PART 37: L'ODISSEA DE L'UB

Capítol 181

Traduït per Skywalker

Univers 4.

Algunes persones esperaven pacientment davant del palau diví del totpoderós Bu, esperant el seu retorn. Uns dies abans, el gran Bu havia abandonat el seu món, convocat per un gran destí. Els havia assegurat, però, que tornaria, ja fos en una setmana o en uns quants mesos. Amb ell, era impossible saber-ho.

Molts pelegrins havien marxat, però alguns ho havien abandonat tot per ser els primers a veure els seus desitjos concedits. Només quedaven els més cobdiciosos.

Mentre alguns feien les seves tasques en tendes improvisades, es va sentir un soroll sobtat al pati del palau.

—Ha tornat! —va cridar algú.— El prodigi és aquí!

Tothom es va precipitar cap a la porta gegant i es van sorprendre en veure centenars de Bus per tot arreu, a terra i a l'aire. Alguns van cridar de terror en veure un cap gegantí de Bu flotant amenaçadorament sobre el palau.

Els avatars del prodigi van mirar al seu voltant amb sorpresa.

—M'han jugat una mala passada... —va dir un d'ells.— No m'esperava una maniobra tan ben pensada. Els Vargues de l'Univers 1 són més intel·ligents del que pensava.

El seu avatar principal va començar a pensar en veu alta.

—No he aconseguit dominar la seva tecnologia. Malgrat copiar-la àtom a àtom! Bé, ara que sé que el viatge en el temps és un viatge entre universos, amb la Bulma dins meu, hauria de trobar un mitjà. Fins i tot tinc dotze Vargues del meu univers al meu interior.

Va crear una taula de treball davant seu i va començar a pensar. A prop, un pelegrí va preguntar amb cautela a una altra part d'en Bu.

—Disculpeu... Heu tornat per concedir desitjos? Podem començar la cua?

—Depèn, sabeu com viatjar d'un univers a un altre?

—Eh, no...

—Doncs no.

Va transformar el pelegrí en xocolata i se'l va menjar sota la mirada aterrida dels altres. Intentant tranquil·litzar-los, el Bu cobdiciós els va demanar que esperessin, mentre diversos Bus s'aplegaven al voltant de l'avatar principal.

—Res funciona, un principi superior als meus poders s'aplica a l'Univers 1, és impossible que funcioni. De debò, deixeu-me un parell d'hores i tornaré... —va pensar i es va trencar el cap, però va ser en va.— De fet, podrien ser dos dies. Dos anys? Si viatjo enrere en el temps, tant se val, no? El viatge temporal crea un univers o en troba un d'idèntic? Oh, això serà un os dur de rosegar...

Amb un sospir, es va enlairar i va mirar al cel, creuant els braços.

—Hi treballarem. En qualsevol cas, dubto que el meu amic Kaitoxin pugui gestionar la situació. Conec els plans d'aquest XXI, i si els duu a terme, m'he de preparar per enfrontar-m'hi. Serà difícil; si aconsegueix viatjar entre universos, mai no podré desfer-me'n.

Va considerar què passaria després, dividit entre l'emoció d'una amenaça definitiva i el dubte de no poder resistir-se a una criatura així. Va ser llavors quan li va venir una altra idea.

—Ah, merda! —va exclamar.— He deixat l'Ub tot sol... I ell no serà qui podria derrotar en XXI... Primer hauria de ser capaç d'afrontar el que li he deixat...

En Bu va sospirar cansat. Es perdria un caos realment èpic, i ja s'havia perdut aquest torneig.

Instants abans, a l'apartament de l'Univers 4.

—Entra. Aprendrem moltes més coses en un altre món amb temps alentit.

L'Ub va entrar a l'espai dimensional creat per en Bu als apartaments de l'Univers 4. Es va trobar en una aula gegantina, plena de prestatgeries, pissarres i tota mena d'eines màgiques. Estava fascinat pel lloc.

—Vaja! —va exclamar.

—Benvingut a la meva classe d'entrenament de màgia, reservada per a principiants avançats! —va dir en Bu amb un ample somriure.— Estimat estudiant, tinc molt per ensenyar-te, i trigarem una mica, així que accelerarem les coses.

—Què vols dir, Mestre? Què és aquest lloc?

—Som en una dimensió paral·lela. He extrapolat aquesta sala de la meva ment i li he donat forma física. Tot el que veus al teu voltant és el meu coneixement; tot el que sé és en aquests llibres! Pel que fa al que deia, som en un lloc similar a la Sala de l'Esperit del Temps. Un minut a l'exterior equival a sis hores aquí.

—Aleshores, un any aquí equivaldrà a un dia a l'exterior? —va reflexionar l'Ub.— Igual que a la Terra?

—Exactament —va dir en Bu, somrient.— No crec que triguem gaire, però com més aviat comencem, més aviat marxaràs d'aquí com el mag més gran de l'univers... 18. En Son Goku et va derrotar per poc, però vas aconseguir sorprendre'l dues vegades. Amb aquest entrenament, no et tornaran a derrotar mai més.

—Ah, ho vols enllestir abans del teu combat!

—Oh, i ara, he guanyat amb anticipació. Benvingut a l'escola de bruixeria! Primer pas: lliçons. Segon pas, pràctiques. Tercer pas, examen final. Inici del "muntatge"...

I així, durant seixanta hores senceres, en Bu es va fer càrrec de l'entrenament màgic complet del jove Ub. Va crear dues fades ajudants per servir com a companyes de l'Ub, no sense distreure'l i burlar-se'n. En Bu gaudia immensament instruint el jove. Al seu univers, en Thorn s'havia convertit en un gran guerrer, que ara vagava per l'espai a la recerca de coneixement i justícia. Però no tenia cap aptitud per a la màgia. Tot i que s'havia convertit en un poderós lluitador, mai havia pogut transmetre el seu llegat a ningú. I havia trobat la persona perfecte. Fins i tot si era ell mateix, en una forma diferent i en un altre univers, no importava.

En Bu no havia estat mai alliberat en molts universos. I si ho estava, havia estat derrotat. La seva existència havia de persistir i multiplicar-se tant com fos possible. A l'Univers 18, on semblava haver-li anat millor després del seu, ja que en Bu encara existia en algun lloc, era absolutament essencial que la identitat d'en Bu sobrevisqués, amb lliure albir absolut.

Així, mentre sentia afecte per certes persones del seu univers, considerava l'Ub el seu veritable protegit. I li ho transmetria tot. Després de seixanta hores, l'Ub es va desplomar, esgotat. Després de nombrosos errors, similars als que havia fet contra en Son Goku, l'Ub ara dominava perfectament els conceptes bàsics de la màgia. Una taula es podia transformar en un caramel impecable, i això s'aplicaria sense cap problema a un ésser viu.

—Bé! Amb prou feines 60 hores, has dominat les bases. Fora només han passat 10 minuts. Ara cal practicar i... QUÈ?!!

Es va aturar bruscament. Els seus ajudants van començar a desaparèixer amb un crit, i ell es va adonar amb horror que el seu cos estava patint el mateix destí. En Bu va entendre ràpidament què li estava passant. Enganyós com sempre, l'XXI havia aconseguit llançar l'encanteri màgic que el va segellar en un capoll! La seva única debilitat, igual que amb els seus anteriors oponents... Però en Bu feia temps que havia ideat una contramesura, i per això, sota la mirada sorpresa del seu estudiant, va fer un gest tranquil·litzador amb el polze amunt.

—Repassa les lliçons, tornaré de seguiiiidaaa..... —va dir.

Va desaparèixer completament. Esgotat, l'Ub es va asseure a terra.

—Mestre Bu? —va dir cansat.— Si marxa durant vint minuts, per exemple, estaré estic atrapat aquí durant cinc dies. I no sé si hi ha menjar en aquest món; començo a tenir gana.

Així doncs, l'Ub va esperar. Va trobar un apartament amb un bany i una habitació, que va utilitzar. Tanmateix, no hi havia subministrament d'aliments. En Bu havia creat tot el que havien consumit fins aleshores ell mateix.

L'Ub va mirar un maniquí d'entrenament i el va assenyalar.

—Transforma't en un bol d'arròs!

El maniquí es va transformar en un bol d'arròs... però sense arròs. Desanimat, l'Ub ho va tornar a intentar, aquesta vegada demanant un pastís de xocolata. Sense cap problema, va aparèixer. Semblava que la màgia especial del prodigi funcionava de manera natural amb els pastissos i altres dolços.

—M'agradaria menjar una altra cosa que no fos sucre...

Després d'unes trenta hores, durant les quals l'Ub es va dedicar a llegir els llibres, en Bu va reaparèixer en un flaix encegador. Intentava somriure, però l'Ub podia sentir que estava tens.

—Apa, ja podem continuar! Disculpa l'absència —va dir en Bu, el seu to delatava la seva frustració.

—Què ha passat? —va preguntar el seu alumne, sorprès.

—Res important —va respondre el prodigi amb fingida calma.— Segons deia, ens hem d'entrenar en l'ús de màgia. En saps, però ets massa lent. En un combat, o en una festa d'aniversari de canalla, has de ser més ràpid i eficaç!

Amb un petar de dits, va conjurar desenes d'objectius flotants a l'habitació. Durant hores, va empènyer el seu aprenent fins a l'esgotament, obligant-lo a realitzar una sèrie de transformacions variades. L'Ub no tenia ni idea que, a la dimensió original de l'Univers 0, en Bu s'enfrontava a la ira dels organitzadors i participants, després d'haver estat segellat pel seu oponent. Mentre els seus amics de l'Univers 18 s'oposaven a en Bu, l'Ub, al contrari, prosperava sota la seva tutela.

Al cap d'una estona, el prodigi va acabar l'exercici, satisfet amb el progrés del jove mag.

—Excel·lent, Ub! Et manegues bé amb els objectius mòbils. Ara passarem als enemics! Els crearé més poderosos que tu per tal que facis servir màgia forçosament. La força no ho és tot.

—És clar —va dir l'Ub amb dificultat, recuperant l'alè,— com que som en una il·lusió, pots sobrepassar els teus límits com et vingui de gust!

—No hi estaves parant gaire atenció, jove estudiant —va respondre en Bu.— No som en una il·lusió, sinó en un món paral·lel absolutament real. Per a mi, crear un ésser més fort que tu... com ho diria. És fàcil. Bufar i fer ampolles.

—Oh. —va reaccionar l'Ub amb decepció.

Al cap i a la fi, havia aconseguit derrotar en Son Goku, un dels dos lluitadors més poderosos de l'Univers 18... no és poca cosa! Era en Bu tan superior que només eren nens als seus ulls?

—Mmm... —va reflexionar en Bu.— Sí, es pot fer... Va ser difícil per a en Thorn, però amb tu, crec que pot funcionar. Estic impacient per veure què pots fer!

Amb un ample somriure, va fer petar els dits, obligant l'Ub a tancar els ulls. Un cop es va esvair el flaix brillant, es va adonar sorprès que ara eren en un lloc completament diferent. Estaven drets sobre una enorme plataforma esfèrica, i diversos paisatges es veien en la distància, en totes direccions.

—Benvingut al planeta d'entrenament d'en Bu! —es va alegrar el prodigi.— He passat anys entrenant-me en tota mena d'entorns, cadascun més hostil que l'anterior. Hi ha tota mena de terreny, incloent l'indispensable terra de lava. No recullis les plantes carnívores de la jungla, són una espècie protegida. I a més, són més perilloses que tu.

—Qu...?! —va dir simplement l'Ub, amb els ulls brillants d'admiració.

No s'ho podia creure. Aquest lloc era el lloc ideal per al seu entrenament, i es va beneficiar dels avantatges de la Sala de l'Esperit del Temps. Passar unes setmanes aquí amb en Bu segurament el faria molt més fort, i finalment compliria les expectatives del seu mestre, que veia en ell el digne successor per defensar la Terra i el seu univers!

En Bu va somriure amb sarcasme davant la reacció del seu alumne. Estava content de veure'l tan sorprès, però també li feia gràcia la idea de trencar la seva desil·lusió amb el seu proper projecte. Amb un altre clic dels seus dos dits, de sobte va fer caure una enorme massa rosada del cel davant de l'Ub, que va saltar. L'impacte va ser tan potent que una part del planeta va tremolar.

—Començarem amb una bèstia plàcida —va anunciar en Bu.

—GRUBUU —va exclamar la criatura, que s'assemblava al Monstre Bu però amb molta més musculatura i estatura.

—No tindràs cap problema per esquivar els seus atacs, però si en reps un, et garanteixo que dormiràs una estona. I no et molestis a contraatacar; no sentirà res.

—Em subestimes, Mestre! —va respondre bruscament l'Ub.

—Això et penses? —va dir en Bu amb menyspreu.— Vols picar-lo per provar?

L'Ub li va dirigir una mirada consternada i un somriure maliciós se li va estendre pels llavis. Anava a demostrar-li que no era tan feble com pensava.

—Hmm... ATAC D'EN KAITO TRANSCENDIT!! —va cridar, desencadenant la seva aura vermella brillant.

La seva roba es va esquinçar mentre els seus músculs es duplicaven de mida, i va colpejar el Bu d'entrenament amb totes les seves forces. Però mentre que aquell cop de puny havia derrotat un Superguerrer de nivell 3, no va sentir cap efecte en el seu atac. Pitjor encara, semblava com si hagués colpejat un mur indestructible. I ho va sentir.

—Au! Au, au, au!!

Deixant anar un crit de pur dolor, va cridar a ple pulmó, saltant, escopint i maleint mentre en Bu es burlava d'ell.

—Això t'ensenyarà, petit mocós. Considerant que no el pots vèncer amb força, transforma'l en galeta i cruspeix-te'l.

L'Ub el va mirar, perplex. No es deixaria humiliar d'aquella manera.

—Convertir-lo en un pastís em farà guanyar? De debò? —va dir amb sarcasme.— Vaig sentir parlar d'una transformació infructuosa en caramel...

En Bu el va mirar fixament, disgustat per aquell vell record.

—Ha, ha, ha! Oblida allò! —el prodigi va forçar un riure.— Cal que el teu enemic sigui mil vegades més fort que tu perquè controli la seva forma transformada. La màgia és un trumfo contra la majoria dels teus adversaris potencials.

—Per tant, temps enrere en Vegeku era... —va continuar el terrícola amb entremaliadura.

—Ja que sembles decidit a trobar-me, em trobaràs —va interrompre el prodigi, tensant-se.— Ha, ha, ha! Prou de teoria, passem a la pràctica!

En sentir aquestes últimes paraules, l'Ub va percebre una presència perillosa per sobre seu, i el seu instint li va cridar que fugis.

El puny del titella va colpejar el lloc on l'Ub havia estat un segon abans, provocant tremolors de magnitud planetària. Una gota de suor va regalimar pel front del jove. El seu mestre tenia raó; rebre un sol cop seria fatal.

Afortunadament, tot i que la criatura era increïblement poderosa, l'Ub era prou àgil per esquivar-ho tot. Va aconseguir evadir els seus atacs posteriors i el va assenyalar amb el dit, disparant un raig rosa que va colpejar directament el golem. El golem es va transformar en una gegantina campana de gingebre.

Tant en Bu com el seu estudiant estaven contents amb el resultat. L'Ub ara podia utilitzar la seva màgia sense haver de pronunciar cap encanteri.

—No està malament —va admetre el prodigi, aplaudint.— Això confirma que els teus poders funcionen correctament en un ésser viu. Pots endrapar-lo, és sense gluten.

—La transformació és permanent, oi? Tant és menjar-se'l —es va lamentar el terrícola.

—Ja hi arribarem al seu degut moment —va respondre el seu mestre.— Què puc dir, els caramels i nosaltres, és una història d'amor. També hi ha galetes, xocolata, sucre, així és la vida!

—Però per què m'obligues a menjar-me'l? A més, només amb aquest n'hi ha prou per a un berenar per a dues-centes persones!

—No s'ha de malbaratar el menjar!

—El proper el transformaré en una clau anglesa —va recriminar-li l'Ub, que no estava content amb la resposta.

—També m'agrada menjar-ne —va dir en Bu, rient.— Parlant del proper...

En aquell moment, l'Ub va rebre un atac a l'abdomen, cosa que li va deixar sense alè i el va projectar diversos metres de distància. Es va aixecar amb dificultat i va veure una Bu femení. Més petita que el seu primer oponent, però amb una mirada molt més ferotge.

—Passem al següent nivell —va dir en Bu.— És una mica més feble que el teu oponent anterior, però és deu vegades més ràpida. El teu Atac d'en Kaito no li podrà seguir el ritme. Depèn de tu sorprendre-la.

L'Ub es va recuperar i es va posar en posició de lluita. Va començar a desencadenar el seu raig màgic, però la prodigi va aparèixer de sobte davant seu, agafant-lo desprevingut. Va rebre una puntada de peu potent a la cara, seguida de cops ràpids. No van ser massa dolorosos, però van atacar tots els seus punts vitals.

—Grrr, Atac d'en Kaito al màxim! —va cridar l'Ub, posant-se dels nervis.

Va intentar colpejar el seu oponent, però els seus punys només van topar amb l'aire. Amb gran habilitat, la Bu simplement va esquivar els cops, mantenint-se deliberadament a pocs centímetres de distància, i va contrarestar ferotgement cada atac. Adonant-se que perdria ràpidament en una baralla, l'Ub va intentar transformar-la, però la criatura màgica no li va donar ni un segon; era massa ràpida. En menys de dos minuts, l'Ub va caure a terra, amb la cara coberta de sang.

Just quan la figura estava a punt de donar el cop final, en Bu va picar de mans.

—Pausa —va dir.

Immediatament, es va quedar glaçada i va baixar a terra, asseguda en posició d'espera. Mentre l'Ub tremolava i intentava aixecar-se malgrat el seu estat de debilitat, en Bu es va asseure al seu costat i es va ajupir.

—Ja t'ho he advertit, estimat estudiant —va dir afectuosament.— Vols que et curi?

—Ho... Ho aconseguiré, Mestre... —va murmurar l'Uub, escopint sang.

—Doncs tinc alguna cosa millor per a tu —va respondre el prodigi.— No duraràs gaire si depens constantment de mi o de les Mongetes Màgiques. Ara que has dominat els teus poders, pots fer més que tornar a unir el teu braç. Mira.

Li va agafar suaument la mà i la va apuntar cap a ell mateix.

—Curació.

En Bu va desencadenar els poders del seu estudiant i, de sobte, va quedar envoltat per un raig verd. Les seves ferides es van curar a l'instant i va tornar al seu estat original. Atordit, l'Ub es va mirar les mans i després el seu mestre.

—Aquí ho tens —va dir en Bu amb satisfacció.— Mentre tinguis energia, podràs curar la majoria de les teves ferides. Però no et restaurarà la resistència ni les reserves. No és el mateix que una Mongeta Màgica. De la mateixa manera, si et tallen el cap o et perforen el cor, moriràs. Ets humà, així que has de lluitar contra la teva naturalesa humana; no podràs regenerar-te. Però encara tens un avantatge monumental sobre tots els altres.

—És extraordinari —va murmurar l'Ub, fascinat.— Amb aquest poder, hauria derrotat el meu mestre. Mai vaig pensar que podria arribar a aquest nivell.

—Encara estàs lluny d'estar preparat —li va recordar en Bu.— Si prenem en Gast com a exemple, et supera de llarg. He pogut avaluar el seu nivell en combat i màgia, i estàs en molt desavantatge. Necessites entrenar el teu cos per resistir el teu Atac d'en Kaito Transcendit, i saber utilitzar la màgia no vol dir que sàpigues com contrarestar-la. Et garanteixo que després de les llargues proves que t'he preparat, en Gast no serà un oponent tan difícil. Fins i tot puc predir que seràs un adversari digne per a aquesta Son Bra que t'ha cridat l'atenció.

—Què... Mestre!

—Només estic de broma, només estic de broma. Però encara ens queda molt camí per recórrer. De moment, només concentra't en superar aquesta etapa.

L'Ub va entrenar-se durant un dia sencer. Desconeixent que, mentrestant, en Bu s'enfrontava en solitari a tots els lluitadors de l'estadi!

A mesura que passava el temps, i després de múltiples curacions i períodes de descans, l'Ub finalment va aconseguir sorprendre la Bu amb una finta ben col·locada, transformant-la en una clau anglesa de dotze puntes. Es va desplomar d'alegria i esgotament, incapaç de moure's.

—Finalment... l'he atrapat...

—Ben fet —el va felicitar en Bu, ajudant-lo a aixecar-se.— Bé... Ara passarem a la darrera prova. Si aconsegueixes completar-la, et prometo que seràs el mag guerrer més fort de molts universos, i t'ensenyaré contraencanteris.

L'Ub es va aixecar, més motivat que mai. Havia passat desenes d'hores en aquest món paral·lel, desenvolupant poders inimaginables, i ja era una persona diferent de quan va arribar. En aquest punt, sentia que podria haver vençut en Goku en la seva lluita. Quina llàstima que no hagués estat entrenat en màgia abans!

—Un enemic fort i ràpid i amb una intel·ligència més desenvolupada. S'adaptarà a cadascun dels teus intents i evolucionarà en conseqüència. Hauràs de ser molt més intel·ligent que ella, i això t'obligarà a ser molt més fort. Creu-me, ningú al teu univers la podria vèncer.

—A ella? —va comentar l'Ub, anticipant-se a un altre prodigi.

—Hehe... —en Bu va riure suaument.— Què me'n dius d'un físic atractiu?

Va petar els dits i una nova figura va aparèixer a la plataforma. L'Ub la va reconèixer immediatament; la coneixia massa bé. Era l'Anju, la seva amiga de la infància, vestida amb roba de combat. En Bu havia exagerat lleugerament la seva figura per provocar el seu estudiant.

—Mestre, això no té cap mena de gràcia!! —va espetar l'Ub, estrenyent els punys.— Ni en el meu somni hauries d'haver...

—Estic de conya! —va dir en Bu, fregant-se el cap.—Això t'ensenyarà a no faltar al respecte al teu germà gran! En aquest cas, faré un monstre terrorífic...

PUF!

En Bu va desaparèixer, amb la frase a mitges.

L'Ub va parpellejar diverses vegades. Sens dubte, el prodigi havia desaparegut. Ja no sentia la seva presència. I era diferent d'abans.

—Mestre? Bé... De ben segur que torna... Uh... Anju?

Va ser llavors quan va sentir créixer una aura. Una aura gegantina. Una aura hostil.

Més lluny, el clon de l'Anju el mirava fixament, amb la mirada endurida. Aclaparat per l'ansietat, l'Ub va sentir que el seu poder creixia exponencialment.

—Destruir l'objectiu!! —va dir la creació d'en Bu, amb un to assassí però amb aquella veu estimada que l'havia perseguit durant anys.

En una fracció de segon, el seu puny va colpejar la galta del terrícola, propulsant-lo diversos quilòmetres de distància i fent-lo estavellar contra una muntanya. L'Ub va tossir un raig de sang, gairebé atordit. Què havia passat?

Va utilitzar el seu encanteri de curació per recuperar la compostura. Amb prou feines s'havia recuperat quan el seu oponent es va tornar a enfrontar a ell, a punt per atacar. Amb prou feines va esquivar el cop i va crear una certa distància. Va volar sobre un paisatge que s'assemblava a un lloc de la Terra que havia vist en una fotografia. Muntanyes i altres roques esmolades s'aixecaven d'un oceà blau profund.

—Forta... I ràpida!! No tinc cap possibilitat! —va cridar l'Ub interiorment.

Va rebre una altra puntada de peu que el va enviar volant contra més roques. Va estavellar-se contra tres rocs abans de ser aturat per una muntanya, obligant-lo a curar-se de nou.

—Espera —va dir-se.— També més intel·ligent, per tant més raonable? Espera! —va cridar mentre el seu enemic s'acostava amenaçadorament.— Alto! En Bu no hi és! L'hauríem d'esperar!

—No.

Almenys podia parlar. Un altre cop va enviar l'Ub volant a cent metres de distància.

—El Mestre Bu m'ha programat perquè t'ataqui fins que superis la prova. El meu programa està activat; només s'aturarà amb la teva victòria. La qualitat del teu entrenament és la nostra prioritat.

Es va llançar de nou sobre l'Ub, disposada a dominar-lo. Pres del terror, l'Ub va recordar les paraules del seu mestre del dia anterior.

—Pausa!! —va pensar desesperat.

L'aparent agressivitat a la cara de la falsa Anju va desaparèixer instantàniament a l'ordre, i com la Bu anterior, es va asseure immediatament a terra, com si estigués apagada. L'Ub es va sorprendre que funcionés.

—Sí, la funció pausa és essencial en un entrenament —va dir amb veu senzilla.— Vols visualitzar la llista de cops especials?

—Però... no he dit res! —va exclamar l'Ub.

—Llegir els teus pensaments també és important per garantir la teva seguretat —va continuar amb veu monòtona.— Necessito saber si estàs morint-te per no forçar massa les coses.

—Eh... d'acord... —va respondre l'Ub.— Saps on ha anat en Bu?

—No. No sé quan tornarà el Mestre Bu. Fins que no ho faci, has de seguir el programa d'entrenament que ha establert. Seré la teva companya fins que aconsegueixis transformar-me.

—Ja ho veig. Com et dius? —va preguntar el terrícola.

—No tinc nom. Però... si vols, puc respondre a la interpel·lació que triïs.

L'Ub va pensar un moment. No era l'Anju, però, deixant de banda la personalitat, s'hi assemblava en tots els sentits.

—En aquest cas, per honorar la persona que et va inspirar, et diré Juna.

La recentment anomenada Juna va assentir amb el cap i va somriure lleugerament. Era un honor compartir aquest programa amb l'estudiant del seu mestre, i obeiria fidelment aquesta missió. No li faria cap favor i l'entrenaria fins que complís la tasca que li havien assignat.