PART 34: QUARTS DE FINAL

Capítol 169

Traduït per Skywalker

Davant la nova transformació d'en Goku, l'Ub, al seu torn, va elevar el nivell del seu Atac d'en Kaito al següent nivell. Va sentir que els músculs i els nervis se li tensaven, i un lleuger dolor se li estenia pel cos.

Encara no estava utilitzant el mateix poder que havia fet servir contra el Monstre Bu en el seu enfrontament anterior, però el context era diferent i sentia una pressió molt més gran que la que havia tingut contra el prodigi. El seu mestre era extremadament formidable. Havia presenciat les innombrables batalles que en Vegeta i el seu rival havien tingut a la Sala de l'Esperit del Temps, i aquest nivell no s'havia de subestimar.

Per guanyar, havia d'agafar-lo per sorpresa. Cap dels dos lluitadors volia prendre la vida de l'altre per aconseguir la victòria, però aquesta possibilitat estava prevista a les regles d'aquest torneig. Si es produïa un incident o un cop ben massa ben donat, no hi hauria cap culpa a sentir. Al cap i a la fi, la majoria dels participants eren éssers sobrehumans capaços de destruir planetes. Per tant, l'Ub anava a utilitzar tot el que tingués al seu abast, fins i tot si aquestes tècniques fossin mortals. Sense cap originalitat, com en qualsevol lluita, es va llançar cap al seu oponent. En Son Goku va adoptar la seva postura habitual i va aturar el primer cop del seu alumne. Va contraatacar amb una sèrie de puntades de peu que el jove terrícola va esquivar, i que li va tornar.

Aquest nou combat cos a cos va fer tremolar el terra de l'estadi més que abans, començant a enviar pols volant tant a l'aire com a les grades, que estaven protegides de la tempesta per l'escut. Tanmateix, l'impacte dels cops es va sentir a les entranyes de tothom. Fins i tot aquells que no coneixien les arts marcials eren conscients del formidable xoc que es desenvolupava davant dels seus ulls.

D'un extrem a l'altre de l'estadi, les veus es van alçar per animar els dos lluitadors. Finalment, un combat honorable i seriós, agradable i fàcil de seguir!

—Vinga, guerrer daurat, tu pots!

—Finalment, un combat que no acaba amb un sol cop de puny!

—Som-hi, noi, demostra-li que et pots defensar!

—Quin enrenou! —va exclamar la Videl de l'Univers 18, mirant al seu voltant.— No hi ha hagut gaires combats en aquest torneig que hagin causat tanta emoció.

—A la gent li agraden les baralles equilibrades —va dir en Cor Petit.— No aprecien quan les coses van massa ràpides o quan no poden veure res. Aquesta vegada, és un veritable espectacle.

—I crec que l'Ub s'està mantenint molt bé! —va comentar en Gohan, somrient.— Reconec aquests moviments. El pare l'ha entrenat molt bé; són com dos reflexos oposats.

—Ja ho veurem —va respondre en Vegeta estoicament.— En Goku no es cansa en Superguerrer 2, a diferència de l'Ub, que ha de concentrar-se per mantenir el seu Atac d'en Kaito a una alçada constant. Per no parlar de la tensió al seu cos. S'està mantenint bé, però està en desavantatge.

A l'Univers 16, els seus homòlegs feien les mateixes observacions. Amb una diferència.

—Si jo fos en Goku, aniria amb compte —va dir en Vegeku seriosament.

—Per què? Perquè el seu oponent fa servir màgia? —va preguntar en Cor Petit.

—En part. Però tinc la sensació que hi ha més. Aquest jove ja ha demostrat que pot utilitzar les tècniques d'altres persones només mirant-les.

—Com el Monstre Bu, doncs? —va dir en Trunks.

—Exacte. Des que ha començat aquest torneig, ni tan sols vull pensar en tot el que ha après...

—Mira! —va exclamar en Goten, assenyalant l'Ub.

En Vegeku i la Son Bra i altres membres dels diversos universos van aixecar les celles en veure-ho. Pres per un reflex d'última hora, en Son Goku es va recolzar enrere, amb un floc de cabell onejant al vent. Davant seu hi havia l'Ub, que havia intentat colpejar-lo, amb una fulla d'energia a la punta de la mà dreta.

—No pot ser! —va cridar la Son Bra.

A la ronda anterior, havia admès amb menyspreu que aquest Ub podria ser un prodigi. Però això anava més enllà: era un geni! Estava utilitzant les seves tècniques! Les seves, les d'en Vegeku! Sense cap esforç!

Amb els esdeveniments recents, el comportament de la Son Bra havia canviat. Ja no podia ser altiva i plena d'odi com abans. Si més no, la seva arrogància havia estat destrossada per l'esclavitud forçada d'en Babidi. Mentre mirava l'Ub, una semblança de consternació persistia dins d'ella en veure algú molt més feble que ella manejant les tècniques de la seva família amb tanta facilitat, però el que sentia era més sorpresa i admiració.

Per contra, mentre que en Vegeku abans havia estat jovial i encantat de veure un personatge així, ara sentia frustració i gelosia. Hauria d'haver estat ELL qui tingués un estudiant així. Aquest dret li havia estat negat al seu univers. Com més avançava el torneig, més creixia el seu ressentiment contra l'Univers 18, que tot i així admirava. Per no esmentar que la gana començava a rosegar-lo...

Al ring, l'Ub estava satisfet amb la seva actuació. Havia capgirat la truita i necessitava aprofitar l'element sorpresa. Va formar una segona fulla d'energia amb l'altra mà i va colpejar el seu mestre amb gran velocitat, que amb prou feines va aconseguir esquivar-lo.

—Si em toca, això farà mal! —va pensar amb ansietat.— He de fer alguna cosa!

Podria escapar fàcilment utilitzant el Canvi de Lloc Instantani. Però era una sortida fàcil. L'Ub ho donava tot per aconseguir la victòria. No podia fugir mentre el seu estudiant estigués tan entusiasmat. Havia de respondre en conseqüència. En Goku va desencadenar la seva aura i va impedir que l'Ub s'acostés. Va formar dos Kienzan als palmells de les mans i els va llançar contra el seu estudiant. L'Ub els va bloquejar formant una creu amb les mans. Però mentre que podia utilitzar les habilitats dels altres, a l'Ub li faltava el poder de la Son Bra per tallar aquells discs amb facilitat. Amb prou feines els podia subjectar.

Amb una hàbil pirueta, va escapar per l'aire, i els Kienzans es van evaporar contra l'escut més enllà. Però aquell segon va ser tot el que va necessitar en Son Goku per clavar un cop de puny a les costelles del seu alumne, que va cridar de dolor.

Va ser propulsat cap a terra i hi va romandre un moment. Però en Son Goku no el va deixar respirar, donant-li una puntada de peu que el va enviar volant, esquerdant el terra deixant-hi un solc. Ara tossint una mica de sang pels cops i la pressió de l'Atac d'en Kaito, l'Ub va formar dues grans boles d'energia a les mans.

—Sokidan! —va cridar.

—Dos alhora? —va exclamar en Son Goku.

Es va enlairar, perseguit per les esferes lluminoses. Durant uns instants, els espectadors van quedar enlluernats pel que semblava una dansa elegant: amb gran habilitat, en Goku va esquivar els atacs, que van ser fermament dirigits per l'Ub, que va intentar anticipar-se als moviments del seu mestre. D'una manera o altra, anava a obligar el Guerrer de l'Espai a utilitzar el Canvi de Lloc Instantani. Volia fer que en Goku admetés la seva debilitat. En Goku no podia saber que aquest era l'objectiu del seu deixeble, però en el fons, sospitava que l'Ub intentava portar-lo al límit. No volia donar-li aquella satisfacció, perquè en Goku volia guanyar desesperadament, i a la seva manera.

Aconseguint alliberar-se d'una emboscada de Sokidan, el Guerrer de l'Espai va carregar cap a l'Ub, que el va saludar amb una ràfega d'energia de la boca oberta. Certament, mai el deixaria de sorprendre!

Girant en espiral, en Goku va esquivar aquesta nova ràfega d'energia i va atacar l'Ub, però el seu puny només va trobar l'aire. El seu deixeble havia aprofitat aquesta distracció momentània per saltar a l'aire i assenyalar-lo amb el dit una vegada més.

—Transforma't en un conill! —va exclamar.

Sorprès pel pànic, en Goku es va llançar a un costat, evitant per poc ser colpejat de nou pel raig morat. On havia estat dos segons abans, ara hi havia un conill blanc enorme, mirant fixament el Guerrer de l'Espai amb els seus grans ulls sortits. Un cop més, van esclatar rialles a l'estadi. Pel que fa a l'Ub, estava consternat. Si el seu encanteri hagués colpejat en Goku, hauria tingut el mateix efecte? Estava encara més frustrat per haver fallat el seu objectiu una vegada més.

En Goku es va eixugar la suor del front. No es podia permetre abaixar la guàrdia ni un moment, sobretot si podia acabar així. Començava a entendre els sentiments d'en Vegeku sobre la màgia; sense dir necessàriament que era deslleial, era sens dubte massa imprevisible.

De sobte va sentir un calfred per l'esquena. Davant seu, el musell del conill gegant l'olorava amb curiositat. En Goku estava tan sorprès pel fenomen que no va veure la boca de l'animal oberta de bat a bat. Molt ràpidament, el Guerrer de l'Espai va desaparèixer a dins, engolit sencer pel rosegador.

Immediatament, el riure va donar pas a l'estupor general, que va ser de curta durada. De fet, les grades van tremolar per la força del surrealisme.

—Avi! —va cridar la Pan de l'Univers 18 amb ansietat.

—HAHAHA! —va explotar en Vegeta, que no es va poder contenir més temps.— M'ho he reprimit abans, però ara... Un Kakarot devorat... Per un conill... HAHAHA!!!

Juntament amb la Pan, només en Cor Petit, en Vegeku de l'univers 16 i en Kakarot de l'univers 13 no reien. Fins i tot els déus de l'univers 1 no van poder evitar riure entre dents, perquè, sense ni tan sols considerar la ironia de la màgia anterior, s'havien après el nom Saiyà d'en Son Goku.

Però el més alegre de l'assemblea era sens dubte en Bu de l'Univers 4. Tancat dins la seva esfera, els seus centenars de personalitats s'havien unit en una sola veu que el feia tremolar per dins. Tots reien histèricament, i a això s'hi afegia la hilaritat inherent del prodigi. Això era tot el que demanava: un espectacle! I era el seu aprenent qui li proporcionava el que probablement era el millor dia de la seva vida.

—Nosaltres... —l'anunciador Varga, a la torre de control, patint singlots causats per una barreja de riure i terror, va aconseguir dir.— Comencem el compte enrere per a en Son Goku de... de l'Univers 18... Un, dos...

L'Ub va observar el conill saltant per el ring. Bé, no era l'efecte previst, però la victòria finalment estava al seu abast. Finalment, va suposar...

Va ser llavors quan va sentir una presència sobtada darrere seu. No va tenir temps de reaccionar i va ser colpejat amb tota la força pel puny del seu mestre, que el va enviar a terra, creant un gran cràter. A prop, el conill va començar a desaparèixer, per a decepció dels espectadors que havien gaudit veient-lo saltar.

En Goku no somreia. Observava el seu deixeble severament. No tenia cap intenció de perdre aquesta baralla per una errada així. Per escapar d'aquesta situació, s'havia vist obligat a utilitzar el Canvi de Lloc Instantani, i això l'irritava.

Va desfermar tot el poder de la seva transformació i va carregar contra el seu estudiant, que s'acabava d'aixecar amb dificultat, i li va llançar un altre cop de puny a la cara. Envoltat d'una aura vermella encara més intensa i brillant, l'Ub va bloquejar l'atac del Guerrer de l'Espai a l'últim moment. El seu braç va començar a tremolar sota la immensa força del seu mestre, però va aconseguir aguantar-se ferm.

En Goku no es va aturar aquí. Amb un somriure, va donar una puntada de peu a les costelles a l'Ub, enviant-lo volant a una distància considerable.

Com havia deixat clar en Vegeta abans de la baralla, la diferència d'experiència entre ells es feia cada cop més evident. Mentre l'Ub lluitava per bloquejar els atacs i li costava prendre represàlies, en Goku marcava el ritme, obligant el seu estudiant a un intens intercanvi de cops. Rebent cada cop més cops directes, l'Ub va serrar les dents i va crear una certa distància. Confiant en el seu avantatge, en Goku el va perseguir, sense intenció de donar-li ni un moment de descans. Però, atrapat per la intensitat de la lluita, no es va adonar de la nova trampa que l'Ub li havia preparat. En veure que el seu mestre estava en ple funcionament i a punt per assestar un cop poderós, l'Ub va estirar les mans endavant.

—Bankoku Bikkuri Sho! —va cridar.

Un raig d'energia va colpejar en Son Goku de front, atrapant-lo en una aura d'electricitat que va posar a prova severament el seu sistema nerviós. Mentre l'Ub el mantenia atrapat a dins amb un esforç intens, en Goku va recordar la tècnica i el seu usuari.

—Ei! Aquest és l'atac de l'avi del Torneig d'Arts Marcials! Això és... Argh! Un veritable repte...

Des de l'espai 18, en Cor Petit i en Vegeta es van sorprendre per l'enginy del jove protegit d'en Son Goku. Ells mateixos estaven experimentant aquest atac per primera vegada, i havien d'admetre que era efectiu. Un Superguerrer de 2n nivell va quedar neutralitzat i fins i tot ferit per aquesta energia especial.

En veure que en Goku ja no es podia moure i no podia contraatacar, els Vargues van decidir iniciar un nou compte enrere.

—Un, dos...

Pres pel pànic, en Goku va intentar recordar com havia escapat d'aquella gàbia d'energia, però sense èxit. L'Ub va somriure mentre tremolava per l'esforç. No hi havia cap possibilitat que el seu mestre ho recordés. I fins i tot si ho fes, no seria capaç de convertir-se en un mico gegant capaç de trencar la seva tècnica. Potser guanyaria...?

—No perdrà així, oi? —va cridar en Goten.

—Vinga, avi, contraataca! —va exclamar la Pan.

—Ha estat un moviment magnífic de l'Ub —va comentar en Gohan.— El pare no pot contraatacar. No sé d'on ha sortit aquest atac, però ens podria haver ajudat en moltes situacions!

Mentrestant, el compte enrere continuava, per a consternació del Guerre de l'Espai.

—Onze, dotze...

—Sí! —va pensar l'Ub, forçant la seva energia com havia fet contra el Monstre Bu anteriorment.

—Grrr... Bé, no em deixes cap altra opció! —va aconseguir dir en Goku, estrenyent els punys.

Concentrant la seva energia, la va desencadenar en una poderosa explosió de llum que va trencar la gàbia d'energia elèctrica de l'Ub, fent-lo caure cap enrere. La majoria dels espectadors es van tapar els ulls mentre l'increïble poder del Superguerrer de 3r nivell d'en Goku reverberava per tot l'estadi. Era la primera vegada des del començament del torneig que el Guerrer de l'Espai finalment podia alliberar el seu poder a aquest nivell, en un combat individual. I no tenia intenció de contenir-se.

—Això és el que volies, Ub! —va espetar al seu alumne.— Millor que trobis un punt feble ràpidament, perquè no tinc intenció de fer-te cap favor; et guanyaré ara mateix!