PART 37: L'ODISSEA DE L'UB

Capítol 183

Traduït per Skywalker

El puny de la Juna va colpejar la cara de l'Ub, enviant-lo volant quilòmetres i quilòmetres. El terrícola va aterrar amb una ensopegada i es va assenyalar amb la mà. Un raig verd el va envoltar, i les seves ferides es van curar, la seva sang va desaparèixer. Encara podia sentir l'impacte del cop.

L'Ub va mirar al seu voltant. El següent bioma era la selva. No tenia cap opció. Si volia escapar d'aquest monstre superpoderós, havia d'intentar despistar-la de nou. Fins i tot si era una causa perduda.

Va reduir la seva energia i es va submergir a tota velocitat entre les lianes gegants i la vegetació densa. Després de tot el temps que duia aquí, travessant el planeta artificial a una velocitat vertiginosa, ja coneixia cada racó.

Havia lluitat contra la Juna sense descans cada dia. Ella, amb prou feines el deixava descansar, i molt menys dormir. S'havia enfrontat a ella en tots els entorns, intentant utilitzar els seus punts forts al seu favor, però estava condemnat al fracàs. Fes el que fes, la Juna era molt més ràpida, molt més forta. Els seus reflexos eren surrealistes. Sens dubte, superava de llarg tots els lluitadors de l'Univers 18. Ni en Vegeta ni en Son Goku s'acostaven al seu nivell. Encara que la volgués colpejar, era intocable. Fins i tot utilitzant l'Atac d'en Kaito Transcendit, la Juna el va apartar com un bri d'herba davant d'un huracà.

Va percebre la presència de la Juna darrere seu, a la foscor de la selva. Com un depredador rondant per les ombres, ella perseguia implacablement la seva presa. També amagava la seva energia, però ell podia sentir la seva mirada assassina fixada tossudament sobre ell. Mentre prenia un camí estret per escapar, de sobte la va veure aparèixer unes dotzenes de metres per sobre d'ell, asseguda en una branca.

—Avui has acumulat 357.400 passos —va anunciar amb la seva veu neutral habitual.— Vols desar la nova puntuació màxima al registre?

L'Ub va sospirar frustrat. No només l'estava atrapant sense esforç, sinó que havia estat la mateixa frase durant mesos, cada dia. La Juna no tenia cap personalitat aparent. Un veritable robot, mancat d'emoció, amb un poder monstruós. Només tenia una obsessió: continuar entrenant a tota costa.

Va gemegar i va intentar transformar-la amb un raig ràpid. Si en alguna cosa havia millorat des del començament d'aquell exercici infernal, era en la seva velocitat de llançament d'encanteris. Però era una causa perduda contra els reflexos inhumans que en Bu li havia atorgat a la seva creació.

La Juna va esquivar el raig amb un ràpid moviment de cap i es va col·locar instantàniament a prop del seu oponent. Va donar un cop de puny devastador que el va enviar volant a través de diversos arbres espessos, amb un gest tan despreocupat com si s'hagués apartat un mosquit de la cara. L'Ub va aterrar malament i va intentar un contraatac, imbuint-se els punys i els peus amb màgia de transformació per sorprendre-la. Havia vist en Kakarot de l'Univers 13 fer el mateix amb la seva energia durant la seva lluita contra en Vegeta, i això li havia donat la idea de manipular la seva màgia de la mateixa manera. Però, un cop més, la Juna va esquivar sense esforç tots els seus atacs.

—Pausa! —va exclamar l'Ub.

—L'última pausa va ser a les 22:40 —va respondre la Juna apagadament.— L'abús de les pauses no permet que progessis.

—Mestre, maleït siguis per aquestes limitacions! —va exclamar l'Ub.

Feia tant de temps que no descansava decentment... Després de diversos anys de lluita i esforç, la Juna havia decidit restringir els seus períodes de descans al mínim indispensable. Només una hora de descans, cosa que significava vint-i-tres hores d'entrenament.

Realment era molt de temps, el contrari de la filosofia de l'Escola Tortuga, que defensava el descans regular sense sobreesforç. Segons en Bu, l'entrenament intens era la millor manera de progressar ràpidament. Però el que li semblava una mica, al seu protegit li va semblar molt extrem.

—Ja n'hi ha prou, Juna! —va cridar enfadat.— Ja fa com a mínim dos anys que combatem!! Necessito més descansos i més llargs!

—Fa un any, quatre mesos, vuit dies, set hores i tretze minuts —va respondre el seu company.— I el descans d'una hora diària és ideal per a la recuperació corporal.

Jutjant l'estat de l'Ub des de la distància, va sentir que podia intensificar la baralla. Va formar dues boles d'energia als palmells de les mans.

—Aquest atac és letal —va proclamar.— Si us plau, presta especial atenció a protegir-te.

L'Ub va sentir la immensa energia alliberada per l'atac i va creuar els braços ràpidament davant seu. La Juna va desencadenar una onada cataclísmica, obliterant tot el bioma exòtic i deixant només un paisatge erm i cobert de cendra. L'Ub va absorbir l'explosió, amb la roba esquinçada per la calor intensa.

Va recuperar la seva posició i va llançar de nou un raig transformador cap a la Juna, que el va esquivar de nou. Aquesta vegada, l'Ub va enviar el raig màgic i va perseguir la Juna just al seu darrere, que va realitzar maniobres acrobàtiques per evadir-lo.

L'Ub estava modelant la seva tècnica com un Sokidan, en què s'havia especialitzat. També recordava la gàbia de Makankosappo d'en Cor Petit, que havia vist durant la projecció dels records d'en Bu després de l'atac d'en Babidi.

Però no va servir de res. La Juna era intocable. Amb una habilitat infranquejable, va esquivar el raig malgrat tots els seus angles d'atac, fins i tot els més imprevisibles.

Al cap d'uns instants, l'Ub es va desplomar, amb el cos tremolant, mentre el seu atac màgic s'esvaïa en la immensitat de l'espai. Indiferent, la Juna va veure com desapareixia el raig.

—És l'hora —va dir.— Vols fer una pausa?

... Sí! —va esbufegar l'Ub.

La Juna va aterrar al seu costat i va conjurar una ampolla d'aigua, que li va donar. L'Ub la va agafar ràpidament i la va buidar d'un sol glop abans de deixar-se caure d'esquena. Abans que el seu cap toqués a terra, va transformar la terra que tenia darrere en un coixí.

—Desperta'm en 50 minuts —va dir, mentre es curava les ferides i reparava el seu vestit de batalla.

—Entesos —va acceptar la Juna, ajupint-se al seu costat.

Durant la següent hora, la mestre ultra-poderosa creada per en Bu va vigilar el seu protegit sense immutar-se ni moure's. Gradualment, el paisatge es va refer i la selva va recuperar el seu aspecte original. La pluja va començar a caure amb força; la Juna va convocar un escut protector al voltant del seu estudiant per no pertorbar el seu descans. La Juna no sentia res. Era impermeable als elements, a la fam, a la malaltia i al temps mateix. De la mateixa manera, el seu cor artificial reflectia la seva expressió estoica.

Tot i això, vivia un pensament que tenia un significat similar al concepte de felicitat. Estava feliç d'existir per complir la seva missió. L'objectiu d'aquesta missió era el Mestre Ub, el seu estudiant i el protegit del seu déu, el gran Bu. Així doncs, considerava que era el seu deure vital vetllar per ell i convertir-lo en el mag guerrer més hàbil del món.

Després de cinquanta minuts, l'Ub es va despertar al senyal de la Juna. Va generar una taula i menjar, que el seu company va començar a devorar amb entusiasme.

—Continuaràs atacant-me mentre no aconsegueixi transformar-te... oi? —va preguntar l'Ub amb veu abatuda.

—El Mestre Bu m'ha programat amb aquesta missió, sí! —va respondre la Juna.

—Juna... Fins i tot si aconseguís transformar-te, encara no sé com sortir d'aquí.

—Sembla una causa perduda... —va dir l'Ub amb veu fosca.— Han passat gairebé dos anys i encara no t'he pogut tocar. Juna... Fins i tot si aconseguís transformar-te, encara no sé com sortir d'aquí.

—Les parets entre dimensions són primes per als éssers superiors —va explicar la Juna.— Una forta descàrrega de poder és suficient per trencar-les.

—Ja m'ho vas dir, però mai ho hem aconseguit. En Bu deu haver fet murs molt més gruixuts.

—I és clar! —va exclamar la Juna, amb la cara radiant per primera vegada.— El Mestre Bu és l'ésser més fort i meravellós de tots els temps! És tan poderós que pot fer qualsevol cosa! En crear aquest espai d'entrenament per a tu, separat de la teva realitat original, es va assegurar que res no impediria el teu progrés.

—Ha fet la seva feina massa bé —va dir l'Ub amb un sospir cansat.— Crec que mai t'havia vist reaccionar així, Juna. Sembla que t'agrada molt en Bu.

—A quina creació no li agradaria un creador així? —va respondre la Juna, ruboritzant-se.— Conec la història dels pares del Mestre Bu i m'alegro de no haver estat la seva esclava, sinó que m'agrada servir un geni com ell. Tinc una certa quantitat de lliure albir pel que fa al teu entrenament, i el meu propòsit és complir-lo; no necessito res més.

L'Uub va fer un breu somriure i es va redreçar, estirant els braços.

—Juna, intentarem obrir un forat de nou. Havies estat d'acord amb que també comptava com a entrenament i que no m'atacaries.

—Exacte. Intentarem obrir les barreres durant dues hores abans de reprendre l'entrenament estàndard.

Així doncs, tal i com ho havien fet cada dia durant diverses setmanes, l'Ub i la Juna van treballar junts per intentar crear una escletxa a la barrera que els separava de la dimensió original de l'Univers 0.

Al final, va ser un altre fracàs.

—En Bu és tant més fort que nosaltres que no podem trencar aquest murs? Ara soc almenys tan fort com el meu mestre... —va pensar l'Ub.

—I tant! —va exclamar la Juna amb alegria.— El Mestre Bu, a més de ser magnífic i supremament intel·ligent, conté tot el coneixement acumulat dels guerrers més forts i milers d'altres éssers vius. El Mestre Bu és realment increïble!

—Juna, no em llegeixis els pensaments, ho odio! —va espetar l'Ub.

—Monitoritzar els teus pensaments, la teva energia i el teu ritme cardíac és essencial per garantir la teva supervivència. No tinc la capacitat de reviure't.

—Tinc dret a la privacitat.

L'Ub estava desesperat. Fins i tot si aconseguia passar la prova, mai no podria tornar a casa. Acabaria els seus dies allà, en aquell món artificial, hostil en tants sentits. Almenys tindria bona companyia...

—Sé què et molesta —va afegir la Juna suaument.— Però tenint en compte la teva edat i el context, aquests pensaments sobre la meva aparença són perfectament normals.

—AAAH! Calla! —va exclamar l'Ub, ruboritzant-se.

El jove va arrufar les celles, avergonyit, mentre que la Juna no va poder reprimir un riure. Contra tot pronòstic, sentia un cert afecte pel seu protegit. Cap dels dos ho podia saber, però les creacions d'en Bu eren molt reals, molt vives. Tot i que la seva criatura estava programada per ser un robot sense ànima, aquest no era el cas. I, com a tal, la Juna podia tenir emocions. Aquest concepte simplement li era aliè, i no l'entenia. Encara no.

Uns mesos més tard.

Un altre enfrontament. Una altra dominació unilateral de la Juna.

—Cada vegada ets més fort, Mestre Ub —va cridar, donant-li un ganxo de dreta devastador que el va enviar volant.— Segons els meus càlculs, si continues a aquest ritme, d'aquí a 58 anys, seràs més fort que jo.

Desorientat pel cop, l'Ub es va deixar caure a terra. Estava al límit. Cinquanta-vuit anys? Això eren dos mesos a la seva dimensió original. Potser li va semblar poca cosa, però tot i així, no es podia imaginar com un vell totpoderós. Així que aquest era el pla d'en Bu? Sabia que el Prodigi era mesquí, però no fins a aquest punt. Alguna cosa devia haver passat a l'arena del torneig que havia robat els seus poders a en Bu. L'havia neutralitzat en Gast de nou?

Es va regenerar i va reprendre la seva posició davant la Juna, que es preparava per atacar una vegada més.

—És cert, però, que aquest és un d'aquells entrenaments durs de l'antiga escola. Encara que ara mateix no serveixi per gaire, m'he tornat més fort i ràpid —va pensar.— El mestre Gohan no ho va tenir més fàcil i amb prou feines tenia cinc anys! He de demostrar que soc prou digne. Tots van assumir molts riscos, van sacrificar tant per salvar l'univers...

I va ser llavors quan va prendre consciència d'una veritat que era clara, però oculta als seus ulls fins ara.

Això era exactament. En cap moment durant aquest entrenament havia arriscat la seva vida.

La Juna havia intentat protegir l'Ub per no empènyer-lo a la vora de la mort i per mantenir-lo viu. En fer-ho, malgrat el dolor i la seva impotència, l'Ub sempre havia confiat en una relativa sensació de seguretat. Però no havia de pensar així.

El seu Gohan havia hagut de sobreviure al desert durant sis mesos, fins i tot quan tot just començava a despertar el seu poder. La seva vida estava en joc des del principi de la seva existència.

Per lluitar contra la Juna i guanyar, hauria de fer el mateix.

Sabia exactament com procedir.

—Juna, he pres una decisió! —li va cridar.— Aquesta serà la meva última oportunitat!

—No sé què penses fer, però estigues segur que faré tot el possible per contrarestar-te —va replicar la Juna, adoptant una postura defensiva.

L'Ub va somriure i va desencadenar el seu Atac d'en Kaito Transcendit a plena potència. L'avantatge d'aquests dos anys d'entrenament era que havia aconseguit alliberar el poder de la seva tècnica sense patir massa conseqüències. No podia mantenir-lo gaire temps, però durava prou per a una lluita curta i intensa.

Va somriure i va projectar una aura porpra gegantina. Desenes de raigs malva es van disparar cap al cel, captant l'atenció de la Juna.

Aquesta distracció només va durar una fracció de segon, però va ser suficient per a l'Ub, que es va moure a tota velocitat darrere d'ella i la va agafar fort, per a sorpresa de la seva companya.

—Abraçada d'ós!

Abans que ni tan sols pogués intentar alliberar-se, la Juna va veure horroritzada un moviment al cel. Els raigs màgics de l'Ub els queien a sobre.

—Mestre Ub, no!! —va cridar amb angoixa.— Tu també et transformaràs!! Mai podrem tornar a la normalitat!

Com a resposta, l'Ub només va fer que estrènyer la seva subjecció. Un segon després, els dos combatents van ser colpejats pels encanteris i es van convertir en galetes amb les seves semblances, que van caure a terra.

Uns segons més tard, una altra descàrrega de raigs màgics va ploure sobre ells, restaurant les seves formes humanes.

—Sí! —va exclamar l'Ub, estrenyent els punys de satisfacció.— He enviat dues onades de transformació, la segona ha pujat molt més amunt abans de tornar a caure sobre nosaltres! Ho he aconseguit, Mestre, he superat la prova!

—Ub!

Un calfred de terror el va recórrer i va percebre una energia immensa en la distància. La Juna se li llançava sobre, aparentment posseïda.

—E... espera! —va cridar, creuant els braços.— L'entrenament s'ha acabat, oi?!

S'esperava un cop fatal. Però...

En lloc de l'impacte d'un puny poderós i furiós, va sentir el suau contacte d'una tendra abraçada. Atordit, va mirar la Juna, que plorava mentre l'abraçava fort.

—No ho tornis a fer mai més —va sanglotar.— Pensava que t'havia perdut per sempre!

Els dos companys d'entrenament es van mirar als ulls durant uns segons sense dir ni una paraula. De sobte, la Juna es va adonar de com a prop estaven i va fer un pas enrere, avergonyida.

—AH! —va dir, sorpresa.— Felicitats. Has completat el teu entrenament. Ja pots marxar.

—Eh, molt bé... —va respondre l'Ub, apartant la mirada i amb les galtes vermelles.— Però com surto d'aquí? Mai hem pogut obrir una escletxa.

Llavors la Juna va estendre la mà i va aparèixer un portal màgic.

—Així —va dir ella.

—Podies obrir el portal des del principi... —va sospirar l'Ub amb esgotament.

—No, no ho podia fer, no fins que ho haguessis aconseguit. Era la missió...

—Ja saps què vull dir.

L'Ub es va aturar davant del portal. Després de dos llargs anys, estava a punt per tornar amb la seva gent. Molt més fort, més ràpid i un veritable estrateg de combat. No sabia si s'havia tornat significativament més fort que en Son Goku, però confiava en les seves habilitats. Els sorprendria a tots.

Quan estava a punt de travessar el portal, es va aturar. Després d'un moment de reflexió, es va girar cap a la Juna.

—Juna, vine amb mi —va dir.

—Què? Però per què? —va dir ella, sorpresa.

—Crec que li ha passat alguna cosa a en Bu. Segur que necessitaré la teva ajuda per trobar-lo.

—De debò? Però, el teu entrenament ja s'ha completat...

—Hem viscut gairebé dos anys junts... —va dir l'Ub, somrient.— No et deixaré sola en aquest món.

Li va estendre la mà. El cor de la Juna va fer un salt. La màgia d'en Bu estava fent el seu efecte, alliberant gradualment les emocions contingudes a la ment màgicament programada de la Juna, apropant-la a un ésser humà.

—M'en... M'encantaria venir amb tu! —va dir la jove, ruboritzant-se i agafant-li la mà.

Els dos van somriure i van travessar el portal junts. Fossin quines fossin les sorpreses que els esperaven a l'altra banda, les afrontarien junts.