PART 32: RAGING DOKKAN

Capítol 158

Traduït per Skywalker

En el moment en què en Son Gohan de l'Univers 16 va perdre l'última espurna de vida que encara l'animava, un calfred va recórrer les esquenes de diverses persones a l'altra banda de l'univers.

—Tinc un mal pressentiment... —va murmurar en Vegeku, arrufant les celles.

—Hem d'afanyar-nos, tinc la sensació que alguna cosa terrible està passant —va afegir en Son Goku, suant de preocupació.

—Mare, pare... —va dir tremolant la Pan de l'Univers 16.

La seva contrapart de l'Univers 18 sabia exactament com se sentia. Estava plena dels mateixos sentiments d'angoixa i dubte. Sabia que el seu pare era l'home més fort del món. Però al món del setzè univers, hi havia dues persones més fortes que ell. En Vegeku, que era amb ell, i la Son Bra, que s'havia anat a dormir als seus apartaments, i que estava aïllat de totes les sensacions d'energia, sense saber què estava passant a l'estadi. En Son Gohan es devia veure, doncs, obligat a enfrontar-se a un exèrcit de monstres, i tot i que era molt més fort, ni tan sols ell podia lluitar contra tothom. Especialment contra en Cèl·lula, que encara el seguia de prop... Més concentrats que mai, tothom es va aplicar en la recerca, amb el pànic apoderant-se de cada vegada més persones. Fins i tot a en Vegeta de l'Univers 13 no li agradava. Alguna cosa li deia que, fos el que fos que trobés quan tornessin, no li agradaria. Només en Bu de l'Univers 4 va riure tranquil·lament. Era una veritable carnisseria el que s'estava desenvolupant, i ho estava gaudint molt. Per a ell, no tindria conseqüències; només era un interludi agradable, un interludi caòtic i destructiu. Però ho arreglaria tot en un obrir i tancar d'ulls, literalment. Tanmateix, era conscient que cada univers ho recordaria per la seva banda. Però no li podia importar menys. Esperava amb impaciència la reacció d'en Vegeku quan veiés la seva hereva massacrant tota la seva família.

Mentrestant, tenia una altra joguina a mà que no havia oblidat...

En algun lloc perdut a l'espai, en Babidi s'ofegava lentament al seu refugi flotant al buit de l'espai. Havien passat sis minuts des que la Son Bra l'havia teletransportat cap allà, i havia malgastat una bona part del seu oxigen cridant de pànic i respirant a ràfegues curtes.

—Estúpida mocosa —va murmurar per a si mateix, ple de ràbia i por.— com ha pogut pensar que aquí hi hauria prou aire per deu minuts sencers? Per què triga tant a matar-los? Moriré asfixiat per culpa d'aquella petita...

—No seria gaire divertit —va respondre una veu burlant-se per sobre d'ell.— Tinc un final molt més interessant reservat per a tu.

Pres pel terror, en Babidi va veure en Bu de l'Univers 4 flotant tranquil·lament cap per avall, uns centímetres per sobre del seu cap.

—T...Tu! —va intentar cridar en Babidi, amb els ulls ben oberts.— A... Ajuda'm!

—Hmm... No, no ho crec.

—Desgraciat! Sé l'encanteri per tancar-te, així que més val que...

SNAP

Amb un cruixit de dits, no va sortir cap més so de la boca d'en Babidi. Els seus llavis encara es movien, però semblava que parlava al volum més baix possible.

—Què deies? —va respondre en Bu amb un somriure ximple.— Torna-ho a dir sisplau, que no t'he sentit. Que soc un ximple? T'has quedat mut, estimat antic mestre?

En Babidi va gemegar, completament indefens.

—De totes maneres, a l'espai, ningú et pot sentir cridar —va concloure en Bu, donant-li uns copets al seu petit crani.

El bruixot bullia de fúria. Va cridar en silenci. La seva boca es va obrir de bat a bat i es va tancar només per tornar-se a obrir a l'instant. Es podria dir que estava aplaudint amb la boca.

—Estúpid xiclet rosa! —va intentar dir.

Va recordar que aquest no era el seu Monstre Bu. Feia servir aquell insult constantment contra el seu propi esclau, però el prodigi que tenia davant era molt més evolucionat, molt més intel·ligent, molt més perillós.

—Creació sàdica i cruel! —va intentar reformula.— Com pots faltar-me tant al respecte? Et vaig alliberar; existeixes gràcies al meu pare!

En Bu va aixecar una parpella, curiós.

—Oh, Déu meu. T'asseguro que faig tot el possible per llegir-te els llavis, però fins i tot amb anys de pràctica, no puc desxifrar les paraules de la teva cara lletja i mal·leable! I a més, la teva pronunciació és tan dolenta! Espera, crec que puc endevinar... Tens gana! Vols una poma?

Un torrent d'insults va sortir de la boca del mag. Però, un cop més, no hi va haver cap so.

—Oh, perdona'm, he subestimat la teva gana! Dues pomes?

Amb això, va conjurar dues fruites vermelles al palmell de la mà. Les va fer surar suaument a l'aire al voltant d'en Babidi. Aquest últim va quedar sorprès per l'absurditat de les respostes d'en Bu. El va tornar boig.

De sobte, va sentir que li faltava l'alè desesperadament. La ràbia havia esgotat encara més ràpidament el poc oxigen que li quedava. On era aquella maleïda Son Bra?

A poc a poc, en Babidi va aconseguir calmar-se i va començar a reconsiderar la seva situació.

—Doncs bé, m'ha fet un encanteri, per això no puc parlar. Com que és màgia, hauria de poder contrarestar-ho...

—Finalment, un flaix d'intel·ligència! Gairebé havia perdut l'esperança! —va exclamar en Bu, aplaudint.

Sorprès, els ulls d'en Babidi es van obrir de bat a bat.

—Oh, sí, t'he estat llegint la ment des del principi. Ets un llibre obert per a mi, i un llibre terriblement escrit! Ets tan patètic, no has fet res més que prendre males decisions i gestionar malament les teves forces. Hauria esperat una mica més d'estratègia per part teva; aprecio la subtilesa en una batalla. Per cert, fa temps que sento els teus insults, però m'encanta veure't remenar-te de ràbia. Hehehe, no t'importa, oi?

Atordit, en Babidi no podia pronunciar ni una paraula, ni tan sols mentalment.

El temps passava inexorablement, i la seva mort s'acostava ràpidament.

—M'ofe... M'ofegaré per culpa d'aquesta petita...

—No moriràs per asfíxia.

En Bu va acostar la cara a la d'en Babidi, que va sentir un profund terror envair-lo quan va veure la guspira de bogeria als ulls d'en Bu.

—No moriràs... Per asfíxia.

A l'estadi, la Son Bra mirava amb arrogància els supervivents, que encara estaven en estat de xoc, amb el cos tallat d'en Gohan de l'Univers 16 als seus peus.

—Aleshores, qui vol arriscar-s'hi? —va preguntar, fent desaparèixer la seva espasa.

—Realment ha perdut tota l'empatia —va dir en Gohan, amb els ulls plens de desesperació.

—Estem condemnats... —va pensar en Cèl·lula, tremolant, encara atrapat per l'energia sòlida de la Son Bra.

—Bé! —va maleir en Cor Petit.— És tot o res. Gohan, encara ets fort, teletransporta't cap a ella! Monstre Bu, corre a ajudar-lo. És l'última que queda. Petit Cèl·lula, vés a donar-la al teu pare. Som-hi!

Però quan els combatents van començar la seva maniobra final, el cos d'en Cor Petit va explotar sobtadament, trencat en múltiples trossos. La Mongeta Màgica va volar de la mà esquinçada del namekià. El Monstre Bu tenia una expressió de pur terror, mentre que en Gohan va quedar atordit per un remolí de ràbia i desesperació.

—Això no pot estar passant... —va balbucejar.

—Sí —va dir la en Son Bra burlescament, retirant el braç que havia estès cap a en Cor Petit.— Aquesta diferència en els nivells de poder permet això... I ja en van quatre.

—No, no, no, no, no, no! Ja no vull! Tinc por! No vull que em faci el mateix!

El Monstre Bu va entrar en pànic, sacsejant el cap.

—Quin desastre, esperava més d'aquests patètics aliats... —va reflexionar en Cèl·lula, mig inconscient.

—Continuem amb el pla! —va cridar en Son Gohan.

El seu mini-Cèl·luleta el va teletransportar immediatament, i tot i la por, el Monstre Bu el va seguir. El seu mini-Cel·luleta el va abandonar, va agafar la Mongeta Màgica que queia a terra, i es va teletransportar.

En Son Gohan va reaparèixer just darrere de la Son Bra, just quan el Monstre Bu es dirigia directament cap a ella. El monstre rosa va obrir la boca de bat a bat per desencadenar una poderosa ràfega d'energia contra la Guerrera de l'Espai, mentre en Gohan intentava desequilibrar-la amb una puntada de peu a les cames.

Però la Son Bra estava ara exasperada pels esforços fútils d'aquests ridículs oponents. Veia massa bé quina era la seva última esperança. Els seus vans intents d'aturar-la eren massa previsibles. I el temps d'en Babidi s'acabava. Havia d'acabar amb ells i salvar-lo abans que morís.

Va escapar dels atacs combinats d'en Gohan i del Monstre Bu teletransportant-se. Mentre colpejaven a l'aire, la Phipsil va romandre en silenci, observant amb tristesa el cos de l'altre Son Gohan. Al seu dispositiu, la veu robòtica li va dir:

—Energia restant: 1%.

Va sospirar i va prendre una decisió radical. Fins i tot si això significava que tothom morís, s'enduria aquella maleïda Saiyana a la tomba.

En el moment en què tot això estava passant, el micro-Cèl·lula del Monstre Bu va aparèixer sobre el seu creador. En Cèl·lula estava molt malament, i la gelatina d'energia, combinada amb el dolor intens, li impedia recuperar prou força per regenerar-se. L'ésser perfecte s'estava morint, però el seu nucli li ho impedia.

—Papa!

Miraculosament, va aconseguir girar-se i encarar la seva petita descendència. El micro-Cel·luleta es va acostar a la seva boca i li va oferir a corre-cuita la Mongeta Màgica.

—Ràpid, menja't això!

—Tinc una cosa molt millor per a tu! —va exclamar la veu cruel de la Son Bra des del seu darrere.

Abans que en Cèl·lula pogués obrir els llavis, ell i la seva descendència van ser instantàniament polvoritzats per una poderosa onada d'energia de la Guerrera de l'Espai, que acabava d'escapar d'en Gohan i del Monstre Bu. Sabia que sense en Cèl·lula, no tenien cap esperança de resistir contra ella. La seva única esperança havia estat curar-lo, i ella els acabava de privar d'aquest últim recurs.

—No! —va exclamar en Son Gohan, corrent cap a ella.

—El pare no és mort! —li va dir el seu mini-Cèl·lula Júnior.— El conec, el seu nucli definitivament ha sobreviscut! Agafa'l fins que torni!

—Entesos! —va dir en Son Gohan amb el puny envers la Son Bra, que esperava tranquil·lament, disposada a contraatacar i rematar-lo.

De sobte, en Son Gohan va girar i va utilitzar el terra com a trampolí per llançar-se per sobre de la Son Bra, en posició de desencadenar un poderós Kamehameha. Però la Guerrera de l'Espai ho va veure venir.

—Idiota, l'altre no m'ha matat amb totes les seves forces, tu què esperes aconseguir?

Va llançar un Kienzan a en Gohan, que va desaparèixer a l'aire. Va reaparèixer davant d'ella, mentre ella encara estava posicionada al cel.

—Ara! —va dir el mini-Cel·luleta que acabava de teletransportar a en Gohan.

—HAAAA! —va cridar el Guerrer de l'Espai, estirant els braços.

L'onada impetuosa va engolir el cos de la Son Bra i va desaparèixer a l'espai. En Son Gohan va gemegar d'esgotament, dubtant que hagués aconseguit fer mal a la seva enemiga.

De sobte, va sentir la veu aguda del Monstre Bu.

—Ah, he trobat les restes d'en Cèl·lula, el curaré, serà més ràpid!

—Quin idiota! —va jurar en Gohan, girant-se cap a ell.

Massa tard. Massa ansiós per jugar un paper important, el Monstre Bu no s'ho havia pensat ni un segon, i el seu crit havia alertat a la Son Bra. Havia patit alguns danys menors per l'atac d'en Son Gohan i s'havia enlairat al cel, escanejant l'estadi buscant en Cèl·lula per rematar-lo el més ràpidament possible.

Va aparèixer darrere del Monstre Bu i el va enviar volant amb una puntada de peu. Va agafar el nucli reformador d'en Cèl·lula i el va aniquilar instantàniament, sense donar a en Gohan i al seu micro-Cèl·lula cap oportunitat d'intervenir.

—Ha aconseguit matar en Cèl·lula! —va lamentar-se.

En Son Gohan estava acorralat. Ho havien intentat tot. Tots havien lluitat amb el millor que tenien i havien intentat nombroses estratègies, però finalment en va. El seu clon i en Cèl·lula eren morts. Sense ells, la victòria per la força ara era impossible. Raonar amb ella era el seu últim recurs, però havia assassinat el seu propi germà sense dubtar-ho. En Babidi no estava enlloc i els participants encara no havien tornat. Haurien de rendir-se?

De reüll, va veure el seu germà Goten al seu espai en ruïnes, a prop de la mort. Al passadís devastat del seu univers, la Bra es va amagar, observant els esdeveniments amb por. A l'Espai 1, el Gran Kaitoxin romania immòbil, amb els punys tancats. Ni tan sols ell tenia ni idea de com posar remei a aquella situació catastròfica.

—Buuuu! —el prodigi gras va fer explotar les grades on havia acabat.

Va anar cap a en Son Gohan i s'hi va unir.

—No estic content! —va exclamar furiós.— M'està colpejant i no la puc matar! Estic tan enfadat! —es va girar cap a en Gohan i va semblar sorprès de sobte.— Però... Tu ets qui m'has colpejat abans! Tu també ets una mala persona!

En Gohan va sospirar desanimat i va tornar a centrar la seva atenció en la Son Bra. Ella estava dreta al mig d'un cràter format pel seu conflicte incessant, i s'acabava d'apropar a ella la Phipsil de l'Univers 19. El Guerrer de l'Espai va pensar que devia tenir un últim pla a la màniga i va recordar les armes mortals que posseïen els Heloites. No tenia cap altra opció; havia de deixar que ella ho gestionés i idear una estratègia d'última hora si la del soldat no funcionava.

L'única opció que li quedava era matar la Son Bra. Si les Ultra Waver Ball no funcionaven, només quedava una cosa a fer.

Travessar-li el cor.

La mirada d'en Gohan es va transformar en amargor i tristesa, i després es va girar cap al Monstre Bu.

—Bu, ets l'únic que pot salvar "l'amo Babidi".

—Jo?

—Això és el que hauràs de fer...

—D'acord! —es va alegrar el Monstre Bu.

—Intentaràs convertir-la en un caramel deliciós per menjar. Si això no funciona, faràs el que vas fer amb mi abans: intentaràs absorbir-la! Et sembla bé?

—Sí! En faré un caramel deliciós! —va exclamar el prodigi rodanxó amb la seva expressió infantil.

—Ho has seguit tot, petit Cel·luleta? —va xiuxiuejar en Gohan.

—Sí!

—Tornarem a provar el truc de la teletransportació. Ella sap com contrarestar-ho, així que ho hem de fer tan bon punt tinguem la millor oportunitat! Prepara't i espera el moment adequat!

—Cap a qui em teletransporto?

—Ah... Espera, saps on és en Babidi?

—Ni de bon tros.

—Aleshores, a qui creus que hauríem d'atacar? —va grunyir en Gohan.— Només tenim un enemic, i és la Son Bra!

—Pensava que era el meu pare, el vostre pitjor enemic! —va replicar el mini-Cel·luleta.

Esgotat, en Gohan no tenia ganes de discutir. En Cèl·lula era sens dubte el seu enemic, però en certa manera, havia estat el seu aliat més valuós durant aquesta batalla. Era difícil confiar en en Bu, que mancava d'intel·ligència. Si la Phipsil no tenia èxit, es quedaria ben sol.

Mentre en Son Gohan de l'Univers 18 planejava el seu atac final, la Son Bra l'observava amb una expressió malèvola. Sigui el que sigui que aquesta imitació patètica d'un germà pogués fer, res no la podia aturar ja. Fins i tot podia anar a buscar en Babidi ara; podria protegir-lo sense preocupar-se.

Però abans que pogués iniciar la seva teletransportació, van sonar passos darrere seu. Aleshores, uns estrèpits metàl·lics van caure a terra. La Son Bra es va girar i va veure la Phipsil, despullada de la seva armadura, en posició de lluita.

—Son Bra, em pensava que tu series qui salvaria el nostre univers... —va dir amb decisió.— No et fa vergonya? Et consideràvem una heroïna, una veritable guerrera. Ets incapaç de mantenir la teva paraula? Fins i tot t'admiràvem. Però ara no ets més que un lacai. No tens orgull?

La Son Bra va estrènyer les dents i es va oblidar momentàniament d'en Babidi.

—Un lacai, jo? —va dir furiosament.— Soc la Guerrera de l'Espai més poderosa de tots els temps!

—Per a mi, no ets més que una traïdora sense honor. Desfés la teva transformació, lluitem sense complements!

La Son Bra la va mirar amb menyspreu i de sobte li va donar un cop de puny devastador a les costelles. L'esquelet de la Phipsil es va esmicolar sota l'impacte i la vida va marxar immediatament del seu cos. Es va desplomar, amb la sang brollant a través de múltiples punts al llarg del seu cos.

—Patètica figaflor, no mereixes que em rebaixi al teu nivell —va dir la Son Bra amb menyspreu, aixecant el puny.— Tot i aquesta armadura, només ets una...

Un detall a la seva visió perifèrica li va cridar l'atenció.

—La carbonita!!

Va veure amb horror una capa de carbonita que li recobria tota la bota. Era massa tard per treure-la.

I sí, la soldat Ultra no havia comptat amb una onada d'honor per participar en un combat cos a cos. Sabia, a més, que no hauria guanyat contra la Bra tot i que estigués sense transformar; no podria mai ser tan forta com aquest monstruós dimoni de deu metres d'alçada. Simplement era una manera de desviar la seva atenció.

Havia programat la seva armadura de manera que, un cop a terra, els seus components utilitzessin els rebots d'impacte del terra per posicionar-se correctament. Així, quan la Son Bra va colpejar la Phipsil, un dels avantbraços metàl·lics li va disparar silenciosament al peu.

—No, això no! —va cridar, presa del pànic.

Va estirar els braços ràpidament cap a la cama i va desencadenar una explosió d'energia superpoderosa. Va deixar anar un crit de dolor intens i va ser llançada cap a l'aire. Tenia la cama coberta de cremades profundes i sang, però la carbonita havia desaparegut.

—Au, au! Coi de bruixa!! —va maleir enfadada.— Enganyosa fins al final, escurçó!

De sobte, va sentir moviment des de l'aire. Al senyal d'en Gohan, el Monstre Bu s'havia llançat sobre ella.

—Converteix-te en un caramel!! —va cridar.

Ràpida com un llamp, la Son Bra es va teletransportar darrere d'en Bu i, sense perdre ni un moment, va utilitzar la tècnica de desintegració que en Vegeku li havia ensenyat. Del cos del Monstre Bu només van quedar el cap i els braços. Aclaparat per un terror profund, el prodigi va recordar les paraules d'en Gohan i va seguir el seu instint de supervivència. Va embolicar el seu cos restant al voltant de la Son Bra. Abans de desaparèixer sota la seva carn, ella va dir:

—Tsss, si creus que això funcionarà...

—A punt? Ara!! —va exclamar en Son Gohan en el moment en què va ser coberta per en Bu.

Invocant una fulla d'energia de la seva mà, el micro-Cel·lula el va teletransportar instantàniament. Al mateix temps, la Son Bra va alliberar la seva energia i va repel·lir la gelatina en què s'havia convertit el Monstre Bu. Va sentir la presència d'en Son Gohan apareixent sobtadament just darrere seu i es va girar tan ràpid cap a ell com va poder. Va interceptar el puny estès d'en Son Gohan a l'últim moment, amb la fulla d'energia fregant per pocs mil·límetres del seu pit.

—Guh... —va gemegar en Gohan, intentant fer avançar el seu atac tant com va poder.

—Grrr —va grunyir la Son Bra, agafant-li fermament la mà.— Per ser un intent final i desesperat no està gens malament. Si hagués trigat un quart de segon més, hauria mort. Ho he d'admetre. Però s'ha acabat!

Desfermant la seva energia, va aixafar la cara d'en Son Gohan amb el seu puny devastador. L'impacte va ser tan potent que el mini-Cel·luleta del seu cabell també va quedar destrossat.

—N... No, Gohan! —va gemegar en Goten des del seu amagatall, aferrat desesperadament a la cornisa.

Una figura va passar fulminant per davant seu.

—No, Bra, no hi vagis! —va cridar impotentment quan va reconèixer qui era.

Quan en Son Gohan de l'Univers 18 va perdre el coneixement i va caure a terra, el seu cos va ser atrapat per la Bra de l'Univers 18, que es va desplomar sota el seu pes. Va recuperar la compostura.

—No, Gohan! —va cridar entre llàgrimes abraçant-lo fort.— Gohan, Gohan aixeca't!

—Crec que ja s'ha acabat tot —va pensar en Bu de l'Univers 4, sospirant decebut.

Des del passadís, la Bra havia presenciat la carnisseria. Havia sentit terror, impotència, però també una frustració immensa. Quan va veure el seu alter ego partir el cos d'en Gohan en dos, no va entendre com la filla d'en Vegeku havia pogut caure tan baix. Els Gohan ni tan sols havien intentat matar-la, sinó fer-la tornar en si. Ella, que s'havia vantat d'estar per sobre de tothom, estava matant la seva pròpia família per ordre d'un poll miserable? En adonar-se que era ella mateixa però d'un altre món paral·lel, va sentir una vergonya aclaparadora.

Quan va veure el seu propi Gohan, el seu protector, el pare de la Pan, la seva millor amiga, començar a caure, el seu cor va fer un salt i el seu cos i la seva ment van actuar sense pensar: volia salvar-lo.

La seva acció no tenia sentit, és clar. La caiguda d'en Gohan a terra no li havia fet mal. Però ara estava enmig de l'acció, enmig del perill. No li importava: estava concentrada en ell, que ja no mostrava cap signe de vida.

—Si us plau, Gohan, no et rendeixis! —va continuar, plena d'angoixa.— T'ho prego, dóna'm una senyal!

—Ha ha ha ha! —va dir la Son Bra amb menyspreu mentre tocava a terra.— Quins reforços! Estic fotuda! No puc fer res... contra la meva doble malvada! Ha ha ha!