DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 18h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 27, Capítol 135.

Capítol 135

Traduït per Bardock


Els diferents universos, així com els espectadors, van començar l'àpat amb entusiasme. Tothom menjava amb els seus companys. A l'univers 16, en Vegeku es pixava de riure a la cara d'en Trunks i d'en Goten, els quals, uns instants abans, havien envejat el poder d'en Gotrunks dels seus dobles. Quant a la Bra, lluny de preocupar-se pel seu futur combat, devorava un tros de carn amb les dents. Respecte als membres de l'univers 12, en Trunks enraonava amb un A-16 que no semblava estar involucrat del tot en la conversa. El Guerrer de l'Espai va adonar-se’n i va decidir no insistir-hi més. Sens dubte, el seu amic havia captat un element estrany a l'estadi i devia escanejar-lo íntegrament per comprovar en què podia derivar. Tot d'un plegat, l'A-16 va tombar la testa vers l'espai annex i digué a en Trunks:

—Que estrany. Els Saiyans encara no han tornat al seu espai. Aquí hi ha gat amagat.

En Trunks va fer un cop d'ull i veié en Vegeta sol a la taula visiblement irritat. Podien escoltar-lo rondinar:

—Punyeta, on són aquells dropos... En Raditz ho entenc, però els altres dos tòtils... Espero que en Kakarot no vulgui fer cap disbarat... En Nappa el deu vigilar...

—Ho has sentit, A-16? —va dir en Trunks amb un somriure—. Crec que en Kakarot no està interessat a reaparèixer després de la seva reacció provocadora. No t'has d'amoïnar.

L'A-16 no va respondre. Els arguments del seu company eren lògics, però una mena de sensació travessava els seus circuits. Alguna cosa no fluïa i feia estona que ho notava...

A la nau dels Dimonis del Fred situada a l'exterior de l'estadi, un subordinat havia partit per avisar els soldats que no es trobaven en l'estadi que l'àpat ja havia començat. Va dirigir-se a les Forces Especials d'en Ginew, els quals xerraven en una sala del giny. En Jeice va adonar-se de la seva arribada i preguntà:

—Què passa?

—La teca ja ha estat servida a l'estadi, Senyor! —s'exclamà el soldat—. El Governador Freezer us reclama, el Rei Cold vol que totes les tropes assisteixin al seu triomf en el proper combat. Segueixin-me!

—Molt bé —va riure en Burter—. Però primer hem de solucionar un tema...

Es va desplaçar rere el soldat, aferrant-lo per la cintura amb força. El guerrer no va tenir temps de cridar, ja que va ser emmordassat per un Jeice que exhibia un rictus cruel. Sobtadament, el soldat va emetre un crit ofegat abans de ser alliberat per en Burter, qui li va donar un cop a l'espatlla.

—Benvingut a les files del Senyor Babidi. Ara satisfarem els desitjos dels nostres estimats amos!

Tal com era habitual, l'univers 5 estava desert. En XXI romania obstinadament als seus apartaments i el Varga no va poder, ni tan sols, apropar-se a la porta. Al costat, l'espai 4 també estava buit. En Bu, fermament custodiat pel Gran Kaitoxin, suplicava als seus carceraris que li donessin algunes llaminadures. Va patir una resposta negativa per part de les quatre divinitats mentre el seu líder somreia amb calma. Amb tot, quelcom va atraure l'atenció dels Cor Petit dels universos 16 i 18: l'absència d'en Cèl·lula entre els dos espais. No havia reaparegut des de l'enfrontament d'en Tapion i els semblava estrany. Havien sentit que volia dutxar-se però era impossible que trigués tanta estona. Què devia tramar?

Al costat del Namekià de l'univers 18, es podien sentir algunes lamentacions. En Trunks i en Goten, incansablement humiliats per la Bra i la resta d'amics, servien plats a contracor i obeïen cadascuna de les ordres d'en Goku, d'en Vegeta i de la Bra. En Goku reclamava més beguda i en Vegeta els obligava a servir-lo de genolls. Però la pitjor era la filla del darrer, qui no dubtava gens ni mica a humiliar-los fent que caminessin, literalment, amb les mans aprofitant noves ordres d'en Vegeta. Haurien preferit lluitar contra un Broly transformat en tercer nivell que no pas aquella humiliació més intensa i aclaparadora que la seva por envers el Guerrer Llegendari de l'Espai. Encara es van deprimir més quan la Pan va etzibar:

—Vull més pastís!

—Porteu-me aquell plat! —va afegir l'Ub.

—No us oblideu les cuixes!

—I porteu-les de quatre potes! —va grunyir en Vegeta amb desdeny.

—Prou ja! Pietat! —ploraven a l'uníson en Trunks i en Goten.

—Si més no, és sorprenent —va fer en Cor Petit amb got d'aigua a la mà—. Com us ho heu manegat per crear una fusió paral·lela?

—He d'admetre que és fascinant! —s'exclamà en Son Goku amb aletes de pollastre a les mans—. Els Metamorians no em van ensenyar la versió millorada de la fusió, ni tan sols sabia que n'existia una!

—Bé, no en sabem massa —respongué en Trunks, avergonyit—. L'únic que sé és que ens hem llevat aquest matí amb noves idees per a la fusió i les hem posat a prova davant de tothom. Suposo que el fet d'enfrontar-nos amb en Bu ha causat que acabéssim trobant aquesta nova fusió.

—Vols dir igual que l'Ub quan ha aconseguit desblocar els seus poders màgics aquesta nit? —va remarcar en Vegeta amb la mirada fosca.

—Què insinues? —es va sorprendre en Son Goten.

—En Freezer i les seves facultats mentals, el Monstre Bu mostrant per fi una mica d'intel·ligència, en Gotrunks i el seu poder increïble, el despertar de l'Ub amb els seus nous poders... Tot això no són coincidències. Algú ha intervingut mentre dormíem.

—Potser és allò que he notat quan m'ha despertat! —va exclamar en Goku colpejant la taula.

En Cor Petit i en Son Gohan van etzibar un cop d'ull sospitós a l'espai dels Kaitoxins. En Bu, tancat a la seva presó, va llançar una mirada plorosa al seu carcerari, qui menjava silenciosament juntament amb els seus congèneres. Podia ser que el Djinn s'hagués alliberat? No, era impossible que el més gran dels Déus hagués estat ensarronat. Dominava la mateixa tècnica que en Gast Carcolh i en Bu semblava incapaç de desfer-se'n. Llavors, què podria haver passat?

—Sigui com sigui, en Gotrunks ara és el més fort del nostre univers! —fanfarronejava en Trunks amb un gran somriure—. Si teniu problemes, el vostre superheroi universal us salvarà!

—Tinc un problema —va dir en Vegeta amb menyspreu—. El meu plat està buit, o sigui que omple-me'l!

En Trunks va abaixar la mirada, humiliat, seguint el seu camarada tan avergonyit com ell cap a la cuina.

Els seus dobles, observant l'escena des de la seva taula, no van sentir cap mena de llàstima per ells. Ans al contrari, estaven consumits per la gelosia i també volien aprendre a formar el Gotrunks instantani. Amb una mirada silenciosa, es van girar cap a en Vegeku, qui havia engolit quantitats astronòmiques de menjar.

—Pare! Volem que ens ensenyis els mateixos moviments de fusió!

Sorprès per la determinació de les seves veus, el Guerrer de l'Espai va estar a punt d'ennuegar-se i va caure enrere. En Cor Petit i la Bra van tombar la mirada, mentre en Gohan i la Pan l'ajudaven a redreçar-se. Empassant amb dificultat, va dir:

—Què? Voleu fer-ho ara?

—No, volem que vinguis amb nosaltres quan s'acabi l'àpat i ens mostris els moviments que han fet abans. Has dit que els has memoritzat, oi que sí?

—Sí —va fer en Vegeku amb orgull—, i són realment enginyosos, no m'ho esperava d'ells! Hi ha esperança per a vosaltres encara que no sigueu vosaltres. Ja m'enteneu.

En Trunks i en Goten van abaixar llastimosament el cap sota la mirada burleta i de menyspreu de la seva germana. Normalment, el darrer comentari els hauria silenciat, però aquesta vegada es van posar totalment seriosos. Front a enemics com en Bu, necessitaven aquells nous secrets, tant era la seva dignitat.

—Quina és la teva resposta, doncs? —s'inquietà en Goten.

—Entesos, us els ensenyaré —va sospirar en Vegeku—. Deixeu-me endrapar algunes costelles de bou que acabo d'encarregar.

Una vintena de Vargues van fer la seva aparició, carregant un enorme plat recobert de les famoses costelles reclamades per en Vegeku. Els dos Guerrers de l'Espai van colpejar la taula amb els seus caps. Havien de tenir una mica de paciència.

Als apartaments de l'univers 17, en Cèl·lula feia moviments molt ràpids al seu voltant, imaginant-se que lluitava contra els dos Gohan a la vegada en un shadowboxing molt restrictiu. No cessava d'imposar-se dificultats, entomant cada trompada dotada d’una força i d’un vigor fulgurants. Amb tot, no es veia vençut. En un combat real, sabia que dos Gohan serien massa per a ell, però un de sol estaria al seu abast. No havia vist el màxim de la seva força, però ell mateix encara era lluny d'haver revelat la seva.

El segon nivell de força dels Superguerrers que l'havia apallissat diverses vegades només era un nivell irrisori en comparació als seus nous poders, i això sense tenir en compte l'aportament de força del seu nou amo. Defensar en Babidi contra els seus oponents només era un petit preu per tal d'obtenir la seva venjança. El serviria fidelment i eliminaria tots aquells que fessin front al seu senyor. Era el seu servent més fort i la seva obra mestra, molt per sobre d'en Dabra, i es sentia honorat. Fins i tot es preguntava per què havia resistit tant. Sentia un nou significat a la seva existència: tenir un amo tan malèfic que li oferia noves possibilitats era un pas suplementari en la seva recerca de la perfecció!

Fins i tot podria disputar la revenja contra en Gohan i obeiria en Babidi sense replicar. Un autèntic cara a cara amb cops formidables, un combat ferotge entre dos antics enemics que havia de desequilibrar la balança. Motivat, va fer un poderós cop de peu, la vivacitat del qual va devastar l'apartament tot destruint mobles i plats. Sí, estava preparat per lluitar.

En una cambra de l'univers 14, en Yamcha examinava amb atenció l'A-18. El germà d'aquesta s'havia quedat eclipsat, però en Yamcha no ho tenia en compte, considerant que l'A-17 estava furiós i necessitava estar sol. Aixecant la mà de la mossa, va tenir una reacció colèrica en veure-la penjant sense vida. L'androide estava completament inanimada, però el seu visatge mostrava una expressió de terror intens. Havia vist quelcom en aquell mag i en Yamcha ho sabia. Aquella mateixa expressió que el Venerable Kaitoxin va patir quan va sentir anunciat el nom d'en XXI.

—Potser l'hauria de portar als nostres apartaments —va murmurar—. Segur que el vell podria ajudar-me a reanimar-la i, a més, he d'advertir-lo sobre aquest mag farsant. No puc deixar el seu germà així com així, però estic segur que no em deixarà endur-me-la. Què podria fer?

Absort en els seus pensaments, va sostenir la mà de l'A-18. La seva prioritat era despertar-la i es va prometre protegir-la de tot allò que pogués succeir.

Una hora més tard, el mos va arribar a la seva fi. En Goten i en Trunks de l'univers 18 es van omplir de joia, donat que el seu calvari s'havia acabat. Durant aquest temps, els seus dobles havien marxat amb en Vegeku, després que aquest s'hagués desinflat a causa de l'enorme quantitat de menjar que havia ingerit. Els Vargues havien marxat plorant, traumatitzats per l'escena.

—Bé, ara és el torn de la Saiyana, oi que sí? —va dir l'Eleim de l'univers 19—. Tinc ganes de presenciar aquest combat, el nostre descoratjament és indigne de nosaltres i l'hem d'animar. Tots plegats!

—Us aconsello que tingueu paciència —va etzibar en Gohan des de l'espai annex—. Encara queden dos combats dobles i crec que es disputaran ara.

—Esperem que hagueu gaudit de l'àpat —va ressonar la veu de la Varga a través de l'estadi—. Abans de reprendre el torneig, passarem als darrers combats dobles.

—Justa la fusta —va somriure en Gohan, feliç de la seva predicció.

—Cridem la Videl de l'univers 9 i en Tidar de l'univers 19 contra... en Cooler de l'univers 8 i en Gotrunks de l'univers 16!

Els membres del darrer univers es van estremir per culpa d'aquell anunci. En Trunks i en Goten estaven fora de l'abast de la crida, ja que estaven ocupats amb en Vegeku, qui devia fer-los-hi una demostració interminable de la seva fabulosa memòria. En Cor Petit va dir:

—Els hauríem d'anar a buscar, no?

—Ja hi vaig jo! —va cridar la Pan alegrement.

—No, esperem-nos —va replicar la Bra agafant-la de l'espatlla—. La culpa és d'aquells idiotes que han volgut marxar, només ho han d'assumir.

—Bra... —sospirà en Gohan—. No pots...

—I tant que puc! —va respondre la Bra mordaçment—. Ja en tenim prou! En Gotrunks és un inútil amb un poder enorme, completament frustrat i dotat d'un humor patètic. Prefereixo deixar-los allà i que perdin el seu combat. Almenys, donarem una oportunitat a aquells que no han adquirit la seva força mitjançant ganduleria; ho trobo més just. Ni tan sols provis de convèncer-me!

Tot i que no hi estava d'acord, en Cor Petit havia d'admetre que en Gotrunks era el guanyador per avançat d'aquell torneig doble. Ningú no podria aguantar contra ell i seria un fals sentiment de victòria guanyar contra gent menys poderosa i ràpida. En Gohan semblava tenir el mateix raonament, però volia donar-los-hi una oportunitat. La Bra va espetegar les articulacions dels seus punys i finalment van haver-se de resignar: no volien provocar una catàstrofe. En Cor Petit va prevenir al seu Varga que en Gotrunks no participaria, cosa que va desanimar a l'ocell. A l'altra banda de l'estadi, la Videl sortia dels apartaments de l'univers 9, visiblement impacienta per lluitar. Algunes persones s'havien adonat que feia estona que cap membre d'aquell univers hi era present i es pensaven que havien marxat després de ser derrotats. Era evident que encara hi eren.

La Terrícola es va unir a l'Heloïta al terreny de combat i el va saludar. En Vegeta de l'univers 13 discernia certa quantitat de frustració i amargor. Era potser un senyal que en Raditz havia obtingut allò que desitjaven? O potser les negociacions eren difícils i els Terrícoles d'aquell univers començaven a impacientar-se... Fos com fos, en Raditz havia marxat ja feia estona i l'espera l'impacientava molt. Especialment perquè els altres dos encara no havien reaparegut...

Tots aquells que esperaven un combat espectacular i ple d'intensitat quedaren decebuts. En Cooler es transformà des del principi. Sabia que la Terrícola era forta, ja que el seu pare havia hagut de passar a la seva forma original per forçar-la a abandonar. Ell, en forma d'augment, no arribava al seu nivell. Quant a l'Heloïta, sabia pertinentment que la seva tecnologia era capaç de ferir-lo de mort. Quan en Bu de l'univers 4 havia utilitzat l'armadura d'aquells guerrers, havia pogut constatar fins a quin punt era un gran atribut si es feia servir correctament contra qualsevol adversari. En un dos contra un tenia poques possibilitats de guanyar, i no havia d'apropar-se a l'Heloïta. La seva capacitat de modificació de la gravetat era una amenaça massa seriosa si havia de lidiar amb la Terrícola.

Es va afuar sobre la mossa amb el puny ferotgement estès contra el seu visatge. La Videl es balançà enrere, sorprenent un Cooler que no va poder prendre una postura defensiva. La cama dreta de la Videl es va estendre violentament i va colpejar el ventre del Dimoni del Fred, qui va emetre un crit de dolor tot sent expedit pels aires. Amb prou feines va tenir temps de restablir-se que una onada de ràfegues d'energia el van colpejar al costat. En Tidar, vestit amb l'armadura Ultra, havia utilitzat els equipaments del seu canell per submergir el Dimoni sota unes salves energètiques. La Videl, emprant l'Atac d'en Kaito al màxim, el va atacar cos a cos, impedint que en Cooler pogués fer front dos enemics a la vegada. No era capaç de prendre la iniciativa ni d'emplaçar un contraatac. Va cridar colèricament i va desplegar la seva energia al voltant d'ell, obligant a la Videl a recular. Però tan bon punt s'abalançà a la seva persecució, en Tidar es va posar entremig d'ells per assestar-li poderosos cops de puny mentre la Videl es situava darrere d'en Cooler i li disparava boles d'energia a tort i a dret.

El Dimoni del Fred no podia fer front a una estratègia com aquella i s'enfrontava en aquell moment a l'Heloïta. Va obrir els ulls de bat a bat conscienciant-se d'aquest fet, però no va reaccionar suficientment ràpid. En Tidar va somriure i el va engrapar per les espatlles, activant la seva gravetat al màxim. En Cooler va caure de genolls, incapaç de bellugar-se per culpa d'una pressió com aquella. Va etzibar una mirada d'odi al seu adversari, el qual suava a causa de l'esforç. Mantenir immobilitzada una criatura com ell era difícil. Però això no els assegurava la victòria. Desactivant tot d'un plegat la gravetat, es va apartar d'en Cooler, qui no s'adonava del que passava. La Videl va abatre's a sobre d'ell i assestà un cop superpoderós a la testa d'en Cooler, fent que el darrer es desplomés amb el visatge clavat al sòl. Estava fora de combat; havia estat colpejat de ple per l'Atac d'en Kaito de la Videl més enllà dels límits per tal d'acabar amb ell ràpidament.

Els Vargues van declarar la victòria d'en Tidar i de la Videl, els quals van estrènyer-se la mà. Alguns guerrers de l'univers 8 havien acudit a recuperar en Cooler per dur-lo al seu univers mentre no recuperava la consciència.

«Patètic —va pensar en Freezer, afligit per l'escena. En Cold, per part seva, ho observava amb la cua de l'ull.»

En Bu de l'univers 4 havia tornat a endinsar-se en una profunda hibernació tot avorrit per la programació. Segons les seves estimacions, era el torn dels dos Cor Petit i d'en Dabra amb un dels Heloïtes amb armadura. Els Namekians havien cessat d'entrenar-se seriosament i la nanotecnologia ja no li interessava. Així, va adormir-se, esperant veure el potencial de la jove filla d'en Vegeku contra aquell Goliat galàctic.

—Ara cridem els darrers participants en l'últim combat de la primera ronda doble! En Cor Petit de l'univers 16 i en Cor Petit de l'univers 18 contra en Dabra de l'univers 11 i en Naurb de l'univers 19!

—Que guanyi el millor —exclamà l'Heloïta adreçant-se a en Cor Petit, situat a l'espai veí.

En Cor Petit va assentir amb un somriure als llavis i es dirigí al ring de forma sincrònica amb el seu doble de l'univers 16. Els dos Namekians sabien pertinentment que aquella armadura era molt perillosa per a ells, donat que eren lluny de tenir les capacitats d'en Bu o el poder d'un Superguerrer de segon nivell. Però el guerrer d'Helior no faria servir probablement les seves facultats mortals en un simple torneig d'exhibició, ja que podria causar greus repercussions als seus. Van veure en Dabra arribant uns segons després. Així doncs, en Babidi seguia allà; la presència del seu súbdit ho testificava. En Kaitoxin de l'Est, sospitós, es dirigí al passadís de l'univers 11 amb discreció.

—Per què no puc anar a lluitar? No és just!

—Ja saps per què, Bu! Muts i a la gàbia i deixa'm concentrar!

El Monstre Bu va serrar els punys rere el seu amo, qui fixava obstinadament la seva bola de cristall amb les mans emplaçades sobre el globus de vidre i aureolat d'un color malva. Realment, no li agradava que el tractessin així. Començava a desitjar la vida que havia descrit el guerrer que l'havia vençut. I tant que la volia. I aquell petit insecte, a qui li devia la seva llibertat, li impedia de viure com li donava la gana. Ell, en Bu, era fort i guapo! Aleshores, qui li prohibia de trencar les cadenes i ser lliure? Va alçar el puny lleugerament. Era tan a prop i era tan fàcil. Només calia estendre ràpidament el braç vers aquella petita cosa tan fràgil...

Es va escoltar un violent cop de porta que va fer sobresaltar un Babidi i un Bu que es van girar, l'un espantat, l'altre sorprès. Un Kaitoxin els feia front, aquell Déu que tant odiava en Babidi, aquell que havia assassinat el seu pare ja feia milions d'anys! Una ganyota d'odi va deformar el seu rostre mentre remugava:

—Tu! Per què carai irromps d'aquesta manera en els meus apartaments? Hauria d'enviar-te en Bu, assassí immund!

—Ni ho intentis! —va replicar la divinitat—. La porta és oberta de bat a bat i tot el món notaria un combat en aquest apartament. El Gran Kaitoxin donaria l'ordre d'expulsar-vos si sent el mínim senyal d'agressivitat contra mi. I ara, digue'm què trames, Babidi!

—Que potser et penses que m'atreveixo a provar res? —va riure en Babidi—. Tinc un univers sencer a la meva disposició, per què m'arriscaria a morir aquí amb tots aquells guerrers més poderosos que el meu Bu?

—Llavors, què hi fas encara aquí? —va grunyir en Kaitoxin.

—Només perquè hi ha gent que m'intriga —va mentir en Babidi tancant la seva ment front a una potencial intrusió mental—. Aquell marrec que m'ha humiliat ha fet servir la mateixa màgia que el meu Bu. I l'altre, el que heu empresonat, m'ha faltat al respecte, però és el Bu que sempre he somiat! I l'altre mag que no veiem mai... no havia presenciat mai un domini de tant nivell de les arts místiques! Vull aprendre d'ells! I res més! Fins i tot, deixo que en Dabra es diverteixi una mica!

Aquella mentida tenia una mica de veritat. A pesar d'esperar-se per passar a l'acció i d'emparar-se de tots els universos a la vegada, el bruixot estava molt interessat per aquells tres energúmens que s'escapaven del seu enteniment. Tots tres constituïen un misteri que volia resoldre més tard. En Kaitoxin va provar sondar els pensaments d'en Babidi, però no va trobar res sospitós ni amenaçant. Encara malfiant, va abandonar la peça etzibant al mag somrient una darrera mirada obscura. En Babidi, deixant anar un sospir de frustració, es va girar cap a la seva bola mentre en Bu tornava al seu racó havent oblidat els seus pensaments de mort per culpa de la intervenció del Kaitoxin...

Durant aquest temps, tenia lloc a l'estadi un combat furiós. Els dos Cor Petit s'havien desdoblat, transformant l'enfrontament en un quatre contra dos. En Naurb no aconseguia agafar avantatge contra l'art marcial dels dos Cor Petit, i en Dabra mantenia les distàncies amb els altres dos. Era més ràpid i fort que ells, però els seus adversaris sabien lluitar millor. I contra dos, les passaria magres per defensar-se.

Un dels dos Cor Petit va passar a través d'en Naurb i li donà un cop poderós al tòrax, esquerdant-li una mica l'armadura. L'Heloïta va esbufegar, deixant escapar un filet de saliva. No va ser a temps de refer-se perquè un altre Cor Petit va aplicar totes les seves forces en els punys per deixar-lo fora de combat. En Naurb es va desplomar, inconscient, mentre un dels altres Cor Petit es situava rere en Dabra. El va embolcallar amb totes les seves forces, impedint que es mogués. El Rei dels Dimonis va escopir una ràfega d'injúries.

—Què et penses que fas, microbi? No em podràs retenir molt de temps.

—Hauries de mirar davant teu en lloc de preocupar-te per mi —panteixava en Cor Petit, suant a causa de l'esforç.

En Dabra es va petrificar en veure els altres tres Cor Petit, tots ells concentrant les seves energies entre els palmells de les seves mans. El poder que es notava no era tan gran per destruir-lo, però era suficient per ferir-lo greument. Va desplegar tota la seva energia sota el pànic, infligint un gran mal a un Cor Petit que va aconseguir retenir-lo malgrat tot. Els altres tres Namekians cridaren simultàniament tot disparant els seus atacs energètics sobre en Dabra, el qual va entomar de ple l'atac tot arrancant-li un crit de patiment. Va ser propulsat enrere per l'esclat de l'explosió, la seva capa es va cremar parcialment i la seva roba es va estripar per diverses bandes. No es veia greument afectat, per tant va provar de reincorporar-se. Però no va tenir èxit, ja que els Cor Petit el van encerclar a una distància respectable i estengueren els braços vers el dimoni tot esclafant-lo contra el sòl amb la testa enfonsada en la roca per les mans urpades. En Dabra va deixar anar una sèrie de malediccions malauradament inaudibles mentre corrien els vint segons.

—Victòria... dels Cor Petit dels universos 16 i 18!

Els dos Namekians tornaren a ser un de sol i van fer reaparèixer la seva indumentària abans d'estrènyer-se la mà amb un aire amistós als rostre. En Dabra i en Naurb eren a terra mentre eren guarits per uns altres Namekians. L'Heloïta semblava força satisfet, al contrari dels seu company d'equip, qui maldeia i rondinava perquè acabava de patir una nova humiliació. Però tant li era perquè tard o d'hora pensava revenjar-se contra tots els altres universos. Això no trigaria gaire, només havien d'emparar-se discretament dels darrers participants plens de vici...

A mesura que els diferents participants eren curats en els seus universos respectius, en Goten i en Trunks acabaven de tornar amb en Vegeku amb un aire de superioritat i de satisfacció. Aparentment, havia fet unes demostracions tan enrevessades i ràpides que no havien pogut captar res. I, tal com era previst, la Bra els va rebre amb el seu to burlesc i de desdeny:

—Us heu perdut el vostre combat doble, tanoques! Però almenys no veurem aquell pallasso d'en Gotrunks fent el sapastre com sempre! Ja n'hem tingut prou.

—Què?! —s'exclamaren a l'uníson els dos Guerrers de l'Espai—. Però per què ningú no ens ha avisat?

—Ja coneixeu la Bra... —sospirà en Gohan abaixant la mirada.

En Cor Petit i la Videl van desviar la mirada mentre en Trunks i en Goten estaven consternats.

—Tant se val —va riure en Vegeku—. De totes maneres, molt millor que us hagueu perdut el torneig de la darrera oportunitat. I és que heu assistit a la demostració del meu talent fabulós! Considereu-vos privilegiats! Si m'heu pogut seguir, sereu més forts que els vostres dobles!

—Tu —va grunyir la Bra—, t'has queixat que no podies lluitar i que t'has perdut el famós torneig de la "darrera oportunitat". N'hauries de prendre model. Tothom ha vist... el diví Vegeku actuant vergonyosament per participar en un torneig de patates... És millor que no xerris.

En Vegeku va exhibir un aire molest mentre en Trunks i en Goten arboraven un somriure burleta. Aleshores, una veu Varga va ressonar a l'estadi:

—Ja hem acabat tots els preparatius. Ara ja podem tornar als combats principals; el torneig secundari es reprendrà a la quarta ronda! Prosseguim: el Rei Cold de l'univers 8 contra la Son Bra de l'univers 16!

Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix DBM Minicomic Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Universes Help Bonus Esdeveniments Promos Associats
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês BrasileiroMagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִיתSvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu