DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 21h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 22, Capítol 110.

Capítol 110

Traduït per Bardock


En Bardock no s'havia contingut en els seus cops a la seva darrera concatenació. El seu poder i la seva rapidesa estaven al màxim i en Cold havia rebut de valent. Estava ferit, o, més aviat, esgarrinxat. I això només era el principi. El Guerrer de l'Espai podia seguir així molta estona. A poc a poc, les ferides del Dimoni del Fred s'agreujaren. Acabaria exhaust i enfonsat tal com mostrava la seva visió.

Si més no, les visions d'en Bardock sempre es feien realitat si hi es complien les circumstàncies necessàries.

Però en Cold tenia més d'un as a la màniga. Tot i que el seu nivell no era poca cosa, havia d'anar més enllà. La seva força havia crescut súbitament. Tots els seus músculs s'havien hipertrofiat i tenia un aspecte encara més impressionant.

En Bardock sabia que hauria de ser encara més cautelós, que hauria d'esquivar un màxim de cops. I que si augmentar la seva força muscular reduïa proporcionalment la seva velocitat, encara tenia possibilitats.

Els seus pensament foren inútils. Estava en guàrdia, però en Cold el va sorprendre. La seva velocitat no havia disminuït i la seva força havia augmentat força. En Bardock va rebre un primer cop a l'estómac: era com si no portés armadura. Es va quedar sense alè. De seguida, un segon cop, un tercer, un quart...

A través d'un impuls energètic, en Bardock va esquivar pels pèls un altre cop i va contraatacar amb el puny endavant. Aquesta vegada, el seu adversari va ser més ràpid i va evitar l'atac. Després d'envoltar el Guerrer de l'Espai, el va colpejar a la templa. El cop va projectar-lo feixugament contra el ring.

En Bardock va recuperar els sentits i es va començar a aixecar. Per fortuna, l'Emperador de l'univers 8 no havia reprès el seu atac. Va aprofitar-ho per recuperar l'alè tot reflexionant. No era la primera vegada que en Bardock veia aquest fenomen d'augment de massa muscular. En Trunks de l'univers 12 també ho havia fet. Així, no era una característica pròpies dels Dimonis del Fred.

Pel que fa als Saiyans, semblava ser una etapa per sobre del Superguerrer, però devia ser inferior a la que utilitzava en Vegeta (tant de l'univers 18 com del 13) amb els raigs recorrent tot el cos.

Podria ser que per guanyar el combat hagués d'assolir aquell estat intermedi... Però era difícil en ple combat. Tot i haver-ho vist com ho feien d'altres, tot i tenir una idea de com arribar-hi, necessitaria almenys una mica de temps.

I la pausa ja havia acabat. En Cold caminava vers el Guerrer de l'Espai lentament però amb fermesa. En Bardock va estrènyer els punys i l'aura pròpia de la seva espècie es materialitzà al seu voltant. Dos cercles de llum brillaven en els seus punys esgarrinxats. Era un atac previst per a guanyar el temps que requeria. Però quan amb prou feines en Bardock havia fet un moviment endavant, en Cold ja havia desaparegut de la seva posició, a deu metres de distància, per aparèixer tot just davant d'ell. En Bardock no va tenir temps d'esquivar la mà de ferro que va subjectar-lo per la mandíbula amb un empresonament superpoderós.

Gràcies al seu impuls, el Guerrer de l'Espai va aconseguir flanquejar un gran cop de genoll sota la mandíbula del seu adversari. Un punt per a cadascú! En Bardock, alliberat de la seva presó, va tenir temps de sobra per propulsar el seu atac amb les seves dues mans.

Malauradament, en Cold va mostrar una vegada més que el seu temps de reacció era curt. Va desplegar un escut d'energia que va desviar l'atac per sobre de la seva testa i va enviar-lo lluny.

En Bardock no va percebre el somriure de satisfacció d'en Cold després del seu refús perquè ja s'havia mogut. Havia de ser espavilat, ràpid i moure's constantment si aspirava batre en Cold. En Bardock, arribat rere el seu adversari, va etzibar-li un violent cop de genoll al bell mig de la seva esquena tot projectant-lo endavant. El Guerrer de l'Espai va prosseguir el seu atac. Necessitava encadenar cops forts i ràpids per a guanyar temps; a fi de desenvolupar la seva força muscular i esclafar-lo amb una força superior.

El seu següent cop fou molt violent. Va colpejar per sobre del crani del Dimoni del Fred amb els punys junts, fent-lo estavellar pesadament contra el ring. L'aura de l'Emperador de l'univers 8 va desaparèixer. En Bardock no va cavil•lar massa, ja que dubtava que aquell cop simple hagués estat suficient per deixar fora de combat més de trenta segons algú com en Cold.

Va posar un peu a terra i va concentrar la seva energia serrant fort els punys. Va pensar en aquells Saiyans presents al torneig que posseïen una força desmesurada. Va fixar el seu pensament en la transformació d'augment de massa muscular d'en Cold i d'en Trunks. No sabia quant de temps havien necessitat els dos lluitadors entrenats per a desenvolupar aquella capacitat, però ell només tenia uns segons. Ho havia d'intentar amb totes les seves forces...

Però la mà d'en Cold es va bellugar gairebé imperceptiblement. Estava ajagut bocaterrosa amb els braços al voltant del cos, però els seus dits s'havien mogut, el Guerrer de l'Espai n'estava convençut. Va cridar i es va concentrar una mica més la seva energia sobre els seus músculs i també la seva còlera, un element clau quan es va transformar per primer cop en Superguerrer.

Però era massa tard. D'una de les mans esteses d'en Cold amb el palmell obert vers el cel artificial dels Vargues, s'envolà una bola d'energia que filà dreta abans de canviar la seva trajectòria per prendre el Guerrer de l'Espai com a objectiu. En Bardock va destesar tots els seus músculs per moure's i evitar l'impacte, el qual va aixecar polseguera en esclatar. Després es va concentrar de nou. Cada segon era crucial. Podria ser que una detonació esclatés en qualsevol moment...

En Cold ja s'havia aixecat. No tenia por. Després d'espolsar-se de tot el cos la runa i la polseguera, caminà amb suavitat vers el Guerrer de l'Espai. Uns metres després, va parlar:

—Com va? Tot bé? Potser hauries d'abandonar. Sé què estàs tramant, però no serà suficient si ho aconsegueixes.

En Cold seguia aproximant-se. Amb cada passa, en Bardock pensava que el que havia dit era veritat, que no funcionaria mai. Va evocar la visió de la desfeta d'en Cold. I si no succeïa? Quan en Cold ja era a prop d'ell, li digué:

—Et faré una confidència, mico. Encara estic lluny de la meva força real. El meu consell és que abandonis. Ara, prosterna't davant meu i potser no et mataré.

L'havia vessada. En Bardock n'estava segur. Si la seva força física havia augmentat feia minuts només era de forma tènue, molt ínfima. Va serrar les dents i va deixar anar al seu adversari:

—Calla, malparit!

I va llançar-se amb el puny endavant, però, tot d'una, en Cold semblava realment ràpid. Va desaparèixer fins i tot abans d'haver-se apropat a menys d'un metre. I va reaparèixer immediatament a la seva dreta amb una aura al seu voltant amb la intenció de posar fil a l'agulla.

En Cold va estendre els braços vers ell i el Guerrer de l'Espai es va sentir paralitzat. Ja no es podia moure, estava blocat a l'interior d'una aura. En Cold tenia el poder de desplaçar aquella aura amb què l'havia empresonat. El va balancejar al lluny, enrere, fins que va topar contra l'escut que protegia els espectadors. Tot seguit, el va fer girar en tots sentits pels aires per tal de preparar el gran final:

—Adéu-siau!

Aquesta vegada, el va enviar vers un dels espais participants. Per atzar o coincidència, es dirigia al de l'univers 18. En Son Goku coneixia bé la tècnica emprada per en Cold. Feia molts anys, havia patit la mateixa de la mà del seu fill, en Freezer. I sabia que el xoc seria brutal. No només per a en Bardock, sinó també potencialment per a la seva família i amics.

En Goku, amb una transformació increïblement ràpida, va desplegar la seva força fins al tercer nivell de Superguerrer i va estendre una mà endavant. Va protegir tot l'espai amb un escut d'energia contra el qual en Bardock va estavellar-se. Va apagar l'escut quan en Bardock va desplomar-se inert sobre el sòl.

En Cor Petit va advertir la velocitat amb què el seu rival d'una època totalment passada s'havia transformat, ja que, segons recordava, necessitava una mica de temps. Però allò que el va sorprendre més va ser la reacció d'en Vegeta. Restava completament estoic davant l'amenaça potencial. Ell també havia de protegir una família. Però romania amb els braços encreuats i deixava fer al seu amic. Que potser amagava res?

En Kakarot de l'univers 13 ho trobava com una autèntica incompetència. Simplement, creia que aquell Vegeta no havia tingut temps de reacció. Ni els seus companys ni en Vegeta s'havien adonat del que acabava de succeir.

En Cèl•lula, just al costat de l'espai 18, no creia que fos un tipus de senyal de feblesa. Sabia perfectament que aquell Vegeta tenia un nivell molt alt i desitjava amb impaciència el moment d'enfrontar-se amb ell.

—Pfff! Podria haver llançat la brossa a una altra banda! —va remarcar en Cèl•lula als seus antics enemics de l'espai 18.

—Mira qui parla, ara... —va sospirar en Vegeku a l'altre costat.

En Cold va llançar una mirada sobre els Saiyans de l'espai 18 i també vers en Vegeku. Va anunciar amb un gran somriure:

—Aquest és un petit obsequi per a tots els Saiyans que encara es creuen que poden plantar-nos cara!

—29... i 30. En Bardock és eliminat! —va declarar un Varga.

En Cold s'enlairà per tornar al seu espai mentre un Namekià s'apropava a en Bardock.

—Com pot ser!? He vist la seva derrota...! —sospirà.

Va rebre la visita inesperada de la Pan. El fet que el seu besavi hagués perdut li va produir una punxada al cor encara que no el conegués. Va restar al seu costat mentre el Namekià el guaria. No esperava res a canvi, només volia romandre prop d'ell. Probablement seria la primera i l'última vegada que podria agafar-lo de la mà. Això només va durar quaranta-dos segons.

—Ha sigut un bon espectacle —va murmurar el Dr. Raichi des de l'espai número 3—, encara que m'hagués agradat encarregar-me'n personalment... Però tant se val. Ara em toca una exquisidesa reial...

Mentre en Kakarot continuava creient que el Vegeta de l'univers 18 era un autèntic talòs, en Nappa va tractar "calmar-lo":

—El vostre pare ha estat ben estovat.

En Raditz, parlant per ell i el seu germà, no es va enfadar:

—Ens importa un rave.

—He! Un classe baixa sempre resta classe baixa! —va fer en Vegeta somrient.

—Saps que t'ha dit classe baixa?!

En Kakarot va intentar colpejar el seu líder per darrere. Però fou en va, perquè en Vegeta va esquivar el cop gairebé sense girar-se.

—Tòtil! Ens poden fer fora per coses com aquestes! No en tens prou d'aquestes bestieses?

En Raditz va temperar el líder del grup:

—No capgiris la truita, Vegeta. Sabies molt bé que en Kakarot reaccionaria així, ets tu qui ens posa en perill.

—Hauríem de concentrar-nos en la manera d'obtenir el poder d'aquell vell —va intervenir en Nappa fent una ullada vers l'espai número 9.

En Bardock va retornar al seu apartament sense mirar en Raichi, el qual, no obstant, estava preparat amb un somriure glacial i ple de significat. En Bardock va tornar a reflexionar. Estava sorprès del poder d'en Cold. Estava segur que al seu univers no havia posseït una força així, sinó haurien perdut abans de topar-se amb en Raichi.

En Bardock seguia rumiant en els Superguerrers: en el segon nivell d'en Vegeta de l'univers 13, en Vegeku de l'univers 16, en Kakarot de l'univers 18 amb cabells llargs (com en Vegeku), en Gotrunks del mateix univers i de l'univers 16. I també en Trunks de l'univers 12 encara que era molt inferior però posseïa una força superior amb els seus músculs tot inflats.

Al seu apartament, en Bardock es va transformar en Superguerrer i es va forçar a superar el seu nivell. Havia perdut el torneig, però qui sabia què podia reservar encara l'esdevenidor?

Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix DBM Minicomic Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Universes Help Bonus Esdeveniments Promos Associats
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês BrasileiroMagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִיתSvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu