DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XII, Rei Vegeku

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 1 dies, 10h

Part 0 :0Part 1 :12345Part 2 :678910Part 3 :1112131415Part 4 :1617181920Part 5 :2122232425Part 6 :2627282930Part 7 :3132333435Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445Part 10 :4647484950Part 11 :5152535455Part 12 :5657585960Part 13 :6162636465Part 14 :6667686970Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
[Chapter Cover]
Part 11, Capítol 51.

ONZENA PART: DOBLE PROBLEMA

Capítol 51

Traduït per Neferpitou


Pocs segons després que en Yamcha de l’univers 9 perdés contra l’A-18 de l’univers 14, els cràters i les esquerdes del ring van desaparèixer i es va tornar a modelar en una esfera perfecta. El terreny de combat ja estava a punt per a la pròxima batalla. El presentador Varga, equipat amb un micròfon, va mirar l’espai de l’univers 2 a través de la finestra de la gran plataforma situada a la part superior de la sala de control. Abruptament animat amb una sobtada onada de motivació va exposar:

—Després d’aquest combat, ens dirigim cap a un estrany univers que ha deixat desconcertats els nostres exploradors per ser tan diferent dels altres.

Tot el públic romangué en silenci alhora que escoltaven amb atenció per saber qui disputaria el proper combat. El Varga continuà després d’uns segons de pausa:

—L’univers 2 no va ser descobert per nosaltres mateixos, sinó que se’ns va imposar, i encara no ho entenc... Més aviat diria que van ser ells qui ens van venir a trobar... De fet, alguns d’ells sabien per endavant que arribaríem...

Fent una ullada a l’espai d’aquell univers, els nostres herois es preguntaven com era possible que aquells estranys haguessin arribat fins allà. Tots es veien força diferents, i la majoria d’ells no tenien gaire massa muscular. Provenien, clarament, de diferents orígens i de diferents mons. Era com una tribu bigarrada.

El Varga va fer una altra pausa durant uns segons com si estigués esperant rebre una resposta per part d'algú dels milers d’espectadors. Després, va continuar:

—Cridem a dos membres d’aquest grup: l’Arale i la Mary Sue de l’univers 2!

—Nxà! —va cridar l’Arale immediatament, aixecant feliçment el seu braç. Estava contenta que per fi fos el seu torn.

Els espectadors de les grades semblaven encantats: un combat entre dos oponents del mateix univers que prometia ser ben equilibrat! El presentador Varga no va esperar que els dos oponents arribessin al ring com habitualment feia:

—L’única cosa que tenen en comú l’Arale i la Mary Sue són els seus rostres innocents. Però l’Arale és una nena i la Mary Sue és la criatura més bella de tots els temps i de tots els universos mai coneguts! La Mary Sue prové de l'estrella d'Orió, on va dominar totes les arts marcials. A més, parla tots els idiomes. És descendent dels Prínceps dels Saiyans, té sang dels Namekians, sobretot de la tribu dels Dracs, és la filla oculta d'en Broly, el temible guerrer invencible que ha estat vençut abans per en Vegeku, d'en Bardock, un dels Saiyans més carismàtics, i del Rei Vegeta, però no d'aquell que ha perdut miserablement el seu honor; és germana de la Bulma, la qual no conec però segur que és meravellosa; està fusionada amb la seva doble del futur, està alterada genèticament, i posseeix un coeficient intel·lectual de dos-cents cinquanta. També és immortal i immune a totes les malalties, parla amb els animals i amb les plantes, pot perpetrar els somnis per portar-nos la felicitat, ens enlluerna amb la seva llum, té el cabell daurat més pur que existeix, el qual voleia amb vent, revelant així la seva bellesa, els seus ulls són d'un bell color d'oceà, i ....

—Però què fas? —va interrompre'l un dels seus companys situat al seu costat amb les mans als malucs—. Normalment no presentes els lluitadors.

—No sé què m’ha passat! —va respondre el Varga presentador, que, de sobte, es va adonar del que havia fet.

Tots dos Vargues van tornar a mirar l’espai de l’univers 2. L’Arale ja s’estava dirigint al ring i la Mary Sue caminava lentament passant pel costat d'altres guerrers del seu univers com en Crono, en Magus, en Nekomajin... Ella era el centre d’atenció per al noranta-nou per cent de les persones presents a l'asteroide. Es sentiren comentaris de tot arreu i els xiulets dels seus admiradors feien ressonar tot el ring.

La Mary Sue semblava la fusió perfecta dels millors guerrers i de les dones més belles de tots els universos. Duia unes sabates molt semblants a la dels Namekians, i una cinta de seda color vermella -l’últim record del seu pare Bardock-, lligada al voltant de la seva cuixa. Els seus pantalons curts estaven perfectament ajustats per accentuar la seva figura, i tenien un forat al darrere per deixar sortir la seva bella cua marró que revelava la seva sang Saiyana. Era prima, i vestia una armadura que deixava al descobert el seu estómac i que feia destacar el seu pit de talla perfecta. Tenia una sola espatllera que cobria la seva espatlla esquerra, mentre que l'altra restava nua perquè tothom l'admirés. Per a equilibrar-ho, al seu braç dret hi duia un magnífic braçalet a joc amb l'armadura.

—Que guapa és! —exclamaren centenars d’espectadors a l'uníson. En Trunks de l’univers 18 restava estupefacte amb els ulls plens d’estrelles.

De fet, els lluitadors també estaven molt emocionats. Els participants s’emplenaren de beatitud gràcies a aquell ésser perfecte que els enamorava.

—És com la germana gran que no he tingut mai! —va dir la Bra de l’univers 18, amb els ulls plens d’espurnes i posant-se la mà a la galta. Seguia la Mary Sue amb els ulls mentre aquesta caminava cap a la seva adversària amb una gràcia divina. Admirava el seu cutis perfecte, els seus cabells tan estilitzats, la seva cintura esvelta, els seus ulls tan profunds i purs...

—Tinc la sensació com si ja la conegués —va afegir tot desconcertat en Vegeta per a ell mateix.

El Príncep dels Guerrers de l’Espai semblava massa captivat davant de tanta bellesa. Deu ser gràcies als gens de la Bulma, va pensar. De fet, va tenir la sensació que tenia quelcom familiar... En tot cas, no estava gaire sorprès d'haver-la vist aparèixer. Més aviat estava encantat, o alleugerat. Era com si visualitzés la seva filla perduda. En aquell moment, gairebé havia oblidat la seva pròpia filla, la qual creia que també era perfecta. Però, a només una desena de metres de distància, hi havia tot allò que sempre havia somiat en el més profund del seu cor. La perfecció feta realitat.

De fet, es podia arribar a la conclusió que les orelles punxegudes, com la dels Namekians, fossin la perfecció? Fins i tot en Vegeta no semblava pas molest per allò. Tothom estava encegats pels cabells lluents de la Mary Sue o bé pels seus ulls encantadors? Pocs espectadors s'havien adonat les arracades brillants i boniques que portava. Es necessitava una bona vista per veure-les de tan lluny.

—Sembla que ha causat un gran rebombori en aquesta família —va remarcar en Gohan, sorprès.

—Pare, no ho entenc. Com és que té tres pares? —va preguntar la Pan avergonyida. No entenia com els seus amics se sentien tan atrets per aquella noia.

En Gohan s'adonà que hi havia alguna cosa anormal tan bon punt va veure la Mary Sue. Era màgia? Ho havia causat ella? En qualsevol cas, la majoria de la gent d’allà es va veure afectada, però d'altres no, com ell i la Pan. La seva esposa, la Videl, tampoc. En Trunks i en Goten, d’altra banda, discutien sorollosament sobre qui dels dos la protegiria dels perills del món.

A l’espai de l’univers 8, succeïren reaccions similars. Els inseparables Burter i Jeice es van mirar un instant després de contemplar la bellesa de la Mary Sue. Cap dels dos no va dir ni una sola paraula, però pensaren:

Potser hauria de canviar de company, va pensar en Burter. Ella sembla més versàtil i oberta que en Jeece.

Potser hauria de canviar de company, va pensar en Jeice. Ella sembla més ràpida i flexible que en Burter.

En Freezer, a causa de la naturalesa de la seva raça, no sentia res per la Mary Sue. Però va adonar-se que era una criatura bonica, cosa que trobava divertida. Es va girar vers en Kiwi.

—En Zarbon estaria ben gelós. Ella és molt més bella del que havia sigut ell. Sens dubte, l’hauria perseguida, però ella l’hagués abandonat tan bon punt veiés el seu costat monstruós! No tindria preu!

La Mary Sue va començar a parlar, ajuntant les seves mans just per sobre del seu pit:

—Sort que he tancat els ulls quan el Rei Vegeta ha creat la lluna artificial... —continuà l'ésser perfecte—. Sinó m’hagués convertit en un gegantesc oozaru-drac-pop-ornitorrinc... Odio la violència i els monstres... però haig de lluitar per salvar la meva gent que està condemnada i maleïda per dos-cents bruixots malvats, per els meus amics que estan a la presó i se’ls ha denegat la televisió per cable a les seves habitacions, per la meva doble malèfica, per la de la profecia, per la promesa que vaig fer a tres mil persones i pel fill que porto a dins d'en Trunks, d'en Cor Petit, d'en Goten i d'en Vegeta.

Al voltant del ring, el públic i els participants es quedaren absorts a causa del seu destí tan tràgic. Mentre les llàgrimes de les emocions començaren a fluir, s'escoltaren unes veus plenes d'emocions:

—Quina veu tan bonica i plena de saviesa i de tristesa!

—Quin destí tan cruel!

—Donaria la meva vida per ella!

—I jo les meves nou vides!

—I jo el meu donut de gerds!

—Vull un fill teu!

—Tanca la boca, Kakarot! —respongué un altre, sobtadament gelós i exasperat pel comportament del seu company, el qual semblava decidit a trobar una dona en el torneig.

—Què!? —van cridar en Trunks i en Goten simultàniament als universos 16 i 18—. Te la vas cardar i l'has deixada prenyada! —van exclamar—. Estàs malalt! Ella era la dona de la meva vida, traïdor! A més, ara que hauràs de cuidar d’una criatura, no podràs lligar mai més!

—Espera, no és el que sembla, Gohan! —va exclamar en Cor Petit mentre el seu antic alumne se’l mirava curiosament—. No em puc reproduir amb cap dona de cap espècie de l'univers.

—Ioioio! —va cridar l’Arale, la qual no semblava pas afectada per aquell discurs—. Ha de pujar al terreny de combat, senyoreta!

La Mary Sue finalment va saltar enlaire, va volar amb gràcia pels aires i va aterrar al ring. Lluitar amb una nena anava més enllà dels seus principis, de la seva visió de la justícia, de l’amistat, de l’amor, de la tolerància, de la moda...

Com si pregués als Déus, la Mary Sue va continuar el seu discurs:

—He de guanyar. Les Boles de Drac són la meva única esperança. Que les Deesses m’ajudin en aquest combat.

—Ta, tadadada!!! — va cridar l’Arale.

La Mary Sue no va sentir res. Tot i ser una mocosa, l'Arale corria a molta velocitat cap a ella, i...

Bam!! De sobte, d'un sol cop i amb una violència sense precedents en el torneig, la terrible destructiva, horrible i petita Arale va etzibar un gran cop de puny a la cara de la pobra i dolça Mary Sue. Colpejada per aquell terrible ganxo, la malaurada noia va volar pels aires ben adolorida, va estavellar-se contra la Lluna, va rebotar contra Mart -els astres estaven construïts especialment per a aquell combat-, i finalment va quedar esclafada contra el terra amb un cop sec. El seu cos perfecte polvoritzà el ring amb el seu pes tan lleuger. El seu cap tot ensangonat, així com el seu pit, van ser enterrats en el ring, mentre que la resta del seu cos sobresortia rígidament. Les seves cames tremolaven una mica i un petit núvol de fum emergia pels aires. A dalt, la lluna es va disculpar per haver-li fet mal, i va marxar amb un gran patiment.

—Viiiictòria! —va cridar l’Arale, òbviament feliç pel seu acte terrible.

Però els Vargues no podien declarar tan fàcilment que l’agressora de la Mary Sue fos la guanyadora. Comptaven els segons, de vegades més lentament del que haurien, amb l’esperança de donar-li una oportunitat a la seva participant favorita... però no. El combat ja estava dat i beneit. El presentador Varga va decidir, finalment, concloure la batalla:

—La... Mary ha quedat inconscient durant trenta segons! —reaccionà amb dificultats el Varga amb llàgrimes als ulls—. La guanyadora és l'Arale de l'univers 2!

—Porca! —va explotar en Vegeta, habitat per una terrible còlera—. Com has pogut pegar una noia innocent? Et trauré els budells! Venjaré el seu honor!

—No me'n sé avenir... —va comentar en Goku al seu costat. Estranyament, el costat ingenu d’en Goku va evitar una reacció exagerada.

Igual que a l'espai 16, en Trunks va ser víctima d’una profunda i sobtada depressió:

—No he pogut... protegir-te... —va plorar, mentre unes flors de cirerer van començar a caure al seu voltant per ressaltar la tragèdia del que havia succeït, col·locant els seus braços contra el seu cos com si es consolés a si mateix, lluitant per evitar que les llàgrimes fluïssin.

D’on havien sortit, tots aquells pètals de flors?

—El destí ens ha unit —va continuar en Trunks immers en els seus pensaments—. És un final terrible. Només puc plorar fins al final dels meus dies. M’has fet adonar d'allò que em mancava, i has donat un nou gir a la meva vida. No perdré; guanyaré i construiré un món millor en honor teu!

—Aquesta noia ha tingut un èxit rotund, i sé de què parlo —va dir la Kat de l’espai 6, sostenint la seva barbeta mentre reflexionava sobre el fenomen que envoltava la Mary Sue. Era evident que hi havia màgia molt poderosa implicada, molt per sobre del que ella podia fer. La seva feromona no era res en comparació amb allò.

—Realment, no era natural —va afegir una de les seves amigues—. Han començat a caure pètals de rosa per tot l’estadi quan ha perdut... Em pregunto quin tipus de màgia deu ser...

L’Arale es va acostar a la Mary Sue, va estirar la seva cama per fer-la sortir del ring, i la va portar fàcilment a l'espai 2. Tothom va poder veure el cap gairebé deformat de la pobra Mary Sue. Quan va desaparèixer a l'interior de l’espai 2 -l’Arale va ser tan amable d'acomodar-la en un llit-, els pètals de rosa que cobrien l’estadi van desaparèixer, igual que tots els pensaments exagerats sobre ella.

A la part superior de la torre de control, el presentador Varga, que romangué en silenci des que havia anunciat la derrota de la bella princesa -però que en aquell moment estava horriblement desfigurada-, va recuperar la seva professionalitat:

—Emm... Bé! El proper el disputaran en Gotrunks de l’univers 16 contra en Gotrunks de l’univers 18!

Va ser un xoc per als quatre joves dels universos 16 i 18. S’havien imaginat centenars d’escenaris, de possibilitats, d'estratègies efectives per guanyar d’una manera o altra. Però allò no!

—Però... això és un gran malbaratament de carisma! —cridà un Trunks, incapaç de creure-s'ho.

—Pugeu al ring, sisplau —va dir el Varga confirmant que estaven destinats a lluitar.

—Vinga, desempallegueu-vos d'aquest imbècil de seguida —va dir la Bra de l'univers 18 mirant en Goten.

Aquest darrer semblava que estigués reflexionant, amb les mans als malucs i mirant a terra. En Trunks el va despertar dels seus pensaments i tots dos van córrer dins del seu espai. Els seus homòlegs de l'espai 16 van fer el mateix no gaire lluny d'allà,. Els segons passaven i el públic els esperava. Els Vargues començaren a impacientar-se. El presentador va mirar els espais 16 i 18 alhora.

—Bé... què estan esperant? —digué mentre una llum brillava des de l’interior dels espais dels universos 16 i 18...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語ItalianoEspañol中文DeutschPortuguêsNederlandsPolskiTurc
Português BrasileiroGalegoRomâniaCatalàNorskРусскийMagyarEuskeraCroatianLietuviškaiKorean
SuomeksiSvenskaБългарскиGreekעִבְרִיתEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDansk