DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 1h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 16, Capítol 79.

Capítol 79

Traduït per Bardock


Les tres noies del sisè univers van entrar al seu apartament abans que en Bojack i en Bujin. I, per evitar sorpreses, van demanar a un Varga que vigilés davant la porta perquè en Bojack i el seu esbirro no entressin.

Evidentment, un pardalet no seria cap obstacle si en Bojack volia entrar. Però, si més no, allò era millor que res. Les noies tenien un pla i no podien permetre's que els pirates espacials escoltessin el més mínim detall.

Estaven reunides al voltant d'una taula per tal de xerrar abans d'anar a dormir. Els seus pensaments giraven al voltant de la malaurada Syd, aniquilada fredament per un Guerrer de l'Espai que semblava tan maquiavèl·lic com el propi Bojack.

En Bojack era l'enemic número u del seu univers. Tothom, en el planeta de les noies de l'univers 6, el coneixia. S'amagaven d'ell igual que moltes altres civilitzacions. La Jet i les seves amigues formaven part d'una línia d'un grup de magues experimentades transmesa de generació en generació. No eren molt nombroses, però s'amagaven de tothom. Els seus poders eren molt buscats.

Cadascuna de les noies tenia la seva especialitat, un do que havia desenvolupat al llarg de la seva vida. Durant els últims anys, tractaven de formar un grup d'elit que fos capaç d'enfrontar-se amb en Bojack.

Al principi, totes les esperances havien estat dipositades en la Kat, la més forta físicament parlant. Ella posseïa un poder d'atracció sexual que feia perdre el cap als homes més dèbils de ment. Aquell poder no tindria cap efecte sobre en Bojack, i les magues no esperaven que fos suficient per vèncer-lo. No obstant això, era evident que el seu poder superava de lluny al de les altres magues juntes, però no li faria ni pessigolles al tirà de l'univers.

El poder de la Syd era un intercanvi de cos. Si el seu adversari la sobrepassava, aconseguia tenir l'avantatge psicològic gràcies al canvi de sexe. Era un poder molt útil per tal de disminuir la força d'en Bojack... però durant el torneig no havia rutllat contra un altre guerrer...

La Jet, la líder del petit esquadró, tenia poders telepàtics.

—Què diuen els seus pensaments? —va preguntar la Mai.

—No puc llegir res. Els apartaments estan aïllats. Però fa una estona he pogut captar coses interessants.

—Com per exemple? Que en Bojack està tocat de l'ala? —va preguntar la Kat.

—Per exemple... que ens vol liquidar tan bon punt tornem al nostre univers. Però el seu camarada, en Bujin, comença a qüestionar-lo. N'està tip d'en Bojack. Això pot ser molt interessant.

—Vols dir... que podria ser un futur aliat?

—És possible...

La Kat va reflexionar durant uns instants. L'idea que aquell individu fos un aliat no li agradava del tot. Va pensar en totes aquelles horribles històries que li havien explicat des que era petita sobre la banda d'en Bojack.

Ràpidament, la Kat va reprendre el seu aire poruc:

—Hem d'acabar amb això! La Syd ja és morta i gairebé jo també! Jet, tornem cap a casa!

—Ja ho sé... però serà reviscuda. Necessitem una mica de paciència. Mai? Què opines?

La quarta noia va rumiar durant un instant i després va mirar la seva líder.

—En un dia ja estaré preparada... En Bojack serà destruït.

La màgia que dominava la Mai era la més poderosa de totes. L'únic poder capaç de vèncer en Bojack i que justificava la seva presència en el torneig. La seva absència de participació era per raó de concentració del seu poder durant hores una vegada establert l'objectiu.

Necessito estar una mica més de temps a prop d'en Bojack, pensava la Mai. Aquest torneig és l'oportunitat ideal que estàvem esperant!

Durant diversos anys, havien estat cercant la millor manera de batre en Bojack però havia estat en va. Però, un dia, una de les seves germanes magues va tenir una revelació, atès que podia veure el futur. Va veure que els Vargues havien anat a buscar en Bojack per a un torneig en un altre univers. A partir d'aquell moment, van tractar de ser detectades per aquells Vargues a fi de poder participar-hi també. Si elles no haguessin utilitzat aquella estratagema, els Vargues no les haurien trobat mai...

Aquell torneig era la solució ideal. La Mai podia romandre a pocs metres d'en Bojack sense estar en perill. Tots els plans que havien elaborat anteriorment estaven condemnats al fracàs i haurien esdevingut les esclaves d'en Bojack amb una esperança de vida de pocs dies. No gosaven intentar passar desapercebudes en el seu palau principal. No per la seva guàrdia eficaç, sinó perquè en Bojack tenia uns sentits molt aguts. La Zangya, per la seva part, també percebia la gent sospitosa a quilòmetres. A més, era l'amant d'en Bojack. No importava el temps que hagués passat al seu costat, ja que acabaria morint com si fos una esclava.

Davant l'apartament de les noies, en Bojack i en Bujin festejaven. De fet, només en Bojack bevia d'una ampolla fent gala de la mort de la seva adversària. En Bujin estava amb el cap acotat. Restava amb els braços encreuats assegut a la seva cadira. En Bojack tenia els peus sobre la taula i va alçar l'ampolla per fer un brindis:

—Per nosaltres, els supervivents!

Va beure a glops de l'ampolla d'aquell licor proveït pels Vargues.

—Te n'has adonat? Només quedem nosaltres dos respecte el grup incial... quina animalada, eh? —va dir després de beure's la meitat de l'ampolla.

Vatua l'olla, i és clar que me n'he adonat!, pensà el seu súbdit.

En Bojack no s'havia adonat que en Bujin li guardava força rancúnia. Tant li feia.

Al final del torneig en tornarien a ser tres. I la Zangya serà ressuscitada... Potser planeges tornar-la a matar!, pensava mentre mirava el seu líder ebri.

—Quants érem al principi? Vint, trenta? —es preguntava el darrer sense donar-se compte que en Bujin no es divertia pas.

—Vint-i-set —va respondre el seu esbirro fredament.

—Ha, ha! No eren gaire resistents...

De qui era la culpa? Era d'en Bojack i de ningú més. De vint-i-set membres només en restaven dos! En Bojack era un líder caòtic, destraler i capgros. Tot el que tenia de poderós ho tenia de beneit. Mai no tenia cap pla, però sempre se'n sortia. Era quatre vegades més fort que els altres fins i tot quan havien aconseguit un mitjà de transformar-se i incrementar els seus poders, com per exemple en Gokua i en Bido.

En Bojack no era pas un líder, ni un manaire. Era un ésser solitari que feia tot el que li donava la gana i, durant una temporada, va accedir que els altres s'unissin a ell. Per aquest motiu, en lloc de ser els amos de l'univers, tan sols eren una banda de bàrbars que s'enriquien fins que s'avorrien i canviaven de planeta destruint i matant a tort i a dret pertot arreu per on passaven.

En Bujin, igual que la resta del seu equip, estava acostumat i apreciava la violència gratuïta. Ja feia una bona desena d'anys que duia aquell tipus de vida. Ja era hora de fer una passa endavant, oi?

En Bojack considerava que la Zangya havia estat morta de forma lamentable i que, conseqüentment, no es mereixia viure. Pensava això de tothom, incloent aquells que havien estat els seus camarades. Aquells mateixos companys que en Bojack no dubtava a sacrificar en benefici propi. En Bujin no tenia cap mena de dubte que si la Zangya era ressuscitada, en Bojack la tornaria a matar quan tornessin al seu univers.

En Bujin es trobaria a soles amb ell fins que el seu líder s'afartés d'ell i el despatxés de forma penible com als altres. En Bujin estava convençut que aquell seria el seu destí.

A menys que posés en marxa un pla que rutllés per acabar amb ell. Per exemple, què passaria si la Zangya no ressuscitava per culpa d'en Bojack?

En Bujin recordà l'època quan tot anava bé i quan no s'havia de preocupar de res. Una època en la qual eren els més forts. Ho havien estat per una bona raó.

Un dia, foren alliberats. En Bojack i la resta de la seva banda no sabien el perquè. Tan sols desitjaven poder continuar allò que feien abans de ser empresonats. Però en Bojack va sentir una força increïble que emanava d'un punt molt llunyà en l'espai. Va decidir anar-hi sense pensar-s'ho.

Havia notat les forces d'en Son Gohan i d'en Cèl·lula. Lluitaven a la Terra després que en Goku es sacrifiqués, en va, teletransportant en Cèl·lula al planeta d'en Kaito. La mort d'en Kaito va debilitar l'empresonament de la banda d'en Bojack. Un cop alliberats, es van dirigir cap al planeta blau.

La distància entre ells i la Terra era tan gran que van trigar diversos dies a arribar-hi. Es van prendre un temps per admirar aquell planeta, el més maco que havien vist en la seva vida. Van decidir apropiar-se'l immediatament.

Un cop més, els habitants eren molt febles. Entre tots cinc podien conquerir la Terra en tan sols un dia. Però, estranyament, uns lluitadors van interposar-se en el seu camí. Eren uns combatents excepcionals de la Terra. D'altres, tenien uns orígens diferents. Hi havia un guerrer Namekià i tres Guerrers de l'Espai. Però, al començament foren tres Terrícoles, un Namekià i dos Guerrers de l'Espai els que intentaren aturar-los.

Abans de trobar-se'ls, van veure que es disputava un gran torneig en una illa. Ells també van decidir participar-hi de comú acord, tot i que no havien estat convidats. Cada membre del grup es va separar cercant algun combatent en solitari per derrotar-lo en un duel. D'aquesta manera, en Gokua va coincidir amb un home que duia una espasa a l'esquena igual que ell. Però va estar de pega, ja que aquell guerrer no era un Terrícola. Fins i tot desplegant tot el seu poder, en Gokua era inferior a ell. Finalment, en Trunks va perforar el ventre del guerrer de la pell verdosa sota la mirada de milers espectadors Terrícoles.

No va passar gaire temps fins que la banda d'en Bojack es va retrobar en el mateix indret amb els guerrers més poderosos de la Terra.

Els dos grups van enfrontar-se. Els Terrícoles van demanar a la banda d'en Bojack que escampessin la boira de la Terra, però en Bojack i els altres no cedirien a les seves pretensions. En lloc d'això, va proposar uns combats un contra un. Però el Namekià va insultar-los i va abalançar-se contra la banda. En Bido s'interposà en el seu camí i el va triar com el seu adversari. El tap de bassa pelat, ajudat pel portador de l'espasa, va atacar la Zangya. En Bujin volia lluitar contra l'home de la cicatriu a la galta, però en Tenshinhan, l'home de tres ulls, va ajudar-lo. En Bojack s'ocupà del darrer guerrer. Era el més jove. Era un Guerrer de l'Espai.

Aquest, se'n sortia força bé davant del cap de la banda, en Bojack, tot i que aquest no estava transformat. En Bujin va despatxar els Terrícoles en un tres i no res. En Bido estava igualat amb el Namekià i la Zangya es divertia amb el tap de bassa pelat mentre eludia el Guerrer de l'Espai. Quan el darrer es va enfurismar i va esdevenir una autèntica amenaça, la pèl-roja va xutar, literalment, en Krilin per ocupar-se de l'adversari que valia la pena. Si en Gokua havia estat derrotat, significava que en Trunks era potencialment apte en la batalla. Ella havia de jugar bé les seves cartes per evitar la mort fins que en Bujin acudís a ajudar-la. Aquest, va fer servir la seva tècnica dels fils màgics per tal d'aturar-lo, paralitzar-lo i fer que perdés la seva energia.

En Bojack va colpejar en Son Gohan i el va enviar contra un edifici que va esfondrar-se. Va aprofitar aquell instant de respir per ajudar el seu camarada Bido en el seu combat igualat contra en Cor Petit. En Bojack va ordenar-li que ajudés en Bujin i la Zangya durant el temps en què s'ocuparia del Namekià. Malgrat esforçar-se de valent, en Cor Petit no era rival per a en Bojack.

La Zangya volia divertir-se una mica més quan en Trunks fou paralitzat de nou per culpa de la tècnica d'en Bujin que estava essent ajudat per en Bido. La noia va apropar-se, sense deixar d'esguardar el Guerrer de l'Espai, a un Krilin encara inconscient mentre es preparava per matar-lo. No obstant això, no comptava amb la intervenció d'un altre guerrer que sobrepassava de lluny a un Terrícola normal i corrent. Era una dona rossa.

—Deixa'l estar —va dir.

—Ets la seva xicota? —va respondre la Zangya.

La dona no va respondre. La pèl-roja va deixar el calb i va tombar-se cap a ella. Estava preparada per acceptar el seu desafiament. Però, abans de començar, la Zangya va somriure. Va estendre una mà, sense mirar-la, en direcció a l'humà i va llançar-li una bola d'energia que va esclatar.

La rossa va cridar i es va precipitar contra la Zangya. El combat començava amb ràbia mentre en Trunks seguia immobilitzat per en Bujin i en Bido. El tenien totalment sotmès. Eren forts. A continuació, va enfonsar-se en la inconsciència. Els dos membres de la banda d'en Bojack esclataren de riure davant el cos inert del guerrer. Però algú els va interrompre. Era un Guerrer de l'Espai.

—Us faré a miques —digué caminant cap a ells.

No es van deixar impressionar, però en Bojack volia entretenir-se amb ell. En Vegeta es va transformar com en Trunks i en Gohan anteriorment, i es va llençar contra en Bojack. Va encadenar una sèrie de cops, però el pirata espacial els va aturar tots sense esforç i, a continuació, va contraatacar. El Guerrer de l'Espai va aconseguir parar alguns cops, però va adonar-se de seguida que no tindria res a fer.

En Bojack va deixar fora de combat el seu tercer adversari en un obrir i tancar d'ulls. No gaire lluny d'ell, la Zangya s'havia desempallegat de la seva enemiga rossa. Li havia costat una mica, però la pèl-roja fou clarament superior.

Els quatre membres de la banda d'en Bojack es van reagrupar per assaborir la victòria, però en Gohan es va aixecar. En veure que els seus amics estaven a les portes de la mort, va emetre un crit i es va tornar a transformar en Superguerrer.

—Oh! Que s'empipa, el petitó? —va fer en Bojack—. Deixeu-me'l a mi.

En Bojack volia tornar a lluitar contra el jove Guerrer de l'Espai, el qual havia retrobat les forces. Malauradament, no estava enrabiat. Estava molt allunyat del nivell d'en Bojack. Aquest, es complaïa demostrant-li i torturant-lo. En Gohan cridava de dolor fins que va perdre la vida. En Bojack el va deixar caure a terra amb un somriure d'orella a orella. A continuació, començà a riure per les butxaques.

—Vinga, liquideu-los!

Darrere d'ell, una gran energia feia tremolar el terra. El Namekià estava situat al capdamunt d'un edifici.

—Un altre que s'empipa? —digué en Bojack tombant-se cap a en Cor Petit.

—Gohan! —cridà el darrer abans d'assaltar en Bojack, el líder de la banda.

En Bido va tenir iniciativa per primera vegada a la seva vida. Volia finalitzar el seu combat. Va interposar-se en el seu camí i va llançar un atac energètic que el Namekià va poder esquivar per un pèl. El darrer, va contraatacar amb una puntada de peu dirigida al rostre d'en Bido, el qual va somriure.

—Surt del mig!!! —cridà el Namekià precipitant-se cap al seu adversari.

Van lluitar durant una estona cos a cos, sense parar de donar-se cops i sense que cap dels dos tingués la paella pel mànec. En Trunks va despertar-se una mica atordit. Es va preguntar on era en Gohan quan va percebre que en Cor Petit lluitava i que el seu pare estava inconscient al seu costat. Aleshores, el va veure inert als peus del seu assassí.

Va desplegar tota la seva energia. Els seus músculs es van expandir al màxim i va estripar la seva samarreta. Els seus cabells es van eriçar. La seva determinació era implacable: desitjava eliminar els assassins del seu mentor. Tenia la força necesssària per dur-ho a terme.

En Bujin mirà la Zangya. Van rodejar en Trunks i van llançar-li la mateixa tècnica paral·litzant. Malgrat la força de voluntat del Guerrer de l'Espai, aquest no va ser capaç de blocar aquella tècnica que li extreia tota la seva força. No va poder mantenir la seva transformació de Superguerrer.

—Trunks!!! —cridà, amoïnat, en Cor Petit.

—No abaixis la guàrdia! —va dir-li en Bido etzibant-li un terrible cop de colze al coll.

En Cor Petit es va desplomar feixugament a terra.

—T'hauries de rendir —va dir-li l'esbirro d'en Bojack amb els braços encreuats davant del Namekià, el qual s'havia aixecat—. El Mestre Bojack et deixaria viure... Series el seu esclau preferit!

En Cor Petit es va palpar la nuca i va escopir.

—Val més que no em subestimis...

Es va escruixir les articulacions de les mans i es va col·locar en posició d'atac. Va concentrar la seva energia durant diversos segons i va llançar el seu atac tot cridant:

—Mor!!!

En Bido fou sorprès. L'antic militar no es pensava pas que el seu adversari tingués encara una reserva d'energia tan impressionant. No va tenir temps d'esquivar l'atac i el va rebre de ple. Es produí una explosió.

—Qui serà el següent?! —va dir el Namekià mirant la Zangya i en Bujin.

Desitjava eliminar-los. Això permetria a en Trunks de lluitar al seu costat i tenir una oportunitat de guanyar. Però els seus dos enemics somrigueren, i en Bojack esclatà de riure abans de dir:

—Bona actuació... Però no et pensis que la lluita ja s'ha acabat...

En Cor Petit es va girar i va veure que en Bido estava dempeus i somrient. En Cor Petit estava catatònic i no va poder evitar el cop que va rebre a les temples. Gairebé inconscient, no va poder escapar-se de l'últim atac que el seu rival va dirigir-li al tors.

En Cor Petit es va desplomar sense vida.

—Ja hem tingut prou diversió... liquideu-los! —ordenà en Bojack.

En Bido preparava el seu atac per acabar amb un Trunks encara presoner d'en Bujin i de la Zangya. Darrere l'assassí d'en Cor Petit, l'últim Guerrer de l'Espai concentrava la seva energia preparant un atac molt poderós.

—Com us atreviu a burlar-vos del Príncep dels Saiyans?! —va cridar.

En Bido estava confiat i es preparava per interceptar l'atac. No s'havia adonat que l'atac d'en Vegeta el superava en termes de poder.

—Final Flash!!

Va llançar el seu atac vers en Bido i en Bojack tot disposat a destruir-los. Però el líder de la banda va desaparèixer per tal que en Bido retingués l'atac desesperat del Guerrer de l'Espai. Semblava capaç de contenir-lo durant uns segons, però al final va sucumbir al poder devastador de l'atac i va ser desintegrat.

En Vegeta va fer un somriure que s'esvaí en un tres i no res. En Bojack havia aparegut darrere d'ell i el va perforar amb una mà. Quan estava a punt de morir, en Bojack li digué:

—Bon atac! Però et tornes totalment vulnerable un cop el llences...

En Trunks no va poder evitar cridar el seu pare.

—Pare!!!

—Pare?... —va fer en Bojack.

Va engegar a riure amb més estridència que mai. Es delectava d'allò més amb aquella situació.

—No pateixis... Et reuniràs amb ell aviat!

En Bojack va apropar-se al fill d'en Vegeta. Estava terroritzat. Intentava desfer-se dels fils malèfics, però era en va. En Bojack es divertia colpejant-lo una vegada rere l'altra fins que va afartar-se i va donar-li el cop de gràcia.

Tan sols quedaven els Terrícoles inconscients. Eren més poderosos que els humans corrents, però estaven molt allunyats del poder dels Guerrers de l'Espai. Els guerrers d'en Bojack van cedir-li els honors als seu líder, i aquest va rematar-los sense remordiments.

Els defensors de la Terra havien estat vençuts. I el misteriós "Satan", el suposat campió del món dels humans, no els va poder aturar. Després del torneig, van prendre el control de la Terra i van esdevenir-ne els seus amos. En Bojack va demanar que li construïssin un gran palau per als seus capricis i va convertir els Terrícoles en esclaus. Llavors, van restar-hi diversos mesos aprofitant que aquell era el planeta més bell d'aquella part de l'univers. Celebraven ser els amos d'aquell món. Però es van avorrir de tanta tranquil·litat. Al cap i a la fi, en Bojack i la seva banda estaven acostumats a combatre. La lluita era tota la seva vida. I tenien set de conquesta.

Després de marxar de la Terra, van atacar tres-cents planetes. Començaven a ser coneguts pertot arreu. Sobrepassaren amb escreix la fama d'en Freezer. El seu vell imperi va ser reemplaçat en un obrir i tancar d'ulls per l'imperi d'en Bojack!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu