DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM univers del "Futur": Twin Pain

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Vegeta13

En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.

1234567891011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041424344454647484950515253545556575859606162
[Chapter Cover]

Capítol 7

Traduït per Bardock

Tot d'un plegat, una vibració familiar arrencà al vailet de les seves reflexions.

Era allà! Era ell, n'estava segur!

El noi ja era al replà de casa seva amb tan sols un bot i, en un tres i no res, tenia la mà sobre la maneta de la porta de l'entrada; en el transcurs d'un simple pestanyeig, la seva mare era darrere d'ell tot aturant abruptament el seu impuls:

—On et penses que vas tan ràpid? No em vinguis amb romanços, sé que no has acabat de fer els deures!

El pes incommensurable del món maternal esclafà sobtadament les espatlles i el cor del pobre Son Gohan, el qual no va poder reprimir un sospir d'avorriment:

—Sisplau, mare...

La súplica vibrant del seu fill no va tenir cap efecte visible en l'inflexible Chichi, que va prosseguir amb una veu rotunda:

—Sisplau, què?! Si fas l'orni no et convertiràs mai en un gran savi!

En Son Gohan no va tenir temps de rumiar per defensar-se de la muralla maternal, ja que un rugit sord va fer vibrar bruscament el sòl tot animant esgarrifosament les parets de la petita llar.

El jove noi tenia una oportunitat. Va desaparèixer tan ràpid que ja no era allà quan les seves paraules ressonaren a les orelles estupefactes de la seva mare:

—Ho sento, mare... però l’he de veure!

No li va deixar temps de reaccionar a la furiosa Chichi. Tot i així, ella es llançà furtivament en la persecució del seu fill tot cridant amb una veu saturada pels aguts de la seva histèria:

—Veure, qui? GOHAAAN!!! Torna immediatament!!

El nou vingut no era gaire lluny. S'havia quedat immòbil en un punt, allà baix. Ella va tornà a accelerar sense preguntar-se què podria aturar el seu fill que seguia pres de la seva embranzida.

Però, talment com ell, va frenar en sec la seva cursa de seguida. I, igual que ell, va fixar amb la mirada la silueta vibrant d'energia, la ràbia de la qual feia trontollar el paisatge de les rodalies.

Era en Vegeta!

Era allà... visiblement bullint amb una còlera continguda al peu de la tomba encara fresca.

Què hi feia, allà?

No havia tornat a aquella casa des d'aquell dia de llàgrimes, el dia en què va esperar de forma taciturna, hostil i en silenci... esperant com tots els altres allò que era inevitable i inacceptable... per desaparèixer a l'horitzó després de la notícia terrible. En Son Goku havia estat derrotat per una terrible malaltia i aquell que volia ser el seu pitjor enemic no podia dissimular la seva tristesa.

Fascinada per l'enigma vivent que, segons ella, constituïa aquell home i mitjançant el qual el seu marit havia mantingut una estranya amistat, la Chichi va tenir el reflex d'avançar on era el seu fill per crear una barrera tot col·locant les seves mans delicades sobre les espatlles tenses del vailet.

No, ella no ho comprenia i no sabria mai què era allò que en Son Goku trobava de simpàtic en aquell ésser tan cruel i despietat.

Va abaixar la seva mirada per acariciar la cabellera tan espessa del seu fill... un noi que, justament, sempre parlava afectuosament amb ell com si fos un vell amic o un membre de la família... que potser tothom havia oblidat què havia vingut a fer en aquell planeta? Que havien esborrat de la seva ment la naturalesa d'aquell lluitador atroç que tan sols somiava amb la venjança i la mort?

Els seus ulls lliscaren sobre el guerrer que serrava els punys i la mandíbula a causa de la contrarietat... una pilota de còlera, la ràbia de la qual ressonava en el seu propi cor.

I la Bulma? Com era possible que una dona tan intel·ligent sucumbís als encants d'un ésser tan cínic?! De fet... quina mena d'encants podtia tenir? Com podia estimar aquella combinació de sentiments negatius i de ressentiments?!

Un cop fet, ja està fet! Aparentment, la Bulma havia trobat un cor allà on només semblava que hi regnés l'odi. La Chichi tingué la prova el dia en què se'ls va trobar a tots tres en un centre comercial...

Justa la fusta, tots tres! La senyora Brief estava tan emocionada com un nen amb una joguina nova... La Bulma estava radiant... i el nadó!

Era un infant magnífic tot rosat, grassonet i emplenat de vida!

Fins i tot en Krilin li havia explicat la química estranya que havia apercebut entre l’inventora sàvia i el tenebrós Príncep que continuava acollint a casa seva... però ella no l'havia volgut creure.

La senyora Brief esclafí a riure quan en Son Gohan manifestà, amb aquella característica innocència dels vailets, que el nadó no s'assemblava gens ni mica a en Yamcha.

I és clar que no podia assemblar-se a en Yamcha... aquella petita meravella era fill d'en Vegeta!

Increïble! Aquell monstre tan fred era capaç de deixar-se estimar... aleshores, va escrutar el rostre de la Bulma... no hi havia cap mena de dubte: irradiava felicitat! Significava que aquell ésser podia ser afectuós i tendre?

El seu instint femení li va dir que sí. No hi ha res en el món que faci brillar amb tanta passió els ulls d'una dona que un amor recíproc.

Va tornar a mirar amb incomprensió aquell enigma vivent, la fúria creixent del qual sacsejava encara amb més força tot els seus voltants.

Com si estigués contaminat d'aquella ràbia, el cel es va cobrir de núvols obscurs i amenaçadors, mentre que la fauna, agitada per les rabioses ones d'energia, fugia desesperadament dels boscos dels voltants.

Les mans de la Chichi, que pretenien ser tranquil·litzadores i protectores, es van crispar amb força sobre les espatlles d'en Son Gohan mentre una llarga esgarrifança batzegava tot l'ésser de la jove dona.

Va estirar el seu fill compulsivament cap a ella, comprimint el seu cos contra el seu a causa de la por per tal d'envoltar-lo amb el seu braços tremolosos.

Sí, la por la va aclaparar després que en Vegeta emetés un llarg udol mitjançant la seva ràbia que arribava fins al cel.

La tempesta va esclatar sobtadament amb un rugit furiós. Uns raigs gegantescs fulminaren el bosc amb estripades fulgurants mentre una pluja incessant i calenta queia sobre l'espès paisatge de la clariana.

El rugit del Príncep dels Guerrers de l'Espai va ressonar tot cobrint el so del xàfec furiós i el soroll eixordador d'un raig i l'espetec sec d'un tro:

—PER QUÈ?!

La potent explosió del seu desassossec no va tenir temps d'extingir-se que tota la tensió que el guerrer semblava acumular va explotar de sobte.

La formidable deflagració d'energia pura va desestabilitzar el jove Guerrer de l'Espai encara endurit per l'espectacle d'aquella increïble fúria. Un petit cos sòlid ancorat a terra fermament on una Chichi aterrada intentava aferrar-se desesperadament. Al voltant d'ells, totes les fulles dels arbres foren arrencades per aquell vent poderós que va arremolinar el fullatge i va fer esclatar els vidres de la casa situada darrere d'ells.

Una rafegada que va crear un petit cràter circular als peus d'en Vegeta, la silueta del qual es va començar a il·luminar amb una aura daurada magnífica envoltada per un nombre impressionant de petits raigs més intensos que les flames d'un foc follet.

L'instant següent, en Vegeta abaixà el cap com si ja hagués buidat tota la seva ràbia, deixant caure les seves mans sota la pluja torrencial, el metrallament de la qual era repel·lida per les estranyes pulsacions de la seva energia de Superguerrer.

Amb un murmuri gairebé inintel·ligible que semblà un gemec, repetí:

—Per què?...

Després, com si estigués travessat per un corrent elèctric, s'adreçà a la tomba que semblava desafiar tot cridant:

—ÉS CULPA TEVA!!

Abans d'enlairar-se amb un grunyit furiós per desaparèixer a una velocitat vertiginosa, una estela daurada va emfatitzar la trajectòria de la seva fugida desesperada sota l'atònita mirada dels dos testimonis d'aquella escena increïble.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu