DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 17h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 3, Capítol 14.

TERCERA PART: L'UB I EN BU OBTENEN ELS HONORS

Capítol 14

Traduït per Bardock

En Tidar no tenia intenció de perdre. Havia estat entrenat amb aquesta finalitat, i després de diversos anys d'entrenament, dominava la seva armadura. En Tidar era el més vell de la tropa militar d'elit d'Helior, el seu planeta natal. Aquest grup estava format pels millors combatents dotats de la millor tecnologia. Havien sigut directament seleccionats pels representants del Consell Suprem del seu poble. Eren allà per guanyar en nom de la seva voluntat.

Lluitador amb gran cor, en Tidar sempre perpetuava els seus valors: lluitar i guanyar.

"Vigila, Tidar", digué un dels seus "amics", situat darrere d'ell. "El meu radar embogeix amb aquest grup. Dóna-ho tot des del principi."

"Sí", respongué simplement. 'No cal que m'ho diguis', pensà.

Molt motivat, va activar el seu Jet-pack, connectat a la seva esquena, per tal de volar cap el ring. Després d'uns segons volant, en Tidar va grunyir interiorment. Duia una armadura d'antiga generació, però després de tot el que havia vist prèviament... era més que suficient per aconseguir la victòria en aquest enfrontament.

En Tidar va arribar al ring, on l'esperava el seu adversari: l'Ub de l'univers 18.

L'Ub estava segur que s'emportaria la victòria. Tan segur com alhora motivat, no volia decebre ni a en Son Goku ni a en Vegeta, el qual s'havia guanyat tot el seu respecte pel seu combat contra en Goku nou anys abans.

En Tidar va tocar amb un peu el ring, quan de sobte...

"Que comenci el combat!", cridà el presentador mentre que l'Ub adoptava la seva posició de combat.

De seguida, en Tidar va reactivar el seu Jet-pack i es va dirigir cap el seu oponent. Gràcies a la seva armadura, la seva velocitat era impressionant. Volava amb els punys endavant, però no s'havia imaginat mai que hauria d'utilitzar aquest moviment tan ridícul per volar, però era l'única forma de poder analitzar la velocitat de l'Ub.

Aquest, va esquivar fàcilment l'atac amb un moviment cap el costat. Quan el nano-guerrer va redreçar el seu Jet-pack, va extreure les seves primeres conclusions: l'Ub es movia molt ràpid tot i no tenir armadura i, a més, evitava moviments innecessaris.

Anticipant un possible contraatac, en Tidar va maniobrar per situar-se verticalment a l'aire. Per sort, va poder evitar un bon ganxo. L'Ub va mantenir-se al terra, mentre que el veterà de l'Elit volava ben alt, a diversos metres per sobre d'ell. 'No sap volar? Potser no sap ni saltar tan amunt!'

Va desplaçar-se cap a baix lentament per aterrar, desactivant el seu Jet-pack, preparant el seu proper atac, mentre que l'Ub seguia en la mateixa posició, somrient.

A l'univers 19, diversos membres de la tropa xerraven:

"Sembla que sap prou bé què farà", digué un d'ells.

"Això espero", respongué un altre. "No obstant, tinc la sensació que el paio de la pell fosca no s'hi està esforçant de valent..."

"O sigui que creus que està posant a prova el nivell d'en Tidar", va demanar el primer.

No hi va haver cap resposta... El seu interlocutor no sabia què respondre. Un cop d'ull al ring valia més que mil paraules. Esperava que en Tidar no subestimés el seu adversari. La seva por es fa esfumar en instant quan va reconèixer la posició adoptada per a utilitzar l'atac dels míssils, un atac que coneixia prou bé.

L'Ub es disposava a atacar. En Tidar va activar els trets dels seus míssils de seguida. La seva armadura semblava modificada, sobretot a nivell dorsal, per permetre el llançament dels mini-míssils. Diversos projectils van sortir disparats, xiulant, fent tirabuixons i deixant anar una espècie de fum. Aquest atac no durà més de tres segons. Per tant, el jove guerrer tenia temps de sobra per a esquivar-los, i fins i tot es va permetre el luxe de fer acrobàcies entre ells. No li va semblar gens difícil passar entre ells, i de seguida es va trobar situat davant del gros Tidar, el qual només havia tingut temps de veure'l desaparèixer; els seus ulls no eren capaços de seguir-lo.

L’Ub colpejà amb el palmell de la seva mà el tors del soldat imponent, però sense fer servir el màxim de la seva força. En Tidar va sortir volant diversos metres enrere, rebotant tres cops contra el terra amb la seva esquena, quedant esmicolats la meitat dels míssils de la seva esquena. Mentre s’aixecava, se n’adonà que l’Ub mirava la seva mà estranyat i sorprès.

“Hum... La seva armadura deu pesar una tona! Sort que he tingut precaució... si l’hagués colpejat més fort sense adonar-me'n...”

De sobte, va escoltar clarament un xiulet... els míssils tornaven cap a ell!

“Míssils teledirigits... la seva electrònica té millors reflexes que ell”, va burlar-se.

D’un sol moviment de braç, l’Ub va disparar una ona de xoc que va fer esclatar tots i cadascun dels míssils, convertint-los en núvols de fum i desprenent un soroll molt escandalós. De cop i volta, semblava que els núvols es dirigien cap a l’Ub, que els va esquivar fent diverses tombarelles cap enrere.

“Unes explosions molt poderoses i concentrades de productes químics... sort que no he deixat que em toquessin!”

“Hum, el teu deixeble és força prudent”, digué en Gohan a en Goku a l’espai 18.

“Això penses?”, respongué en Vegeta com, de costum, amb una mica d’arrogància.

“Les seves acrobàcies l’han permès apropar-se a en Tidar”, digué en Goku sense deixar de mirar el combat.

En Tidar va aprofitar una distracció de l’Ub per agafar-lo per darrere. Aquest, va reaccionar amb un cop de colze, alliberant-se de les urpes del seu enemic, i deixant el flanc dret del combatent de l'univers 19 destrossat degut a l'impacte. Va adoptar una postura defensiva i el va mirar.

En Tidar es va agenollar, amb una mà al seu flanc polvoritzat i l'altra al terra. Serrà les dents. Estava patint.

A l'espai 19, tothom, de sobte, semblava decebut, com si estiguessin veient un partit de futbol i el seu equip acabés de desaprofitar una gran ocasió de gol.

"Ostres, per ben poc!"

"Tant de bo aquest paio s'hagués alliberat un pèl més tard!"

"Merda! Era una bona oportunitat!"

"No patiu, nois, en Tidar encara no està vençut. Mireu la seva posició."

Al costat de l'espai 19, en Goten i en Trunks de l'espai 18 havien escoltat aquells paios parlar de la posició d'en Tidar. A simple vista, per als dos semi-Saiyans es trobava agenollat, com a símbol de feblesa. Els dos amics es miraren l'un a l'altre, expectants. Però ho van comprendre tot uns segons més tard.

Al voltant de l'Ub, uns objectes cilíndrics semblaven elevar-se del terra. El jove saltà al mateix temps que aquests objectes estranys explotaren. Les flames van créixer fins el punt de devorar els pantalons de l'Ub, tallant-los una mica. Les seves botes i la seva pell van resistir a la calor, excepte unes cremades de poca importància.

"Tss, que espavilat!", digué l'Ub. "Aquestes bombes les deu haver activat just en el moment en què ha posat la seva mà al terra..."

En Tidar no es va quedar de braços creuats i va utilitzar altres dispositius ràpidament. Va estendre el seu braç esquerre apuntant cap el seu oponent, disparant tres raigs làser blaus, els quals l'Ub va aturar amb el seu braç amb facilitat. En Tidar va estendre el seu altre braç, disparant tres raigs més que apuntaven a l'Ub, que els va esquivar saltant, ja que el primer làser que havia topat amb ell li havia fet mal. Un cop havia aterrat al ring, el jove va fer una inspecció ràpida del seu braç: hi havia tres marques que demostraven la potència dels raigs làser. Evitant altres trets, l'Ub es va dirigir cap el seu oponent per atacar-lo, però en Tidar va activar un altre mecanisme.

Va sortir disparat un petit míssil del seu puny que va esclatar a dos metres de l'Ub. De sobte, va sortir-ne un gran fil de color gris, el qual es va allargar en un quart de segon, estrenyent la seva presa, que havia caigut en la seva trampa. La xarxa estava feta d'un aliatge especial, extremadament resistent, i conductor. En Tidar va activar l'electrocució, i el propi sistema feia que tota la xarxa s'escalfés i que la temperatura augmentés a gran velocitat.

L'Ub va cridar i només pensava en una cosa: alliberar-se. Augmentant la seva força a un simple Atac d'en Kaito, va poder trencar la xarxa. Envoltat d'una aura de color vermella, va dirigir-se cap a en Tidar a tota velocitat. Però el guerrer d'armadura va enlairar-se gràcies al seu Jet-pack.

Aquesta vegada, l'Ub volia aprofitar l'avantatge, però fou en va: el soldat en armadura va llançar un munt d'objectes que esclataven amb el més mínim contacte físic. L'Ub colpejava cadascun d'ells i desapareixia ben lluny abans no esclatessin.

L'Ub notà el pes d'aquests objectes. Malgrat la petita mida d'aquests, eren força densos, però no volia perdre el temps reflexionant i es va dirigir cap a en Tidar augmentant la seva velocitat. Li va clavar un cop de puny amb força... i li va trencar el seu escut d'energia. El cop generà una ona de xoc, que va anar acompanyada d'un so estrident. En Tidar provà d'etzibar-li un cop de peu horitzontal, però l'Ub el va esquivar fàcilment, aprofitant-ho per a col·locar-se darrere del seu enemic.

Somrient, va agafar a en Tidar de la mateixa manera que aquest l'havia agafat anteriorment. Es pensava que havia agafat l'avantatge, però el seu adversari encara tenia més asos a la màniga. Aquesta vegada, va envoltar la seva armadura de corrent elèctric. L'Ub va cridar violentament. Tant la sorpresa com el dolor havien sigut increïbles, i els músculs del jove es van contraure al mateix temps que el corrent continuava circulant. No podia escapar-se'n.

Normalment, en Tidar estava protegit per la seva armadura. Però va sentir un dolor més agut al seu flanc dret. Recordant aquells terribles entrenaments per formar part de la tropa d'elit, va poder aguantar el dolor tal i com va ser necessari. Després de diversos segons que es van fer eterns, i pensant que ja seria suficient perquè l'Ub hagués mort, en Tidar va detenir el corrent elèctric.

L'Ub cessà de cridar, quedant inconscient abans de començar a caure. En Tidar, suava i panteixava profundament, mentre que el seu Jet-pack seguia il·luminat. Havia resistit molta estona, el seu cos encara tremolava i, de sobte, va sentir molt de fred. Mirà a l'Ub, el qual estava envoltat de fum. En Tidar somrigué: 'Quina sort!'

"Caurà a sobre de les runes dels míssils!", cridà un dels seus amics a l'espai.

"Vinga, desperta!", cridà en Son Goku lleugerament estressat: no volia que el torneig s'acabés tan aviat per al seu alumne.

L'Ub va topar contra el terra. El xoc el va despertar. Amb el cos adolorit, va aixecar-se amb prou feines al mateix temps que en Tidar cridava victòria. Va pitjar un altre botó, amb el qual va activar un nou artefacte: els míssils en runes es van flamejar tots de cop, creant unes llargues flames vermelles que es van alçar dos metres per sobre del ring, engolint l'Ub.

En Tidar deixà de riure quan va descobrir què feia el seu adversari. Les flames havien adoptat una forma estranya, com una espècie de bombeta. Degut a que no es volia arriscar massa, en Tidar havia d'afanyar-se: només quedaven pocs segons abans no s'extingissin les flames. Va maniobrar amb el seu Jet-pack i es va col·locar darrere de l'Ub. Per tal de guanyar temps, no va descendir amb el seu Jet-pack, sinó que va desactivar la propulsió per aterrar de cop. Va descórrer uns metres i les flames es van extingir just en el moment en què va tocar amb feixuguesa el terra, però amb les seves cames fermes. Davant d'ell, l'Ub l'estava esperant. Estava envoltat d'una aura blanca que l'havia protegit de les flames.

"Malxinat!", cridà en Tidar al mateix temps que treia una espasa del seu puny dret de la seva armadura.

L'Ub es va girar, però no hi era a temps d'evitar l'atac.

"L'Espasa de Déu!", cridà en Tidar donant un cop vertical, sec i ràpid amb la seva espasa, un gran cop de dalt a baix. L'Ub va posar el seu braç per davant del seu rostre per tal de protegir-se, i no va sentir res més que una mena d'ona de xoc. Estava sorprès, però al capdavall... l'espasa no l'havia tocat directament.

"No pot ser! L'ha aturat!", grunyí un amic d'en Tidar.

"No! Espera!"

El planeta-ring es va tallar... per la meitat. En Tidar somreia. L'Ub, amb els braços creuats, també somreia.

"Això és tot?"

Un silenci regnà de sobte, i el braç esquerre de l'Ub... començà a desprendre's de la seva espatlla i va caure al terra, davant de l'estupefacció de tothom, inclosos els espectadors. L'Ub restà immòbil, observant perplex durant uns segons el seu braç caigut al terra.

"No només ha tallat el ring, sinó que també ha tallat el braç de l'Ub!", cridà un presentador.

El jove guerrer mirà la seva espatlla, esperant veure-hi alguna cosa, però... no hi havia absolutament res. No se'n sabia avenir. El seu braç era al terra! L'Ub tenia els ulls ben oberts, va deixar de respirar, i mica en mica el dolor se li anava fent més intens a la seva espatlla esquerra. Va cridar degut al mal que li provocava la seva espatlla i per la visió del seu braç tallat.

També cridant, en Tidar creia que seria divertit explicar-li al seu adversari la forma en què havia sigut derrotat: "Aquesta espasa és extensible i forjada al nanòmetre. Tallaria qualsevol cosa!"

L'Ub va perdre el seny. Tremolava, suava, i de sobte tenia mal de cap i la vista ennuvolada. I, a més, no suportava les paraules d'en Tidar. Era massa! Havia caigut en el seu parany un cop més... Quina explicació li donaria al seu mestre? L'Ub es va girar cap a en Tidar, va estendre el braç que encara conservava i va cridar de nou, disparant una forta corrent d'energia cap a l'home que li havia tallat el braç.

Estupefacte, en Tidar gairebé no va ser a temps d'activar el seu escut, i només va ser capaç de resistir uns segons.

"No...!"

El seu escut va espetegar com si fos vidre, la seva armadura es va fondre en qüestió de segons i el seu cos es va vaporitzar ràpidament...

Als espais 19 i 18, i a les grades, tothom estava sorprès davant d'aquell atac terrible que havia deixat sense opcions a l'Heloïta. L'Ub, tractant de recobrar els seus sentits, va exhalar aire.

"En Tidar ha estat...", començà a dir un dels presentadors.

"Reduït a cendres!", prosseguí un altre presentadors uns segons més tard.

"L'Ub és el guanyador!", anuncià un tercer presentador, mentre el vencedor recollia el seu braç del terra.

A l'espai 19, en Goku no semblava pas gaire feliç degut a aquell comunicat...

Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix DBM Minicomic Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Universes Help Bonus Esdeveniments Promos Associats
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês BrasileiroMagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִיתSvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu