Part 38, Capítol 187.

PART 38: EN GOKU CONTRA EN VEGETA

Capítol 187

Traduït per Skywalker

Un nou dia artificial va clarejar sobre l'Estadi Varga de l'Univers 0.

L'últim dia torneig interuniversal.

Avui tindrien lloc els tres últims combats, i el campió del Multivers seria coronat quan s'acabés.

Només quedaven quatre competidors: en XXI de l'Univers 5, en Gast Carcolh de l'Univers 7, i en Son Goku i en Vegeta de l'Univers 18. Entre aquests quatre, el lluitador definitiu rebria la seva glòria suprema i se li concedirien tres desitjos d'en Porunga, el drac namekià de l'Univers 1. Davant d'aquesta perspectiva, tots els presents van sentir una gran emoció. Excepte circumstàncies imprevistes, s'arribaria a la final, i, per a gran esperança dels organitzadors i espectadors, els tres combats es lliurarien de manera justa, sense pèrdues ni massacres unilaterals.

Després que tots els universos s'haguessin pres el temps de despertar-se i esmorzar, tothom va anar omplint gradualment les grades i les zones designades.

—Bon dia a tothom! —va dir la Sei alegrement al micròfon des de la Torre Varga.— Estem encantats de donar-vos la benvinguda a aquest últim dia del nostre gran esdeveniment! Esperem que hagueu gaudit dels combats interuniversals fins ara. Començarem la primera semifinal! Ja és hora d'en... Goku contra en Vegeta!!!

—Hauries de dir en Son Goku de l'Univers 18 contra en Vegeta del mateix univers —li va corregir la seva companya, alhora que altres companys feies gestos d'haver-se trastocat.— Per què estàs tan alterada?

—No ho sé, estic amb l'ai al cor!

L'estadi tremolava amb els aplaudiments del públic. Finalment!

A la zona de l'Univers 18, en Goku i en Vegeta es miraven amb somriures satisfets a la cara. Només esperaven el senyal de sortida.

A la zona de l'Univers 7, en Gast Carcolh es va quedar dret i estoic.

A la zona de l'Univers 5, en XXI no es veia enlloc, com de costum.

—Demanarem a en Son Goku de l'Univers 18 que entri primer al ring —va continuar la Sei.

Sorprès, en Goku va fer un somriure avergonyit i va saltar al ring, animat per en Goten i la Pan, saludant al públic, que va començar a aplaudir-lo.

—El nostre primer competidor, en Son Goku, ha derrotat la majoria dels seus oponents amb gran facilitat. I, massa sovint, amb un sol cop de puny.

En Freezer de l'Univers 8 i l'A-17 de l'Univers 14 van gemegar amb menyspreu davant d'aquest dolorós recordatori.

—A continuació, cridem en Vegeta, del mateix univers.

Era el torn de l'expríncep de saltar a l'aire, amb els braços creuats, entre els aplaudiments dels seus fills i del públic.

—En Vegeta ha lliurat grans batalles durant aquest torneig. Ha derrotat oponents cada cop més forts, un rere l'altre, i esperem una lluita magnífica contra el que hem sapigut que és el seu rival més gran!

En veure aquest anunci, els espectadors van rugir d'emoció. Una lluita entre rivals sempre era prometedora.

Mentrestant, en Cèl·lula de l'Univers 17 i en Kakarot de l'Univers 13 van tancar els punys amb molèstia. En Trunks de l'Univers 12, en canvi, lluïa un ample somriure.

Els Heloites de l'Univers 19 van aplaudir a l'uníson. L'Eleim observava atentament els Guerrers de l'Espai. Independentment del guanyador, sabia que gaudirien d'una magnífica batalla entre dos guerrers molt poderosos, i que tots dos lluitarien per ells a la final.

Mentre els aplaudiments ressonaven a banda i banda, en Vegeta mantenia els ulls fixos en en Goku.

—T'adones que gairebé no arribem plegats aquí per culpa teva, oi? —va dir l'expríncep.— Vas estar a tocar de perdre contra l'Ub. Com és possible?

—Mira qui parla, jugant amb foc contra en Cèl·lula —va respondre en Goku, rient.— No em va deixar temps de respirar. Necessito una intensa concentració per tal d'alliberar el meu nou poder.

—Que potser et penses que et deixaré temps?

—I és clar, perquè... Tu també en necessites tant com jo, oi que sí?

—Hmm —va riure en Vegeta.

De fet, tots dos estaven en la mateixa longitud d'ona. En Vegeta ni tan sols es va frustrar en confirmar que havien arribat al mateix nivell. Finalment estaven en igualtat de condicions, més enllà d'aquell Superguerrer de nivell 3 que consumia tanta energia. Ho anaven a demostrar molt aviat.

—En Son Goku i en Vegeta, finalment —va dir en Cor Petit de l'Univers 18.— Després de tots aquests anys...

—Ha passat molt de temps des del seu últim entrenament plegats —va dir en Son Gohan amb un somriure.— Estic impacient per veure fins on han arribat.

—L'última vegada que ho vaig presenciar, vaig plorar durant dos dies. —va pensar la Pan.

—No et preocupis, tot anirà bé —va dir en Son Goten, dret al seu costat.— Els animarem tant com puguem.

—Estic d'acord, però el meu pare guanyarà —va respondre en Trunks amb una mirada lleugerament provocadora.

—Si tu ho dius —va respondre el seu amic amb sarcasme.— El meu serà el que guanyarà.

—El teu només ha guanyat combats fàcils —va interrompre la Bra.— El nostre pare és molt més fort!

—Què vols dir amb fàcil? L'Ub era molt fort; gairebé guanya!

—Això no vol dir res. El pare s'ha enfrontat a en Cèl·lula, que era molt i molt fort, i l'ha derrotat!

—Ja ho veuràs! —va exclamar la Pan.— Som-hi, avi! Tu també, oncle Vegeta!

En veure les seves famílies encendre's animant als combatents, la Videl i en Son Gohan, juntament amb en Cor Petit, van somriure radiants. Van entendre perfectament la seva emoció per aquest esdeveniment tan important a la vida.

A l'Univers 16, aquest sentiment era menys pronunciat, més aviat semblant a la curiositat.

—Qui creus que guanyarà? —va preguntar en Cor Petit a en Vegeku.

—No ho sabria dir —va respondre el Guerrer de l'Espai amb cansament.— Quan es van fusionar per crear-me, en Goku era molt superior a en Vegeta. Vint anys després, hem vist que han dominat el tercer nivell de Superguerrer, tot i que el drenatge d'energia continua sent problemàtic. Probablement estan igualats, però em penso que en Goku guanyarà. Té un lleuger avantatge.

—Creus que podrien haver anat més enllà? —va preguntar en Son Gohan.— Després de tot aquest temps, potser han descobert una nova transformació.

—Si no he pogut jo, no crec que ells hagin tingut èxit —va respondre en Vegeku, arrufant les celles.— Tinc els seus records, les seves habilitats i combino els seus respectius talents. No poden haver evolucionat millor que jo.

En Son Gohan preferia no respondre. El seu pare sempre s'havia pres a la lleugera el record de les seves vides passades, però el tema continuava sent una font de tensió, fins i tot si ho amagava. I sentia que en Vegeku s'irritava cada cop més. Els esdeveniments recents relacionats amb la Son Bra i en Babidi havien creat un abisme entre el seu univers i el divuitè.

—A qui donem suport? —va preguntar la Pan.

—Ja no són realment els nostres pares, però suposo que donarem suport als nostres respectius antics pares, no? —va dir en Trunks a en Son Goten.

—Podem fer-ho així —va respondre en Goten.

La Son Bra va romandre en silenci. Es preguntava quin tipus de lluita estava a punt de presenciar, però no esperava res excepcional dels dos Guerrers de l'Espai. Fos el que fos el els esperava, pensava el mateix que en Vegeku. No podrien haver evolucionat millor que ells. Fusió i filla de la fusió, utilitzaven tècniques molt més subtils, com havien demostrat durant la seva lluita contra en Cold. Fonamentalment, en Gotrunks, en Vegeku i ella mateixa eren éssers amb habilitats superiors als Guerrers de l'Espai normals, igual que un Guerrer de l'Espai normal tenia un avantatge sobre un terrícola. Injust potser, però cert. Veient el Superguerrer 3 d'en Goku lluitant contra el seu estudiant utilitzant un enorme Atac d'en Kaito, havia apreciat la seva inventiva i la qualitat de les seves tècniques, però el poder i la velocitat mostrats no eren res extravagant per a ella i el seu pare. La Son Bra no esperava gaire d'aquest combat.

—Declarem oberta la primera semifinal! —va anunciar la Sei.— Que comenci el combat!

—D'acord —va dir en Goku, picant de mans.— Ens ho prenem amb calma o ho donem tot?

—Si ho donem tot des del principi, no sé si la gent gaudirà de l'espectacle, però tant me fa —va respondre Vegeta.— Ara, és només una cosa entre tu i jo, i ningú més.

—No perdem temps, doncs —va dir en Goku, somrient.

De mutu acord, els dos Guerrers de l'Espai es van relaxar i van tancar els ulls. Mentre els espectadors esperaven una explosió de punys, els dos lluitadors van romandre immòbils.

Van passar deu, després vint, després trenta segons sense que passés res.

—No em diguis que un d'ells es rendirà de nou, com la noia d'ahir? —va lamentar en Bruce, l'espectador.

—No ho crec —va respondre la Zarya, la seva veïna.

—Han minimitzat les seves energies i ja no les noto —va observar en Cor Petit de l'Univers 18.— Fins i tot respiren amb més calma.

Els dos Son Gohans van quedar commocionats. Ràpidament van entendre què estava passant. El que emanava d'ells, d'en Goku i d'en Vegeta, ells també havien passat per això.

Per la seva banda, en Vegeku va aixecar les celles. Què estaven fent aquests dos bojos?

Mentre es concentraven intensament, els Guerrers de l'Espai rivals van recordar els seus respectius viatges i es van preparar per a la batalla més gran de les seves vides.

No volien una lluita inútil i de baix nivell. També es van negar a utilitzar una transformació que els debilités i escurcés el seu enfrontament.

La reflexió dels dos combatents era la mateixa: "El problema del tercer nivell... De fet, el problema de totes les transformacions en Superguerrer és que generen una energia tan poderosa que es desborda pertot arreu. Flueix per cadascun dels porus tot creant una aura destructiva. Electrifica el cos, escalfa les cèl·lules, fa bullir el cabell, infla els músculs i ennuvola la ment. Llum, vent, electricitat i transformacions físiques només són efectes secundaris que, fins i tot, escurcen la nostra esperança de vida. El Venerable Kaitoxin va suprimir tot això a en Son Gohan. Nosaltres, que treballem el nostre cos diàriament no tindria ni cap ni peus si no aconseguíssim dominar el nostre embolcall físic, i fóssim esclaus dels seus defectes."

Eren aquestes restriccions les que el Vell Kaitoxin havia eliminat a en Gohan. Ara podia utilitzar tot el seu poder sense transformar-se. Més fort que un Superguerrer de nivell 3, no necessitava gastar energia ni sotmetre el seu cos a una demostració de poder. Estava preparat per a qualsevol cosa.

Recordant el que en Vegeta havia dit feia molt de temps a la Sala de l'Esperit del Temps, en Gohan de l'Univers 18 estava segur que ho havia entès correctament. En Gohan de l'Univers 16, però, encara dubtava sobre el que estava passant.

Ell els havia mostrat el camí, i s'havien dedicat a seguir-lo durant vint anys.

Havent treballat en els seus cossos cada dia durant dècades, s'haurien sentit ridículs si no haguessin aconseguit dominar les seves formes físiques i haguessin continuat sent esclaus dels seus defectes.

Després d'un minut de silenci, en Goku i en Vegeta van obrir els ulls simultàniament.

—Som-hi! —van exclamar.

—No ha canviat res... —es va preguntar la Videl de l'Univers 18.

—Tot ha canviat! —va replicar el seu marit, tremolant en veure-ho.

Tots els ulls estaven fixats al ring, en els dos lluitadors. Ningú volia perdre's ni un sol moment de la batalla.

I, tanmateix... En un obrir i tancar d'ulls, l'anell immaculat es va transformar en un abisme enorme amb un estrèpit eixordador. L'estadi va començar a tremolar. Boles d'energia van volar per l'aire en totes direccions, acompanyades de fragments de terra trencada. I, al centre, en Son Goku, amb la roba esquinçada i la cara coberta de sang, el cos ple de blaus.

Al mig del cràter, en un estat similar, jeia en Vegeta.

—Ha tornat a vèncer el seu adversari d'un sol cop? —va balbucejar la Sei, disgustada.

—No, han passat un munt de coses! —va respondre un Namekià.

—Què has vist?

—No he vist res.

Va esclatar una gran commoció a les grades i a les zones d'espectadors.

—Espera, què? Ja?

—No hem vist res!

—Torneu-nos els diners!

— Ep, no he pogut veure res! —va dir la Pan de l'Univers 16.— Em podries explicar què ha passat?

Es va girar cap a en Vegeku, però ell tancava els punys, amb una vena de fúria visible a les temples.

—Des... Desgraciats... —va dir, tens.

—Com... Com ha estat possible això?!

—Mare meva! —va exclamar la Son Bra.— Ens podrien haver avisat! M'he perdut la meitat mentre em concentrava.

—La meitat de què? —va preguntar la Videl, confosa.

—Ha estat un seguit de cops i després una successió de contraatacs... increïble.

Mentrestant, l'altre Gohan de l'Univers 18 deia el mateix als seus amics.

—Han fet tot això en tan poc temps? —es preguntava la Pan.

—Sí, i més —va respondre el seu pare.— Us ho podria explicar, però trigaria dos quarts a descriure-ho.

—Hm... Jo també vull que ho expliquis... —va admetre en Cor Petit a contracor.

Pel que semblava, només la Son Bra, en Vegeku i els dos Son Gohan havien aconseguit seguir l'escena que s'acabava de desenvolupar en només mig segon. Per descomptat, en Gast Carcolh també havia presenciat tota la lluita, aconseguint mantenir el ritme de la velocitat poc realista dels dos Guerrers de l'Espai.

Però també estava sorprès. Tot i que considerava l'Univers 16 una anomalia en termes de poder, mai no hauria sospitat que els guerrers ordinaris poguessin arribar a aquest nivell pel seu compte. Fins i tot encara que els dos híbrids dels Universos 16 i 18 haguessin assolit el seu màxim potencial gràcies a la màgia divina d'un Kaitoxin. Ell mateix era el resultat d'anys d'entrenament intens, però posseïa el potencial i els recursos de tota l'espècie namekiana en un sol ésser. Acabava de presenciar una veritable gesta.

—Heu vist alguna cosa? —va preguntar en Nappa de l'Univers 13 als seus companys.

—Res en absolut —va dir en Kakarot arronsant les espatlles.— Però potser el nostre emperador superpoderós ens ho pot explicar, oi, Vegeta?

Va ignorar el sarcasme del seu subordinat, atordit pel que acabava de passar. Només havia vist uns instants de la batalla ultraràpida entre el seu doble i en Kakarot. I el que havia vist l'havia deixat bocabadat.

Quin... quin poder, quina velocitat! Què acabava de fer aquell malparit de doble seu d'un altre univers?

L'emperador Vegeta estava experimentant una humiliació personal en aquell moment. Quan havia provocat aquest altre Vegeta al planeta distant on en Babidi els havia enviat, no estava segur si el seu homòleg havia aconseguit el tercer nivell, mentre que ell mateix ho acabava de fer. No només aquest Vegeta havia demostrat, contra en Cèl·lula, que feia temps que dominava aquest estat, sinó que ara indicava que tenia molt més poder en reserva. En negar-se a lluitar llavors, en Vegeta de l'Univers 18 li havia estalviat una humiliació colossal, una derrota aclaparadora!

Aquesta condescendència li feia venir ganes de vomitar. Per sort, cap dels altres tres Guerrers de l'Espai havia presenciat aquesta escena.

—Ostres, no m'ho puc creure —va dir el Kaitoxin del Sud a l'espai de l'Univers 1.

—Què ha passat? —va preguntar el seu col·lega de l'Oest.— Tot i que no els hem pogut seguir, podem sentir que ha passat alguna cosa extraordinària.

—La seva velocitat era incomprensible —va respondre el del Sud.— Mai hauria pensat que els mortals poguessin ser tan forts per si sols! He pogut veure part de la lluita, però clarament m'he perdut coses. És molt greu.

—Tan greu et sembla? —va reaccionar el déu de l'Est.

Sí, va pensar el Sud, era molt greu. El més poderós dels Kaitoxins era superat per simples mortals amb una mil·lèsima part de la seva edat. Aquest torneig estava ple d'anomalies astronòmiques, i el fet que no pogués fer res per aturar-los si calia ja el dolia. Ara, era encara pitjor.

—Això és digne d'una final de torneig —va comentar el nou Gran Kaitoxin Suprem del Nord.— Potser no veurem gaire, però els finalistes són excepcionals.

Al ring, en Goku va aterrar a la vora del cràter, trontollant, amb un somriure als llavis, mirant fixament en Vegeta. Tot i que tenia mitja cara tacada de sang, lluïa un somriure feliç. Acabava de lliurar el combat més gran de la seva vida contra el seu rival més gran i un dels seus millors amics.

Tots dos ho havien aconseguit. Havien transcendit la transformació en Superguerrer i havien aconseguit el mateix miracle que en Gohan, sense cap intervenció divina però. Contenien tot el poder de les seves transformacions dins dels seus cossos i podien utilitzar-lo sense haver de canviar el seu aspecte.

S'havien convertit en els lluitadors que somiaven ser, i estaven en perfecta igualtat.