DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 10h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 25, Capítol 125.

Capítol 125

Traduït per Bardock


Un dia, un guerrer es va presentar en un planeta situat als confins de l'univers. Aquell món era reputat per les seves delicioses espècies: interessaven a nombrosos comerços espacials i a sobirans intergalàctics. Molts van respectar la via comercial i diplomàtica. Cap violència no havia pertorbat aquells intercanvis pacífics. Amb tot, un imperi havia estat enderrocat des de feia temps i fou reemplaçat per un altre, el dirigent del qual era molt més formidable. Aquest sempre estava acompanyat d'uns subordinats tremebunds d'una raça que tothom creia desapareguda feia molt de temps. Quan aquell guerrer va aterrar en aquell planeta, proclamant que des d'aleshores era propietat del poble dels totpoderosos Guerrers de l'Espai, la població fou terroritzada i pocs van tenir el coratge d'oposar-se a aquell emissari sanguinari. No obstant, el guerrer, lluny d'acceptar una rendició, va embogir i va devastar el món que es suposava que havia de conquerir sense cometre cap destrucció inútil. Gairebé tots els habitants foren aniquilats durant aquell genocidi mentre el Guerrer de l'Espai reia per les butxaques sobre una pila de cadàvers. Fou castigat i torturat de seguida pel seu líder, un Guerrer de l'Espai força més poderós, perquè no havia seguit les seves ordres i per una bona raó: volia fer d'aquell món una joia comercial, un encreuament que reforçaria el seu regne.

Aquell esdeveniment formava part de moltes altres històries que havien provocat que en Kakarot adquirís un odi infinit vers aquell personatge menyspreant, aquell que havia estat el príncep de la seva raça abans d'esclafar el tirà que havia exterminat els seus congèneres, en Freezer, i així esdevenir el nou emperador d'una gran part de l'univers. Sempre havia detestat en Vegeta, la seva actitud condescendent i el menyspreu envers les categories inferiors que tenia a càrrec, envers ell i el seu germà Raditz. Com desitjava esclafar el seu rostre reial contra una roca, arrossegar-lo centenars de metres, trencar els seus ossos i escoltar cadascun dels seus cruixits amb delectació! Moltes vegades havia somiat trepitjar aquell arrogant d'en Vegeta, fer esclatar el seu lacai pelat i desmembrar i massacrar centenars de milers de persones només per satisfer aquell "passatge obscur", l'instint primari que li xiuxiuejava, des del més profund del seu ésser, que ho destruís tot al seu voltant.

I aquell dia es trobava amb un poder que no hauria cregut mai possible mitjançant el qual podria satisfer els seus desitjos, donar curs a tota la seva follia assassina i a aquelles pulsions que el seu superior sempre s'havia fet càrrec de reduir al no-res per culpa del seu poder inigualable. Alliberar el seu poder front un altre Vegeta era el súmmum! Recordava cadascuna de les humiliacions que havia patit al seu univers. Va impregnar tot el seu puny de rancúnia afuant-se sobre la seva nèmesi de l'univers 18 que seguia somrient, cosa que va fer augmentar la ràbia de l'Oozaru després d'accelerar el seu atac.

Davant d'ell, l'antic príncep va refermar la seva posició, plantant les seves cames al sòl amb els braços encreuats. Sentia la còlera d'en Kakarot abalançant-se a sobre d'ell i volia fer-la front. No solament pel desig d'humiliar l'alterego del seu millor amic, sinó per provar-se. Trobava apassionant enfrontar-se amb un Saiyà pur, posseïdor del poder de Superguerrer en la forma més bestial de la seva raça, i estava disposat a encaixar cadascun dels seus atacs per esbrinar fins on arribaven els límits del seu propi segon nivell de força i verificar la seva teoria. Si es donava el cas, aleshores vèncer en Son Goku en el torneig ja no seria una realitat tan llunyana.

Va encaixar de ple el cop superpoderós de l'Oozaru fent-lo recular diversos metres i provocant un gran solc al seu passatge mentre les seves cames tremoloses s'enfonsaven a terra. Era obvi que en Vegeta s'esforçava per retenir el cop a causa del poder del seu adversari. Les seves venes s'havien inflat i mantenia la seva esquena un pèl arquejada. Els raigs del seu voltant van doblar la seva intensitat mentre aferrava el puny gegant amb la seva mà esquerra i estrenyia la dreta a l'alçada de la seva cintura per colpejar amb força els artells del goril·la, empenyent-lo a través d'una ona violenta de xoc que va rebentar el terra de les rodalies. En Kakarot va serrar les dents i va recular lleugerament, permetent que en Vegeta es precipités en direcció al seu rostre.

Amb tot, el mico va desaparèixer sobtadament sota els ulls absorts dels espectadors i de les dues Pan, les quals no podien seguir la seva velocitat. En Vegeta va fer una tombarella aèria per esquivar, hàbilment, el cop del simi que arribava darrere d'ell, col·locant-se de nou sobre el terreny de combat. En Kakarot va tractar de trepitjar-lo diverses vegades, però es va trobar amb unes esquivades formidables d'en Vegeta, el qual, talment com el seu doble en el seu combat contra en Raichi, s'acontentava de moure les cames a un ritme transversal. El germà d'en Raditz va grunyir i va emetre ràpidament una ràfega trencadora mitjançant la seva gola oberta, reduint a pols el terra davant d'ell. Es va alçar una espessa fumarada, revelant a poc a poc la fossa profunda provocada pel seu atac. Però no hi havia cap rastre del seu adversari.

El darrer s'havia desplaçat per sobre d'ell a tanta velocitat que fins i tot el seu fill del futur no havia aconseguit seguir el seu moviment. Es quedava de pasta de moniato amb cada escena que succeïa davant del seus ulls. El seu pare no tenia res a veure amb aquell que havia lluitat contra en Cèl·lula Perfecte. Ja no notava la vanitat i l'orgull que composaven l'essència del Guerrer de l'Espai i percebia una gran determinació en el seu cor i una motivació de lluitar contra qualsevol millor que ell. L'A-16 també se n'havia adonat:

—No és dolent del tot. Les seves intencions són pures i clares; aquest Vegeta és totalment diferent al de l'univers 13. Malgrat la identitat del seu adversari i el ressentiment que li aporta, en Vegeta resta calmat i lluita noblement. És un gran guerrer.

En Bu, escoltant la conversa des de la seva bola, també estava molt sorprès en el seu fur interior. Estava fascinat per l'evolució del Guerrer de l'Espai de llinatge reial, un Vegeta sense rancúnia aparent ni odi profund al seu interior, més aviat era un home paternal i protector, un guerrer fidel i noble que lluitava per causes justes tot motivat per desafiaments i rivalitats. La mentalitat de l'antic príncep era realment matèria d'interès per a ell, ja que posseïa el seu doble dins seu, un Vegeta encara tenyit de ressentiment. Tenia curiositat per descobrir com en Vegeta de l'univers 18 havia esdevingut un adversari de tal magnitud.

En Vegeta va estendre el braç vers el mico gegant amb els dits enganxats els uns amb els altres en una posició d'atac directe. Va començar a dir mentre acumulava energia a la seva mà:

—Big Bang...

Però amb prou feines havia pronunciat aquells mots, el seu enemic es volatilitzà de nou a una velocitat superior. En Vegeta de l'univers 13 es va sorprendre donat que no l'havia vist desplaçar-se. L'Oozaru daurat es retrobà per sobre de l'antic príncep i va cridar-li amb un rictus de menyspreu:

—Em consideres un tros de quòniam, oi que sí, Vegeta?! Doncs deixa'm demostrar-te que vas ben errat!! Desapareix!

Va alçar el dit cap amunt, concentrant la seva energia arreu dels seus músculs i a la punta del seu braç. Una energia malèfica començà a estendre's en tota la superfície i fins i tot els espectadors van tenir esgarrifances en observar aquell goril·la gegant preparant el seu atac. En Freezer de l'univers 8 es va estremir quan va entrar en contacte amb aquella aura nefasta. Notava un autèntic desig de matar en aquella atmosfera, un caràcter com a mínim tan psicòpata com el seu. Una esfera d'energia es va formar a l'extremitat del braç d'en Kakarot, el qual el va abaixar violentament amb una expressió sàdica al rostre. L'atac es dirigia frenèticament sobre en Vegeta, qui va estendre el braç vers l'esfera d'energia i s'exclamà:

—...Attack!

La seva pròpia tècnica sorgí del palmell de la seva mà per col·lidir contra la del seu adversari. Les dues boles d'energia van entrexocar amb un gran poder, desplegant ràfegues de vent que obligaren als participants a aferrar-se o a enfonsar els seus peus al sòl per no ser arrossegats. En Cèl·lula no es va moure, però els seus sis fills van estimbar-se contra la paret del seu espai. Semblava decebut per aquell espectacle ridícul. Fins llavors, els dos adversaris utilitzaven una mica més d'energia que en Gohan en el seu torneig, els Jocs d'en Cèl·lula. En Vegeta estava obstinat a no mostrar el seu veritable potencial i això el confonia. D'una part, volia veure les seves capacitats reals el més aviat possible, però per una altra banda estava impacient per descobrir-les per si mateix. Animava secretament en Vegeta, mentre que els seus cel·luletes, els quals havien estat sorpresos per l'ona de xoc, s'aixecaven sense ni una sola esgarrinxada.

La llum encegadora que emanava d'aquella forta explosió va minvar, revelant un Kakarot lleugerament ferit, amb pèls rostits que emergien de les seves foses nasals i de la seva gola gegant. Quant al seu adversari, jeia al centre d'un cràter esquerdat amb el cos enfonsat a terra. Uns senyals de sang havien fet la seva aparició en algunes parts del seu cos a través de la seva roba estripada per diversos indrets. La seva pell calcinada li provocava dolors sostenibles, però persistents.

—Pare! —cridà en Trunks de l'univers 18, alarmat.

El seu doble de l'univers 16, encara que era afí a en Vegeku, també es sentia angoixat a causa d’aquella l'escena. Al capdavall, el seu pare original, en Vegeta, era una part d'ell mateix i el trobava a faltar. Recordava quan l'havia abraçat abans de deixar-lo fora de combat a fi que pogués escapar i així lluitar contra el Monstre Bu. Quant el va tornar a veure fou en aquella forma eterna que era en Vegeku, però ja s'havia acostumat a ella. A pesar que l'estimava i sovint reconeixia trets del caràcter del seu pare difunt, seguia sent un ésser diferent, un pare de substitució, i veure l'autèntic Vegeta en dificultats i ferit li feia aflorar unes fortes emocions.

Fins i tot tenia llàgrimes als ulls i no s’havia adonat que la Bra l'observava amb la cua de l'ull sense dir ni ase ni bèstia. Ella no podia comprendre realment allò que el seu germà sentia perquè el seu pare era en Vegeku, però va percebre que aquell no era el moment adequat de ser desagradable amb ell. Pel que fa a l'ésser fusionat, esguardava fixament el Superoozaru amb en Gohan i en Cor Petit. Un cert malestar s'emparà d'ells veient aquell monstre daurat, però què era, exactament?

En Vegeta va tractar d'alçar-se, recolzant els seus braços ensangonats i redreçant la seva esquena. Murmurà:

—Pff. Això és una broma en comparació als atacs del Monstre Bu. Espera que em recuperi, ja veuràs...

Una ombra, que tapava tota la llum, recobrí tota la superfície al seu voltant. En aixecar la testa va constatar amb sorpresa i por que en Kakarot, enervat pels danys causats per l'explosió, es llançava a sobre d'ell, cridant:

—Desgraciat! T'enviaré a l'altre barri!

—Merda! —va remugar en Vegeta, escopint una mica de sang.

Va desplegar la seva energia i, després d'aplicar totes les forces a les seves cames, es va tirar enrere i va cavar una àmplia fosa. Sabia que no es podia desplaçar correctament i allò li feia guanyar temps mentre es recuperava del xoc que havia deixat els seus membre entumits. El peu del mico gegant va caure sobre el lloc on es trobava en Vegeta unes dècimes de segon abans. Sense esperar, es va posar a donar puntades deu peu a terra com si estigués xutant una pilota en direcció al Superguerrer de l'Espai. Extremadament reactiu, en Vegeta va rodolar cap a una banda, tornant-se a escapar de ben poc de l'atac del seu adversari. Mentrestant, el darrer s'havia desplaçat a gran velocitat darrere d'ell i, dibuixant un somriure carnisser, va situar la seves mans per sobre el seu cap i colpejà amb totes les seves forces sobre un Vegeta completament impotent i immòbil.

El xoc va ressonar a tot l'estadi, trencant i esquerdant el terra a causa de l'impacte. La Pan de l'univers 18 es va tapar els ulls mentre la mà del seu pare era sobre la seva espatlla. Sentia una certa tensió en en Gohan, però també una certa font de tranquil·litat i de confiança. Llavors va recordar la promesa que li havia fet a en Vegeta de no treure ni un sol ull del combat. Lentament, va alçar la mirada i va fer front a l'escena que tenia lloc davant d'ella. Al terreny de combat, en Kakarot, amb les mans plantades al sòl, reia de plaer perquè no sentia cap poder que emanés de l'indret on havia colpejat. Emetent un riure sardònic, va cridar:

—Un Vegeta menys! L'altre l'acompanyarà aviat... ha, ha, ha!

Amb la cua de l'ull va observar el seu interès principal, el seu líder, el qual el mirava amb el visatge crispat. Es gaubava interiorment de veure aquell miserable tremolar davant del seu nou poder, però la seva joia fou de curta durada quan va veure el Vegeta del seu univers esbossar un petit somriure de satisfacció. Aleshores va notar un moviment darrere d'ell i, tot d'una, es va sentir propulsat enrere. Es va girar preocupat i va veure en Vegeta mirant-lo amb una esgarrinxada al front. El darrer, agarrant-li la cua, va etzibar-li amb ironia:

—No et considero un tros de quòniam, no... L'ets per excel·lència!!

Amb una força sobrehumana, va aixecar l'enorme massa de pèls i de músculs i l'esclafà amb violència contra el sòl. Es van sentir uns cruixits a l'esquena de l'animal, qui va deixar anar un crit de dolor. No va tenir temps de reprendre els seus sentits que el Príncep dels Guerrers de l'Espai va estirar de nou la seva cua i va esclafar el seu oponent cap a l’altra banda, fent tremolar i esquerdant el sòl. En Vegeta va seguir jugant amb l'enorme Oozaru balancejant-lo i enfonsant el seu cos enorme a la superfície de combat, la qual cada cop s'esquerdava més i més. Es divertia fent-lo girar al seu voltant i augmentant progressivament la seva velocitat. En Kakarot va tenir dificultats per no vomitar mentre perdia l'orientació i es confonia. Tot d'un plegat, en Vegeta va saltar, aferrant sòlidament l'apèndix gegant entre els seus braços i el va llançar feroçment contra l'escut provocant que ressonés un gong mentre l'armadura d'en Kakarot es trencà parcialment. El Saiyà bestial va escopir un gran doll de saliva i sang com a conseqüència del xoc. Es va desplomar bruscament contra el terra amb el cos inert. En Vegeta, surant a alguns metres per sobre d'ell, va tornar a agafar la seva cua i va llançar amb un to sarcàstic:

—Potser ets gros, però no ets gaire resistent.

Va estirar la cua amb un cop sec i va arrancar-la, provocant que l'enorme mico cridés de dolor. A continuació, fou sacsejat d'espasmes incontrolables, perdent de mica en mica la seva immensa talla mentre gemegava. Ben aviat, la bèstia deixà lloc a un home d'estatura normal amb l'armadura mig trencada i un filet de baba al seu mentó. El viatge amb cavallets que li havia proporcionat el seu adversari havia sembrat el caos en el seu punt de referència i en la seva ment, i no aconseguia reprendre el control del seu cos ni del seu pensament. Amb tot, una veu el va fer sortir del seu desordre mental:

—I ara, ho ets encara menys. Però he de reconèixer que m'has ben divertit.

Mossegant-se el llavi, va aconseguir restablir-se de l'efecte de la ràbia i del dolor, reincorporant-se sobre les seves cames tremoloses. Va estrènyer els punys diverses vegades, content de constatar que encara era capaç de bellugar-se una mica. Va fitar en Vegeta, el qual l'esguardava amb un aire orgullós, i fou pres d'una còlera violenta. No estava disposat a abandonar mentre la seva nèmesi, l'ésser que odiava, aquell pretensiós insuportable, el menyspreava després d'haver-li infligit una severa correcció. Lluitaria i deixaria anar tota la seva aversió i la seva follia sobre el personatge que tant detestava. Va avançar unes passes grinyolant les dents, després s'aturà amb els ulls estupefactes, talment com tots els espectadors. En Vegeta ja no estava rodejat de raigs, només per una aura daurada amb prou feines més brillant que la d'en Kakarot. L'antic príncep havia reduït la seva força al primer nivell, el mateix poder que ell. En Vegeta, aixecant la mà davant d'ell, va plegar els dits per tal de convidar el seu adversari a apropar-s'hi.

—Tercera ronda —va proclamar—. Vine cap aquí, et mostraré com ets de patètic.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu