aura negativa que emanava d'en Vegeku. Fins i tot en Gohan fixava el seu pare amb un cert espant. L'ésser fusionat tenia venes visibles al front i a les temples i els seus ulls eren fulminants. Va empunyar brutalment el coll de la seva "filla" amb tanta força que els seus peus van abandonar el sòl. En Ginyu va esbossar un somriure mesquí davant el seu nou pare. El seu paper d'adolescent molestava els seus parents i això el complaïa. En Vegeku va grunyir amb furor:

—Escolta!! Ara veuràs!!

Va emplaçar els seus dits al seu front i es va teletransportar instantàniament amb en Ginew, qui va picar l'ullet als altres abans de desaparèixer. Els membres de l'univers 16 i 18 captaren les seves aures a la nau de l'univers 8, a les afores de l'estadi.

—D'això... —va dir l'Ub, hesitant—. Si hi ha un problema fora d’un combat, per què no avisem els Vargues i així es fan càrrec de la situació? Per què hem permès que l'univers 8 s'emportés en Col... la Bra amb ells?

—Per no empitjorar les coses —va respondre-li en Cor Petit—. Els Vargues no comprendrien la situació i no sembla pas que en Freezer vulgui provocar un escàndol que els envií de tornada al seu univers. Això només es pot solucionar deixant els organitzadors fora de joc, suposant que en Vegeku no torni a fer-ne de les seves com ahir...

—Què fem? —va dir en Goku a en Vegeta i a en Gohan—. Els ajudarem?

—Que te'n fums o què? —va replicar en Vegeta—. Això no és cosa nostra i en Vegeku és prou eficient. Personalment, prefereixo observar el pròxim combat.

Efectivament, el ring acabava de ser reparat i l'anunci de la Varga ressonà pertot el recinte:

—Ara procedirem al següent enfrontament. Cridem en Raichi de l'univers 3 contra en Gast Carcolh de l'univers 7!

Uns minuts abans, a la nau dels Dimonis del Fred.

En Cooler i en Freezer, amb l'ajuda de diversos soldats, havien col·locat el seu pare en el tanc de regeneració amb una mica de dificultat. Encara en forma augmentada i malferit, l'Emperador havia pugnat i insultat a tort i a dret a tothom que es trobava al seu voltant. Havia fet una darrera ullada irritada a través de la finestreta abans d'adormir-se mentre el tanc s'omplia d'un líquid verdós. En Freezer va recolzar el seu braç en el vidre i mirà el seu pare tot sospirant:

—Uf, per fi s'ha calmat...

—Sustenteu una dosi constant de sedatius —ordenà en Cooler al personal mèdic—. Tornarà a la seva forma original tot sol. Assegureu-vos que la seva ferida es tanca, això és el més important.

—Sí, Senyor —digueren a l'uníson.

—Abans de posar fil a l'agulla, escampeu la boira! —va dir en Freezer amb un to sec tot fent espetegar la seva cua—. He de parlar amb el meu germà.

Els soldats no es van fer pregar i van marxar. En Cooler es va apropar al seu germà. Per fi sabria quina una en portava de cap. En Freezer va tancar els ulls un instant, després va estrènyer els punys i va murmurar amb un to furiós:

—Cooler... Aquest ésser ja no és el nostre pare!!

—Què? —va respondre en Cooler, estupefacte—. Ho dius perquè ha perdut? O per la seva forma monstruosa? Sé que és terrorífic, fins i tot jo tremolo, però no és una raó per devaluar-lo.

—No parlo d'això! —va interrompre'l en Freezer secament—. Abans d'anar al fons de la qüestió, he de fer-te una pregunta. Recordes el meu antic capità? El de les meves tropes.

—En Ginew? —va preguntar en Cooler amb un to perplex—. Aquell que efectuava unes postures ridícules amb els seus homes i que, malgrat tot, feia una bona feina? Quina relació hi ha entre el teu capità mort fa temps i el Pare?

—És cert que fa molt de temps vaig matar el Capità Ginew—explicava en Freezer—. Però tenia una tècnica, una capacitat especial que només coneixien les meves tropes i jo. Podia canviar de cos com li rotés.

—Què...

—Al principi del torneig —continuà sense deixar-li temps a interrompre'l—, una font m'ha dit que en realitat encara es troba entre nosaltres, que s’amaga en la pell d'un dels membres del nostre univers. He realitzat una cerca exhaustiva i he arribat a la conclusió que romania en les altes esferes. No em pensava pas que arribaria fins aquest nivell...

—Però quina font?! —s'enutjà en Cooler—. M'estàs dient que era dins el cos del Papa?

En Cooler no es va dignar a anomenar-lo "Pare". Es conscienciava a poc a poc del destí d'aquell que l'havia engendrat. Tot i que l'afecte no era un sentiment fort entre els Dimonis del Fred, un cert vertigen s'emparà d'ell, una certa decepció així com una frustració d'haver estat entabanat durant diversos anys. En Freezer va eludir la primera pregunta i va dir:

—A la fi del combat l'he vist utilitzar clarament la seva tècnica! No hi ha cap mena de dubte que s'amagava dins el cos del pare! Això explica per què s'ha tornat tan fort i com ha pogut explotar el seu poder per arribar tan lluny, ja que en Ginew és un lluitador expert!

—Així doncs, el teu capità es troba dins el cos de la Saiyana, ara?

—Exactament. I el pare va morir fa temps.

Els dos germans romangueren silenciosos durant uns instants. En Cooler va començar a tenir mal de cap. El seu pare, que constituïa el seu punt de mira, el seu objectiu a assolir, havia estat reemplaçat. El seu cos havia estat reforçat per un paràsit. Tenia mal gust de boca. Totes les seves esperances dels darrers segles, tot el que havia fet fins aleshores, era fum i pura vanitat. El seu pare era mort...

En Cooler es va sobresaltar, sorprenent el seu germà.

—Què passa? —s'inquietà en Freezer plegant els ulls.

—Oi que en Vegeku és una espècie de divinitat Saiyana omniscient? Si se n'ha adonat i ve a recuperar la seva filla, què farem? Serem polvoritzats en un tres i no res!

—No t'embalis! —cridà en Freezer—. De moment, tenim un problema comú. Si és raonable, ho podrem solucionar de forma amistosa!

Va ser brutalment frenat per l'arribada d'un visitant improvisat. A l'altra banda de la sala es trobaven el susdit Vegeku i la Bra fermament aferrada pel seu pare. El darrer tenia una expressió terrorífica al rostre. En Cooler va fer un moviment enrere i en Freezer intentà comunicar quelcom malgrat la seva gola ennuegada:

—T... Tu!! També te n'has adonat, tenim un enemic comú! El nostre capità és dins el cos de la teva filla. Això m'agrada menys que a tu, però ho podem resoldre... Deixa'ns trobar una solució...

—Calla —va escopir en Vegeku amb un to que no permetia cap mena de rèplica.

Amb un moviment ultraràpid de la seva mà, va disparar dues nates superpoderoses a distància que van atordir els dos germans sense dificultats. Després d'arrossegar en Ginew per terra, el va enganxar al vidre i el va agarrar de tal manera que no pogués alliberar-se’n. Va ordenar amb una veu ferma:

—Torna a fer el canvi.

—Si no què? No pots fer res! No t'atreviries mai a matar-me —rigué en Ginew.

—Si no desapareixeràs. No parlo de matar-te, es tracta d'una cosa molt pitjor.

—Pitjor que morir? —va fer el melindrós en Ginew—. Ets molt graciós, no sabia que els Guerrers de l'Espai tinguessin tant sentit de l'humor. No em liquidaràs. La meva vida és massa important per a tu.

—Puc destruir la teva ànima amb una tècnica —continuà en Vegeku amb una veu profunda i l'esguard sinistre—. I en aquest cas no hi ha bitllet al paradís. Ni resurrecció amb les Boles de Drac. Ni reencarnació. Segurament, en Shenron podrà revertir l'ànima de la Bra al seu cos original... però no podrà recrear la teva ànima immortal polvoritzada per mi. Transferir una ànima en un lloc buit no deu ser gaire complicat per a ell.

—Això és un bluf —va riure en Ginew—. Si fos tan fàcil, no perdries el temps a explicar-m'ho i em destruiries de seguida. Vinga, espavila!

—Fes l'intercanvi! Et deixo una oportunitat de tornar viu al teu univers, aprofita-la abans no t'extermini, cuc de terra!

En Ginew reconeixia ben bé en Vegeta en aquella forma d'expressar-se. Això li donava una certa nostàlgia. Però també l'irritava d'allò més. Volia que obrís la boca per disparar una tècnica. Doncs ho faria.

—Molt bé —sospirà en Ginew, falsament resignat—. Entesos, Chan...

En lloc d'acabar el nom de la seva tècnica, va enviar una poderosa ràfega d'energia a fi de destruir el seu antic cos i no donar-li opció al seu nou pare. No obstant això, en comptes de trobar les runes de l'aparell, va constatar amb estupefacció que es trobava a l'espai, en la superfície d'un asteroide. Telepàticament, va aconseguir dir:

«Què? Com...?»

«No seràs capaç d'ensarronar-me, maleït paràsit —va grunyir en Vegeku, darrere d'ell—. Fa anys que impedeixo que la Bra faci bestieses, des de la seva infantesa. No em podràs sorprendre.»

«Aquest malparit m'ha teletransportat —va empipar-se en Ginew interiorment, abans de reprendre la calma. La situació la requeria i ella tenia avantatge.»

«Espero que comprenguis que estàs aclaparat. Contra en Vegeku només pots obeir. Torna'm la meva filla o la teva existència serà esborrada per sempre!»

«Xxtt... En els teus somnis —va replicar en Ginew exhibint de nou un aspecte melós—. El cos dins d'aquell dipòsit morirà aviat. Només és una qüestió de temps. Fes-te a la idea... Jo sóc la teva nova filla, la capitana de les Forces Especials Saiyanes! Ha, ha, ha! Au, va, elimina la teva filla si goses!»

En Vegeku, mitjançant un impuls rabiós, va sacsejar els cabells d'en Ginew i el va esclafar contra el sòl. Sabia que el cos de la seva filla era resistent. No era la Bra qui patia i qui era dins el cos, era en Ginew. La filla de la Bulma, la seva progenitora, dormia plàcidament en un cos repugnant i estrany i la trauria d'allà. No es contindria i faria patir en Ginew fins que cedís.

En Ginew es va aixecar amb el visatge ensangonat. Va fer un petit riure sàdic en veure el seu cos malmès, però no era res greu. Havia de provar-lo i era l'ocasió ideal. Va etzibar al seu adversari:

«Si lluitem fora de l'estadi ens enviaran a casa!... I et separaràs per sempre de l'ànima de la teva filla! Vols arriscar-te?»

«Som a anys llum de l'estadi. Ningú no sap que estem lluitant, t'ho asseguro.»

«En aquest cas, som-hi, ja és hora de provar aquest cos nou! —s'exclamà en Ginew transformant-se en Superguerrera.»

Després de tot, era una noia, per tant, mantindria aquesta forma de pensar, ja que estava segur que es quedaria allà. Senyoreta Ginew, li agradava. Gairebé tant com si conservés el nom de l'adolescent. I aleshores ho va notar, ho sabia, l'havia controlat. Dominar cadascuna de les fibres d'aquella Guerrera de l'Espai ximpleta era molt més fàcil que no es pensava. Administrar el poder d'en Cold havia estat tan difícil que res no era insuperable per a ell.

Davant d'ell, en Vegeku també es va transformar en Superguerrer de primer nivell. Els dos lluitadors van adoptar una postura de combat sense adonar-se que, en un asteroide veí, un minúscul ull negre en un petit bassal rosa els observava atentament. Sí, el combat prometia ser emocionant!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu