DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Propera pàgina en: 38 dies, 20h

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142
[Chapter Cover]
Part 15, Capítol 74.

Capítol 74

Traduït per Bardock


Durant les següents hores, diversos grups se'n van anar a dormir. Tan sols restaven vuit hores abans de la represa del torneig i tothom necessitava descansar. No obstant això, alguns trigaren a anar-se'n a dormir. Els universos 12, 16 i 18 seguien xerrant i els membres de la Família del Fred havien desaparegut del seu espai però no tenien la intenció de descansar. Tots els membres de l'espai 2 festejaven en honor als seus participants que encara seguien en el torneig: l'Arale i en Nekomajin. Bevien, cantaven i es petaven de riure. Al costat d'ells, els Kaitoxins estaven reunits per parlar, una vegada més, del torneig i de tots els seus beneficis, mentre que, a sobre d'ells, hi havia dos Namekians flotant amb els ulls tancats i els braços encreuats. Levitaven tranquil·lament com si suressin gràcies a l'aire. De fet, ells no dormirien pas. Havien de vigilar tots els voltants i les seves oïdes excepcionals podrien ser molt útils per interceptar informació interessant.

Un altre Namekià va desaparèixer del seu espai després de beure diversos gots. Havia estat observant durant una estona diversos grups on hi havia gent que coneixia. Com per exemple, els dos exemplars de Vegeta. Però un d'ells, el de l'univers 18, tenia un caràcter força diferent quant al que s'havia trobat feia molt de temps. En aquella època, un altre paio s'havia reunit amb en Vegeta, una mena d'alienígena que s'anomenava Kiwi. Aquest, estava present a l'univers 8 com a esbirro d'aquell ésser malèfic que en Gast havia derrotat al preu d'un sacrifici terrible. Un sacrifici que esperava desfer guanyant el torneig i formulant el seu desig.

En Gast va marxar lentament a una de les habitacions del seu espai, tot rememorant aquella època que va ser un autèntic turment per al seu poble...


Planeta Namek. 16 de Desembre; Any 762.

En aquella època, la vida a Namek era pacífica. Qualsevol ésser de l'univers hauria pogut gaudir-hi del seu retir sense preocupar-se de res més tret del seu benestar. Namek era un autèntic paradís tranquil, un indret de pau que havia estat precedit d'un cataclisme, on nombrosos Namekians havien perit i fugit cap a un altre planeta...

La població de Namek d'aquell nou planeta era ínfima, però era suficient perquè la seva gent no morís. Treballaven en la terra per fer créixer arbres i llegums, a fi que aquell planeta esdevingués tan pròsper com ho era abans.

Era estrany que els Namekians rebessin visites. Encara que eren relativament coneguts arreu de l'univers, sempre havien mantingut la seva discreció i no s'havien escampat per la galàxia. S'havia de ser un arqueòleg o un bibliotecari de l'exèrcit d'en Freezer per aconseguir les coordenades d'aquell planeta. No era corrent que rebessin una visita inesperada. Aquell dia, una nau va entrar a l'atmosfera del planeta verd i va aterrar no gaire lluny d'un dels pobles. A bord, un tirà que regnava una part de l'univers i que encara volia més poder. Volia les Boles de Drac. Volia la immortalitat. Però tan sols va trobar-hi la mort.

En Gast recordava perfectament cada encontre amb el tirà. Quan tan sols era en Nail, va restar amb el Venerable Ancià, el qual veia tot el que succeïa en el planeta. Havia vist un grup de Namekians partir a l'encontrada del tirà, i va percebre com morien un per un a tota velocitat. Havia notat la por dels seus fills quan en Freezer i el seu exèrcit havien abandonat el primer poble. Havia sentit el seu patiment quan diversos fills seus foren assassinats salvatgement simplement perquè no els volien donar la seva Bola de Drac.

El Venerable Ancià reflexionà durant el temps en què el dimoni va necessitar per arribar al proper poblat. Una crueltat d'aquella magnitud no podia ser aturada així com així. Els vilatans serien condemnats malgrat satisfer les peticions del dimoni. Havia de prendre una decisió com a cap i com a pare de tots els Namekians. Amb prou feines va obrir els seus ulls per esguardar el seu fill més poderós, en Nail. Una acció que no havia efectuat des de feia molt de temps. En Nail era la seva última esperança.

El Venerable Ancià es va adreçar al seu fill tot tornant a tancar els seus ulls:

—La vida de la nostra gent està arribant a la seva fi... Nail... Ha arribat un monstre terrible...

El seu fill no va respondre res. Ja havia sentit el poder d'aquell monstre terrible.

—He pres una decisió. He dubtat molt, però crec que és l'única forma de salvar-nos... Nail, has de lluitar... Però no ho faràs sol. Has de rebre el meu poder.

El guerrer va fer uns ulls com dues taronges. Estava atònit. Sabia molt bé a què es referia.

—Però què diu? Insinua que es vol sacrificar?

—Ja no em queda gaire temps de vida, i almenys vull ser útil.

—Ni digui això! Hi ha d'haver una altra alternativa!

—Sí. Sempre n'hi ha. Aquesta costarà la vida de tot el nostre poble. Qui sap si en una realitat paral·lela un viatger ens vindria a salvar. Però jo he decidit actuar.

—Venerable Ancià, no puc fer això que em demana!

—Per què no? Viuré molt més temps en el teu interior... I potser així salvarem la nostra gent.

—Lluitaré tot sol. És el meu deure.

—I moriràs en va... Nail... La teva missió és protegir-nos... Apropa't, fill meu...

En Nail va dubtar, però va aproximar-se.

—Accepta aquest regal i salva'ns.

En Nail va deixar que el Venerable Ancià col·loqués la seva gran mà sobre el seu cap. Les llàgrimes començaren a fluir per les seves galtes quan, en qüestió de segons, el seu pare va desaparèixer del seu tron. La seva energia i el seu coneixement absolut van començar a inundar tot el seu ésser, tot el seu cos, tota la seva ànima.

Gràcies a aquella fusió, en Nail havia esdevingut més poderós i el seu cos es va transformar lleugerament. Havia incrementat el seu poder, però se n'havia perdut un altre: el Venerable Ancià ja no existia i les Boles de Drac s'havien tornat inutilitzables. El Gran Nail era un lluitador de cap a peus.

Les seves llàgrimes van assecar-se i, després d'uns segons meditant davant del tron amb els ulls tancats, va sortir d'aquell habitacle i va enlairar-se ràpidament vers el segon poble que l'exèrcit d'en Freezer ja havia saquejat.

El cap del poble estava ferit. Era un supervivent causal de la massacre que havia durat uns minuts. Havia anat a buscar l'objecte que en Freezer desitjava al seu habitatge: la Bola de Drac de cinc estrelles.

El terrible Governador s'aproximà i el Namekià va dir-li resignat:

—Podeu endur-vos-la... Encara que tingueu totes les Boles de Drac, mai no sereu capaços de realitzar el vostre desig...

Mentre en Dodoria s'apropava per prendre-li, un centelleig el va enlluernar. Quan va recuperar la vista, la Bola de Drac havia perdut la seva bellesa. S'havia transformat en una pedra rodona.

—Què fas? Creus que d'aquesta manera impediràs que aconsegueixi el meu desig? —va cridar en Freezer des del seu vehicle.

—Governador, em sembla que totes les boles han canviat! —intervingué el bell Zarbon.

—No... —el cap del poble va caure de genolls a terra amb la Bola de Drac entre les seves mans—. El Venerable Ancià... ens ha deixat...

—Deixa't de trucs!

—No ho enteneu! —va aconseguir cridar el vell Namekià mentre plorava, mirant per primera vegada en Freezer als ulls—. S'ha acabat, les Boles de Drac ja no existeixen! No obtindreu mai el vostre desig!

—Molt bé, eliminarem tots els habitants un per un, davant els teus ulls. Vejam si canvies de parer!

El Namekià no es va moure. Va abaixar el cap. Tant li feia el seu destí. No podia aturar aquell monstre.

En Dodoria va acostar-se-li. Que potser pretenia colpejar-lo fins que no actués? Tant era... el cap d'aquell poble considerava que la seva vida ja havia arribat a la seva fi. La criatura rosa va agarrar-lo pel coll i va estrènyer amb força els seus tres dits. El va alçar somrient. De sobte, un bip fou emès per aquell aparell estrany que duia en el seu ull esquerre. El va deixar anar i es va girar. Algú poderós s'apropava i no trigaria a arribar.

En Nail va aterrar al centre del poble i va dirigir-se cap al cos inert d'un dels seus germans -o fills-. Era un guerrer. Havia tractat de defensar, en va, el seu poble. Potser podria haver arribat a temps si hagués acceptat el regal del Gran Ancià abans.

Al voltant d'ell, diversos soldats de les tropes d'en Freezer s'aproximaren amb unes armes equipades a la mà i llestos per disparar. El Gran Nail va serrar les dents i va alliberar la seva còlera. Va estrènyer els punys i va atacar i matar d'un sol cop els soldats més pròxims. Els sequaços més allunyats van veure la seva força expressada en xifres en els seus dispositius i van ser assaltats per la por. Molts d'ells tractaren d'escapar. En Nail va enlairar-se agafant altitud, i va disparar diversos raigs d'energia que van atrapar ràpidament els fugitius per fer-los esclatar i vaporitzar-los. El resultat fou visible quan la polseguera va esvair-se.

—Com goseu matar els meus fills! —va cridar tot girant-se vers en Freezer i els seus guardaespatlles.

—Ostres, aquest és més fort que els altres... Ja me n'ocupo jo, Governador Freezer! —va dir en Dodoria amb determinació estenent el seu braç cap al cel en direcció al nou Venerable Ancià que havia esdevingut en Nail.

El darrer va tornar a estrènyer els punys i va desplegar la seva força. Als seus peus, tots els dispositius que calculaven la seva força van esclatar, cremant els ulls d’algunes criatures. En Dodoria no va tenir temps de comprovar com era de fort el Namekià que surava per sobre d’ell. No va poder reaccionar a l’atac que va perforar-li el cor després d’haver foradat la seva armadura.

En Dodoria va perdre l’alè caient enrere amb la boca tota plena de sang.

—Ha liquidat en Dodoria amb molta facilitat... La seva força deu ser molt superior a la de les tropes d’en Ginew! —digué en Zarbon al costat d’en Freezer.

El guerrer dels cabells verds sabia que havia estat sobrepassat clarament i temia no ser útil per al seu senyor. La seva rèplica tenia aquesta intenció: convèncer en Freezer perquè participés en la batalla. Però en lloc d’això, el tirà va declarar:

—Espaterrant, de debò. Voldries unir-te al meu exèrcit d’elit?

—Toqueu el dos de seguida... Sinó et faré a miques a tu també.

En Freezer va levitar per sortir del seu vehicle.

—Increïble... et mereixes una lliçó. Que no coneixes l’abast del meu poder? Doncs ara veuràs...

En Freezer no va acabar de dir la seva frase. En Nail va desaparèixer del cel per aparèixer sobtadament davant d’ell i etzibar-li un increïble cop de peu al rostre que el va projectar diversos metres.

En Zarbon i alguns guerrers de l’exèrcit d’en Freezer restaren estupefactes. Era la primera vegada que veien que el seu senyor rebia un cop!

—Mitja merda!

En Freezer estava enervat i disposat a donar una bona lliçó a aquell Namekià tan arrogant. Va concentrar la seva força per passar de la seva tercera forma de reducció de poder, a la segona. La seva armadura va esclatar en una vintena de trossets, el seu bust es va duplicar en volum, els seus braços van incrementar la seva massa muscular i les seves cames s’engrandiren. Les banyes del seu cap es redreçaren.

—Te’n penediràs pel que has fet, Namekià busca-raons!

Els dos guerrers restaren cara a cara durant uns instants mentre s’analitzaven amb la mirada. En Freezer va atacar llançant-se sobre el seu adversari. En Nail va contestar amb un atac d’energia però no va fer-li cap efecte. El Dimoni del Fred va aproximar-se i va agafar el Namekià pel braç i li va clavar un cop de cap violent que gairebé el va noquejar, seguit d’un ganxo que el va fer sortir volant cap al cel. En Freezer va disparar-li amb una mà una bola d’energia que va esclatar en topar contra el Namekià. El seu cos fet a miques es va desplomar feixugament al sòl. Tenia una ferida molt gran al seu tòrax que evidenciava la seva mort imminent. Coneguts per la seva escassa resistència, els altres Namekians haurien mort per molt menys que aquell atac.

Es va pintar un somriure al rostre d’en Freezer. Es pensava que ja l’havia despatxat. Es va girar cap a la resta del seu exèrcit. En Zarbon va collir la segona Bola de Drac convertida en pedra.

—Anem a buscar les altres Boles de Drac. I si no retornen al seu estat inicial, convertiré en pols aquest maleït planeta!

I van dirigir-se cap a un altre poblat deixant l’únic supervivent d’aquella batalla. El cap del poble es va aixecar i es va dirigir, sense pensar-s’ho, a l’indret on es trobava el cos d’en Nail.

En arribar al lloc, el supervivent del poble va trobar-se el guerrer admirant les seves mans.

—Nail, ets tu? Encara ets viu?

—La meva regeneració ha millorat un munt... —va esbufegar abans d’aixecar-se.

Havia estat abatut. Dotat d’un poder sense límits, es pensava que seria suficientment fort per vèncer qualsevol invasor. Havia fallat. L’havien guanyat, i havia sobreviscut només per pura sort. Havia comès un error inconcebible.

Va posar una mà sobre l’espatlla d’aquell vell Namekià:

—Ho sento, fill meu... Ens pensàvem que podríem batre l’invasor, però la seva força arriba molt més enllà del que havíem previst.

—Venerable Ancià!? S’ha unit amb en Nail? No hem perdut, només és el principi!

El Gran Nail va mirar el seu fill sense entendre a què es referia.

—Entoma el meu poder. I el dels altres. Estem preparats per viure en l’interior d’en Nail i vèncer aquest dimoni.

—Què? No... no pots fer això.

Com podia permetre que ell també es sacrifiqués?

—Abans de morir un per un preferim viure dins d’un sol Namekià.

En Nail va haver de reconèixer, una vegada més, que tot el que li deien era cert i evident. Havia perdut el combat i, si no feien res al respecte, acabarien morint tots plegats. A més, la força d’en Freezer quan s’havia transformat s'havia incrementat espectacularment i sobrepassava les estimacions del Venerable Ancià. Potser aquell no era el seu poder real. Havien d’intentar alguna cosa.

L’ancià del poble va agafar la seva pròpia túnica i va estripar-la. El Gran Nail va situar la seva mà sobre el tors del seu fill. El seu somriure va desaparèixer tan bon punt va unir-se amb en Nail.

Sentia la seva essència, la seva força vital, tot el seu ésser, però els seus records es van fondre a la seva ment per mesclar-se amb els seus, tot desapareixent per formar part d’una mateixa unitat cohesiva.

Una vegada completat aquest procés, en Nail va enlairar-se i es va dirigir ràpidament cap a cadascun dels pobles del planeta. Tenia un discurs en ment i una proposta molt específica per a cada membre de la seva gent.

Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix DBM Minicomic Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Universes Help Bonus Esdeveniments Promos Associats
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês BrasileiroMagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִיתSvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu