DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 10h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 23, Capítol 113.

Capítol 113

Traduït per Bardock


En Vegeta de l'univers 13 havia oblidat quelcom... Una energia malèfica i superpoderosa li recordà la seva existència. Una energia que, per certs aspectes, li recordava un Superguerrer de l'Espai. Però també contenia força altres firmes diferents...

Una petita bola blava es va abalançar a sobre d'ell i el va colpejar. En Vegeta va evitar amb prou feines la trompada.

Quina velocitat! En Vegeta va etzibar una gran puntada de peu i el seu adversari es va col·locar al sòl de seguida i va engegar amb una veu aguda:

—Hee, hee, hee! Fallada!

En Cèl·lula Junior era un nap-buf ridícul amb mirada trapella. Quan en Vegeta veié que era humiliat per en Gast, no va para gaire atenció a aquella bestiola. No havia avaluat pròpiament la seva força durant el seu combat en un estadi on es traginaven tantes aures superpoderoses de guerrers.

En aquell moment, la bestiola tenia l'aura daurada d'un Superguerrer, tanmateix com els raigs propis del segon nivell. Tenia energia Saiyana, amb un regust d'en Kakarot i d'ell mateix. Un indici de Namekià i de Dimoni del Fred. Tot alhora. Tot dotat d'una potència apostrofant.

Un gran so es va sentir amb força a l'estadi. El xoc de dos poders que acabaven de col·lidir i que feia esquerdar el terra i la pedra. Un combat intens entre dos Superguerrers de segon nivell acabava de començar. Durant uns minuts, els punys entrexocaven i cada cop etzibat alliberava una ona que estripava l'estadi i aconseguia fer titubejar les persones presents. L'Ub va recordar aquella sensació que l'envaïa quan assistia als combats del seu mestre i d'en Vegeta a la Sala de l'Esperit del Temps. El poder que desplegaven els dos combatents era tal que havia d'aferrar-se per tal de no ser enviat enrere. En Babidi es refugiava rere el Monstre Bu cridant de por, afermant-se a la seva capa mentre el seu esclau es sorprenia de veure el seu cos tot envoltat d'ones. Els androides de l'univers 14 havien estès els seus braços endavant a fi de resistir les ones de xoc provocades per l'enfrontament violent, igual que en Trunks i l'A-16 de l'univers 12. El fill d'en Vegeta estava aclaparat per l'enorme energia que desplegava el seu pare alternatiu de l'univers 13 i es va adonar fins a quin punt en Vegeta de l'univers 18 s'havia contingut contra ell. No hi havia cap mena de dubte que, de tots els lluitadors reunits allà, l'antic príncep de l'espai 18 era el que dissimulava més les seves basses i les seves reserves. S'havia conformat amb un Superguerrer de segon nivell ras sense mostrar la seva autèntica força, mentre que en Goku havia mostrat diverses vegades el tercer nivell de força sense temor de revelar la seva energia increïble. Estava ansiós per veure el seu pare en acció en vista de què era capaç el Saiyà de l'espai 13.

Al ring, en Vegeta estava en desavantatge i no havia aconseguit assestar ni un sol cop directe a en Cèl·lula Junior qui, en contrapartida, havia bombardejat amb diversos atacs devastadors a un Guerrer de l'Espai incapaç de replicar. En Vegeta, enrabiat, va enlairar-se situant-se per sobre del seu contrincant i amb el braç estès va exclamar:

—Entoma això, microbi! Big Bang Attack!

Una descàrrega d'energia superpoderosa va sorgir de la mà d'en Vegeta en direcció al lluitador minúscul, qui esclafà a riure. Ajuntant les seves mans, va desviar amb força la ràfega d'energia gegantesca, la qual va ser expedida cap a la galeria de l'espai 17. En Cèl·lula, alçant el braç amb una certa frustració, va aturar l'atac i, a poc a poc, va reduir-lo al no-res sota la mirada irritada d'en Vegeku i de la Bra de l'univers 16, els quals desitjaven haver-se encarregat personalment d'aturar l'atac. En Cèl·lula es va sorprendre davant la reproducció exacta del poder del seu descendent. Decididament, aquell vell tenia recursos. En Gohan, al seu costat, va dir als seus companys:

—Amb aquest malbaratament d'energia, dubto que encara pugui aguantar més estona.

El Cèl·lula miniatura es va teletransportar rere en Vegeta, qui no va tenir temps de percebre'l i li clavà, amb les mans juntes, un cop poderós que el va fer estavellar contra el ring, tot esquitxant-hi sang. En Vegeta va tractar d'aixecar-se aplicant totes les seves forces als braços per refer-se, però cada vegada perdia més sang a causa de la seva gran ferida oberta i la seva visió es torbava més i més. Digué amb dificultats:

—Jo, en Vegeta, l'emperador de tot l'univers, humiliat per aquest esquitx!... Encara no he explotat tot el potencial dels Saiyans... N'hi ha de millors...!

Al seu cap van desfilar imatges de diferents Guerrers de l'Espai que havien mostrat un poder més enllà del seu. Va reviure en Vegeku amb els cabells llargs, diversos raigs i el seu poder incommensurable, així com aquell pocapena d'en Kakarot de l'univers 18, aquell guerrer de categoria inferior que també tenia un nivell superior a ell, l'emperador del seu univers! La ràbia creixia cada cop més dins seu mentre en Cèl·lula Junior havia aterrat al lluny davant d'ell tot caminant amb un rictus sàdic als llavis. En Vegeta pensà en els marrecs aparentment febles, els quals, fusionats, posseïen una energia que el sobrepassava de lluny i després en el pare de la mossa que els havia visitat prometent un poder molt per sobre dels límits dels Saiyans! En Cèl·lula Junior s'aproximava cada cop més fent aparèixer una ràfega d'energia al palmell de la seva mà tot somrient de plaer.

En Vegeta estava a punt de patir un col·lapse en veure's, juntament amb els seus camarades, davant del vell Kaitoxin que els havia enviat a pastar fang al·legant que no eren dignes del seu poder. Ell, en Vegeta, indigne d'accedir al poder que faria d'ell una entitat indiscutible entre els seus i tots els éssers existents! Un clic es va efectuar dins seu i es va posar a duplicar la seva energia xisclant foll de ràbia:

—I un be negre!!

La còlera l'envaí fins a la més petita fibra del seu cos i va fer sortir una energia que no havia experimentat mai sota la mirada absorta dels seus companys. En Son Goku va somriure en veure que l'alterego del seu rival es transformava i assolia el mateix nivell que ell una vegada mentre els cabells d'en Vegeta creixien. Els raigs sonors van envoltar el Guerrer de l'Espai, empenyent el seu adversari que començà a tremolar, lleugerament ferit per la simple aura d'en Vegeta, qui mantenia estesos els braços per acabar la transformació sense celles i cabells d'una llargada que va fer enveja a en Raditz i a en Nappa! Es va assenyalar amb un dit i va exclamar sota els ulls catatònics dels participants i espectadors:

—Ja sóc aquí... L'Hipervegeta!!

Una energia intensa emanava del Guerrer de l'Espai ensangonat, però la seva nova transformació semblava haver atenuat una mica el seu dolor, ja que havia aconseguir posar-se dempeus sense tremolar. A l'espai dels Saiyans, un dels tres col·legues de l'emperador serrava els punys, tot pres dels cels.

—Merda! Volia arribar-hi abans que ell! —va deixar anar en Kakarot.

—Com si en fossis capaç... —va replicar en Raditz, qui sempre havia cregut que només en Vegeta era l'elit del seu grup i que, tot i que s'havien entrenat durant anys, no atraparien mai el seu líder perquè aquest tenia un potencial que el permetia ser el més fort.

—Muts i a la gàbia, Raditz —va respondre el seu germà—. Si el meu jo de l'univers 18 pot, per què no hauria de ser capaç jo també, eh?

—Segons he entès, l'altre Kakarot no és un psicòpata completament pertorbat —es burlà en Nappa—. Sempre s'està entrenant per tenir la força necessària per defensar els seus i protegir la seva petita Terra contra paios com en Freezer o aquell llangardaix d'allà, al seu costat. Tu, a part d'esclafar nyicris i endrapar com un boig, no fas res més. És un miracle que, sent tan ruc com ets, hagis pogut seguir en Vegeta en el camí de Superguerrer.

En Kakarot volia pegar-lo, però el poder d'en Vegeta continuava augmentant i va atraure la seva atenció. Aparentment, aquell tercer estat albergava més sorpreses que no es pensaven. Per la seva banda, en Vegeta de l'univers 18, observava el seu homòleg amb un aire indesxifrable i va acabar dient amb un to reprovatori:

—Hipervegeta, eh? Què t'empatolles, cregut! Quan algú accedeix a un poder per sobre dels seus límits no s'ha de confiar i ha de romandre sempre concentrat i no subestimar el seu adversari amb una arrogància fútil.

En Cor Petit se'l mirà fent un ulls com taronges. Com gosava dir una cosa així ell, que havia permès a en Cèl·lula assolir la perfecció del cos després d'estovar-lo amb la seva forma de "Supervegeta", pecant de pura vanitat per després ser humiliat per aquell mateix adversari que havia deixat evolucionar? Tal com era habitual, el va deixar estar perquè volia evitar una baralla verbal amb l'expríncep, tot i que no havia esborrat gens ni mica el seu rancor.

Quant a l'altre Cor Petit, qui retenia en la seva memòria aquells esdeveniments, també preferia no dir res perquè en Vegeku no tindria en compte els seus comentaris. Estava impressionat per l'augment d'en Vegeta de l'univers 13, el qual, front a una gran adversitat, havia sobrepassat els seus límits i assolit una força superior. No obstant això, a part d'en Gohan i ell, els seus companys no tenien la mateixa opinió. La Videl no entenia realment el progrés d'en Vegeta i la Bra rebufava d'exageració i avorriment, ja que allò no l'impressionava gaire. En Vegeku se'n duia la palma en badallar de forma ben explícita per mostrar fins a quin punt ningú no li arribava ni a la sola de la sabata, fossin quins fossin els progressos adquirits pels participants. Això demostrava la confiança que tenia en les seves pròpies capacitats.

—Au, va, que cap dels dos no s'espavilarà a acabar? —preguntà—. Encara queda un combat i tinc ganes de fer un mos, necessito endrapar alguna cosa.

—Menja Mongetes Màgiques —l'aconsellà en Trunks—. A aquest ritme s'acabarà ben aviat. En Vegeta es desplomarà a causa de la seva hemorràgia o potser tindrà temps de despatxar els seus adversaris, però de seguida sabrem qui guanyarà.

Just havia acabat la seva frase que un xoc es sentí per sobre d’ells. L’emperador ferit s’havia llençat sense perdre temps sobre el petit monstre que tremolava, ja que la seva ferida començava a passar-li factura. En Cèl·lula Junior va fer sorgir la seva aura i es propulsà enrere per evitar el cop d’un Vegeta que es desplaçà a una velocitat sobrehumana rere el monstre que l’havia perdut de vista i li assestà un cop amb el tallant de la mà esquerra. El seu adversari va sentir com l’aire del moviment l’atacava i va provar d’aturar l’escomesa tot alçant el seu braç, però va ser en va. Es va posar a voletejar pels aires i es va desplomar brutalment contra el sòl, esclafat per la gravetat. El Junior va gemegar de dolor i de sorpresa, però es va recuperar tot regenerant el seu braç. De seguida, des de la mà acabada de recrear, va disparar una bola d’energia sobre en Vegeta, el qual la va parar amb un revers i va encadenar un altre revers contra el monstre tetanitzat, la testa del qual s’envolà a l’espai en un obrir i tancar d’ulls. El fantasma va desaparèixer i quan amb prou feines s’havia dissipat, el Guerrer de l’Espai es trobava davant de l’escut d’en Raichi, qui estava paralitzat sota l’efecte de la por. En Vegeta va cridar:

—S'ha acabat el bròquil!

El seu puny destructor colpejà de ple la barrera translúcida emetent un "Gong" que va fer vibrar les oïdes dels Namekians, tot obligant-los a cobrir-se-les momentàniament. Un so de fissura seguit d'altres. La barrera començà a desintegrar-se davant d'un Raichi revestit d'una pal·lidesa cadavèrica. L'escut va petar violentament, projectant el Tsuful enrere, fora de la seva bola. Estranyament, la gravetat no semblava afectar realment aquell vell que va aconseguir redreçar-se una mica amb els seus braços i unes gotes de suor que lliscaven pel seu front. En Vegeta, dibuixant un rictus de satisfacció, va etzibar amb un to fatxenda:

—Ja has begut oli, Tsuful de pa sucat amb oli! Me n'has fet veure de tots colors, però ara ja és hora de posar-te al teu lloc i enviar-te a criar malves amb els llefiscosos de la teva espècie, vell xaruc!

El Guerrer de l'Espai va alçar el seu braç, amplificant tota l'energia que li restava dins el seu puny. La seva vista defallia de mica en mica, però no li importava, ja que només havia d'avançar unes passes més i assestar el cop de gràcia a aquell ancià incapaç de defensar-se. Va fer un pas tot somrient amb l'idea d'una victòria propera, disposat a projectar el darrer cop...

Tot d'un plegat, contra pronòstic, la seva transformació es va aturar en sec. Els seus cabells es van escurçar i van esdevenir foscos, i l'aura daurada que rodejava el Saiyà es va esvair juntament amb els raigs que emanaven del seu poder. La gravetat del ring era més difícil de contrarestar. En Vegeta restà glaçat durant uns segons sense comprendre què acabava de succeir, expressió que es podia llegir en els visatges dels seus camarades de l'univers 13. Quant a l'univers 18, en Son Goku va explicar:

—Aquest Vegeta s'ha deixat enganyar pel tercer nivell, el qual devora tota la teva energia en un tres i no res! En canvi, els altres estats et revitalitzen... Quan et transformes en Superguerrer, et tornes més poderós i guanyes força, però el tercer nivell consumeix les teves reserves i la teva vida fins arribar a l'esgotament... A més, per culpa de les seves ferides, encara li ha durat menys estona, fins i tot menys que una fusió!

El Guerrer de l'Espai es desplomà amb un genoll a terra amb la respiració mig tallada, mentre que el seu adversari treia forces de flaquesa per arrossegar-se fins a la seva esfera que romania en suspensió per sobre el sòl. Veient el Tsuful en moviment, en Vegeta, panteixant, intentà redreçar-se, però fou en va. Era un miracle que pogués mantenir-se ferm en aquella gravetat, pensà. Durant una vintena de segons, els dos lluitadors van provar de recuperar l'equilibri sota les mirades fixes dels espectadors, els quals es van posar a bramar a ple pulmó el nom del seu favorit.

—Vinga, paio dels cabells daurats, tu pots!

—No et deixis derrotar així com així, vell! Mostra'ns altres guerrers!

—Lluiteu!

—Ostres —va dir en Gohan de l'univers 18—, sembla el Torneig d'Arts Marcials, o un combat de boxa. Val a dir que aquest combat és apassionant fins al final.

El primer a assolir el seu objectiu fou el Tsuful, el qual va aconseguir col·locar el palmell de la seva mà sobre el seu globus amb una ganyota de dolor, fent aparèixer davant d'en Vegeta un Saiyà que li era més que familiar... I és que era ell mateix. L'emperador va serrar les dents en veure's exhibint orgullosament una armadura reial Saiyana sota les ordres d'aquell cagaferro, qui lluïa una gran rialla de victòria.

—Rematem-lo amb l'elegància de l'autèntic Vegeta... —digué el nou fantasma.

—S'ha acabat, Saiyà putrefacte! —va llançar en Raichi amb un to condescendent—. Desapareix i uneix-te a les files dels meus soldats, com el gos que has estat i sempre seràs!

—Merda... —va deixar anar en Vegeta, amb els ulls vidriosos i la pell pàl·lida.

—Adéu, pobret! —va riallar el seu fantasma convertint-se en Superguerrer—. Queixa't de la teva feblesa depriment. Tal com diem... Els figaflors no mereixen viure!

Amb aquestes paraules, el fantasma polvoritzà el seu homòleg imperial amb una increïble ràfega d'energia que va reduir a cendra tot el que va trobar pel camí. En Vegeta de l'univers 13 havia desaparegut, vençut pel seu ego i el seu propi poder. En Raichi, assaborint la ironia de la situació, no es va poder estar de mofar-se'n:

—Bon vent. Hee, hee, hee...

A l'espai 13, en Raditz i en Nappa estaven perplexes, ja que no havien entès completament allò que acabaven de presenciar. Davant d'ells, en Kakarot, parcialment nuu, va engegar a riure bojament:

—Ha, ha. Sou uns figaflors! Sóc l'únic que segueix en la competició! Qui és el millor Guerrer de l'Espai? Eh, eh? Ara acatareu les meves ordres. Hm. Nappa... vés a buscar-me un sandvitx, estic afamat!

—Que... que et bombin, desgraciat —va grunyir en Nappa, consternat.

El Guerrer de l'Espai sense cua es va transformar en Superguerrer amb els ulls exorbitants i una expressió clarament de follia visible, fet que va engegar en orris la poca dignitat i de valor que li quedava a l'antic mentor d'en Vegeta qui, a contracor, va executar la seva ordre davant dels ulls incrèduls d'en Raditz. Així, amb el seu líder mort, havien de sotmetre's a les ordres d'aquell imbècil psicòpata. Esperava, en secret, que les resurreccions es produïssin aviat perquè es formaria un caos si el seu germà prenia el relleu. Mentre en Nappa passava per davant de l'espai 16, en Son Gohan li digué:

—No pateixis, serà ressuscitat aviat.

—Tanca la boca! —va xisclar el gegant—. Ja t'has rigut prou de nosaltres amb el teu acord de pacotilla!

—Quin acord?

En Nappa va prosseguir el seu camí tot ignorant-lo. No s'havia adonat que fou el Gohan de l'univers 18 qui els havia visitat per tal de proposar-los obtenir el poder del Venerable Kaitoxin.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu