PART 32: RAGING DOKKAN

Capítol 157

Traduït per Skywalker

Mentre els guerrers supervivents s'esforçaven per formular una estratègia, la Son Bra va reaparèixer de sobte entre ells. En Cèl·lula va ser el primer a sentir la seva presència, fins i tot abans que el seu cos fos visible. Però el somriure maliciós que lluïa li va fer posar els pèls de punta.

—ÉS AQUÍ! —va cridar per avisar els seus aliats just quan la seva teletransportació va acabar.

En el moment en què els altres es van adonar que havia arribat, i d'on era, en Cèl·lula i en Gohan de l'Univers 18, que l'havien vista aparèixer davant seu, es van llançar directament sobre ella per atacar-la. Però la Guerrera de l'Espai ja no tenia intenció de rebre cops. Els donaria i encertaria el seu objectiu.

Es va teletransportar de nou, col·locant-se darrere del seu germà, i el va colpejar a l'esquena amb el puny a tota potència. Es va sentir un so de cruixit tremend quan en Son Gohan va ser propulsat a l'altre costat de l'estadi davant dels ulls horroritzats del grup.

—Qui és el següent? —va dir amb menyspreu.

Excepte els Cor Petit, tothom es va llançar sobre ella. La Son Bra va continuar somrient i va alliberar tota la seva energia. Va bloquejar fàcilment els atacs d'en Cèl·lula i d'en Gohan de l'Univers 16 amb una mà per cadascun.

Mentrestant, en Cor Petit de l'Univers 16 va alçar el vol, alhora que en Cor Petit de l'Univers 18 va arribar a en Son Gohan per donar-li una Mongeta Màgica. Es va horroritzar en veure l'estat crític del seu amic.

—La seva columna vertebral està trencada! —va observar amb preocupació.— Està atacant a matar!

—Tinc una idea! —va exclamar el seu homòleg namekià telepàticament.— La Bra no entén el dialecte namekià. Però en Cèl·lula i els seus fills potser sí! Ens comunicarem amb el Monstre Bu i els Gohan a través d'ells!

Mentre en Cor Petit de l'Univers 18 estava ocupat obligant a en Gohan, greument ferit, a empassar-se la Mongeta Màgica, la Son Bra va esquivar hàbilment tots els atacs que li venien cap a ella. Tant si es tractava del Monstre Bu amb els seus múltiples cops, com dels Heloïtes armats amb les espases de Déu, del Cèl·lula o del Son Gohan, cap dels seus atacs va tenir cap efecte. La Son Bra era simplement massa ràpida per a ells. En Son Gohan va reviure la mateixa desesperació que havia sentit contra en Freezer a Namek, quan el Dimoni del Fred havia jugat literalment amb ell, en Cor Petit i en Krilin mentre els tres l'atacaven, esquivant tots els seus atacs. El malson es repetia.

—Aparteu-vos! —va exclamar en Nedwook, assenyalant amb el braç a la Son Bra.

Tots es van separar, mentre els dos Heloïtes cridaven a l'uníson.

—Ultra Waver Ball!

Dues boles d'energia pura es van llançar cap a la Guerrera de l'Espai. Però aquests atacs lents, per perillosos que fossin, no la van poder espantar. Amb una ràfega d'energia, va impulsar les boles ben lluny, cap a l'espai. Va ser en aquell moment que el Monstre Bu va decidir seguir amb un Kamehameha, que la Son Bra va aturar amb un sol dit.

Mentre ella estava ocupada amb aquests atacs variats, en Cèl·lula i els seus fills van rebre un missatge d'en Cor Petit de l'Univers 16, en namekià.

—Escolteu-me! Hem d'atabalar-la tant com sigui possible i crear una obertura! Mini-Cèl·lules, teletransporteu el Monstre Bu i en Gohan al seu voltant tantes vegades com pugueu per atacar-la des de diferents angles!

En Cèl·lula va assentir lleugerament per indicar la seva aprovació de l'estratègia, i els seus júniors van transmetre el missatge als seus guerrers. Afortunadament per a ells, la Son Bra no els va sentir, les seves veus van ser ofegades per l'onada aclaparadora dels atacs del Monstre Bu. Però va veure com es movien els llavis i es va adonar que els seus enemics havien ideat una tàctica.

—Això s'està posant interessant —va pensar, somrient.— Doneu-ho tot i us mostraré com s'aixafen les esperances absurdes!

Va crear una explosió d'energia amb la mà estesa, que es va llançar cap al monstre rosa. Però en el moment de l'impacte, va desaparèixer, per a sorpresa de la Son Bra.

Va reaparèixer a la seva esquerra i va intentar colpejar-la. Però la Guerrera de l'Espai havia sentit la seva reaparició i havia bloquejat fàcilment el seu cop. No obstant això, mentre anava a respondre, va rebre una puntada de peu poderosa d'en Cèl·lula, que també s'havia teletransportat, enviant-la volant diversos metres enrere. Era el torn d'en Gohan de moure's de la mateixa manera, preparat per trobar-se amb ella en aterrar.

Però just quan estava a punt d'atacar, la Son Bra es va teletransportar, i l'atac del seu germà va colpejar l'aire. Va emergir des d'una distància segura, fregant-se la barbeta que en Cèl·lula havia colpejat.

—Gens malament —va admetre, arrufant les celles.— Canviarem una mica el nostre estil de lluita.

Ràpidament va col·locar els braços davant seu, amb els palmells oberts, sense apuntar específicament a cap oponent. Recuperat, en Son Gohan de l'Univers 18 es va unir als altres amb en Cor Petit.

—Què pensa fer? —va preguntar al seu doble, que la coneixia millor.

—No ho sé. Coneixent-la, tot és possible —va respondre l'altre, alliberant la seva aura.

Exasperat per les discussions interminables i inútils, en Cèl·lula no va perdre temps i es va teletransportar darrere de la Son Bra per colpejar-la amb totes les seves forces, però es va trobar amb un escut d'energia sòlid que no va poder penetrar.

—Bon intent, però les teves teletransportacions ja m'estan cansant —va dir la Saiyana amb menyspreu.— Ara és el meu torn de mostrar-te el que puc fer. Hora de ballar! Sokidan!

Dues grans boles d'energia carregades amb llamps van aparèixer als palmells de les seves mans. Amb un somriure provocador, la Son Bra es va teletransportar i la seva energia va desaparèixer a l'instant. Ni en Cèl·lula ni els Gohans podien sentir la seva presència. Només van quedar aquestes boles d'energia.

—Ha tornat a marxar lluny? —va preguntar la Phipsil, escanejant l'estadi.

—No —va explicar en Cor Petit.— Per maniobrar un Sokidan, ha d'estar a prop.

Però això no era un bon presagi.

Molt ràpidament, les boles d'energia van començar a moure's. Una d'elles va xocar directament contra en Cèl·lula, que era el més proper. Estava a punt d'esquivar-lo, però l'atac el va colpejar a una velocitat molt més gran del que havia previst. Quan va sortir disparat, el Sokidan li va colpejar la cama dreta, destruint-la i fent-lo cridar de dolor.

Amb la mateixa rapidesa, l'altra bola es va llançar cap als herois, que van tenir més temps per evitar-la. Però la bola es va moure amb fluïdesa i acrobàticament. Va fer moviments inesperats que van fer que la seva direcció fos imprevisible. Un dels Heloïtes va ser agafat desprevingut per un dels Sokidans i només va deure la seva supervivència al seu escut, que va aconseguir contenir l'atac. Tremolant, la bola d'energia va lliscar per l'escut i va continuar el seu camí destructiu.

—Quina noia més desagradable! —va maleir en Cèl·lula, teletransportant-se amb en Son Gohan de l'Univers 16.— Què passa si no t'agrada el que estic a punt de dir, Gohan? Li arrencaré el cor a la teva germaneta!

—T'haurà perforat el teu abans que la toquis —va respondre el Guerrer de l'Espai, esquivant un altre atac del Sokidan.— Hem de trobar-la per aturar aquesta tècnica!

—Tinc una idea per neutralitzar-la, sens dubte —va continuar en Cèl·lula, esquivant la bola alhora.— Fem un "Raditz"! Tu l'immobilitzaràs i la perforaré amb un Makankosappo! Ho has vist abans, és l'única manera d'accedir-hi!

—Bloqueja-la tu, doncs. Tu sobreviuries.

—No et vull ofendre, Gohan, però puc fer un Makankosappo molt millor que tu. I arribats a aquest punt, la teva mort seria un simple detall. Et prometo que, si et sacrifiques, m'asseguraré que ressuscitis.

—Bona promesa buida. Ressuscitarem a tothom de totes maneres, inclosa la Videl —va replicar en Gohan, mirant-lo amb foscor.

Mentre discutien estratègies i rancors, els combatents intentaven localitzar la Son Bra, mentre l'assassí Sokidan els perseguia de prop i sense treva. Però ella havia reduït la seva energia al mínim i, per tant, no es trobava enlloc. Els Heloïtes van utilitzar sensors tèrmics per intentar detectar l'aura de la Superguerrera de 2n nivell, que emetia una enorme quantitat de calor. Pensant que trobarien alguna cosa a les grades, van córrer cap a dins, però només van trobar el cos d'un espectador fet de lava. En Gohan de l'Univers 18 va volar sobre l'estadi i va observar els voltants. Atacat per un dels Sokidan, va alliberar tota la seva energia i va colpejar la bola amb les dues mans. Va aconseguir repel·lir-la, però les mans li van deixar una sensació de cremor.

Des de l'aire, va veure en Goten encara recolzat contra la paret de l'Univers 18, ferit però viu. També va veure la Bra, fora de l'estadi, aterrida però salvada del Sokidan, que semblava ignorar la seva presència.

Aleshores la va trobar. Amagada darrere d'una pila de roques, la Son Bra s'havia destransformat i tenia els ulls tancats, concentrada en manipular el Sokidan seguint les traces d'energia dels seus enemics. Ho havia fet desenes de vegades amb en Vegeku durant el seu entrenament. Per tant, no va tenir cap dificultat per mantenir els seus oponents, que eren molt més febles i lents, sota pressió.

—Mini-Cèl·luleta, passa el missatge, l'he trobada! —va dir en Gohan a la petita criatura que tenia als cabells.— A la de tres, teletransporta'm cap a ella!

—No puc, no puc sentir la seva energia! —va respondre l'espantat Mini-Cèl·lula júnior.

Deixant anar una maledicció, en Son Gohan es va dirigir cap a la Son Bra. Concentrada en la seva tècnica a l'estadi, la Guerrera de l'Espai no el va sentir venir fins que va ser massa tard. Va obrir els ulls, sorpresa de veure en Gohan a punt de clavar-li el puny a la cara. Era massa tard per esquivar-lo.

Quan estava a punt d'atacar, una imatge va passar per la ment d'en Son Gohan. Era la Bra, la filla d'en Vegeta, la del seu propi univers. Sense transformar-se, les dues Bra eren exactament iguals físicament. I aquesta semblança el va pertorbar profundament. Ella semblava, en aquell moment, tan vulnerable i fràgil com la seva contrapart.

Aquest moment de vacil·lació va permetre a la Son Bra reaccionar i crear una certa distància. Va ser llavors quan en Cèl·lula va aparèixer a prop. Sense esperar, va colpejar la Son Bra amb totes les seves forces, però ella es va teletransportar.

—Què coi fas? —va preguntar en Cèl·lula, furiós.— Tenies la victòria a la mà!

—No podia... No puc evitar pensar que encara és per aquí en algun lloc...

—Pobre Gohan —es va burlar en Cèl·lula amb menyspreu.— Hauria preferit que fossis l'altre Gohan. Vaig fer tot el possible per assegurar-me que no s'està contenint, però tu segueixes sent el mateix noi ingenu que eres llavors.

Abans que en Gohan pogués respondre, l'energia de la Son Bra va esclatar al mig de l'estadi. Interrompent el seu intercanvi, els dos enemics van córrer cap l ring.

De tornada en la seva forma de Superguerrer de nivell 2, la Son Bra estava lluitant contra en Gohan de l'Univers 16 i el Monstre Bu. Va esquivar ràpidament les Ultra Waver Balls dels Heloïtes, que van destruir part de les grades, i va enviar el Monstre Bu volant amb una puntada de peu cap a les ruïnes de l'estadi. Els herois van reprendre les seves tàctiques de teletransportació, però la Son Bra va ser capaç de seguir els seus moviments i esquivar tots els seus atacs.

—Pot predir els nostres moviments! —els va advertir en Cor Petit de l'Univers 18.

—Teletransportar-se no és suficient; la seva percepció és massa aguda —va continuar el seu doble, impotent per trobar una manera de contrarestar-ho.

La Son Bra va colpejar el Gohan de l'Univers 16 amb força, i aquest només va tenir temps de creuar els braços davant seu. Amb prou feines va absorbir el cop, però va ser llançat a l'altre costat de la zona de combat. Darrere d'ella, en Cèl·lula va intentar donar un cop de puny potent.

De sobte va sentir com l'energia de la Guerrera de l'Espai desapareixia i tornava darrere seu. Igual que amb en Hildegan, podia detectar la reaparició del seu enemic en un microsegon. Li anava a ensenyar que no era prou estúpid per rebre un atac que ja havia estat utilitzat uns segons abans.

—Un segon cop, no!! —va exclamar, invertint el seu moviment per colpejar la Son Bra amb un colze penetrant a la barbeta.

—En l'instant en què la Bra desapareix, s'ha de colpejar on la seva energia reapareix —va pensar el Son Gohan que quedava dempeus.— En Cèl·lula ho ha captat de seguida!

—Merda! —va grunyir la Son Bra.— S'estan adaptant massa ràpid!

Desequilibrada, la Saiyana va trontollar cap enrere i es va eixugar la sang de la boca. Sentia una frustració creixent: pensava que els podria matar en un instant. Però en canvi, aquests malparits estaven oferint una bona lluita, fins i tot aconseguint colpejar-la pels dos costats. S'estaven adaptant massa ràpidament al seu estil de lluita. El temps passava i en Babidi estava cada cop més a prop de l'asfíxia. Havia d'anar per feina i desfer-se de tothom. En Cèl·lula es va llançar darrere d'ella. Va notar l'expressió decidida a la cara de la Son Bra. Havia analitzat acuradament cada tic de l'esclava d'en Babidi i s'havia adonat que sempre tenia una certa expressió just abans de fer un cert moviment. Podia veure que tenia la intenció de teletransportar-se. Però sabia que no era estúpida: en Cèl·lula era capaç de seguir els seus moviments i arribar-hi allà on reaparegués. Havia de preparar-se per contrarestar-ho. Així que va colpejar, anticipant-se a qualsevol cop que ella pogués retornar.

—Conec aquesta mirada! Vols teletransportar-te! Però saps que et veuré desaparèixer! —va pensar en Cèl·lula.

Però la sorpresa va ser immensa quan, en lloc del contraatac esperat, el seu puny va trobar la sensació d'una làmina de vidre que es trencava en trossos. El cos de la Son Bra s'havia convertit en una estàtua d'energia turquesa, reduïda a fragments pel cop d'en Cèl·lula. En Cèl·lula havia presenciat la seva lluita contra en Cold, però havia oblidat completament aquest detall en la calor del moment. I recordava amb horror el que estava a punt de passar.

Els fragments d'energia solidificats es van enganxar al seu braç, que es va tornar considerablement més pesat. Indefens, en Cèl·lula va sentir com el seu cos es balancejava cap endavant i després un dolor intens es va estendre per tot el cos. Tossint un raig de sang, va veure amb horror la cama de la Son Bra encastada al seu pit, travessant-lo pels dos costats. Les seves ales havien explotat per l'impacte.

En Cèl·lula va sentir com se li esvaïen les forces i la seva consciència vacil·lava. D'un sol cop, la Son Bra havia reduït almenys vint vegades la seva energia. Es va desplomar a terra i l'energia sòlida va començar a embolicar-li el cos, immobilitzant-lo.

—Ha estat divertit, però l'espectacle s'ha acabat, insecte —va dir la Son Bra, amb un somriure, mentre estenia la mà.— Adéu.

—Hi estic d'acord!

La veu d'en Nedwook va ressonar just en el moment en què va llançar el seu raig tallant directament a la Son Bra. Només va durar una centèsima de segon, però la Guerrera de l'Espai no es podia permetre més errors. El seu mestre s'estava consumint. Així que va projectar la seva aura en totes direccions i va estar atenta a les accions més lleus de cada guerrer. Res no la podia sorprendre ara.

En comptes de ser colpejada pel raig, es va teletransportar darrere d'en Nedwook i li va estrènyer el coll. Els Gohans es van aturar, convençuts que el prenia com a ostatge.

—Oh, merda —va escopir el de l'Univers 16.

—Ja m'ho pensava! —va cridar la Saiyana.— El làser fa servir tota la vostra energia i l'armadura no us protegeix!

—No us preocupeu per mi, mateu-la! —va intentar cridar en Nedwook, ofegant-se.

—Hehe, has vist aquests bons samaritans, petit soldat? —va xiuxiuejar la Son Bra a cau d'orella de la seva presa.— La seva moral els impedeix matar-te per derrotar el gran malvat. Però no importa, tampoc sortiràs viu d'aquesta.

—Aleshores... Bruixa... Tu... vas prometre salvar-nos... —va intentar dir en Nedwook, perdent gradualment el coneixement.

La Son Bra va romandre en silenci durant dos segons. Després va fer una ganyota.

—Jo he dit això? Em sap greu, però no m'interessa. Només estava esperant l'oportunitat de superar el teu maleït escut. Ets feble, i moriràs feble.

Amb això, va trencar el coll d'en Nedwook amb un sol moviment ràpid. Davant dels ulls horroritzats dels seus oponents, el cos de l'heloïta es va desplomar a terra.

—Ned, no!! —va exclamar la Phipsil, atordida per tanta violència i un acte tan terrible.— L'has mort!!

Va caure de genolls, tremolant sencera. En Gohan de l'Univers 18 la va mirar amb llàstima i compassió. Mentrestant, en Cèl·lula, moribund, va sentir una profunda desesperació créixer dins seu. El joc s'havia acabat; moririen tots.

—Merda... —va dir amargament en Cor Petit de l'univers 16, al costat del seu Son Gohan.— Esperava que una part d'ella estigués actuant aprofitant-se d'en Babidi per descarregar la seva ràbia... Però ara ja he sortit de dubtes! Ens matarà un per un!

Fins i tot el Monstre Bu es va quedar parat en veure l'expressió terrorífica a la cara de la Son Bra. Tenia exactament el mateix somriure que en Babidi: un somriure cruel i satisfet. La Saiyana estava intoxicada per la sensació d'omnipotència que l'encanteri d'en Babidi li havia proporcionat al destrossar-li la ment: la llibertat de matar. Ella, que havia començat a comprendre el valor de la vida, ara sentia la immensa satisfacció de finalitzar-la. No més remordiments. Extingida la seva consciència turmentada. Era lliure.

—Ha ha ha —va riure entre dents, alliberant la seva aura.— Qui vol ser el següent?

Els herois van tremolar davant la seva bogeria destructiva. Però només un no va sentir por. Una aura va emergir amb força, tenyida d'amargor i ràbia. En Son Gohan de l'Univers 16 ja n'havia tingut prou. Havia vist morir la seva filla. Recordava la Son Bra amb la mort de la Pan; la seva ràbia amb en Bojack; les seves llàgrimes quan va tornar. Havia vist morir la seva dona, dues vegades, en qüestió de segons. Tots els seus antics enemics acabaven de fer patir milers de persones innocents, i el seu pacifisme era ara un valor oblidat.

Aquesta vegada, era la seva pròpia mitja germana qui encarnava tot allò que rebutjava. No la volia matar, perquè el cor de la Son Bra era bo. Només estava segellat per màgia fosca. Però en Cèl·lula tenia raó: va arribar un moment en què havia d'assumir la responsabilitat. Per culpa seva, els morts s'acumulaven. Malgrat tots els seus esforços, en Babidi havia jugat bé les seves cartes i havia girat una de les seves contra ells. La Son Bra ara estava perduda, i l'havia d'eliminar abans que provoqués més víctimes.

—T'has passat de la ratlla!! —va admetre de mala gana, alliberant la seva energia al màxim.

Amb les comportes que en Cèl·lula havia ajudat a aixecar, el seu poder, alimentat per una ràbia profunda, va sacsejar l'asteroide, aixecant pols i obligant els altres a tapar-se els ulls. El seu alter ego es va sorprendre pel nivell d'energia que estava assolint el seu doble. No havia pensat que pogués superar el nivell màgic que li havia atorgat el vell Kaitoxin. Era aquest, el veritable poder definitiu que posseïa? El poder que mai havia utilitzat realment, convocat per la ira?

Des del seu ull emmarcat en la foscor, en Bu va xiular interiorment amb admiració. En Son Gohan encara era tan sorprenent com sempre. Però, malauradament, aquest poder estupefacte no seria de gaire utilitat... A una distància respectable, la Son Bra no es va immutar. Va reconèixer que en Son Gohan estava mostrant un poder prodigiós, però tota la seva força no seria suficient per ferir-la greument. Estava a altures vertiginoses en comparació amb el seu germà.

—Ningú no gosa apropar-se'm, eh? —se'n va burlar ella.— Vinga, allibera el teu millor Kamehameha!

—Com vulguis —va grunyir en Son Gohan, col·locant-se en posició.— Kamehame...

—Ei! Phipsil, oi? —va parlar una veu al cap de l'Heloïta que restava, encara atordida per la mort del seu camarada.

Era en Cèl·lula.

—Què vols? —va preguntar desesperadament.

—El que farà la Son Bra és... Massa previsible, argh! —va intentar comunicar-li en Cèl·lula, gemegant de dolor.— Està destinada a atacar en Son Gohan traïdorament després... del seu atac. Has de protegir-lo amb el teu escut!

La immensa quantitat d'energia que en Son Gohan estava alliberant va impedir que la Son Bra passés a través de les ones que estava emetent, mantenint així la comunicació en secret. La Phipsil es va eixugar les llàgrimes de les galtes i es va preparar, més decidida que mai.

—Segur que l'esquivarà! —va dir en Cor Petit de l'Univers 16.— Mai no cometrà l'error d'entomar-lo; és massa cautelosa. Ni tan sols la podem flanquejar! Hem de curar en Cèl·lula a tota costa si volem tenir alguna oportunitat!

—Espera, Cor Petit —va interrompre en Gohan de l'Univers 18.— Sé què pensa el meu doble. I hi estic d'acord. Com has dit, està a l'aguait. Si t'acostes a en Cèl·lula, et matarà a l'instant. Aprofita la situació i vés a per ella tan bon punt estigui massa ocupada amb el seu atac!

El Kamehameha d'en Son Gohan va acabar de carregar-se. Tan bon punt va poder, el mig Saiyà va alliberar tota l'energia que va poder reunir cap a la seva germana.

—HAAAA!!

Amb un sospir de decepció, es va teletransportar a uns metres de la seva posició anterior, esquivant la immensa onada d'energia.

—Idiota —va dir simplement amb menyspreu.

—Merda! —en Cor Petit es va tensar.

—Aquesta vegada no! —va dir en Son Gohan.

El seu doble va fer un moviment sobtat cap a la dreta, provocant que el seu Kamehameha perseguís a la Son Bra. Els ulls de la Guerrera de l'Espai es van obrir de bat a bat i va volar cap al cel. Un cop més, l'onada creixent la va perseguir.

—Això no canvia res...! —va cridar.— Quina llàstima, és intel·ligent, però inútil contra mi!

Es va teletransportar de nou, apareixent just al costat d'en Son Gohan, que va tornar a girar els braços. Estava a punt de colpejar el seu germà quan la veu telepàtica d'en Cèl·lula va ressonar poderosament a la ment de tothom, també a la de la Son Bra.

—ARA!

En Cor Petit va dirigir-se cap a l'androide. La Son Bra va sentir que el namekià volia curar l'ésser perfecte, però no va voler aturar el seu atac. En Gohan era la prioritat.

No obstant això, el senyal d'en Cèl·lula també s'aplicava a la Guerrera de l'Espai. Just quan estava a punt de colpejar-lo, el puny de la Son Bra va xocar amb una barrera sòlida i li va retornar el cop, com un esclat. Darrere d'en Son Gohan, la Phipsil havia activat la seva protecció.

—Per en Nedwook —va grunyir la Phipsil mirant la Son Bra amb odi.

—Des... gra... —va començar a maleir la Son Bra, abans d'adonar-se que l'immens Kamehameha d'en Son Gohan era just darrere seu.

L'onada gegantina la va colpejar amb tota la seva força i va desencadenar una explosió increïble. La Guerrera de l'Espai va deixar anar un crit terrible de dolor mentre desapareixia entre les flames i el fum. En Cor Petit no va tenir temps d'arribar a on era en Cèl·lula i va haver de fer-se a un costat per evitar l'explosió. En Gohan de l'Univers 18, l'altre Cor Petit i el Monstre Bu també van sortir rebutjats per l'ona de xoc aclaparadora. Uns segons més tard, la calma va tornar, deixant només un fum espès que es dissipava lentament. En Gohan de l'Univers 16 va gemegar d'esgotament, completament buit d'energia.

—Estàs bé? Finalment l'hem tocat? —va preguntar la Phipsil.— Ha desaparegut!

—No és morta —va dir en Gohan amb dificultat, tremolant.— Ha rebut de ple l'atac. Llavors, s'ha teletransportat... allà...

La seva veu es va apagar quan es va adonar del malson que es desenvolupava davant dels seus ulls. En Cor Petit, que havia intentat arribar a en Cèl·lula, havia estat emboscat per la Son Bra i assassinat per ella mateixa. Coberta de sang, la Son Bra buscava Mongetes Màgiques al cadàver del namekià.

—N... No! —va suplicar en Gohan, col·lapsant-se.

—Micro-Cèl·lula, ràpid, teletransporta'm darrere d'ella! —va cridar en Gohan de l'Univers 18 a la criatureta que tenia entre els cabells.

Immediatament, va aparèixer darrere la Son Bra i es va preparar per colpejar-la amb totes les seves forces. Però va arribar un segon massa tard. S'acabava d'empassar totes les Mongetes Màgiques que portava en Cor Petit. Va esquivar l'atac i va reaparèixer a l'aire, per sobre del Gohan esgotat.

El va fulminar amb la mirada, amb una expressió indesxifrable a la cara. Havia estat greument ferida pel Kamehameha i havia pensat que moriria. En veure que en Cor Petit corria directament cap a en Cèl·lula, havia assumit que el curaria i havia aprofitat l'oportunitat per ajudar-se. En algun lloc del fons del seu cor, una petita espurna lluminosa li va cridar que parés, que es rendís, perquè era injust. Però la foscor era massa forta, i només importava la seva missió: sobreviure, guanyar, trobar el seu mestre. Veure el seu germà en aquest estat la va submergir en un remolí d'emocions. Malauradament, la més perversa d'elles va prevaldre.

—Quina llàstima, germà gran —va dir irònicament.— Ha estat un atac preciós; ets realment un dels guerrers més poderosos de l'univers. Però jo soc molt superior a tu. El meu poder està al seu punt àlgid; sóc la millor!!

—No... puc més —va admetre en Son Gohan sota la mirada desesperada de la Phipsil.— He fet servir totes les meves forces. I això no s'acaba mai!...

—El gran heroi es rendeix? —va continuar la Son Bra, amb un to de riure.— Oh, per què estàs tan trist, germà? No pots salvar tothom? En Vegeku estarà decebut, ha ha ha! No hauries d'abaixar la guàrdia!

En Son Gohan de l'univers 18 també estava desesperat. Ja no tenien cap possibilitat de derrotar-la.

—Ei, Monstre Bu! —va dir el Cor Petit supervivent en veu baixa.

—Eh?

—Tens el poder de curar, oi?

—Sí, sí, puc fer que tot quedi millor que abans! —es va alegrar el Monstre Bu.

—La lluita no ha acabat. Hem demostrat que la podem vèncer. Destruiré la mongeta màgica que em queda per evitar que es regeneri. Tu vés a curar en Cèl·lula i en Gohan mentre nosaltres la distraiem!

—Oh, no, no! —el Monstre Bu es va negar, movent el cap.— No vull anar-hi, em fa massa por!

—Massa tard —va ressonar amargament la veu d'en Cèl·lula a les seves ments.

—Al centre, la Son Bra havia invocat la seva fulla d'energia amb els seus dits estesos.

—Acabaré amb el vostre patiment i us alliberaré de tot això. Adéu, germà gran!

—Gohan!!! —va cridar en Cor Petit.

—Teletransporta'ns, Júnior! —va exclamar en Gohan.

Però tot va passar en un instant. La Son Bra es va teletransportar darrere del seu germà, sense donar temps a ningú a reaccionar. Amb un moviment ràpid... Va partir en Son Gohan per la meitat.

Davant dels ulls horroritzats dels supervivents, les dues meitats del seu cos van aterrar brutalment a terra. Fins i tot en Bu de l'Univers 4 es va quedar commocionat per tanta violència.

Col·locant-se al costat de la meitat superior del seu germà, el va mirar als ulls, que anaven perdent gradualment la seva espurna de vida.

—Ostres... —va aconseguir dir en Son Gohan de l'Univers 16, amb l'últim alè de vida.— Em pensava que... dubtaries una mica més...

En algun lloc profund de la Son Bra, la petita espurna que havia aparegut abans va ressorgir i va picar l'esperit de la Saiayana com una cremada aguda.

—Go... Gohan?

Veient la confusió a la cara de la seva germana, en Son Gohan va saber abans de morir que tenia raó. La seva germana encara era allà, encadenada. No havia pogut fer-la tornar en si. Ho havia donat tot, sense èxit. Però coneixia la seva germaneta per dins i per fora. Anava a plantar una petita llavor, esperant que els altres aconseguissin nodrir-la a la ment de l'esclava del bruixot, l'única solució per lluitar contra el seu encanteri.

—Així... en Babidi és... el més fo...

I abans que pogués acabar la frase, la llum d'en Son Gohan es va esvair.

Tots els altres es van quedar glaçats pel xoc. Fins i tot en Cèl·lula, esperant atenció mèdica immediata, va oblidar momentàniament el seu dolor en presenciar-ho.

—Ha mort... el seu propi germà...! —va murmurar en Cor Petit.

Només podien veure la Son Bra d'esquenes. Per tant, no podien veure la seva expressió facial. Només en Bu de l'Univers 4 va notar la petita llàgrima a la vora de l'ull de la Guerrera de l'Espai, que va desaparèixer a l'instant. Girant-se cap als supervivents, va fer un somriure sàdic.

—I ja en van tres!! —va declarar alegrement.