Part 34, Capítol 170.

PART 34: QUARTS DE FINAL

Capítol 170

Traduït per Skywalker

Finalment, ja hi eren. L'Ub s'enfrontava al seu mestre en una lluita oficial. En Son Goku finalment ho estava donant tot, amb aquest llegendari nivell tres que semblava impossible de derrotar.

L'Ub no estava gaire segur. Amb prou feines havia aconseguit derrotar el Monstre Bu de l'Univers 11, que sens dubte era més feble que el seu mestre. Hauria de donar-ho tot per fer sentir orgullós el seu mestre, sense ser derrotat en un instant. Però encara tenia alguns trucs a la màniga.

—Una obertura? Puc provar-ne una —va dir l'Ub amb un somriure lleugerament inquiet.

En Son Goku va carregar cap a l'Ub a tota velocitat. Utilitzant l'Atac d'en Kaito, el jove humà va aconseguir evitar l'atac per poc. Va adoptar una posició a mitja distància i va tornar a estendre els braços.

—Mafuba! —va cridar.

—Què? El remolí verd? —van cridar els Cor Petit dels universos 16 i 18, així com el Rei Satanàs Cor Petit de l'Univers 13.

Agafat desprevingut, en Goku va ser xuclat per l'espiral verda de la tècnica de lluita contra dimonis del Follet Tortuga, incapaç d'alliberar-se. Els Cor Petit no van entendre el propòsit de la maniobra, ja que l'Ub no tenia cap recipient per contenir el seu mestre. Però aquesta no era la seva intenció. I no era propi d'ell.

Mentre feia un moviment sobtat cap a terra, fent caure el Guerrer de l'Espai a una velocitat increïble, va augmentar el seu Atac d'en Kaito al màxim i es va precipitar a interceptar la caiguda del seu mestre. En arribar-hi, va donar una puntada de peu poderosa que va fer caure en Goku a terra.

—Bé, mestre —va exclamar quan en Goku va xocar contra terra.— Això és suficient per a tu?

—Increïble —va dir en Cor Petit de l'Univers 18 respectuosament.

—No està malament, però no n'hi ha prou —va respondre en Vegeta.— Mira.

En Goku va sorgir de sobte del terra, fent explotar la terra que l'envoltava, i es va fregar la galta adolorida.

—No està malament, gens malament —va admetre amb un somriure.— Però no funcionarà dues vegades. Em toca!

Intensificant la seva aura, en Goku es va llançar sobre l'Ub, i els dos es van llançar a un duel frenètic que, a diferència de les dues rondes anteriors, va produir tanta pols que pocs espectadors van poder seguir-lo correctament. El terra del ring es va esquerdar sota el poderós impacte dels seus punys. Calia ser capaç de detectar els nivells d'energia a un nivell adequat per entendre exactament què estava passant, moviment rere moviment.

L'intercanvi va ser curt, dominat de principi a fi pel Guerrer de l'Espai. Tot i que va rebre uns quants cops forts del seu deixeble, que va aprofitar totes les oportunitats per colpejar-lo amb totes les seves forces, el poder i la velocitat d'en Son Goku seguien sent superiors, i el Guerrer de l'Espai no va donar treva al jove guerrer per utilitzar cap tècnica.

Al cap d'uns segons, els dos combatents es van separar. Però, mentre en Son Goku respirava lleugerament, l'Ub estava a punt de caure de genolls, tossint sang i amb les cames tremoloses. La pressió de l'Atac d'en Kaito al seu màxim potencial era massa per al seu cos, cosa que els seus companys van notar ràpidament.

—Vaja, el combat no durarà gaire! —va dir en Cor Petit a l'espai 18.— Ja pateix el dolor d'un Atac d'en Kaito tan poderós... El cos de l'Ub no resistirà molta estona.

—De tota manera, el tercer nivell de força és breu... —va respondre en Vegeta.— L'Ub és prou poderós per fer-li la competència. Si continua així, la transformació no hauria de durar més de dos minuts.

—Cert, però almenys, no destrueix el propi cos... —va afegir en Cor Petit, arrufant el front.

Amb marejos als ulls, el jove terrícola va decidir llançar un atac kamikaze i va carregar a tota velocitat cap al seu mestre. Aquest va esquivar el cop fàcilment, ja que estava clarament telegrafiat, cosa que va ser una veritable decepció. L'Ub havia deixat una obertura que seria fatal. Era hora d'ensenyar-li una dura lliçó: la derrota.

—Massa previsible! Ub! Hauràs de tenir-ho en compte de cara al teu entrenament! —va cridar, donant un cop de puny amb totes les seves forces.— Ah...!

Però, just quan va creure sentir els artells enfonsar-se a la carn masegada del seu estudiant, es va sorprendre en trobar-se en contacte amb una sensació de gel i vidre. En lloc del seu oponent, hi havia una estàtua blava destrossada.

—Quin malparit! —va exclamar en Vegeku a l'Univers 16.

—Em prens el pèl? —van exclamar en Goten i en Trunks des del seu costat.

—Vaja... —va dir simplement la Son Bra.

—Bé, bé! —va exclamar en Vegeta a l'Univers 18, aixecant una cella.— Això hauria d'equilibrar les coses!

El més sorprès de tots va ser en Son Goku, que va veure com els trossos d'energia caiguts es solidificaven en una forma gelatinosa i rodolaven lentament cap a ell. Sabia massa bé què passaria si no reaccionava. Només era qüestió de segons. Fins i tot una dècima de segon.

Per la seva banda, l'Ub sabia que aquesta era la seva última oportunitat. Si el seu mestre feia una relliscada, no el podria esquivar i la lluita s'hauria acabat. Segur, en Goku faria el Canvi de Lloc Instantani i el seu objectiu s'aconseguiria de debò, en lloc de l'error maldestre d'abans. Però ja no volia fixar-se un objectiu inferior. Volia la victòria.

Així que es va posicionar darrere del Guerrer de l'Espai, que estava envoltat per les restes de l'estàtua d'energia, a punt de ser immobilitzat per la seva tècnica. Es va preparar per donar el cop final, aprofitant l'element sorpresa per deixar-lo inconscient.

Però... no havia comptat amb els reflexos sobrehumans i l'experiència en combat d'en Goku. Poques coses el podien agafar realment desprevingut. I, per a gran desgràcia del seu alumne, ja havia vist aquesta tècnica durant el torneig. Sabia com contrarestar-la. Desplaçant-se uns mil·límetres cap enrere, va esquivar per poc els trossos gelatinosos i va llançar la cama dreta darrere seu. Aquesta vegada, va ser l'Ub qui va ser agafat desprevingut, i l'impacte del cop va ser complet. El diafragma se li va encongir i l'alè se li va quedar atrapat a la gola.

La puntada de peu el va enviar volant uns vint metres, fent-lo caure a terra. En Vegeta va deixar anar un sospir nostàlgic. Era evident que el combat acabava d'acabar. El jove no tenia forces i el seu cos no podia suportar un altre Atac d'en Kaito, i molt menys un d'aquella magnitud. Pel que fa a en Son Goku, sens dubte se sentia molt esgotat, però encara estava en forma i capaç de lluitar. Com era d'esperar, el seu proper oponent seria el seu etern rival. No podia dir que no s'ho esperés. Sempre havia estat segur que s'hi enfrontaria durant aquest torneig. Tot i això, no li desitjava la derrota al deixeble d'en Son Goku. Havia estat sorprenent durant aquell combat i podia estar orgullós de la seva actuació. Pocs guerrers haurien estat capaços de lluitar així contra un Superguerrer de nivell 3. Aquesta vegada, va començar el compte enrere dels Vargues per a l'Ub.

—Comencem el compte enrere per a l'Ub, de l'Univers 18! Un, dos...

—Vet-ho aquí... s'ha acabat —va concloure en Vegeta.

—Huff, huff... Ben fet, Ub! —va dir en Goku, panteixant.— Aquest cop he guanyat, però espero amb impaciència...

—Ub... —va gemegar la Pan del mateix univers, veient el seu amic en aquell estat.

—No crec que es pugui aixecar —va observar en Cor Petit amb gravetat.— És una llàstima per a ell, ha lluitat bé. Però no pot continuar.

A l'Espai 16, tothom estava captivat per l'actuació del jove estudiant d'en Goku. Per ser terrícola, havia lluitat admirablement. En Trunks i en Goten es van adonar de com estaven de superats per aquesta versió humana del formidable Monstre Bu. Òbviament no estava al nivell d'en Gohan, però si fos al seu món, sens dubte seria el quart lluitador més fort del seu univers, si no comptessin en Gotrunks.

Pel que fa a la Son Bra, ara sentia, amb una intensitat molt menor però encara present, un sentiment que abans només havia reservat per a dues persones específiques: el seu pare i el seu germà gran: el respecte. No estava frustrada de veure aquest guerrer utilitzant les seves tècniques. Al principi del torneig, sens dubte li hauria llançat insults i li hauria escopit a la cara. Sempre l'havia mirat amb menyspreu. Però després de tot això, després de comprendre-ho, es va omplir d'admiració per la força de l'Ub. Certament era desenes de vegades més forta que ell, però havia lluitat excepcionalment bé.

—Disset, divuit...

L'Ub es va aixecar amb dificultat. Cada cèl·lula del seu cos va explotar de dolor, esquinçant-li el sistema nerviós. Sense saber-ho, estava patint les mateixes conseqüències que una certa terrícola de l'Univers 9, anteriorment al torneig.

Tanmateix... Rendir-se estava fora de qüestió. Si es deixava derrotar... si es permetia sucumbir... mai no es perdonaria. Era el seu primer combat contra el seu mestre en un combat oficial. Una oportunitat inesperada per mostrar el seu agraïment per tot el que li havia ensenyat. Per donar-li allò que havia estat esperant des de la seva primera trobada: un repte. I ho sentia als seus ossos, a les entranyes, en el sofriment que s'escolava pels porus de la seva pell i carn. Encara no ho havia donat tot. Fins i tot si això significava destruir el seu cos per sempre, fins i tot si significava mutilar-lo greument o morir intentant-ho, havia de superar els seus límits. Potser no ho hauria aconseguit sense la perspectiva d'una curació immediata per part d'un namekià, o fins i tot del retorn garantit a la vida que li proporcionaven les Boles de Drac. Potser sí. Sigui com sigui, no es podia rendir. Cap dubte!

Tremolant tot el cos, es va redreçar, trontollant cap endavant, sota la mirada sorpresa del seu mestre que, com els seus camarades de l'Univers 18, estava convençut que no podria tornar a posar-se dret. Però una sorpresa molt més gran encara estava per venir. I només en Bu de l'Univers 4 ho sospitava, des de les profunditats de la seva esfera.

—Això serà tot un espectacle! Comença la funció! —va pensar, esclatant a riure.

—Atac d'en Kaito... Transcendit!!! —va cridar l'Ub.

Amb això, va desencadenar la seva aura vermella al màxim una vegada més. Però no es va aturar en la seva intensitat anterior. Va continuar creixent, una vegada i una altra, amb un vermell flamejant com mai s'havia vist abans. I això no va ser l'únic que es va intensificar cada cop més. Un poder gegantí va seguir a aquesta resplendor radiant.

En Goku, que s'hi enfrontava, juntament amb tots els altres a l'estadi, contemplava aquest fenomen sense precedents, que només es podia descriure com a increïble. Literalment. Una explosió d'energia de l'Atac d'en Kaito com aquesta era inconcebible. Hauria d'haver matat el seu usuari a l'instant. No només l'Ub aconseguia mantenir-se conscient, sinó que semblava que no s'adonava del miracle que estava realitzant.

Tots els ulls estaven fixos en el terrícola, la resplendor crepuscular del qual eclipsava fins i tot els raigs daurats del Superguerrer de nivell 3 amb qui s'enfrontava, o les llums artificials dels Vargues. A l'Univers 18, en Vegeta observava, incapaç de predir què passaria després, mentre els seus companys tremolaven de sorpresa. Ningú als universos participants, inclòs en Kakarot de l'Univers 13, que normalment estava molt allunyat d'aquests sentiments, podia deixar de quedar impressionat per un espectacle com aquest.

L'Ub va intentar ignorar el dolor a tota costa. Estava jugant la seva última carta, un Atac d'en Kaito kamikaze il·limitat, un mode berserker. No li importava si això significava la seva mort; estava arriscant la seva vida i el seu honor com a lluitador contra el major oponent de la seva vida en aquell moment, el mestre que venerava, i a qui derrotaria utilitzant fins a l'última espurna de poder dins de les seves cèl·lules.

Els seus músculs van créixer fins a tal punt que semblaven que explotarien a la més mínima punxada. Les pupil·les dels seus ulls es van esvair, donant la impressió que el mateix Broly estava encarnat en el seu cos i la seva ràbia. De cap a peus, l'adrenalina i la força corrien per les seves venes, i semblava haver crescut uns bons vint centímetres.

Només un pensament li va quedar al cap.

—Dóna-li una pallissa abans no s'acabi!!

Va doblegar els braços en una posició molt familiar per a la majoria dels espectadors. Encara en estat de xoc, en Son Goku va aconseguir recompondre's i va acceptar el repte del seu deixeble, adoptant la mateixa posició. Tots dos van començar a carregar la seva energia.

—Així doncs, aquest és el moviment final —va dir en Vegeta amb un somriure satisfet.— L'Atac d'en Kaito de l'Ub és tan poderós que no durarà més d'uns segons. I obligar en Goku a utilitzar un Kamehameha a aquest nivell d'energia esgotarà la seva transformació en un instant!

—En aquest cas, en Goku farà el Canvi de Lloc Instantani per assegurar-se que el vencerà —va comentar en Cor Petit des del seu costat.

—No —va respondre en Vegeta.— Mira l'Ub: projecta la seva aura al seu voltant amb tanta intensitat que impedeix que s'hi acosti. No podrà utilitzar la seva tècnica. En lloc de pressionar-lo perquè ho faci, vol obligar-lo a enfrontar-s'hi a ell amb la força bruta, home a home. Vol esgotar-lo amb una sola aposta. És admirable.

—Vinga, pare! Vinga, Ub! —va cridar en Goten.

—Som-hi! Vinga! —van cridar els espectadors.

—...HAAA! —deixant anar el seu crit final i sincronitzat, els dos oponents van estirar els braços i van desfermar tot el seu poder.

Les dues onades van xocar en una conflagració massiva, sense que cap de les dues aconseguís l'avantatge.

Al cap d'uns segons, es va produir una gran explosió, seguint les corbes de l'escut del ring i desapareixent molt per sobre, obligant tothom a tancar els ulls contra la llum enlluernadora.

Al cap d'un moment, va donar pas a un fum espès que va enfosquir la major part de l'estadi. En Son Goku va volar per sobre, panteixant però encara en el seu estat de Superguerrer de tercer nivell. L'assalt li havia costat molta energia, però encara era capaç de lluitar.

—Encara puc sentir la teva presència, Ub —va cridar,— no té sentit amagar-se! Encara pots lluitar, ho puc sentir! Enfronta't a mi fins al final!

Del fum, l'Ub va deixar anar un crit ronc de dolor, i la seva visió es va enterbolir. La sang li brollava del nas i la boca. El seu cos s'estava desfent. Durant aquells pocs segons, la mort era perillosament a prop. Havia d'acabar el combat amb el següent cop.

Al palmell dret, va formar la bola d'energia més poderosa que va poder reunir, plena d'energia monstruosa, i la va llançar contra el seu mestre, la presència del qual també percebia clarament.

Va ser tan ràpid que en Goku la va veure a l'últim moment i amb prou feines la va esquivar movent el cap. Aquest atac va venir seguit pel propi Ub, amb el puny tancat, a punt per colpejar amb totes les seves forces restants. Tenia la cara coberta de sang, que li brollava de la boca i els narius. L'Atac d'en Kaito probablement el mataria o si més no el deixaria inconscient en qualsevol moment. Per guanyar, el Guerrer de l'Espai havia d'aguantar una mica més. Va desencadenar una poderosa explosió d'energia cap a l'Ub, pregant que l'atac s'entengués i trenqués el seu assalt. Tanmateix, va tornar a subestimar la velocitat de l'Atac d'en Kaito, que el seu estudiant va portar al límit absolut per a aquesta ocasió, ja que l'element sorpresa era el seu únic mitjà de victòria.

Es va moure darrere d'en Goku amb tanta velocitat que aquest es va adonar massa tard d'on era i què estava a punt de fer. L'Ub va colpejar amb el puny la superpoderosa explosió d'energia que amb prou feines havia continuat la seva trajectòria darrere del Guerrer de l'Espai, i se la va endur amb ell en un moviment en què va abocar tota la seva força i ànima, i... Va colpejar amb èxit en Goku amb un cop gegantí a la cara, seguit de l'explosió d'energia que va enviar el Guerrer de l'Espai a estavellar-se directament a terra, davant els ulls sorpresos dels espectadors. L'Ub acabava d'acabar de segellar el final d'aquesta extraordinària batalla?