Part 35, Capítol 172.

PART 35: PARTIT DE TORNADA PER EN SUPERVEGETA

Capítol 172

Traduït per Skywalker

Els espectadors van aplaudir amb entusiasme al llarg de les grades circulars. Tot i que alguns combats havien estat espectaculars i igualment aclamats, aquest combat havia estat viscut per la majoria del públic d'una manera única.

De fet, tots havien sentit la immensa passió que emanava de la trobada entre aquests dos lluitadors, un mestre contra el seu deixeble, dos amics, dos éssers lligats pel destí. Havien capturat l'emoció, la tensió als seus punys i a l'aura que desprenien. I per aquesta raó, per a molts d'ells, va ser el millor combat que havien presenciat mai. En els diversos espais dels universos participants, la majoria dels seus membres compartien un sentiment general de respecte. Tot i que estava molt, molt lluny del nivell de monstruositats com en Vegeku, en Bu, en Broly i la Son Bra, l'espectacle havia estat, tanmateix, impressionant. Tothom reconeixia l'habilitat dels dos experts en arts marcials. Per a en Vegeta de l'Univers 18 en particular, la conclusió, tot i que no era exactament una sorpresa, va ser magistral. L'esforç del jove Ub, superant els seus límits per oferir un combat digne de les seves expectatives, havia estat realment memorable.

Mai no hauria sospitat que era capaç de tals gestes. Tot i que havia lluitat bé contra el Monstre Bu a la ronda anterior, havia arribat als seus límits en aquell moment. Aquesta transcendència de l'Atac d'en Kaito havia generat un resultat molt imprevisible.

L'última vegada que havia vist en Goku acabar en un estat així va ser contra el Monstre Bu original, vint anys abans. I fins i tot llavors, no li havia anat tan malament. Ara tenia la cara inflada, coberta de sang, la roba feta miques. En realitat, era més aviat com la seva primera baralla.

En Vegeta va somriure amb sarcasme. El que acabava de viure el seu etern rival era només un aperitiu. No tenia cap intenció de deixar-lo plantat al final del seu combat, a la següent ronda. Fa temps, ell era qui s'havia arrossegat desesperadament per sobreviure, malgrat la seva superioritat. Des de llavors, havia perseguit incansablement en Kakarot, sense aconseguir mai superar-lo realment. Fins al punt que el bondadós Guerrer de l'Espai s'havia trobat com a estudiant i l'estava entrenant per convertir-se en un altre oponent.

Aquesta vegada, anava a demostrar a en Son Goku que les seves interminables discussions dels darrers anys ja no estaven justificades, i que aquestes ximpleries de nivell tres ja no eren una excusa per no enfrontar-s'hi amb tota la seva força.

—Ehem... —va girar els ulls cap a l'esquerra i va arrufar les celles.

En Cèl·lula el mirava fixament amb un somriure als llavis.

—Els teus pensaments són un llibre obert, t'ho prometo —va dir l'androide burlescament.— En comptes de preocupar-te per la teva hipotètica lluita, millor que no m'oblidis, Vegeta. És el nostre torn d'aquí a uns instants, i no tinc intenció de deixar-te guanyar per aconseguir la teva estúpida venjança. Tu i en Son Goku, us aixafaré l'un darrere l'altre.

—Gaudeix de tenir llengua —va replicar en Vegeta, arrufant les celles.— No riuràs quan te l'arrenqui amb el cap. No saps què t'espera.

—En Son Goku és més feble que en Son Gohan, a qui ara supero —va respondre en Cèl·lula, mentre el seu somriure s'esvaïa.— La vostra transformació amb els cabells llargs és interessant, però no tindràs cap possibilitat. Si no has arribat a aquest nivell, no té sentit que em facis perdre el temps amb tu.

—Ja ho veurem més endavant —va respondre simplement l'expríncep Saiyà.

Va apartar la mirada d'en Cèl·lula, que es va molestar pel menyspreu omnipresent i insuportable que, tanmateix, havia heretat. El bioandroide se n'adonava, més que mai: l'expríncep compartia amb en Vegeku, el seu veí de l'altre bàndol, aquella arrogància burleta que el tornava boig. Tot i que en Vegeta no era tan burleta, la seva pròpia pretensió es mantenia inalterada. Si no podia fer callar en Vegeku, amb molt de gust tornaria a aixafar aquell individu molt més feble.

En Vegeta es va oblidar ràpidament d'en Cèl·lula i va centrar la seva atenció en els membres del seu univers que tornaven de la seva batalla. Curats pels namekians, en Goku i l'Ub havien tornat.

—Bravo, avi, bravo Ub! —va exclamar la Pan, saltant.— Heu estat increïbles!

—Se m'han posat els pèls de punta veient-vos! —va afegir en Goten.

Darrere d'ells, en Cor Petit i en Gohan van assentir.

—De fet, ha estat excel·lent —va respondre en Son Goku amb un somriure.— Ub, ha estat fabulós.

—De debò? —va exclamar l'Ub.— No sé si he disputat el combat que volia... He comès alguns errors, i probablement esperaves més de mi...

—No diguis ximpleries —va replicar el seu mestre, sense perdre el somriure.— Per descomptat! I en farem d'altres. Realment pensava que anava a perdre. Però ja no seran entre mestre i deixeble. A partir d'ara som iguals. Ara som rivals, Ub!

El jove terrícola va obrir els ulls de bat a bat i la seva cara es va envermellir.

Finalment, estava sent reconegut com un veritable lluitador, un artista marcial consumat! Les paraules d'en Son Goku el van colpejar com una bufetada a la cara, i no va poder evitar riure nerviós.

Amb orgull, el Guerrer de l'Espai es va girar cap a en Cor Petit.

—Pots refer-nos la roba, Cor Petit? —li va preguntar.— I, sobre aquest tema... Cor Petit...

—Ho entenc —va respondre el Namekià, tornant-li el somriure.

Va estendre la mà i va tornar a muntar el vestit d'en Son Goku. Després va atendre l'Ub, que es va quedar immòbil. Imagineu-vos la seva sorpresa quan va veure que no portava l'uniforme habitual de l'Escola Tortuga, sinó un uniforme de combat completament original! S'assemblava molt al que portava al seu poble natal, adaptat per a les arts marcials.

—Oh, mestre Cor Petit, mestre Goku, jo... no sé què dir...

—Doncs no diguis res —va respondre el Guerrer de l'Espai, estenent la mà.— Ara som iguals. Estic orgullós de tu, Ub. Torna't encara millor, Ub!

La cara de l'Ub es va il·luminar i va agafar la mà del seu antic mestre, estrenyent-la amb força mentre el mirava amb orgull als ulls.

—Gràcies, Mestre! —va respondre, somrient al seu torn.

Al seu voltant, en Goten, en Trunks, la Pan, la Videl i en Son Gohan van aplaudir, a la qual cosa l'Ub va respondre inclinant-se davant d'ells. La seva mirada es va trobar amb la d'en Vegeta, que simplement va fer un gest d'aprovació amb el polze, amb els braços encara creuats. Va somriure lleugerament i el jove terrícola li va tornar el somriure. Es va inclinar davant l'antic príncep, que va fer un breu gest amb el cap en resposta.

En Vegeta també el va reconèixer com un nou rival. Només es podia admirar una actuació així. Si haguessin lluitat, en Vegeta no estava segur que li hagués anat millor que a en Son Goku. Tanmateix, sense l'element sorpresa, no hi havia dubte que encara estava molt per davant de la reencarnació del Monstre Bu. Però seria un honor per a ell enfrontar-se algun dia al consumat estudiant del seu etern rival.

En Cor Petit es va acostar a l'Ub.

—Aquest Atac d'en Kaito ha sigut realment intens, Ub —va dir.— Podries haver mort sota tanta pressió. No creia que fos possible desencadenar-lo fins a aquest punt. Com ho has fet?

—Oh, no ho sé —va respondre l'Ub amb sinceritat.— Estava lluitant amb totes les meves forces quan el mestre va arribar al nivell tres, i em sentia aclaparat i desanimat. Però em vaig negar a rendir-me, i vaig portar la meva energia al límit absolut, fins i tot si això significava morir. Era tot o res.

—Va més enllà d'això —va interrompre en Vegeta, mirant-lo de dalt a baix.— T'has empès més enllà dels teus límits, això està clar.

—Ei, és veritat! —va dir en Trunks, sorprès.— Has crescut, ets pràcticament més alt que nosaltres!

L'Ub va aixecar una cella i va mirar a terra. Encara no se n'havia adonat, però, de fet, la distància entre ell i el terra havia augmentat!

—Però... com pot... és veritat! —va dir amb sorpresa.

—El teu cos s'ha adaptat a un poder que era massa gran per a ell —va continuar en Cor Petit.— De moment, l'Atac d'en Kaito que has desenvolupat només farà que destruir-te, però és possible que aconsegueixis dominar-lo algun dia. És realment impressionant.

—Admeto que l'últim cop que m'has donat m'ha sorprès molt —va riure en Goku, fregant-se la galta.— Tot i que estic curat, encara el puc sentir. Crec que puc dir amb seguretat que l'Atac d'en Kaito és una tècnica feta per a tu!

—M'afalagueu, mestres —va dir l'Ub, gratant-se el cap.— Faré tot el possible per millorar i guanyaré el nostre proper combat, mestre Goku!

—Aquest és l'esperit! —va respondre en Son Goku.

A la zona adjacent a la seva dreta, van començar a esclatar aplaudiments. L'Ub es va girar i va veure els Heloïtes felicitant-los, dedicant-los amplis somriures i gestos d'ànim. Les seves galtes es van envermellir i es va inclinar diverses vegades, mentre en Son Goku reia entre dents.

A tot arreu, tenien lloc animades discussions. Els espectadors comentaven amb entusiasme el combat que acabaven de presenciar. Entre els altres universos, també hi havia una admiració generalitzada.

Dins de l'univers dels déus organitzadors, la sorpresa també era gran.

—Doncs sí que ho valen! —va exclamar el Kaitoxin del Sud.— Sabia que hi havia un alt nivell d'habilitat en aquest univers, però no pensava que ens sorprendrien tant! Tant aquest Guerrer de l'Espai com aquest noi jove són guerrers formidables. Sens dubte, tots dos són més forts que jo.

—Pel que ens va dir en Son Gohan de l'Univers 16, aquest terrícola és la reencarnació del Monstre Bu —va comentar la Kaitoxin de l'Oest.— Si l'energia que ha manifestat és representativa de la seva encarnació anterior, mai no l'hauríem pogut aturar aquí.

—No és estrany que ens hagi matat en tants universos —va afegir el Kaitoxin del Nord.— Quan veus el de l'Univers 11, i fins a quin punt pot evolucionar, com ho demostra el de l'Univers 4, és terrorífic!

—Aquest nivell Saiyà de cabells llargs és igual d'impressionant —va interrompre el Kaitoxin de l'Est.— Tot i que ja havíem percebut l'abast d'aquesta transformació en altres participants.

De la mateixa manera, el Gran Kaitoxin va continuar conversant telepàticament amb la bola de xiclet del quart univers que li servia de bola voladora.

—Ha estat un combat emocionant! —va exclamar en Bu.— En Goku és més fort que abans, i no parlo de la força bruta, que no ha canviat gaire. Però els seus moviments, les seves tècniques... S'ha convertit en un veritable mestre!

—Jo també he gaudit del duel —va respondre el Gran Kaitoxin.— No obstant això, no esperava un nivell d'habilitat tan alt. Quants mortals són molt més forts que els déus?

—Per als Guerrers de l'Espai, té sentit; tenen un potencial de creixement infinit —va comentar en Bu.— Tot i que, per a en Vegeku, és una mica una limitació en el seu univers, ja que no té ningú amb qui entrenar-se adequadament. Pel que fa a l'Ub, doncs...

—La seva força és gran, però els seus talents recents no són naturals —va dir amb menyspreu el Kaitoxin Suprem.— Oi que sí, Home de Goma?

—No sé de què em parles —va xiuxiuejar el prodigi.— Ho tenia tot dins seu; és la meva reencarnació directa. Soc jo, en forma humana. La màgia ja era en ell molt abans d'aquest torneig. Aquella aura que és... que és única per a nosaltres, ell també la té; quins poders té l'Enma. Si en Bibidi mereix crèdit per alguna cosa, és el seu coneixement de les arts fosques. Però l'Ub no té aquesta foscor. No és aquest model de destrucció. És el futur heroi del seu univers. Les coses positives poden sorgir de situacions negatives, oi?

—Exactament!

Finalment, a l'Univers 7... en Gast Carcolh tenia la seva expressió estoica habitual. Amb els braços creuats, dret, la cara indesxifrable, reflexionava sobre el que acabava de presenciar.

Més enllà de la naturalesa excepcional d'aquesta lluita, diverses coses l'havien sorprès. Primer, l'ús cada cop més sofisticat i deliberat de la màgia per part d'aquest terrícola. Des de la ronda anterior, semblava que progressava molt ràpidament, tot i que aparentment no havia demostrat cap aptitud en aquest àmbit abans d'aquest torneig.

Les seves sospites sobre en Bu de l'Univers 4 continuaven creixent. Tanmateix, no podia imaginar una traïció per part d'un Déu Neptú, de qui estava segur que no estava sent manipulat. Potser la proximitat del terrícola a les seves reencarnacions simplement havia estat un detonant.

I ara, aquest Guerrer de l'Espai, en Son Goku, s'havia classificat. A la seva ment, la lluita podria ser ajustada, però no es veia perdent. Seria un oponent digne si s'enfrontaven, però no s'interposaria en el camí d'en Goku cap al seu objectiu.

En primer lloc, calia determinar els altres oponents. Qui es classificaria? En Cèl·lula o en Vegeta? En Bu o en XXI?

I fins i tot abans d'això, tenia el seu següent obstacle: la Son Bra. Des de la seva submissió forçada per part d'en Babidi, la Guerrera de l'Espai havia dominat la seva transformació avançada. Era, amb diferència, la més forta en termes de poder brut. Igual que amb el seu pare, l'única estratègia efectiva seria esgotar la seva força per obligar-la a rendir-se. Però odiava aquesta idea; era injusta. Hauria de pensar en com lluitaria contra ella.

Un nou anunci va ressonar per l'estadi des de la torre de control dels Vargas.

—Estem fent reparacions al ring. En uns instants, començarem el segon quart de final! Gràcies per la vostra paciència.

En Cèl·lula i en Vegeta, cadascun pel seu compte, van sentir una emoció d'anticipació. El seu enfrontament tindria lloc aviat, i tot i que el Guerrer de l'Espai ho veia principalment com el pas final abans d'enfrontar-se a en Son Goku, no podia negar que la seva sang Saiyana bullia davant la perspectiva de venjar-se d'aquell que l'havia aixafat vint-i-set anys abans.

Va ser llavors quan en Son Gohan es va dirigir a ell.

—Vegeta? M'agradaria parlar amb tu un moment als nostres apartaments, si no t'importa.

L'antic príncep el va mirar fixament en silenci i va assentir, acompanyant-lo pel passadís designat mentre l'ésser perfecte, a l'espai adjacent, els observava. Va somriure amb sarcasme, anticipant el que li diria en Gohan. Però això no canviaria res. En Cèl·lula era molt més fort que en Vegeta, i per molt consells que li donés, no reduiria la bretxa de poder.

Havent arribat a la seva destinació i assegurat-se que la seva porta estava ben tancada, en Gohan es va girar cap a en Vegeta.

—Perdona la meva manera d'actuar —va dir.— Volia estar segur que en Cèl·lula no ens sentiria.

—És clar —va respondre en Vegeta.— Què vols, Son Gohan?

—Vull avisar-te del que t'espera. En Cèl·lula és molt més fort del que penses, Vegeta. Probablement més fort que jo. Ni tan sols el vaig poder derrotar durant la rebel·lió d'en Babidi. I no és només per l'avantatge de l'encanteri. Potser estàvem igualats al començament d'aquest torneig, però probablement ja m'ha superat. A més, pot moure el seu nucli a voluntat.

—I això se suposa que m'ha d'espantar? —va replicar en Vegeta amb un somriure.— T'estàs preocupant massa, Gohan. No soc tan cec com ho era llavors; no el subestimaré.

—Tot i així —insistir en Gohan,— té molts avantatges a la seva disposició. Per exemple...

—Calla —interrompre en Vegeta.

—Però...

—No. Vull enfrontar-m'hi de ple, sense cap sorpresa. A més, t'oblides que en Bu ja ens ho ha mostrat tot. Sé el que pot fer. T'agraeixo sincerament la teva preocupació. I et garanteixo que sé el que faig.

En Gohan no va respondre, resignat a deixar que l'expríncep actués com li semblés oportú. Almenys tindria la consciència tranquil·la, sabent que havia complert la seva promesa d'avisar-lo. En Vegeta sabia exactament què estava pensant el fill d'en Goku. Li va somriure i va passar per davant seu per marxar. Però es va aturar al seu costat.

—No et preocupis per mi. Aquesta vegada, el venceré i no ho espatllaré. Em vas salvar la vida, deixa'm mostrar-te la meva gratitud

En Gohan es va girar cap a ell, sorprès. Ràpidament va entendre que en Vegeta es referia al moment precís en què el jove mig Guerrer de l'Espai s'havia interposat entre ell i l'atac fatal que en Cèl·lula li havia destinat. Això va costar a en Gohan un braç, la meitat de la seva energia i possiblement va condemnar el seu món i la humanitat.

En Vegeta va continuar cap a la porta, deixant-lo atordit. Però abans d'agafar el pom, li va parlar per última vegada.

—Una última cosa, Gohan. Sé que en Cèl·lula va fingir obeir en Babidi. No se'n sortirà amb la seva. Venjaré la teva dona i la dona del teu alter ego.

Abans que en Gohan pogués reaccionar, va obrir la porta i va marxar. El jove Guerrer de l'Espai es va quedar glaçat, atordit per les paraules d'en Vegeta.

Va reviure tot el seu viatge al costat del seu antic enemic. A la Terra, després a Namek contra en Freezer i els seus soldats, contra els androides i en Cèl·lula, i finalment, contra el Monstre Bu. No quedava res del Guerrer de l'Espai mesquí i irascible que havia estat.

Tot i que no ho podia dir, en Vegeta ara formava part de la seva família com qualsevol altre. Si bé uns anys abans havia declarat que el mataria si mostrava la més mínima amenaça a la seva filla, no podia admetre que el perdonava. Sabia que en Vegeta preferiria morir abans que fer mal a la Pan o a qualsevol de les seves famílies. Es sacrificaria per protegir-los en lloc de posar-los en perill. I en Son Gohan ho havia entès durant el torneig del multivers, quan en Vegeta s'havia interposat entre en Kakarot i la Pan a la segona ronda.

La Pan adorava en Vegeta, i aquest entusiasme s'havia contagiat en ell. No només era amic del seu pare, ni un oncle devot de la seva filla. També era el seu amic. Un gran pes li va marxar del cor i un somriure li va il·luminar la cara. Sí, en Vegeta guanyaria contra en Cèl·lula, ho podia sentir. Passés el que passés, tenia plena fe en ell i l'animaria de tot cor.