DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 8h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 13, Capítol 65.

Capítol 65

Traduït per Bardock


—Des de les visions del futur he canviat molt... Vaig adonar-me dels errors de la meva conducta i com era de bàrbar el poble dels Saiyans... —va reprendre en Bardock deixant de pensar en el seu passat—. Però no esperis cap disculpa.

La seva mirada va esdevenir més seriosa:

—Pots abandonar si vols.

En Raditz va somriure. Ell no abandonaria sense lluitar, i menys contra el seu pare. Va alçar els ulls al cel... fins que les seves pupiles foren imperceptibles per a en Bardock.

—No serà... necessari!

Es va sentir un petit so. Una mena de clic. Un so que en Bardock va escoltar perfectament des del seu lloc.

—He irradiat una llum minúscula a cadascun dels meus ulls... —va començar a explicar el seu fill.

Va somriure al seu pare amb els ulls ben oberts i el puny estès endavant.

—Que produeix ones Bruts!... de 17 megazens!

En Bardock va fer uns ulls com dues taronges. Era possible que en Raditz estigués a punt de transformar-se en Oozaru?

En Raditz va començar, efectivament, la seva metamorfosi. La seva boca i el seu nas s'allargaren, les seves dents s'engrandiren i esdevingueren més afilades. Tot el seu ésser s'estava transformant en un monstre amb una boca enorme. Tots els seus pèls marrons i negres també van créixer i esdevingueren més resistents. La seva armadura s'adaptava al seu canvi fulgurant de mida gràcies a la meravellosa matèria amb què estava fabricada. Finalment, els seus cabells s'allargaren proporcionalment al seu cos d'Oozaru. Un Oozaru amb cabells llargs era força inusual!

En Raditz estava davant del seu pare i era, com a mínim, sis vegades més gran que ell. Va esclatar de riure durant uns segons.

—No hi ha lluna que puguis utilitzar o destruir!

Un combat entre un Oozaru i un Superguerrer estava a punt de començar; un combat entre pare i fill; un combat per la victòria i el reconeixement.

A l'espai 16, en Vegeku va pensar, de cop i volta, en quelcom que havia passat setze anys enrere quan la Bra va néixer. Va delirar durant uns segons quan li va demanar a la Bulma que no li arranquessin d'arrel la cua de mico a la Bra tot imaginant-se una escena que considerava divertida.

Va imaginar-se un Oozaru destruint una ciutat, esclafant amb el seu puny enorme en Trunks, el qual exclamava:

—Pare! La meva germana m'està molestant!

També hi havia en Cor Petit, ferit i amb un braç arrencat. Acabava de patir l'ira de la bèstia desbocada. Estava sostingut per en Gohan, amb qui mantenia una conversa:

—Gohan... La Terra... Has de protegir... La Terra...

—Però... no puc pegar la meva neboda petita! No fa ni un mes que ha nascut! Neboda? Germanastra? Emm... Quin embolic.

—Vegeku!!! Fes alguna cosa!!! —cridava, empipada, la mare de l'Oozaru.

El guerrer fusionat, atrapat entre la racionalitat i els seus instints paternals de Guerrer de l'Espai, estava meravellat pel poder de la seva filla.

—Però... mira, està en forma! —va respondre finalment subjugat per la seva filla adorable destructora de mons.

Era cert que li hagués agradat veure-la així, un cop com a mínim. Però tan sols havia estat un somni, atès que li van llevar de seguida la cua a la Guerrera de l'Espai...

Com era possible que en Raditz hagués sigut capaç de trobar un mètode de transformar-se en Oozaru sense necessitat de lluna plena, ni sense freturar aquella tècnica tan llarga que pocs Guerrers de l'Espai eren capaços de dominar? En Bardock estava molt sorprès davant d'aquella mostra d'enginy:

—Brètol, si se t'hagués acudit aquesta idea al nostre univers, haguéssim guanyat contra en Raichi! —va cridar-li.

Com a resposta, l'Oozaru dels cabells llargs va colpejar-lo amb el seu enorme puny esquerre. En Bardock el va esquivar, com si res, saltant. La superfície del ring es va esquerdar sota l'impacte poderós d'en Raditz. El seu pare es va desplaçar al seu costat esquerre. A continuació, en Raditz va atacar-lo amb el seu altre puny però en Bardock va aturar-lo amb el seu avantbraç. Va ser desplaçat uns quants metres però no va rebre cap mal.

S'envolà de seguida per agafar altitud i disparar-li una ràfega d'energia a la seva testa. En Raditz reaccionà com un rellotge i va atrapar-la al vol amb la seva mà esquerra com si fos una petita bola de billar. Malgrat l'explosió, no va rebre cap dany, tan sols una lleugera coïssor.

—T'oblides de la resistència dels Oozarus! —va cridar el gran Raditz—. I del seu poder!!! —va cridar obrint la seva boca, d'on va sortir un enorme raig d'energia que es dirigia vers en Bardock.

Tan sorprès com despreocupat alhora, el darrer Guerrer de l'Espai de l'univers 3 va fer un lleuger moviment al costat per evitar l'atac. En Raditz va saltar, cridant, abalançant-se directament contra el seu pare, qui va fer aparèixer una bola d'energia blava a la seva mà esquerra. Va disparar-la contra el seu fill, el qual es va protegir amb el seu enorme avantbraç esquerre. Es va produir una explosió i, mentre el fum es dissipava revelant la boca de l'Oozaru, en Bardock va mofar-se del seu fill:

—Aquesta forma et limita en velocitat!!!

Tot d'una, l'Oozaru va desaparèixer del camp de visió d'en Bardock i va reaparèixer tot just darrere d'ell:

—Vols dir?

No va esperar gens ni mica per aprofitar aquell efecte sorpresa. Va clavar un cop de puny molt potent a l'esquena del seu pare. El puny era més gran que tot el cos del Guerrer de l'Espai, qui no va poder fer res per aturar el cop rebut a l'esquena. Va cridar de dolor i va sortir disparat lluny de l'estadi. En Raditz encadenà un altre atac obrint la seva boca per llançar-li un raig d'energia. En Bardock no va poder esquivar-lo i va també rebre'l de ple a l'esquena. L'atac el va fer desplomar com una pedra contra el sòl mentre el raig seguia el seu trajecte fent esclatar una petita muntanya.

En Bardock es trobava al ben mig d'un cràter. Va començar a aixecar-se. Tenia diverses ferides, però la seva armadura era sòlida, igual que ell. Seguia transformat en Superguerrer. Però, un cop dempeus, va patir una migranya. Va caure de genolls a terra tocant-se el front i la seva templa amb la seva mà dreta. Va obrir els ulls, va arrufar les celles i unes gotes de suor recorregueren el seu rostre.

No!... Ara no!... És un mal moment..., pensava en el mateix instant en què el dolor semblava transformar-se. La seva visió es va enfosquir ràpidament per donar lloc a formes borroses i acolorides. Va poder distingir alguns personatges en un fons buit, enorme i negre.

Primer, un paio tot verd amb una capa blanca, dues orelles punxegudes i dues antenes al seu front. Era un Namekià. Semblava preocupat i digué:

—No només la Terra està en perill...

La imatge canvià ràpidament per donar pas al Guerrer de l'Espai que havia demostrat el poder més colossal des que havia començat el torneig. En Bardock no el coneixia, ja que havia restat en el seu apartament privat i no havia presenciat cap combat. Aquell Guerrer de l'Espai, que el recordava vagament a en Vegeta, tenia el braç estès a un costat sostenint un altre individu amb cabells negres i camisa blanca. Semblava mort, atès que tenia els ulls lívids.

—Mataré a tothom si és necessari!!! —cridà l'agressor amb el seu braç ple de sang.

En Bardock no va poder apreciar nítidament les persones a qui s'adreçava. Però eren alguns participants del torneig, la majoria dels quals semblaven Guerrers de l'Espai.

Un altre cop el Namekià...

—Ni l'univers.

Una noia d'uns setze anys mirava enrere, desdenyosament, a dos Guerrers de l'Espai. Un d'ells s'assemblava molt a l'antic Rei Vegeta. I l'altre era el seu fill Kakarot!

La noia acabava un discurs moral d'acord amb el seus criteris. Aquesta fou la conclusió:

—Ningú no pot aturar el meu pare. Ni tan sols vosaltres.

Els altres dos no semblaven pas gaire d'acord amb ella i estaven preparats per lluitar contra el seu famós pare.

—Es tracta de tots els universos! —seguia dient el Namekià.

En Raditz s'abalançava contra en Bardock, el qual seguia en el mateix lloc després de diversos segons. L'Oozaru rugia i va colpejar amb el seu puny la muntanya on es trobava el seu pare, el qual va trobar-se esclafat entre el puny i el massís muntanyós.

El cos d'en Bardock semblava totalment mancat d'ànima en aquell moment i en Raditz ho podia apreciar en els seus ulls completament sense vida com si hagués estat encegat.

Malgrat el cop sofert, en Bardock seguia tenint les seves visions.

El paio tot rosat de l'univers 4 que havia vist just abans d'enlairar-se al ring només tenia la meitat superior del seu cos i l'altra meitat era una espècie de melassa que semblava fondre's a terra. La visió mostrava un decorat: era simplement l'espai de l'univers 4 d'aquell lluitador, el qual cridava:

—Aquesta comèdia s'acaba ara!!!

Al voltant d'ell, podia apreciar vagament alguns dels altres participants terroritzats i envoltats d'aquella melassa rosa. Malgrat estar en aquella estranya posició, semblava dominar la situació. Que potser pretenia, aquell monstre, posar punt i final al torneig?

En Freezer romania en una forma que no havia vist mai i que s'assemblava a en Cooler. En Bardock sabia que aquella família de dimonis tenia diverses formes. Estava assegut en el seu tron volador a l'interior de la seva nau. Tenia les mans juntes al nivell de la seva boca i els colzes al bord del seu vehicle. Murmurà:

—El Capità Ginew... Així doncs, no és mort!

Se me'n fot aquesta gent!, pensava en Bardock sense poder controlar aquelles visions incomprensibles que no cessaven. Comprenia el concepte de multivers, i tant li feien tots aquells amb qui s'havia creuat, com ara la seva contrapart, un altre Freezer, un fill seu alternatiu que era més poderós però seguia sent un figaflor. Les seves visions del futur l'enfurismaven.

Una altra visió. En aquest cas estava protagonitzada per en Kakarot vestit amb un uniforme de color taronja estrenyent la mà a una petita criatura blava:

—Company! —digué el darrer.

—Segur que ens avindrem! —va dir el seu fill, somrient.

De nou, un Namekià. Però era diferent. Semblava calmat i tenia la mà estesa i oberta. Va dir:

—Prou.

En Raditz va etzibar un altre cop de puny al seu pare, qui seguia sense bellugar-se, quan, tot d'una, va recuperar la seva consciència. En obrir els ulls, va apartar el puny d'en Raditz i s'envolà ben lluny mentre el seu fill acabava destruint la muntanya d'una vegada per totes.

El goril·la gegant es va girar i va enlairar-se en la mateixa direcció que el seu rival. En Bardock va concentrar la seva energia a la seva mà dreta, la qual va il·luminar-se. Va llançar el seu atac tot serrant les dents. El raig, més "elèctric" de l'habitual, va tocar l'esquena de l'Oozaru. Aquest, va cridar de dolor mentre els seus pèls es fregien.

Però aquell atac no era suficient per superar un Oozaru d'aquell nivell. En Bardock restava en un petit penya-segat per reprendre una mica la seva respiració. Davant d'ell, a centenars de metres, en Raditz es va refer, va llançar-li una mirada d'odi al seu pare i s'abalançà una altra vegada contra ell, cridant. Cada passa de l'Oozaru semblava desencadenar terratrèmols.

El combatent de l'univers 3 va reaccionar ràpidament disparant-li una ona d'energia amb la seva mà esquerra. Intentava tallar la cua del goril·la gegant. Desafortunadament, el seu rival va saltar contra ell preparant un altre atac d'energia des del fons de la seva gola. L'Oozaru va disparar l'atac i va destruir el penya-segat. En Bardock va esquivar aquella ràfega d'energia prenent altitud i va preparar el mateix atac que havia llançat abans.

En Bardock estava un pèl esgotat, però l'efecte d'aquella tècnica va produir l'efecte desitjat. Va seguir llançant-li atacs d'energia al seu fill alternatiu, el qual estava desplomat a terra. Tots els trets van encertar el seu objectiu i cadascun d'ells van provocar que el Guerrer de l'Espai s'estremís de dolor.

Un cop el fum espès va esvair-se, en Bardock va apreciar que en Raditz encara era a terra fumejant, amb trossos d'armadura polvoritzats sobretot al nivell de la seva espatlla dreta. El seu pare va tornar al seu estat normal i començà a envolar-se a l'espai 3 mentre el Varga anunciava el vencedor del combat:

—En Bardock guanya el combat!

Va passar, amb aire victoriós, a tres metres del Dr. Raichi, el qual va mirar-lo amb agressivitat. Estava descontent perquè havia guanyat però es sentia afortunat alhora; podria guanyar-lo amb les seves pròpies mans als quarts de final. En Bardock va entrar a l'interior de l'espai per descansar.

—Es coneixen? —va preguntar en Tapion a en Raichi.

—És un Guerrer de l'Espai. L'he de destruir —va respondre sense ni tan sols mirar el seu interlocutor, el qual no va dir ni ase ni bèstia.

A les afores de l'estadi, en Raditz seguia en estat d'Oozaru. En Kakarot va anar al seu encontre per mofar-se d'ell i no pas per ajudar-lo. Va aterrar al tors del seu camarada.

—Molt bé, mamarratxo, no has pogut ni passar la primera ronda! Has estat humiliat davant d'un milió de persones. I què me'n dius del nostre pare? Potser no és tan dolent. Quina llàstima no haver-lo conegut mai!

Va somriure. De fet, li feia gràcia que hagués perdut. L'Oozaru Raditz tenia una sola bota. L'altra havia estat desintegrada per l'atac final del seu pare i no seria gens agradable tornar al seu espai descalç.

—Calla i prem el meu ull esquerre —va dir en Raditz—. No el puc desactivar.

En Kakarot es va aproximar caminant fins a l'ull i va clavar-li un cop de peu sense moderar-se, però sense la potència necessària per causar-li ceguera. L'ull va tornar al seu lloc i es va sentir un clic. L'Oozaru va començar a contraure's fins que el cos del Guerrer de l'Espai Raditz va tornar a la normalitat. Es trobava esclafat per en Kakarot, qui romania dempeus a sobre d'ell.

El darrer va envolar-se sense finor. En Raditz havia aconseguit recolzar-se en el cos del seu germà per aixecar-se, tot sentit dolor a causa del xoc, però va evitar cridar. No s'atrevia a queixar-se. Era culpa seva haver estat estomacat...

Un cop dempeus, pensava en el seu pare i en el desenvolupament del seu combat. Els cops que havia aconseguit etzibar al seu pare havien estat causats per quelcom aliè...

Però tant li feia. Al cap i a la fi res no havia canviat. Una vegada més, el seu pare l'havia tractat com un figaflor encara que havia sobrepassat de lluny la força de les tropes d'en Ginew i potser del propi Freezer.

Va aconseguir volar cap al seu espai on l'esperava el Príncep Vegeta.

El darrer no va burlar-se d'ell. Era evident que en Vegeta no havia tingut cap expectativa en en Raditz. Era un company agradable i intel·ligent, però no servia per a res.

Cinc espais més lluny, en Goku comparava aquell Bardock de l'univers 3 amb el de l'univers 10. Amb el darrer havia conversat durant menys de dos minuts. Sens dubte, el de l'univers 3 era dues-centes vegades més fort que l'altre. Però, al capdavall, tots dos no eren gaire forts.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu