DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144
[Chapter Cover]
Part 29, Capítol 144.

Capítol 144

Traduït per Bardock


Un minut abans, mentre en Son Gohan s’enfrontava als cel·luletes, es van produir diversos esdeveniments de forma simultània en diferents indrets...

A les graderies dels espectadors, els éssers convertits per la causa d’en Babidi van cridar la seva lleialtat i enaltiren la glòria del seu senyor, esparverant una gran part del públic que no sabia com reaccionar. Molts d’ells no eren lluitadors i no volien morir. Amb els Vargues eliminats, van mostrar submissió front a les exigències dels seus assaltants a fi de sobreviure en aquell caos. No obstant això, certs espectadors no van suportar aquell rebombori i van refusar sotmetre’s silenciosament. Una noia alta amb cabells curts i braços musculats, es va alçar i es dirigí a un alienígena que duia el senyal Majin. Aquest, en veure que es movia, li va etzibar:

—Queda’t al teu lloc, noia! Si no m’obeeixes t’exterminaré!

—Jo no soc participant —va respondre amb un to amenaçador—, però tinc prou força per atonyinar un espectador corromput de pa sucat amb oli!

—Que beneita, pagaràs el preu de la teva arrogància!

Amb prou feines va tenir temps d’estrènyer els punys que l’espectadora li va clavar els seus en ple rostre fent-lo trontollar. Malgrat això, va restablir-se davant la sorpresa de la lluitadora que va sentir la resposta del seu puny. El peó corromput assestà un contraatac ràpid a la mossa tirant-la per terra fent lliscar sang pel paviment. Altres espectadors van reaccionar a aquella escena aixecant-se i abalançant-se a sobre d’ell. A causa d’un efecte dominó, aquest impuls de resistència es va estendre pertot l’estadi i, en un breu període de temps, tothom es va veure involucrat en el conflicte.

Ressonaven crits i xiscles mentre els espectadors eren assassinats a sang-freda pels soldats posseïts que disposaven d’una força i resistència excepcionals. Un espectador armat amb dagues afilades plantà una d’elles al tòrax d’un guerrer de cos fràgil i li propinà un sòlid cop de cap amb la intenció de fer-lo recular. Tot i això, el guerrer va plantar les cames i va somriure exhibint les dents tot retirant la daga del seu cos emetent un crit de dolor. L’espectador, esporuguit, no va tenir temps de posar-se en guàrdia que la daga que havia perdut ja es trobava dins el seu pit. Es va ensorrar mentre la vida s’escapava del seu cos.

En Freezer, al cel, observava l’escena passant la llengua pels seus llavis. Es delectava de tota aquella violència i carnisseria. Quan en Cooler es disposava a llançar l’ordre d’atacar, la veu d’en Babidi va ressonar als seus caps:

«Espereu dos minuts. Aquestes criatures patètiques s’encarregaran de reprimir la rebel·lió. Espereu l’arribada de reforços i aleshores llanceu l’ofensiva contra els que encara resisteixin. No vull cometre cap errada.»

—Reforços? —es va sorprendre en Cooler després de la fi de la comunicació—. Què vol dir?

—Segurament es refereixi a en Ginew —va respondre en Freezer tancant els ulls—. Xt. No hem de tenir cap mena de dificultat a l’hora de sotmetre aquests insectes. Hem de limitar-nos a obeir.

Mentre en Gohan lluitava i l’anarquia regnava en tota la infraestructura, els Heloïtes de l’Univers 19 s’enfrontaven a una crisi sense precedents. Un d’ells havia cedit front la influència de les tenebres i els mantenia a ratlla amb els raigs que ho perforaven tot. En Naurb, amb la marca del Mal al front, fixava amb aire seriós els seus antics camarades.

—Quiets!

—N... Naurb, com has pogut! —s’exclamà la Phipsil serrant els punys.

—Tothom té punts febles —va respondre endurint la mirada—. He dit que no es mogui ningú!

—Tranquil·litzat, Naurb! —va dir-li apuntant-lo—. Ets un dels soldats orgullosos d’Helior. Lluites pel nostre món, per la nostra gent i no per un bruixot malèfic! Resisteix!

—Que em tranquil·litzi?! —va cridar en Naurb tot tremolant—. No hi enteneu un borrall de la situació, ni en el que sento! Vols saber què m’ha portat a ser fràgil i ser exposat a aquesta situació?

—No ens importa —va intervenir en Nedwook clavant un genoll a terra amb el braç estès—. Ets una amenaça i hem de restablir l’ordre. Doncs tu mateix...

Els altres Heloïtes s’esguardaren i es col·locaren en posició. La Phipsil, després de dubtar una fracció de segon, va apuntar en Naurb. El soldat corromput va sentir un calfred de pànic.

—No, espereu...!!

No volia arribar a això. Però en veure la determinació en les seves mirades va comprendre que era ell o ells. Va activar la seva tecnologia al mateix temps que els altres, però, al darrer moment, va desviar el seu braç que apuntava la Phipsil per a dirigir-lo en direcció a en Magsuns. Va travessar el pit del darrer així com el d’en Loopwhirl. Els dos Heloïtes s’esfondraren juntament amb ell. En Nedwook i la Phipsil havien perforat el seu cor amb una precisió formidable. En el moment de desplomar-se, en Naurb va creuar-se amb la mirada trista de la Phipsil i va aconseguir dir-li abans de morir:

—Jo t’esti...

I va caure sense poder acabar la seva frase. En Nedwook no l’havia sentit i observava la situació al seu voltant. La Phipsil havia entès el missatge d’en Naurb i va adonar-se d’allò que l’havia conduït a aquella situació. El penediment, la gelosia, l’angoixa... Va tancar els ulls un moment tot inspirant profundament i es va situar al costat d’en Magsuns per tal de verificar el seu estat. Els seus dos companys estaven ben morts amb sang escapant-se dels seus cossos inerts. Va dir amb una gran tristesa:

—Llamp del cel! Quina carnisseria, per què...

—Els ressuscitaran! —la tallà en Nedwook, preocupat per la situació fora de control—.

Ajudem els altres o també acabarem així!

—Entesos —va respondre la Phipsil —seguint-lo en direcció a l’espai de l’Univers 1.

A mesura que els successos es desenvolupaven en un garbuix ensordidor, un combat endiablat tenia lloc en els bastidors de les divinitats. El Gran Kaitoxin, sense actuar, esguardava el dimoni amb severitat mentre els altres Déus lluitaven contra en Dabra amb totes les seves forces. El Gran Kaitoxin no s’havia implicat mai personalment en conflictes. Inclús en l’enfrontament vers el Llegendari Guerrer de l’Espai feia una pila de temps va restar com un simple espectador. Només en Majin Bu l’havia forçat a interposar-s’hi en nombrosos universos. Sols reaccionava si els seus companys eren a punt de morir perquè confiava en ells. És a dir, creia en les seves capacitats. El Déu del Sud era, de lluny, el més poderós, però era l’únic lluitador nat i els altres havien de lliurar batalles i evolucionar. Va fer un petit somriure en veure els seus confrares lluitar amb ardor.

En Kaitoxin de l’Est es va esfondrar al sòl plegat per la meitat i amb la respiració tallada després d’encaixar un cop de genoll violent. Era, sens dubte, el més feble dels Déus però no pensava abandonar. Es va incorporar peniblement i va provar de copejar en Dabra, mes el dimoni aferrava el braç de la divinitat de l’Oest i l’envià sobre el Déu de l’Est. Ambdós van col·lidir i s’ensorraren. Va esclafar la Kaitoxin de l’Oest fent pressió amb el peu sobre la seva esquena i esquivà hàbilment una puntada de peu d’en Kaitoxin del Nord. Va agarrar el darrer pel coll provocant que s’asfixiés lentament. El Rei Dimoni, dibuixant un gran rictus, digué:

—No sou tan fatxendes sense el del Sud! Això ho ha provocat la vostra ganduleria, déus miserables! Depeneu d’un altre i ara la vostra protecció ha desaparegut, desgraciats!

—Cri... criatura fastigosa... —va dir la Kaitoxin de l’Oest amb odi.

—No acudireu al rescat dels vostres nyicris amics, Gran Kaitoxin? —reia en Dabra girant-se cap a ell—. Els hi arrancaré el cor davant dels vostres ulls i veurem si encara conserveu el somriure!

—Oh, no estic preocupat —va respondre amb calma el Gran Kaitoxin somrient encara més—. Al cap i a la fi, no estem sols en aquesta batalla general...

En Dabra amb prou feines va tenir temps de comprendre aquelles paraules. Va detectar un perill mortal darrere d’ell gràcies als seus sentits aguts. Espantat, va inclinar ràpidament la testa per a esquivar un raig lluminós que va travessar la paret pròxima del passadís situat al seu davant. Després d’alliberar els seus dos presoners, va constatar amb estupor que es tractava de la Phipsil de l’Univers 19 que volava cap a ells amb el braç estès. Aquesta, va exclamar:

—Aguanteu, Déus Suprems!

Va fúmer un cop amb el dors de la mà que en Dabra va esquivar de ben poc abalançant-se enrere. La Phipsil va aterrar prop de la Kaitoxin de l’Oest, la qual va murmurar:

—Gràcies... On són els altres? Quina és la situació?

—Tres dels meus amics són morts —va fer la Phipsil amargament—. En Nedwook ha anat a ajudar a un noi de l’Univers 18. Els espectadors estan lluitant entre ells i les tropes dels Dimonis del Fred romanen en facció als aires.

En Dabra, percebent aquest desagradable informe, va girar els ulls als espais annexes. A l’Univers 18, un d’aquells ximples Guerrers de l’Espai feia front amb dificultats en Kakarot de l’Univers 13, aquell mico pertorbat. En Nedwook estava a punt d’atacar-lo per l’esquena. Al lluny, dos membres de l’Univers 18 es dirigien a l’Univers 11: el refugi del seu patró! Veié en Cèl·lula de l’Univers 17 contendir el doble del que amenaçava el seu mestre i es va estremir. Volia contactar el seu patró per a advertir-lo, però no es podia concentrar per culpa de l’atac dels Kaitoxins.

—Maleïts mosquits! —va clamar furiosament.

Uns instants abans...

En Gohan acabava d’eliminar els cel·luletes i havia partit amb en Cor Petit en direcció als apartaments d’en Babidi, confiant a en Goten la responsabilitat de defensar la Bra i la Videl. La darrera sabia defensar-se, però front a enemics tan poderosos, estarien exposades i sense protecció. En Goten era un Superguerrer que, tot i haver descuidat l’entrenament, encara era un jove que disposava d’un gran poder. Aleshores, la Bra va comentar-li amb un to inquiet:

—No vull dubtar de tu, però... Pràcticament tots els nostres enemics són més forts que tu, oi?

—Escolta! —va reaccionar en Goten, indignat i molest—. Us he salvat dels poderosos cel·luletes, si més no m’ho podries agrair!

—Ha estat en Gohan qui s’ha encarregat d’ells...

—He deixat que se n’ocupés! Amb mi no heu tenir por...

Fou interromput per una rialla sàdica. Va veure amb consternació en Nappa i en Kakarot de l’Univers 13 que es dirigien cap a ells a plena velocitat. Els dos Guerrers de l’Espai no eren rucs. Contra en Son Gohan no haurien tingut res a pelar. Però en Babidi, en notar que havia abandonat els seus companys, havia enviat aquells dos peons a recuperar els Terrícoles com a ostatges.

En Goten no havia vist en Nappa transformar-se i no dubtava que el podria esclafar com si res. Però sí que havia vist en Kakarot lluitar. Tot i que només era un Superguerrer, en Goten sabia que era més fort que ell. Va estendre el braç vers la Videl i digué:

—He canviat de parer. Fugiu!! Videl, posa la Bra a cobert!

—I tu? —va cridar, inquieta, la Videl.

—No pateixis, m’ocuparé d’ells!

En Kakarot va escoltar la pretensió d’aquell figaflor. Va fer un senyal de testa a en Nappa i envià una ràfega d’energia sobre en Goten, qui va estirar els braços per a aturar-la, provocant que les seves cames s’enfonsessin lleugerament en el sòl. Va manegar-s’ho per a expulsar-la per sobre d’ell, però en Kakarot es trobava davant seu amb un somriure viciós. En Nappa, servint-se de la distracció, es dirigia cap a la Bra i la Videl. En Goten s’escridà girant-se:

—Espera!

El puny d’en Kakarot va fregar la seva galta produint un xiulet en l’aire. En Goten va retrocedir una mica i es va col·locar en posició de combat.

—Ets meu, nyicris —digué en Kakarot llepant-se els llavis—. Et faré a miques!

—Com vulguis —va respondre en Goten esbossant un somriure provocatiu malgrat la seva expressió d’inquietud—. Vine aquí, pare!

—No em diguis així! —va cridar en Kakarot llançant-se sobre en Goten tot disposat a colpejar-lo amb violència.

El seu puny va abatre la guàrdia d’un Son Goten que va recular amb el cos tremolant. Quin poder! Tot i que tots dos eren Superguerrers, en Kakarot era superior a ell de bon tros. En Goten observava en Nappa interposant-se entre la Videl, la Bra i la sortida. Era impossible acudir a la seva ajuda ja que en Kakarot no ho permetria. Hauria de superar-se per tal d’acabar amb el seu pare alternatiu. La seva preocupació per les persones properes constituïa un blocatge que no li permetia concentrar-se.

En Nappa, esguardant per sobre la Videl i una tremolosa Bra, somreia de forma sàdica. Sotjant la jove noia, va dir-li rient:

—Oi que tu ets la filla d’en Vegeta? Esclafaré el teu caparró reial i li portaré al teu pare. Ha, ha!

Va estendre el seu braç per aferrar la testa de la Bra però la darrera fou empesa per la Videl, qui va prendre el seu lloc. Va dir-li a la filla d’en Vegeta just abans de ser capturada:

—Bra, corre cap a..

En veure la Videl tan implicada en la seva protecció, amb en Goten fent el que podia uns metres al lluny, i acumulant terror i pressió, es va activar quelcom en la Bra. La Videl, en Nappa, en Goten i en Kakarot es van paralitzar tot girant-se vers ella. Els Guerrers de l’Espai notaven una gran energia emergint del cos de la jove Saiyana. La Bra va emetre un crit aclaparada per l’adrenalina i la còlera i va etzibar un poderós cop de genoll al mentó d’en Nappa mentre xisclava com una adolescent espantada:

—Iaaaaaa!!

El Guerrer de l’Espai pelat fou expulsat enrere amb la seva sang fluint pels aires. Va encastar-se contra la paret, noquejat i amb el cos clavat en la pedra. En Kakarot s’exclamà:

—Ha, ha, ha! Que ximple!

En Goten, aprofitant l’ocasió, ràpidament va assestar un cop de puny a la galta d’en Kakarot, fent-lo tombar a terra. En Kakarot es va fregar la galta i va adreçar una mirada plena d’odi a en Son Goten.

—Desgraciat! —va remugar—. Et faré xixines, mocós!

En Goten es va posicionar defensivament i continuà somrient per a provocar en Kakarot. Era evident que la Bra era filla d’en Vegeta. Tot i que es passava el temps renegant de la seva naturalesa Saiyana, realment n’era una, i disposava d’un gran potencial provinent del seu increïble pare. No obstant, havia d’assegurar-se que s’interessés en ell; així la Bra i la Videl podrien escapar. En Nappa estava momentàniament fora de combat però no duraria gaire en aquell estat, ja que coneixia la resistència excepcional dels presoners d’en Babidi.

La Bra i la Videl llançaren un darrer esguard a en Goten, qui va fer un senyal perquè guillessin i s’endinsaren al passadís mentre les cames d’en Nappa intentaven bellugar-se. La Videl va dir-li a la Bra amb un to d’admiració i de curisoitat:

—Vatua, ha estat increïble! Que t’has entrenat una mica?

—Doncs no —respongué la Bra amb un to de sorpresa—. Per què m’ho preguntes?

—Tant se val —va fer la Videl sospirant—. Els Saiyans... Que injust.

Poc després de desaparèixer entre les tenebres del passadís, en Nappa va sortir de la seva presó i va perseguir-les. No s’escaparien i volia divertir-se terroritzant-les. La filla d’en Vegeta l’havia sorprès però no era perillosa. No encara.

Quant a en Kakarot, assestava cops demolidors i incansables a un Goten que amb prou feines els podia blocar. El fill d’en Son Goku posava tota la carn a la graella en la seva defensa mentre captava tota l’atenció del seu pare alternatiu, el qual ho estava gaudint d’allò més. La diferència de forces era innegable i havia de guanyar tot el temps possible.

En Kakarot va clavar-li un violent cop de cap que va atordir parcialment en Goten i va enllaçar-ho amb un cop de genoll al visatge i un ganxo a la galta, fent-lo caure a terra. En Goten estava al límit de les seves forces amb el rostre ple de sang i polseguera. La seva voluntat no havia cedit gens ni mica i va llançar-li una mirada desafiant a en Kakarot que reia davant l’escena.

—De debò pertanys a aquesta família? Esperava més resistència. El teu pare i el teu germà són monstres, però tu ets un passerell!

—No m’he entrenat mai com el meu pare perquè no m’interessa —va replicar en Goten redreçant-se peniblement—. Reconec el meu error, però lluitaré fins al final! Soc el fill d’en Son Goku i tu només ets una còpia fastigosa completament tocada del bolet que no té res a veure!

—Ets un bocamoll, noi. T’ajudaré a callar. Mor, patètic figaflor!

En Kakarot va formar un Kienzan en la seva mà i es disposava a llançar-li. En Goten s’hi va encarar, llest a donar-ho tot en un darrer atac, tot i que això impliqués quedar-s’hi. Aleshores, un raig fi va perforar el pit d’en Kakarot, tallant en sec la seva tècnica. El Guerrer de l’Espai va caure de genolls a terra amb els ulls vidriosos. Un Heloïta aterrit davant en Goten s’adreçà a ell.

—Fot el camp! —va exclamar en Nedwook de forma autoritària—. Són massa forts, no ets prou poderós!

En Goten, afectat pel to altiu de l’Heloïta, va respondre bruscament:

—D’on provinc, lluitem sense qüestionar si som prou poderosos! I vigila, no l’has mort! —va concloure notant que les seves forces no havien minvat.

—Què?

En Nedwook, percebent un moviment darrere d’ell, va inclinar el cap in extremis: el puny d’en Kakarot va passar a dos centímetres de la seva cara. El Guerrer de l’Espai no li va deixar respirar i l’atacà cos a cos tot pres d’un frenesí furiós. La seva sang sortia de la seva boca i els seus ulls encara estaven una mica vidriosos, però conservava el seu rictus victoriós.

—No pot ser —va dir en Nedwook mentre aturava els atacs—, he apuntat el seu cor! Hauria d’haver mort!

—Els soldats d’en Babidi tenen una gran resistència. Vés amb compte! —va deixar anar en Goten que restava a terra, perbocant sang.

Reaccionant a les paraules del Guerrer de l’Espai, en Nedwook va fer una ullada ràpida al seu espai. En Naurb seguia a terra, realment abatut pel mateix atac. En Kakarot, seguint el seu esguard, li digué:

—La teva joguina no em matarà, insecte! No em pot aturar res i ara ho descobriràs!

En Goten va aprofitar la situació per a recuperar forces mentre observava el combat entre ambdós guerrers. Havia d’aprofitar la mínima oportunitat per a eliminar en Kakarot. No podia amb la seva ànima, però es desempallegaria d’aquell psicòpata tot i que això signifiqués anar-se amb ell.

En Gohan estava inquiet atès que el seu germà estava en mal estat i va dubtar a tornar. En Cor Petit, en percebre els seus dubtes, digué:

—Confia en ell, Son Gohan! Hem d’aturar en Babidi abans la situació no empitjori. El teu germà és fort, tingues-ho en compte!

En Son Gohan assentí i continuà la ruta amb el seu antic mentor. Al capdavall, esperava que pogués resistir. Van passar davant l’espai de l’Univers 16, on el Cèl·lula retenia el seu doble i els altres com a ostatges. A baix, en Son Gohan estava tens després de veure la Videl de l’Univers 18 escapar-se de les urpes d’en Nappa. Aquesta visió no ajudava en el seu fur intern, però la seva pròpia esposa estava amenaçada i no volia prendre el risc de perdre-la també a ella. La Videl va implorar-li:

—Si us plau, lluita, Gohan, elimina aquest monstre! Seré ressuscitada, com la nostra filla!

—No! —va exclamar en Gohan tancant els ulls i tremolant de dalt a baix.

Sacrificar la seva dona, deixar que fos assassinada per en Cèl·lula davant els seus ulls... seria una imatge que no oblidaria, una decisió que no acceptaria mai. Tant eren les reparadores Boles de Drac, aquell acte seria imperdonable.

—Sabia decisió —xiuxiuejà en Cèl·lula llançant una mirada burleta a la Videl.

—Gohan... —va murmurar en Cor Petit, tetanitzat.

En Son Gohan va notar dues energies per sobre d’ells. El seu doble i el d’en Cor Petit de l’Univers 18 sobrevolaven la zona. En Cèl·lula també va notar les presències i el seu somriure s’eixamplà. Digué:

—Vet aquí l’altre Gohan! Sou exactament iguals, no s’atrevirà a venir a per mi. Fins i tot, potser es rendirà. Ha, ha, ha!

«És cert, som iguals» —es lamentà interiorment en Gohan—. «Però...»

«Si jo fos un ostatge, no faria res que exposés la Videl» —pensà l’altre Gohan continuant el seu camí.

«...L’altre Gohan... n’és conscient. Així que...»

«Si pensa exactament com jo...»

«Podem tenir present la reacció de l’altre.»

—...a l’instant!! —cridà en Gohan de l’Univers 18 estenent la mà ràpidament tot enviant una intensa ràfega d’energia en direcció a en Cèl·lula.

En Gohan de l’Univers 16 va actuar també en conseqüència. Ell i el seu doble pensaven de forma sincrònica. Sense perdre ni un instant, va alliberar-se del braç d’en Cèl·lula i va embolcallar la Videl amb els seus braços formant una protecció al voltant d’ella amb el seu cos. L’acció va tenir lloc en una fracció de segon en la qual en Cèl·lula, amb prou feines, va adquirir consciència de la situació. Tan sols va tenir temps de formular amb un to d’estupefacció:

—Qu...è?

L’atac el va colpejar de ple. En Cor Petit, al seu costat, també va rebre el doll energètic. En Gohan, que mantenia a cobert la Videl aferrant-la, va patir una forta cremada en la seva esquena, provocant que la seva camisa fos calcinada per l’atac d’energia del seu doble. En Cèl·lula s’ensorrà violentament percudit. No havia sofert gairebé cap dany, però el seu cos perfecte estava cobert de sutge i polseguera.

Enrabiat per la perfídia del segon Gohan, va deixar anar amb un to furiós:

—Llardosos! Me les pagareu!

En Cor Petit de l’Univers 16 tenia un braç completament polvoritzat. Això no obstant, no mostrava cap signe de dolor. Talment com en Cor Petit de l’Univers 18, havia entès la maniobra dels seus antics deixebles.

—Ben fet, Gohan! —va dir el de l’Univers 18 que seguia volant amb ell.

—Sabia que el meu altre jo reaccionaria de la mateixa manera —va dir en Gohan fent una ullada a baix.

—Sabies que resistiria el teu atac —va respondre en Cor Petit gratificant-lo amb un somriure orgullós—. Soc prou resistent com perquè et puguis permetre aquest tipus d’accions atrevides!

—No ets fràgil, Cor Petit —va replicar en Gohan tornant-li el somriure—. Deixem en Cèl·lula a l’altre Gohan, continuem la nostra ruta!

I van prosseguir, deixant que l’univers 16 se n'encarregués.

Dibuixat per:

Homola Gábor      

Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix DBM Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Universos Bonus Esdeveniments Promos Associats
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês BrasileiroMagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaEuskeraLietuviškaiCroatianKoreanSuomeksiעִבְרִיתБългарскиSvenskaΕλληνικάEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsuBrezhonegVènetoLombard X