Part 35, Capítol 173.

PART 35: PARTIT DE TORNADA PER EN SUPERVEGETA

Capítol 173

Traduït per Skywalker

En Goku i els altres membres de l'Univers 18 estaven xerrant quan en Vegeta va sortir dels seus apartaments, seguit uns segons més tard per en Gohan.

—Què fèieu allà junts? —va preguntar en Goku encuriosit.

—Res important —va respondre en Gohan amb un somriure.

—De totes maneres, no és assumpte teu —va afegir en Vegeta, sense ni tan sols mirar el seu rival.

En Goku es va gratar els cabells, deixant anar un riure espontani, la seva reacció habitual al temperament del seu amic. Malgrat els llargs anys d'amistat que els unien, alguns hàbits no canviarien mai.

Un altre anunci va ressonar des dels Vargues.

—Els preparatius per al proper combat s'han acabat. I ara, en Vegeta de l'univers 18 contra en Cèl·lula de l'univers 17!

—Per fi —va dir simplement en Cèl·lula, amb un somriure força inquietant.

Va dirigir a l'expríncep una mirada altiva abans de dirigir-se a la zona de combat.

Amb una onada d'orgull, en Vegeta va somriure i va posar el peu a la paret baixa del seu espai per estirar-se. Va fer un moviment sospitós amb el guant esquerre, com si alguna cosa el molestés, cosa que immediatament va cridar l'atenció dels seus fills.

—Ep, això ja ho he vist abans... —va dir en Trunks.— Tu també has amagat mongetes màgiques en el teu guant?

—Què...! N...No!! —va reaccionar en Vegeta, amb expressió sorpresa.— Qui et penses que soc?

—Pots pujar-hi de peus —va riure la Pan, dreta al costat del seu tiet Goten.

—De totes totes —va respondre en Goten rient.

—Des de quan tenim Mongetes Màgiques? —va comentar en Cor Petit, amb cara de perplexitat.— Que no us ensarroni.

—Sou tots idiotes —va respondre en Vegeta exasperat abans d'entrar al ring.

—Som-hi, Vegeta! —va exclamar la Pan, botant d'emoció.— El venceràs, ets el més fort!

—No oblidis que aquest Cèl·lula és terriblement fort —va recomanar-li en Gohan.— Potser més que jo.

—I això m'hauria de fer por? —va respondre en Vegeta.

Els fills del Guerrer de l'Espai van deixar de riure i es van unir a l'aclamació de la Pan. Aquesta baralla era especialment important per a la Bra. No havia oblidat la mirada terrorífica que en Cèl·lula li havia dedicat durant l'atac d'en Babidi i els seus sequaços. Aquells ulls plens de crueltat, aquell to glacial i amenaçador... No s'havia recuperat, i encara menys del brutal assassinat que havia tingut lloc davant dels seus ulls, l'assassinat de la Videl. Estava traumatitzada. No hi havia manera que el seu pare perdés contra ell, i encara menys que ell també morís. El seu pare era el seu heroi; guanyaria. Els venjaria a tots.

Un davant de l'altre, amb els peus ben plantats a terra, cap dels dos lluitadors es va moure. Mentre els espectadors aclamaven amb entusiasme, en Cèl·lula va mirar al seu voltant abans de girar la mirada cap al seu antic enemic.

—Quina bona multitud per a la teva execució, Vegeta —va dir amb arrogància.— L'última vegada, em sembla recordar que només hi havia en Trunks, oi? No compto aquell insecte d'en Krilin ni aquells androides barats. Aquesta vegada, per aquest enfrontament, tindràs una mort gloriosa, t'ho dec.

—Interessant, estava pensant el mateix —va replicar en Vegeta.— En Gohan va tenir l'oportunitat d'acabar amb tu davant de tothom, després dels meus errors. El destí deu voler donar-me una segona oportunitat, i no la desaprofitaré.

—Almenys el teu enginy ha millorat, t'ho concedeixo —va respondre en Cèl·lula, mantenint el somriure.— És gràcies a tu que he esdevingut qui soc. Et mereixes aquesta venjança, tant com aquesta nova humiliació que estic a punt d'infligir-te. A què esperes... Super Vegeta?

El Guerrer de l'Espai es va sobresaltar en recordar aquella arrogància desbordant que havia transformat una victòria segura en un desastre indescriptible. Si hagués escoltat el seu fill i hagués eliminat en Cèl·lula sense permetre-li la perfecció, en Trunks no hagués mort, ni tampoc en Goku. Si aquest mal l'hagués conduït pel camí del penediment i la redempció, finalment podria rectificar aquest error passat, amb les seves pròpies mans.

—Ja no et subestimaré més, Cèl·lula —va replicar en Vegeta.— No mereixes enfrontar-te a en Goku. Seré el teu últim oponent en aquest torneig. Et penediràs de tot el que has fet.

—Potser has canviat una mica, però segueixes sent igual d'arrogant —va remarcar en Cèl·lula, amb un to menys alegre.— No ets gens prudent, Vegeta. Ets massa feble en aquest estat. Podria matar-te mentre et converteixes en Superguerrer.

—Vinga, prova-ho —va respondre simplement en Vegeta, amb un somriure ample.

Aquesta broma verbal va tocar-li la fibra. En Cèl·lula es va enfurismar i va iniciar les hostilitats, llançant oficialment la lluita entre els aplaudiments de la multitud. Amb un moviment ràpid, en una fracció de segon, es va moure just davant d'en Vegeta i va tallar l'aire amb el braç, apuntant al coll del Guerrer de l'Espai.

Això va ser sense tenir en compte els reflexos extrems del seu oponent, que immediatament es va transformar en un Superguerrer de 2n nivell i es va inclinar cap endavant per evitar el cop, sota la mirada irritada d'en Cèl·lula.

—Gens malament —va admetre en Cèl·lula.— Però encara ets feble a aquest nivell!

Va continuar el mateix moviment, intentant tallar el cap d'en Vegeta, que va esquivar per poc. Al cap d'uns segons, va intentar un contraatac a la cara d'en Cèl·lula, que va esquivar balancejant-se cap enrere. El bioandroide es va dirigir cap a les cames, cosa que en Vegeta va evitar saltant a l'aire. En Cèl·lula va desencadenar una poderosa onada d'energia des de la seva mà dreta, però en Vegeta va desaparèixer abans de ser colpejat. Va reaparèixer darrere d'en Cèl·lula, preparant-se per atacar, però el seu enemic ho va notar i va tornar a intentar decapitar-lo amb un moviment ràpid. El Guerrer de l'Espai va caure cap enrere per evitar l'atac, i va aprofitar la caiguda per enviar diversos discs Kienzan, que van impactar contra en Cèl·lula, fent-lo a trossos.

—Bona jugada! —va comentar en Son Gohan de l'Univers 18.

—Aquesta és l'única manera que en Vegeta li pot fer mal ara mateix —va dir en Son Goku.— En Cèl·lula té raó, el nivell dos no és suficient contra ell. Suposo que en Vegeta no vol anar més enllà per ara i intentarà atrapar-lo amb cada atac.

—Aquesta és una bona opció per conservar la seva resistència —va respondre en Cor Petit.— Però és una estratègia adequada en aquesta situació? Al més mínim pas en fals, en Cèl·lula el matarà.

—En Vegeta sap el que fa —va dir en Son Gohan amb un somriure.

No havia oblidat les paraules del Guerrer de l'Espai abans del combat. Si en Vegeta lluitava així, devia tenir una bona raó. No va mostrar cap preocupació i va continuar observant el combat, confiat.

Mentre jeia dislocat a terra, en Cèl·lula va fer un somriure i va mirar en Vegeta des del seu cap tallat.

—Vatua, vas per feina! Si vols que cada cop sigui un parany, aleshores... serà divertit. Serà un joc de qui pot sorprendre l'altre amb un contraatac primer!

Deixant anar un riure malèvol, les parts del seu cos esquarterades van començar a tremolar sota la mirada severa del Guerrer de l'Espai, que no va reaccionar. Podria haver aprofitat la situació per destruir-los, però a aquest nivell, no era prou poderós; en Cèl·lula era massa resistent. I aquest no era el moment d'acabar la baralla. Necessitava el moment perfecte...

Molt ràpidament, els trossos del cos d'en Cèl·lula van tornar a créixer, com si es regeneressin. Tanmateix, ara hi havia quatre Cèl·lules davant del Superguerrer. Tots portaven somriures burletes.

—I ara, estimat príncep? —van dir a l'uníson.— Què faràs?

Amb això, es van llançar sobre ell. En Vegeta va intensificar la seva aura i va començar a esquivar els atacs dels Cèl·lules més propers.

—Què diantre...? —es va preguntar en Goku.— No és la tècnica dels quatre cossos!

—En Cèl·lula no és en Bu —va dir en Cor Petit.— En Cèl·lula no és en Bu. Només té un nucli. Tres d'ells són falsos.

En Cèl·lula va riure entre dents des del ring, després d'haver sentit els comentaris. Els seus diversos avatars van començar a moure's més ràpid i a colpejar en Vegeta amb més força, obligant-lo a reforçar les seves defenses i fent que fos cada vegada més difícil esquivar els atacs.

—Si els falsos es mouen i ataquen com l'original, realment no són falsos! —va exclamar en Goku.

—Hmm... —va murmurar en Vegeku pensatiu des del seu costat de l'Espai 16.

—Quina és la teva opinió? —va preguntar el seu Gohan.

—Només un d'ells és real, això és obvi. Tanmateix, no podem dir que els altres tres siguin còpies. Són éssers per dret propi.

—Com els Cèl·lula Júniors, doncs? —es va preguntar en Cor Petit.

—Es podria dir que sí. És una variant astuta i ben desenvolupada. En Vegeta tindrà alguns problemes per afrontar això.

Al ring, en Vegeta va esquivar alguns dels cops i va bloquejar la resta. Ho va notar; no tots tenien la mateixa força. La tècnica d'en Cèl·lula era una combinació de divisió corporal i la creació del seu clon. Un d'ells, l'original, era més fort que els altres, però ho va dissimular, sens dubte per colpejar en Vegeta per darrere. En Vegeta no va tenir més remei que portar la seva transformació al màxim, arribant al pic del nivell dos. Va començar a contraatacar, amb l'objectiu d'identificar les còpies del veritable Cèl·lula. Al seu torn, els clons van continuar evadint els cops d'en Vegeta.

Fins que un dels Cèl·lules va utilitzar el Canvi de Lloc Instantani i va desencadenar un potent ganxo de dreta a la cara d'en Vegeta, fent que tossís un raig de sang.

—Òndia, Vegeta... Que m'evites? —va dir amb menyspreu.— Si hagués volgut, t'hauria pogut arrencar el cap amb aquest cop. Pren-me seriosament i deixa aquesta transformació ja!

—He he he —en Vegeta es va recuperar i va riure entre dents.

—Què és tan divertit? —va dir en Cèl·lula irritat.

—M'hauries d'haver matat, Cèl·lula —va respondre en Vegeta.— No tindràs cap altra oportunitat. Evita... Això!!

En Cèl·lula va rugir de ràbia i va atacar amb els seus altres avatars. El Guerrer de l'Espai va prendre la iniciativa i es va moure a tota velocitat davant d'un d'ells, que no va tenir temps de reaccionar. Amb un potent cop de puny, en Vegeta va polvoritzar el cap del primer Cèl·lula. Els altres van adoptar immediatament una postura defensiva.

—Sembla que ho has descobert, Cèl·lula —va dir en Vegeta, estenent els braços.— Saps que he notat la teva debilitat. Els teus clons no tenen la teva resistència!

Amb això, va alliberar la seva energia i va enviar diverses ones de mitjana intensitat que van caure sobre els tres Cèl·lules restants.

—De debò et penses que això n'hi haurà prou? —va dir una de les còpies.

El van bloquejar amb facilitat. Abans que poguessin contraatacar, en Vegeta va somriure i va abocar encara més energia en un sol dels raigs, destruint un altre dels clons d'en Cèl·lula.

—MOR!!

El bioandroide es va enfurismar: el Guerrer de l'Espai havia identificat ràpidament les seves còpies! Escapant de les ones d'energia, els dos Cèl·lules restants van tornar a utilitzar el Canvi de Lloc Instantani i van flanquejar en Vegeta des dels dos costats. Va esquivar els cops a l'últim moment, aconseguint sentir la seva presència. Durant uns segons, es va produir una dansa de teletransportació entre els dos avatars, que va resultar en un ràpid intercanvi de pauses, fins que en Cèl·lula va aconseguir obtenir un lleuger avantatge. De fet, en Vegeta, començant a sentir-se aclaparat, va rebre un altre cop a la cara, just quan l'altre Cèl·lula estava a punt de colpejar-lo al cos. Va creuar els braços per bloquejar-lo, però va cridar de dolor.

En Cèl·lula va fer un somriure, el puny se li va tornar vermell i la temperatura corporal li va pujar fins a l'extrem. L'avantbraç esquerre d'en Vegeta ara estava cobert d'una cremada greu. No el va destorbar gaire, però el dolor era insuportable. Deixant anar una maledicció, el Guerrer de l'Espai es va llançar sobre ell i es va produir un intercanvi ferotge. En Vegeta sabia que s'enfrontava a l'original. L'altre, però, va seguir sent una molèstia, com un mosquit molest que brunzia al seu voltant. El clon va utilitzar la tècnica d'en Freezer i va intentar atacar els seus punts vitals amb diversos raigs d'energia morada, mentre que el veritable Cèl·lula lluitava per trencar les defenses d'en Vegeta. Tot i que ho estava gaudint, la criatura d'en Gero s'estava tornant cada cop més agitada. En Cèl·lula volia una batalla èpica, alliberant tot el seu poder, el mateix poder que havia utilitzat contra en Son Gohan una bona estona abans. Però en Vegeta va persistir a mantenir aquest baix nivell. Aquest horrible... vil... insuportable Superguerrer de nivell 2! En Cèl·lula havia presenciat la transformació de cabell llarg diverses vegades. En Vegeku, en Gotrunks, fins i tot en Son Goku! Era inconcebible que en Vegeta no l'hagués assolit. Devia estar utilitzant deliberadament el mateix nivell que una vegada l'havia superat!

—Transforma't! —li va cridar en Cèl·lula.— Fes-ho, o acabaré aquest combat!

Va colpejar furiosament en Vegeta, que va caure al terra del ring. En un atac de ràbia, en Cèl·lula i el seu clon van desencadenar una poderosa onada en la seva direcció. En Vegeta va tornar a emergir del terra, volant a tota velocitat, directament cap als raigs. Els va esquivar per poc i va aprofitar l'oportunitat per desencadenar un moviment del seu propi disseny. Amb la punta dels dits, va crear petites boles d'energia i les va utilitzar per capturar el raig d'energia del Cèl·lula original, que intuïa que era molt més potent a causa de la seva ràbia. El va desviar amb força cap al clon, que no va poder evitar-lo, atordit. Es va desintegrar completament, per a sorpresa del Cèl·lula original, que ara estava sol.

—Entesos, ha estat divertit, però ets molt menys poderós que jo!!! —va cridar en Cèl·lula furiosament.— Què esperes? Passa al nivell superior! En Son Goku i altres Saiyans ho han fet. No fumis que ets l'únic que no el domina?

—Aquell nivell... no val res! —va respondre en Vegeta.— Es perd tota l'energia en un minut. Jo passo.

—Així tens res millor?

—I és clar, però això seria com donar-li caviar als porcs.

—Necessites ajuda? Alliberaré el teu veritable poder, Vegeta! Al cap i a la fi, t'ho dec molt!

—Ens en recordem, sí —va dir en Trunks de l'Univers 12, que es va sobresaltar davant les seves paraules.

—No necessito una transformació superior per enfrontar-me a tu, Cèl·lula —va replicar en Vegeta.— Tinc alguna cosa amb què sorprendre't a aquest nivell, només mira!

Va estendre el braç cap al cel i una bola d'energia porpra es va formar al palmell de la seva mà oberta. L'aire semblava girar al seu voltant, com si fos atret per l'esfera. En Cèl·lula va aixecar una cella però no es va impressionar.

—Ja conec aquesta tècnica —va dir.— No deixaré que m'enganyis amb ella!

Alliberant la seva aura, en Cèl·lula va bombardejar en Vegeta amb una multitud d'explosions d'energia. El Guerrer de l'Espai va emprendre el vol ràpidament, esquivant els atacs com va poder, amb el braç encara estès, mentre la seva tècnica estava preparada.

En Cèl·lula va enviar una descàrrega de Makankosappo carregats a tota velocitat, que en Vegeta va aconseguir esquivar per poc. Deixant anar una maledicció, el Guerrer de l'Espai va llançar la seva esfera d'energia directament cap al seu oponent, que va quedar sorprès per la seva velocitat. No va reaccionar a temps, i la punta de la seva ala dreta va explotar en trossos mentre la bola d'energia continuava la seva trajectòria per l'estadi.

En Cèl·lula va maleir al seu torn i va formar una bola d'energia morada entre les seves mans juntes, que va llançar cap a en Vegeta. En Vegeta va sacsejar el cap per evitar-ho i de sobte va sentir una explosió darrere seu. La bola d'energia havia donat pas a múltiples discs Kienzan morats que es dirigien directament cap a ell.

—Endavant, a ballar! —va dir en Cèl·lula amb menyspreu sàdic.

Amb les mans, va prendre el control dels discs i els va dirigir directament cap al seu oponent. En Vegeta s'havia esperat aquest atac; ho havia vist en els records compartits per en Bu. Tanmateix, en Cèl·lula s'havia fet encara més fort i ara era capaç de manipular-los més fàcilment. En Cèl·lula només tenia una cosa al cap: obligar a en Vegeta a posar-se seriós, d'una manera o altra. No havia esperat tant que aquell dèbil el menyspreés i li negués la batalla èpica que somiava. Sabia que l'antic príncep no ho estava donant tot; coneixia la seva obsessió amb en Son Goku, i probablement pensava que podia guardar el seu veritable poder per al seu rival. En Cèl·lula se sentia menyspreat i subestimat.

I això, en Cèl·lula no ho podia suportar. Ja havia hagut de suportar l'ego desmesurat d'aquest tap de bassa pretensiós, i tot i que semblava haver-se calmat, la seva arrogància seguia sent la mateixa. Certament se sentia en deute amb això, ja que li havia permès arribar a la seva forma final. Però no hi havia res a guanyar amb aquest joc aquesta vegada. En Vegeta simplement se'n burlava amb molt menys poder, perquè no el considerava digne. Una bestiola insuportable!

Però, què passaria si...? Una idea absurda va creuar el cap d'en Cèl·lula, tan esbojarrada que no havia pogut concebre-la ni per un moment. I, tanmateix, explicava tantes coses! Perdut en els seus pensaments, mentre s'ho feia passar malament a en Vegeta amb els seus múltiples atacs, aquest va aconseguir trobar una obertura i colpejar-lo a la cara. Tot i que el cop no li va causar cap dany, va desconcertar en Cèl·lula, que ràpidament es va veure colpejat per tots els costats. Va sentir un cop poderós provinent del mig dels atacs, que el va colpejar al centre del pit, i va agafar el canell d'en Vegeta, que va aixecar una cella.

En Cèl·lula el va mirar amb ràbia i el va colpejar violentament amb un genoll a l'estómac, fent-li tossir un raig de saliva. Aleshores, va ajuntar les mans per sobre seu i el va llançar amb gran força al ring, fent volar el terra al seu voltant.

—Vegeta! —va cridar la Pan des del balcó de l'Univers 18.

—Era d'esperar —va dir en Cor Petit a en Gohan i en Goku.— En Vegeta continua intentant mantenir-se en el 2n nivell, però en Cèl·lula el supera de llarg i el pot derrotar amb uns quants cops. Mai podrà prendre el control, a què espera?

Pare i fill es van mirar i no van dir res. A la zona de l'Univers 16, els membres tenien el mateix pensament.

—És realment tan feble en Vegeta? —es preguntava la Son Bra.— En Goku ha arribat al nivell tres, al cap i a la fi; hauria tingut sentit que ell també ho hagués fet.

—O potser ni tan sols ha intentat arribar-hi —va dir en Vegeku després d'un breu moment de reflexió.— He sentit que va reconèixer la seva inferioritat respecte a en Goku. És possible que s'hagi resignat.

Des de dalt del ring, en Cèl·lula va escoltar atentament les discussions, gràcies a l'oïda que havia heretat d'en Cor Petit. I per a la seva gran decepció, el que va sentir va confirmar les seves sospites.

Va baixar per situar-se uns metres per sobre en Vegeta, observant-lo mentre el Guerrer de l'Espai s'aixecava amb dificultat, ferit pels atacs del seu oponent.

—Ja ho entenc —va dir en Cèl·lula amb menyspreu.— Aquest és el teu màxim, oi? No pots anar més amunt.

En Vegeta el va mirar furiós, amb el cos tremolant. Des de l'Univers 13, el seu homòleg va aixecar una cella i va fer un somriure amb menyspreu.

—Ho sabia! Estava segur que estava fent un farol abans! És a prop, però no l'ha aconseguit, patètic! —va dir l'Emperador.

—Pare! —va cridar en Trunks des del proper Univers 12.— Lluita! Sé que ho pots fer!

En Cèl·lula va estendre la mà cap a en Vegeta i va desencadenar una bola d'energia.

—Si això és tot el que pots fer, no té sentit continuar. En Goku em donarà una lluita molt millor que tu. M'has decebut, Vegeta. Em vas prometre meravelles, però una vegada més, la teva estúpida arrogància t'ha encegat.

Quan estava a punt d'acabar amb ell, va sentir en Vegeta somriure amb menyspreu, amb la sang regalimant-li dels llavis. El Guerrer de l'Espai el va mirar amb un somriure provocador als llavis i va estirar els braços cap als costats, desplegant la seva aura i concentrant la seva energia.

—Et mostraré, Cèl·lula, què puc fer! —va dir en veu alta.— Vas aconseguir superar el meu Final Flash una vegada, però et garanteixo que sentiràs aquest, malgrat el teu cos perfecte!

L'expressió d'en Cèl·lula estava sorpresa, abans que la seva cara tornés al menyspreu. Fins al final, en Vegeta va romandre atrapat en el passat i les seves fantasies. Semblava que la seva confrontació i la derrota traumàtica d'en Vegeta per la seva superioritat aclaparadora i absoluta eren massa per a ell.

No hi havia cap risc que l'atac total d'en Vegeta li pogués fer cap mal real. El Final Flash amb prou feines l'havia ratllat la primera vegada; l'havia absorbit voluntàriament per trencar millor el seu orgull. Aquesta vegada, en sortiria il·lès, disposat a acabar amb ell.

—Molt bé, Vegeta —va respondre, estrenyent els punys.— El resultat serà el mateix, però no et privaré d'aquest moment. Millor que ho donis tot!

El Guerrer de l'Espai va riure entre dents i va intensificar encara més la seva aura, amb llamps que brillaven al seu voltant.

—No, mai funcionarà! —va exclamar en Trunks de l'Univers 12, espantat.

—Vinga, pare, ensenya-li el que és bo! —va cridar el seu fill de l'Univers 18.

—Dóna-li una pallissa, t'ho prego! —va implorar la Bra.

En Cor Petit, en Gohan i en Goku van observar en silenci. Per a ells, tot formava part del pla d'en Vegeta. Però dels tres, només en Goku sabia realment què estava passant. Coneixia el seu amic i rival des de feia prou temps per saber com pretenia derrotar en Cèl·lula.

A l'espai de l'Univers 13, en Vegeta mantenia els ulls fixos en el seu doble, desitjós de presenciar la caiguda d'aquest samarità ximple i sense orgull. Com havia dit en Raditz durant la lluita entre el príncep de l'Univers 18 i en Kakarot, semblava inconcebible que en Vegeta, el més fort dels Guerrers de l'Espai, no hagués pogut arribar al nivell tres. Ara li semblava obvi que la vida del seu alter ego a la Terra l'havia debilitat.

I tot i així... encara era Vegeta.

Podria ser...?

Al ring, en Vegeta va aprofitar tota l'energia de la seva transformació i va llançar el seu atac contra en Cèl·lula, cridant.

—FINAL FLASH!!

Un raig massiu d'energia lluminosa va sorgir de les seves mans, enlluernant la majoria dels espectadors. En Cèl·lula va sospirar i va estendre la mà, bloquejant l'atac. El seu poder era prou alt com per requerir una força considerable; el seu braç tremolava violentament sota la tensió. Però res insuperable, donada la diferència de poder. Això era clarament només una altra decepció, i definitiva, als seus ulls.

Però... Just quan estava a punt de repel·lir l'atac i acabar amb en Vegeta, el Final Flash va duplicar i després triplicar la seva intensitat i poder. Terroritzat, en Cèl·lula el va entomar mentre l'empenyia cap enrere gradualment. Pres del pànic, va aconseguir veure més enllà de l'atac i va veure el Guerrer de l'Espai. Un ample somriure als llavis, la seva cara ara sense celles. Una llarga i imponent cabellera daurada fluïa darrere seu al vent.

—Ets un malparit!! —va cridar en Cèl·lula quan l'atac va començar a aclaparar-lo.

Per tot arreu a l'estadi, les reaccions van esclatar. A l'Univers 18, la Pan, la Bra i en Trunks van cridar d'alegria, per a sorpresa d'en Cor Petit, en Gohan i en Goten, i el somriure d'en Son Goku. En Goku no havia dubtat ni per un moment que el seu rival havia arribat al mateix nivell que ell. Era impossible que no ho hagués fet. Fins i tot si només hi veia defectes, era un pas necessari en la seva progressió.

A l'Univers 13, l'expressió de l'Emperador Vegeta havia canviat. De debò ho havia aconseguit aquell malparit? L'havia menyspreat amb una transformació inferior, després d'haver-la amagat des del principi? Això significava que realment anava molt per davant! En aquest univers repugnantment amable, hi havia almenys tres Superguerrers de la talla del nivell 3? Com ​​era possible?

—El contrari m'hauria sorprès —va dir en Vegeku de l'Univers 16 amb un somriure.— Al cap i a la fi, és dins meu. Sabia perfectament que tenia aquest potencial.

—Però semblava que ho dubtaves —va assenyalar en Cor Petit.

—He seguit el seu joc —va xiuxiuejar la fusió mentre el Varga assignat al seu univers es mantenia concentrat en el combat.— És obvi que en Cèl·lula ens pot sentir. L'he enganyat perquè s'ho cregués. Les reaccions dels altres universos han reforçat aquest pensament.

En Cèl·lula, encara capaç de percebre les converses, es va enfurir per haver estat enganyat, just quan el Final Flash va començar a incinerar-lo per tots els costats. No es deixaria enganyar així! No moriria, però en Vegeta l'havia enganyat així... No ho podia suportar! Va deixar anar un crit furiós i va desencadenar la seva bombolla d'energia verdosa a tota potència, repel·lint fàcilment el Final Flash. L'escut no va aturar el seu avanç i va començar a pressionar contra el mur d'energia que protegia els espectadors al voltant del ring.

En Vegeta va interrompre immediatament la seva onada creixent i va tornar a la seva transformació anterior, sabent que seria inútil contra això. L'escut d'en Cèl·lula es va expandir fins que gairebé no va deixar espai al ring. En Vegeta va desaparèixer quan la bombolla d'energia el va aixafar contra la paret, per a desesperació dels seus fills, que van cridar d'horror. L'energia alliberada per en Cèl·lula era tan immensa que va pujar per l'escut a l'espai abans d'explotar en una explosió gegantina que es va dissipar al buit de l'espai.

[CH173-Oops-HG-Rudeman.png nocss left "Coloració per HomolaGabor i Rudeman]]

Després d'uns moments que van obligar a tothom a creuar els braços amb admiració davant d'una llum i un vent d'un poder rar, l'explosió va donar pas a un fum espès que es va dissipar gradualment. No va quedar res del ring excepte terra cremada. A l'aire, en Cèl·lula respirava amb dificultat. Envaït per la ràbia, havia gastat molta energia, molta més del que havia pensat. Les cèl·lules saiyanes que posseïa dins, ràpides a la ira i la ràbia, havien pres el control, i ell havia cedit. Però almenys en Vegeta ja no hi era; ja no sentia la seva energia. Havia guanyat aquest combat!

—Pare... —va dir la Bra a l'espai 18, plorant.

—On és en Vegeta? —va dir en Son Goku, mirant al seu voltant.— No he vist cap escut! Ha rebut l'explosió?

—Si és el cas, deu ser mort! No podria haver sobreviscut, ni tan sols al tercer nivell —va respondre en Cor Petit, amb una gota de suor al front.

—No digueu això! —va cridar la Pan, amb llàgrimes als ulls.

—Sí, potser —va dir una veu darrere seu.

Sorpresos, tots es van girar i van veure en Vegeta, ben viu, mirant-los fixament. Tot i que la sang li corria lliurement per la cara i els braços, no semblava estar greument ferit.

—Què... Ets aquí? —va exclamar en Goku.

—Cap regla no prohibeix sortir del ring, que jo sàpiga —va respondre el seu rival.

—Però... com has... —va continuar en Goku.

—De debò et pensaves que en trenta anys no esbrinaria el funcionament de la teva tècnica? —va dir en Vegeta amb un somriure, posant-se dos dits al front.

Va desaparèixer davant dels ulls sorpresos dels seus éssers estimats. En Goku es va girar cap al ring, amb un somriure feliç als llavis.

—Increïble —va dir simplement.

Més amunt a l'aire, per sobre del ring, en Cèl·lula va veure com apareixia en Vegeta davant seu. Va grunyir enfadat en veure el seu enemic sa i estalvi.

—Canvi de Lloc Instantani, oi? —va escopir.— Maleït insecte, has amagat bé les teves veritables intencions.

—Recordo una tal Son Bra, que afirmava que aprofitava les regles al seu favor —va dir en Vegeta burlescament.— Tenia raó. Mai vaig dir que lluitaria contra tu de manera justa. Ara estàs esgotat; em serà més fàcil acabar amb tu. Vinga, Cèl·lula, espero que no estiguis gaire cansat de tot plegat... Perquè jo, no!!

—Segueixes sent dèbil!! —va rugir en Cèl·lula, alliberant la seva energia.— Encara tinc prou energia per arrencar-te el cor!

En Vegeta no va perdre la compostura, encara somrient. Va aixecar el braç verticalment i dos objectes van caure del seu guant al palmell de la mà lliure, per a sorpresa d'en Cèl·lula.

—Fins al final, oi? —va dir amb menyspreu.— Sabia que les portaves; he sentit els teus fills dir-ho abans del combat. Només ets un covard, Vegeta, no has canviat.

—Llavors és l'hora de la segona ronda —va respondre en Vegeta.— Entoma.

Va llançar un dels objectes a en Cèl·lula, que instintivament el va agafar, atordit per l'acció d'en Vegeta. Va mirar fixament la mongeta que ara tenia a la mà.

—Què...? —va balbucejar sorprès.

—Què està fent? —va exclamar en Son Gohan de l'univers 18.— No pot tornar a passar!

Encara recordava la desagradable sorpresa del seu pare durant els Jocs d'en Cèl·lula. Mentre pensava que podia defensar-se contra un Cèl·lula esgotat de lluitar contra el seu pare, en Goku havia estat just i havia restaurat l'energia de l'ésser perfecte amb una Mongeta Màgica, convençut que el seu fill superava amb escreix el seu pitjor enemic. L'escenari es repetia, per a la seva consternació. En Vegeta ara era capaç de derrotar-lo! Aleshores... Per què?

En Cèl·lula va observar la mongeta, i després en Vegeta, que s'estava empassant la seva. Va riure entre dents davant la ingenuïtat del seu oponent, que, al final, havia canviat.

—Veig que en Son Goku t'ha influït...

De sobte, un dolor agut li va travessar el pit, just sota la caixa toràcica.

Darrere seu sortia un guant amarat de sang que l'havia travessat de cap a peus, penetrant-li el cos.

Al palmell de la mà... hi havia una mena de cor verdós.

Las Son Bra de l'Univers 16 ho va reconèixer. Ella havia destruït aquesta cosa durant la seva submissió forçada.

Era el nucli d'en Cèl·lula.