Part 31, Capítol 153.

PART 31: ULTIMATE WARRIORS

Capítol 153

Traduït per Skywalker

Molt lluny, a l'altra banda de l'espai.

Al seu interior, alguns persones van sentir que s'estava produint una tragèdia. Fins i tot en Vegeku, l'ésser més segur de si mateix, va sentir un cert malestar. No era res comparat amb la sensació que vivia en Vegeta de l'Univers 18, que va tancar els punys amb força, fent una ganyota de frustració mentre encara no trobava res.

L'Eleim de l'Univers 19 es va girar cap en Vegeku.

—Em sap greu tornar a parlar d'això, però no ho entenc —va dir amb un to preocupat.— Vegeku? Oi que tu i la Son Bra podeu teletransportar-vos sense notar una energia?

—Sí! —va replicar sec en Vegeku.— Però necessito saber-ne la direcció, la distància! A casa, conec tot el meu univers! Però aquí no reconec res, l'estadi era el meu punt de referència quan vaig seguir a en Broly a l'espai o quan m'ocupava d'en...

De sobte es va callar, fent que algunes mirades curioses es giressin cap a ell.

—Deixeu-ho estar. De totes maneres, ara no hem abandonat l'estadi voluntàriament, així que no sé en quina direcció es troba —va dir incòmode, sentint-se humiliat.— En qualsevol cas —va dir amb un to més relaxat,— quan algú senti algun poder i sàpiga cap a on apuntar, ens hi portaré cap allà de seguida. Cap problema.

—Hem de trobar-los! —va recordar en Son Goku amb un to seriós i preocupat.— Tothom podria estar en perill! Ens necessiten!

—El pitjor de tot és que ens estem perdent tota l'acció... —va murmurar en Vegeku, tornant-se a concentrar, decebut per no poder participar al combat cos a cos general, i segur de la victòria del seu bàndol.

—Tinc la sensació d'estar atrapat aquí des de fa mesos! —es va lamentar en Trunks de l'Univers 16.

—Tan sols han passat 9 minuts i 34 segons —va aclarir l'A-16.

—Només portem aquí deu minuts? —en Trunks va entrar en pànic.— Per què sembla que portem tantíssim temps?

—La pressió, el perill —va dir el seu homòleg de l'Univers 12.— És possible que tothom hagi mort...

Amb aquella trista frase, els mig Guerrers de l'Espai van tornar a la seva recerca, sota la mirada relaxada d'en Bu de l'Univers 4 que xiulava en silenci dins el seu cap. Hi havia pèrdues dramàtiques, sí. Però aquesta no era la seva preocupació en absolut. Finalment, l'últim acte d'aquest espectacle estava a punt de començar. Amb una pregunta cabdal com a preàmbul: es revelaria el poder màxim d'en Son Gohan?

A l'estadi, el caos regnava amb tanta violència que era difícil descriure la complexitat de l'escena. Els morts s'amuntegaven a cabassos de tal manera que, si hi hagués un Altre Món en aquest univers, el rei Enma hauria tingut una feina monstruosa. Molta menys que quan el Monstre Bu va eradicar tota la població de terrícoles, però la quantitat d'assassinats ja superava el nivell "raonable".

Una massacre creada per un bruixot astut que havia constituït un exèrcit formidable de molts guerrers, amb soldats d'elit, el poder dels quals era difícil d'igualar.

Tanmateix, molts d'aquests famosos combatents dominats ja estaven derrotats, malgrat la seva aparent superioritat. I, a l'altra banda, restaven poderosos oponents, inclòs l'escollit d'una determinada divinitat, que es deia Son Gohan.

Però el fill d'en Son Goku només havia lluitat una sola vegada en una lluita real i justa, contra en Cèl·lula, el bioandroide amb el cos perfecte, quan era un nen. Fins i tot havent adquirit la benedicció de l'antic Kaitoxin, no havia utilitzat tot el seu potencial contra el Monstre Bu.

Durant aquest combat massiu, en Cèl·lula sabia que en Gohan no havia donat el cent per cent contra ell. Es va limitar inconscientment, perquè sempre predominava el seu cor de terrícola pacifista. Però l'androide coneixia un mètode perfecte per alliberar el potencial d'en Son Gohan, que restava refugiat i que el feia ser inferior, impedint que es convertís en el guerrer que hauria de ser.

Ho havia vist quan la filla del Guerrer de l'Espai havia estat assassinada per en Bojack. Una ràbia freda i bullent alhora, que havia aconseguit contenir per a donar una lliçó a la seva germana petita. Però... Què passaria si aquesta ràbia esclatés del seu cos? Que ja no la pogués controlar?

En Cèl·lula es moria de ganes de veure-ho això. Dubtava que fins i tot que amb tot el poder d'en Gohan pogués acabar greument malferit, ja que havia rebut el seu millor Kamehameha de cara sense preveure-ho, i només havia perdut el costat dret del seu cos. Tant se valia quin nivell arribés a tenir en Son Gohan aquesta vegada, ell el que volia era combatre cara a cara contra aquella immensa fúria. Necessitava eliminar aquesta inhibició pacifista que habitava el Guerrer de l'Espai místic. A veure quin seria el desenllaç... I a veure si serviria per a començar l'enfrontament final de la millor manera possible.

I per a això, en Cèl·lula va tenir el millor catalitzador d'ira possible.

Mentre en Son Gohan atenia al seu germà petit d'un altre Univers, esperant a en Cor Petit, va sentir que diverses energies s'esvaïen, atacades per una altra, molt superior. I en un instant ho va entendre. I tremolava de por.

—Cor Petit!! Videl!! —va cridar.— Merda!

Va sortir disparat a tota velocitat, deixant enrere en Goten que va caure a terra, que va deixar anar un grunyit de dolor. Però tant se valia. Ell també estava consumit per la preocupació, i no volia ser un obstacle per al seu germà.

En Son Gohan va arribar ràpidament a les grades, on hi havia els cossos dels dos Cor Petits, tallats en diversos trossos, així com el de la seva dona, la del seu Univers. Un toll de sang baixava per les escales i, malgrat que tenia els ulls tancats, el rostre de la Videl mostrava una expressió de terror i dolor.

En Son Gohan es va esfondrar de genolls, les llàgrimes brollaven dels seus ulls ardents de dolor. Devorat pel dolor i la culpa, el Guerrer de l'Espai va agafar les restes de la seva ànima bessona als seus braços i va dir amb veu trencada:

—...Per què... No els ha deixat ni una sola oportunitat... P... Per què?...

—És evident! —va dir una veu forta des de la distància, cridant-li l'atenció.— Són les conseqüències d'haver deixat el nostre combat de banda, Gohan! És culpa teva!

Un altre llamp va colpejar el fill d'en Son Goku, quan va sentir que una nova energia s'apagava. Va entendre el que acabava de passar i va cridar mentre es precipitava cap a la font de la veu:

—No!

En arribar al cim de la graderia, va veure, amb els seus propis ulls, el seu pitjor malson fet una realitat terrorífica. No només acabava de perdre el seu mestre, el seu millor amic i la seva dona, sinó que en Cèl·lula no havia quedat satisfet amb aquesta simple tortura assassina. A fora de l'estadi, va mirar a en Gohan amb un ampli somriure, sostenint a la mà el cos sense vida de la Videl de l'Univers 18, a qui havia deixat sola amb la Bra per salvar en Goten. No gaire lluny d'en Cèl·lula, la Bra estava de genolls, amb la cara coberta de llàgrimes, espantada i tapant-se la boca amb la mà. Va quedar completament devastada pel brutal i tràgic assassinat que acabava de presenciar. Devastada i aterrida. Va comprendre l'horror de la situació en tota la seva magnitud, dividida entre la seva culpa per ser tan dèbil i el seu terror.

En Cèl·lula va deixar caure el cos de la terrícola a terra, com si només fos una fregona. Com que en Gohan estava com paralitzat, li va etzibar en un to viciós:

—Val a dir que cada vegada costa més fer-te enrabiar...

Només van passar uns tres segons, però va semblar una eternitat per al Saiyà congelat, amb els ulls fixats en el cos de la seva dona de l'Univers 18, i en Cèl·lula, que li oferia un gran somriure satisfet.

Per què?

Per què havia de continuar el malson? Per què la seva vida havia d'estar escrita amb violència i sang? Per què va haver de veure patir i morir els seus éssers estimats davant seu?

Ja n'hi havia prou.

Va enterrar aquell científic, àvid de pau i recerca, en el qual s'havia convertit. Perquè aquest era el cost de la seva inactivitat. Les eleccions que va prendre durant aquella batalla, i també durant aquells últims anys.

Igual que el seu germà, havia confiat la defensa de la Terra i dels seus éssers estimats a en Vegeku i la Son Bra. La mateixa Pan anava per bon camí per unir-se a les files dels futurs protectors del seu món. I ell, que era el més poderós de l'Univers, que tenia el potencial de derrotar al Monstre Bu, però que finalment havia fracassat pels seus errors, i que havia provocat l'aparició d'en Vegeku l'Invencible... Tot va ser culpa seva. Estava perdent a qui més estimava del món perquè ja no volia lluitar més.

I va lamentar aquesta elecció des del fons del seu cor.

En Cèl·lula es va burlar d'ell amb tota raó. Tot el seu món s'estava ensorrant. Estava pagant les conseqüències de la seva estupidesa.

Però en Cèl·lula era igual de responsable... Aquell canalla... Qui el provocava, qui tractava el cos de la Videl com un drap, i qui li somreia...

No el podia perdonar. Mai el perdonaria.

El mataria... D'una vegada per totes!

—També l'has matada...? —va dir amb una veu lenta i gelada, mentre el seu poder augmentava, i la seva mirada agafava una foscor mai vista en ell, fent tremolar la Bra a sota.

—I és clar... No et concentres prou si les teves estimades ronden per aquí —va respondre en Cèl·lula amb veu irònica, lluny de quedar impressionat.— T'he fet un favor eliminant aquestes debilitats innecessàries.

—...

—Go... Gohan? —va pensar la Bra amb gran preocupació mentre veia l'aura i la mirada del Saiyan.

—Doncs així...! Aaaaaah!!

L'enorme poder d'en Son Gohan va sorgir de sobte en forma d'una aura immensa i brillant, esquitxada de múltiples llamps i esclats tronadors. Al principi, encantat, en Cèl·lula es va sorprendre ràpidament per la quantitat d'energia acumulada al voltant del seu enemic. Llavors l'ansietat va ocupar el seu lloc. No pensava que destruir els inhibidors d'en Son Gohan faria revelar aquest poder! Aquest, doncs, era el veritable poder diví que oferia el ritual del vell Kaitoxin. Aquest era el veritable potencial del Saiyà. En Cèl·lula acabava d'escapar de la mort i havia superat el fill d'en Goku. Però, ara que tot el poder del Guerrer de l'Espai s'havia alliberat per primera vegada, es va sentir inferior de nou, i amb diferència. Estava atordit, ansiós... i feliç.

Paradoxalment, en Cèl·lula es va tranquil·litzar en el fons. Els següents esdeveniments semblaven prometedors. Sempre que sobrevisqués.

Amb la seva mirada plena de dolor i odi, tant cap a si mateix com cap a en Cèl·lula, en Son Gohan va unir bruscament els palmells de les seves mans, apuntant a l'assassí. No era una tècnica ni un atac precís, només una ràbia crua i cega. Una ira infinita que dominava tots els seus pensaments, fins l'àtom més petit del seu cos. Tot el seu ressentiment i tota l'energia que va poder reunir es dirigia a aquest monstre que s'havia d'erradicar a tota costa.

Deixant escapar un increïble udol de ràbia barrejat amb dolor, va enviar una formidable onada d'energia directament cap a en Cèl·lula, que amb prou feines va tenir temps de preparar-se per entomar-la. Aquest atac d'en Son Gohan va ser instantani, salvatge, enfurismat i sense pietat. L'intens esclat d'energia els va colpejar amb tota la força, a ell i al cos sense vida de la Videl. A en Son Gohan ja no li importava. Només la fúria era el seu amo. La Videl tornaria amb les Boles de Drac. Desintegrar el cos de la seva estimada el turmentava per dins, però ara només importava la mort final d'en Cèl·lula, més que qualsevol altra cosa.

En Cèl·lula no estava gens preparat per morir. Tenia por de no sobreviure. Va sentir una veritable por d'haver-se equivocat i no poder dur a terme el seu pla. Va intentar protegir-se, però en va. Aviat el seu cos es va desintegrar i va deixar escapar un crit d'agonia mentre l'atac d'en Gohan va travessar l'asteroide:

—Gaaaah!!

En Son Gohan finalment va acabar el seu atac, amb la seva mirada en blanc mentre mirava el forat obert que havia creat la seva ona d'energia. No sentia més que una gran tristesa, un cor pesat, una ànima turmentada. Es va deixar caure suaument a la vora d'aquest abisme fosc, la ment confusa.

Va sentir uns passos en la seva direcció, darrere seu. Es va girar i va veure la Bra corrent cap a ell, amb les galtes cobertes de llàgrimes.

—Oh, Gohan, ho sento —va dir amb una veu culpable i esquinçada.— No he pogut fer-hi res!

Ella es va aferrar a ell, envoltant-lo amb els seus braços i plorant llàgrimes calentes contra el seu pit. Incòmode, en Son Gohan es va acariciar els cabells.

—No és culpa teva, Bra... —va dir amb amargor i penediment.— Si hagués pres les decisions correctes, això no hauria passat.

—Però... hauria d'haver escoltat al meu pare —es va lamentar.— Si hagués entrenat... Si fos més forta...

—No tens res a retreure't —va dir en Gohan amb més fermesa.— Tens altres virtuts i el dret a triar el teu propi camí.

Li va posar una mà a l'espatlla en un gest tranquil·litzador i la va mirar amb afecte. La Bra va deixar de plorar i el va mirar amb ansietat.

—Tens altres campions, que dediquen la vida a entrenar. En el fons, en Vegeta t'estima per qui ets, encara que no ho mostri. Tens dret a seguir el teu propi camí. Contra en Cèl·lula, de totes maneres, no hauríeu pogut fer res. No et preocupis. La Videl tornarà gràcies a les Boles de Drac.

—Però... Si jo fos com la vostra Bra... podria lluitar amb tu i salvar a tothom...

—Ets molt diferent a la Bra del meu Univers... I això és bo, creu-me —va respondre en Gohan, sonant el més tranquil·litzador i paternalista possible.

En el fons, el Saiyà encara sentia dolors degut a la ira. De fet, estava desinhibit per qualsevol restricció moral o pietat pels seus enemics. Però la Bra va aconseguir que tornés a ser ell mateix. Encara hi havia oponents als quals vèncer, i ell els trauria del taulell de joc, per posar fi a aquesta lluita sense sentit i portar la filla d'en Vegeta de tornada sana i estalvia a l'antic príncep.

Mentrestant, als apartaments de l'Univers 11, en Son Gohan de l'Univers 18 treballava per sincronitzar la seva aura amb les ones màgiques emeses per la bruixeria d'en Babidi, per tal de trencar la frontera que el bruixot havia creat entre les seves dimensions. Sense el poder concedit per l'antic Kaitoxin, el Guerrer de l'Espai no hauria estat capaç de detectar aquestes minúscules variacions de l'atmosfera. Va fer tot el possible per alinear-s'hi, però al no ser un mag, l'exercici era difícil. Però no va tenir més remei: cada minut que passava, la carnisseria allà fora empitjorava.

Al cap d'uns instants, en Son Gohan finalment va aconseguir capturar la signatura màgica del vel que els separava.

—El tinc!! —va cridar desplegant la seva aura.— Aaaaaah!!!

Amb una onada d'energia poderosa va polvoritzar el mur entre les dues realitats. Però l'esperaven.

En el lloc exacte on es trobava, una enorme massa rosa el va envoltar i es va llançar sobre ell.

—Ara!! —va sentir una altra veu més llunyana, presa de pànic.

De seguida va entendre què estava passant. Acabava de ser atrapat per en Babidi i el Monstre Bu!

El més ràpid possible, en Son Gohan va intensificar la seva energia per enviar la goma rosa lluny d'ell. Va veure en Babidi, protegit pel seu escut morat habitual. Mentre es precipitava cap a ell tan ràpid com va poder, un altre dels seus soldats, a qui va reconèixer, el seu avi de l'Univers 3, va cridar:

—Patró, pla B!!

—Pappara!! —va exclamar en Babidi precipitadament, aixecant els braços en l'aire.

Immediatament, el puny d'en Son Gohan va fallar l'objectiu i va colpejar a l'aire. Amb una ràpida mirada, en Son Gohan va entendre que ara estava a l'arena, a fora. Aquest mag havia planejat diversos trucs per sobreviure, i semblava que no havia tingut temps de preparar una millor defensa.

Tanmateix, el Saiyà va sentir un moviment darrere seu. El Monstre Bu l'havia seguit en la seva teletransportació i s'havia reformat per guanyar temps i evitar que en Gohan tornés per trobar en Babidi. Però tant en Gohan com en Babidi sabien molt bé que amb prou feines el frenaria.

En Son Gohan va parar fàcilment l'atac d'en Bu i li va donar un potent cop de puny a l'estómac. Normalment, el prodigi hauria rebut l'atac com si res hagués passat. Però el seu oponent era molt superior.

Tanmateix, el fill d'en Goku sabia bé que el Monstre Bu era incansable i es tornaria a aixecar ràpidament. No es podia permetre el luxe d'ignorar l'amenaça que representava. Va seguir colpejant-lo una estona. I polvoritzar-lo requeriria acumular prou energia per assegurar-se que estigués realment mort. No hi havia opció, aviat perdria el coneixement.

Així que en Son Gohan va posar la màxima força possible als seus músculs i va llançar una veritable tempesta de cops cap al Monstre Bu, que els va rebre per tot el seu cos. Impulsat a l'aire per un ganxo devastador, va ser enviat cel amunt per en Son Gohan. Aquest li va donar una potent puntada de peu, que el va fer caure a terra amb una gran explosió.

Mentre el Monstre Bu deixava escapar petits grinyols de dolor alhora que intentava aixecar-se, el seu oponent va aterrar a tota velocitat sobre ell, donant el cop final amb el puny dret. El prodigi va deixar escapar un enorme raig de saliva abans de perdre el coneixement, l'impacte era massa poderós per a ell.

Durant una fracció de segon, en Gohan es va preguntar si no seria millor desintegrar-lo ja, mentre estava inert a terra. Podria acabar amb ell amb una onada d'energia. Però la compassió va ocupar el seu espai habitual. En el seu Univers, el Monstre Bu s'havia convertit en un amic íntim. Era l'amic del pare de la Videl, i amb aquest gran home rosat amb capritxos infantils, però amb un gran cor, havia creat vincles d'amistat. Si es desfés d'en Babidi, el Monstre Bu també seria lliure. I podia tastar la dolçor del bé.

No el va poder matar. I va entendre per què l'Ub no havia acabat la seva lluita.

En veure el Gran Kaitoxin més lluny, en Gohan va recordar que la deïtat havia imitat la tècnica de Gast Carcolh. Era exactament el que necessitava.

—Senyor Kaitoxin, si us plau, empresoneu-lo en forma de bola a la vostra mà, com a l'altre Bu! —li va cridar.

—Uh... —va dir el Gran Kaitoxin, avergonyit.

No podia revelar que tot havia estat un truc pactat amb en Bu de l'Univers 4. Per descomptat, havia semblat capaç de mantenir-lo presoner en forma de bola, però això va ser fet per en Bu, ja que havia creat la seva pròpia bola per semblar més creïble. No li havia explicat com funcionava l'encanteri que el podia empresonar, només la clau per alliberar-lo.

En Gohan no va tenir temps de preguntar-se què turmentava el cap dels Déus. Sondejant la zona amb la seva energia, estava aterrit pel nombre de poders desapareguts. I sobretot...

—És veritat! No noto ni en Cor Petit ni la Videl! He d'acabar amb això! —va exclamar.

Ràpidament es va girar cap a l'Univers 11 i va aixecar els braços. No hi havia temps per tornar-hi precipitadament, ja que en Babidi encara el podria fer tornar on era. Ho havia d'acabar ja, i de la manera més eficient.

—Maxi-Kienzan!!

Damunt del seu cap es va formar un disc massiu d'energia, suficient per tallar tres espais i els seus apartaments alhora. Immediatament el va llançar cap a l'Univers 11. No hi havia manera que en Babidi pogués escapar.

De fet, les visions de Baddack de l'Univers 3 havien demostrat ser molt volubles i poc fiables. Les accions estaven passant massa ràpid, en un futur massa proper. Hi havia tantes possibilitats que fins i tot el Guerrer de l'Espai, amb tots els seus anys dedicats a aprendre les complexitats del seu poder, no podia traçar un camí cert a través d'elles.

Ell i en Babidi estaven aterrits en veure un immens Kienzan creuar el seu mur dirigint-se directament cap a ells. En ser el més proper, en Bardock va quedar tallat en diversos trossos. Pel que fa a en Babidi, no va tenir temps de reformar el seu escut, però que de totes maneres hauria estat inútil. Va veure com la seva mort se li apropava ràpidament. Moriria així?

SLASH!

Quan en Babidi va tancar els ulls, va sentir que l'aire es separava com una poderosa fulla xiulant pel buit. El Kienzan es va dividir en dos trossos que van passar al seu voltant per desaparèixer fora de l'estadi. Va obrir les parpelles i va mostrar un somriure encantat:

—Ha… Ha ha… HA HA HA HA! Ha costat molt d'esforç i persuasió, però tot ha donat els seus fruits! T'has pres el teu temps, esclava definitiva!

Un moment abans.

Quan el Son Gohan de l'Univers 16 va acabar de calmar a la Bra de l'Univers 18, va sentir que una presència emergia a prop d'ells. La sorpresa es va apoderar d'ell quan va reconèixer l'energia de Cèl·lula.

Impossible, l'havia destruït, ho sabia! L'havia vist desintegrar-se amb la Videl dins del seu atac!

La veu de Cèl·lula va ressonar al seu cap. Era del món dels morts?

—Has tornat a donar la teva millor versió, Son Gohan —va dir mentalment.

—Cèl·lula?! —va respondre en Gohan en els seus pensaments, per no espantar en Bra.— Tu una altra vegada? Però... Què? Estàs viu, oi?

—Potser sí... potser no... en qualsevol cas, ets massa fort per a mi ara mateix... I això és en part gràcies a mi. No estaves al mateix nivell al començament de la nostra lluita. T'havia aconseguit superat, però ara ets més poderós que mai.

—Així que ho has fet expressament? Com ​​fa anys, durant els Jocs d'en Cèl·lula! Ara n'estic segur, fas el que et rota, no t'importa en Babidi!

—Ah sí! —la veu d'en Cèl·lula va riure.— De fet estic sota les ordres del mestre Babidi. Us derrotarem!

—Confies massa... L'altre Gohan ha deixat el Monstre Bu fora de combat, ho he sentit fa uns segons. Pel que fa a tu, també t'he esclafat. Tots els homes d'en Babidi han estat vençuts, sense excepció! Excepte aquesta... eh... nova energia?

Una força desconeguda acabava d'aparèixer en algun lloc de l'estadi, pocs moments després que la del Monstre Bu s'hagués apagat. No era algú del seu costat. Perquè només sentia el seu doble al cor de l'estadi, i pel que sembla, l'energia estrangera es trobava més bé a dins de l'apartament d'en Babidi.

—Veus? Esteu lluny d'haver guanyat —va xiuxiuejar en Cèl·lula en un to repugnant.

—Atura aquesta farsa, Cèl·lula! En Babidi ha perdut de qualsevol manera! Per què segueixes fent veure que estàs amb ell? Saps que no tens cap possibilitat de sortir d'això si el segueixes!

La Bra va sentir que en Gohan es tornava a enfadar i es va sorprendre. El germà d'en Goten semblava molt preocupat i continuava mirant cap a l'espai, amb els punys tancats.

—I en Vegeku tornarà aviat! —va continuar en Gohan telepàticament.— Fins i tot si poguéssiu derrotar-me a mi i al meu doble, encara serieu uns insectes davant d'ell! S'ha acabat. Rendiu-vos sense fer cap enrenou ara.

—Oh, és clar, els participants trobaran la manera d'unir-se a nosaltres aviat... però serà massa tard. Us haurem eliminat i estarem esperant aquest nou grup.

—Va, fins i tot tu, el guerrer més fort d'en Babidi, saps que no tens cap oportunitat contra ell. L'única persona que ha pogut ferir-lo alguna vegada ha sigut en Broly. I era més fort que tu i jo junts. Fins i tot pots afegir tots els altres participants. No som més que pols davant del meu pare.

—Estàs dient que no tinc cap oportunitat, jo?

—No només tu, ningú té la més mínima possibilitat. El nivell d'en Vegeku és inassolible per ningú. Recorda quin poder va alliberar durant el combat contra en Broly! I a més, ni tan sols va utilitzar les tècniques avançades que vas veure durant el combat de la Son Bra contra Cold. No pots guanyar.

—... Ara que esmentes aquesta noia, la Son Bra. Tampoc la podríem vèncer, creus?

En Son Gohan es va enfadar encara més per dins. Semblava com si en Cèl·lula intentés provocar-lo deliberadament, jugant amb la sortida dels participants per fer-li entendre que mentre estigués viu, en Cèl·lula sempre podria canviar el rumb de la situació. Li començava a turmentar que almenys dues persones fossin irremeiablement superiors a ell.

—Oh, i tant. Si no hagués estat teletransportada, hauríeu estat destruïts abans de tenir temps de fer cap mal.

En Gohan no havia tingut temps d'avaluar la situació, i de sentir que alguns participants encara estaven a l'estadi, perquè estaven als seus apartaments quan en Babidi havia llançat el seu atac, com els membres de l'Univers 9 i en Son Goten. No sabia que la Son Bra encara descansava a l'apartament de l'Univers 16, en lloc de perdre's lluny a l'espai amb els altres participants. Llavors aquest detall el va començar a intrigar. Per què aquest Son Goten de l'Univers 18 es va quedar a l'estadi?

—No l'estàs sobreestimant una mica? —va continuar en Cèl·lula, fent-lo dubtar cada vegada més.

—Fins i tot diria que jo estic lluny d'ella —va continuar en Gohan, intentant no mostrar la seva creixent confusió.— I això és avui dia. Quan li tregui profit a tot el seu potencial, serà tan forta com en Vegeku.

—Llavors, no els sobreestimes a tots dos? Tu, que ets tan poderós, estàs dient que estan a altures molt més altes que la teva?

—Aquesta és la bogeria resultant d'aquesta fusió. Tots ens veiem ridículs davant d'ells.

—Tots —va insistir en Cèl·lula escèpticament.— Tu, jo, el Monstre Bu... Ningú pot plantar cara a la teva meravellosa germana petita?

—...Exacte —va dir en Gohan en un to irrevocable, però la confusió pujava i pujava. Començava a adonar-se del que pretenia el seu enemic. I li va inculcar una por profunda.

—Oh... —va dir en Cèl·lula en silenci. Això és... Una llàstima...

Amb una esperança d'on no n'hi ha, en Gohan va pensar que en Cèl·lula s'havia rendit, que s'havia resignat a la idea que no podria guanyar i que el que estava intentant en Cèl·lula amb les seves preguntes era només desestabilitzar-lo. Però la veu de Cèl·lula va concloure, confirmant la seva pitjor de les pors:

—...Per a vosaltres.

L'energia estrangera es va intensificar, i finalment en Son Gohan va reconèixer la seva signatura; va començar a tremolar violentament, fins i tot sacsejant la Bra que començava a preocupar-se seriosament per ell. Però fins i tot ella va sentir que l'atmosfera es tornava poc saludable. Va sentir alguna cosa... Alguna cosa terrible estava passant.

En Son Gohan va deixar-la anar i es va precipitar corrent pel passadís.

—Sobretot —li va dir ràpidament a la Bra.— no et moguis d'aquí! M'has entès bé?

La Bra va assentir. Acabava d'aparèixer un gran perill a l'estadi, ho sabia. I l'expressió d'en Gohan només va accentuar aquesta impressió.

En Son Gohan va volar ràpidament pel passadís de l'Univers 18 i va arribar a l'espai dedicat al ring. Recolzat a la paret, en Son Goten, cobert de sang i ferides, li va indicar amb el dit que anés per feina. Ell també havia reconegut aquest poder excessiu i insalubre, i la por li distorsionava la cara.

En Son Gohan es va apressar i va veure el seu doble mirant a l'espai de l'Univers 11. Es va acostar a ell, i va veure amb els seus propis ulls el pitjor que els podia haver passat.

Més enllà, sortint de l'apartament devastat d'en Babidi, el bruixot sortia, amb el front degotant de suor, però amb un somriure triomfal a la cara. I, davant d'ell, dempeus per protegir-lo, un nou esclau. O millor dit, una de nova...

A la part alta de la grada, l'ull d'en Bu de l'Univers 4 va saltar d'emoció. Finalment tenia el que realment volia veure des del començament d'aquest cos a cos!

—No... —va suplicar-li en Son Gohan de l'Univers 16 al guerrer d'en Babidi.— Tu no...

Els cabells de punta.

Una aura plena de llamps. Uns llamps que crepitaven al seu voltant.

La seva roba de combat lluïa amb aquella inconfusible resplendor daurada.

Una marca fosca i maligna gravada al front, en forma de "M".

I els ulls plens d'odi i ràbia, tenyits d'una foscor profunda.

Davant dels dos Son Gohan, subjecta a la voluntat d'en Babidi, es trobava la segona entitat més poderosa de tots els universos.

La Son Bra de l'Univers 16 es va situar davant d'ells.