DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM univers del "Futur": Twin Pain

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Vegeta13

En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.

1234567891011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041424344454647484950515253545556575859606162
[Chapter Cover]

Capítol 25

Traduït per Bardock

Va ser amb una llambregada plena d’ironia que els dos androides van esguardar com el baló de còlera pura que s’acabava de formar s’abocava sobre ells.

Estrenyent els punys i serrant les dents, en Yamcha va enlairar-se tot seguit. No tenia cap més sortida. Havia de protegir el seu millor amic encara que s’hi oposés!

No havia vist mai l’homenet sumit en un estat forassenyat com aquell. Sens dubte no trigaria a entrar en raó, però, mentrestant, el temps transcorria, o gairebé...

Mentre s’embrancava vers ells, en Krilin va desplegar una descàrrega furiosa amb cadascuna de les seves mans. Els dos bessons van refusar les dues boles d’energia fàcilment amb dos cops de puny.

L’instant següent, un guerrer frenètic va sorgir entre els dos guerrers biònics a fi d’etzibar-los cops a un ritme increïble. Però el seu doble objectiu va eludir cadascun dels seus atacs amb una facilitat també formidable.

Cridant amb tota la seva ràbia, en Krilin s’ho va manegar per sorprendre’ls tot projectant una de les seves fabuloses descàrregues d’energia. Era una manifestació violenta de la còlera que bullia en cadascuna de les seves cèl·lules.

La seva força es va duplicar per aquella fúria d’una intensitat esvalotada. El deixeble del Follet Tortuga aprofità el seu petit avantatge. Gairebé va atordir l’A-17 amb un prodigiós cop contundent amb ambdues mans. A continuació, va agarrar-lo dels cabells per tal de disparar-li, abans no tingués temps de reaccionar, un poderós tret a boca de canó en ple rostre.

En Yamcha, esglaiat per l’agressivitat inhabitual del seu amic, tractava, en va, d’allunyar l’A-18. Va crear una gran bola d’energia que controlava a distància amb els seus dits estesos per tal que perseguís la jove noia, qui l’esquivava una vegada rere l’altre en el cel.

Concentrat en els moviments del seu objectiu, en Yamcha no s’havia donat compte del somriure murri que ella va dibuixar de sobte.

Era massa tard per adonar-se que la noia havia passat fregant en Krilin, fent una volta completa al voltant del menut guerrer, el qual quedà estranyat d’aquella maniobra.

L’amic de l’homenet, amb un reflex fulgurant, tan sols va tenir temps de fer girar la seva bola d’energia en el darrer moment tot prenent altitud per acabar esclatant.

En Krilin, encara ebri de ràbia, va precipitar-se contra la jove noia que romania a prop d’ell, però aquesta va blocar brutalment la seva embranzida amb un cop de genoll abrupte.

El xoc va arrancar un esput sagnant al guerrer, el qual va quedar doblegat en dos.

Va mirar la rossa amb odi. Aquesta, va alçar les mans com si li volgués dir que li sabia greu.

A sobre, aquella malxinada es permetia el luxe de fotre’s d’ell!

Prenent altitud, l’A-17 es va tornar a unir a ells.

Ambdós androides giraven d’una banda a l’altra al voltant de l’amic d’en Son Goku, qui va llançar-los una mirada esmolada mentre notava que un fil de sang descendia fins al seu mentó.

En Yamcha no sabia què fer. Semblava que en Krilin no volia entrar en raó. Estava capficat en ignorar el seu camarada, continuant, en solitari, el seu combat ja perdut d’entrada. S’havia condemnat deliberadament a la mercè d’aquells torturadors sense escrúpols.

Va esguardar amb tristesa el cadàver d’en Gyumao postrat al sòl. Aparentment, aquella mort no havia estat suficient per saciar la seva set de sang.

Aleshores, va escrutar un cel desesperadament buit. La situació era realment molt crítica. Necessitaven reforços urgentment.

Si en Son Goku seguís formant part d’aquell món, segurament s’ho manegaria per arribar a temps i salvar a tothom.

Però... en aquell moment tan sols podien confiar en les seves pròpies capacitats. Tenien cap possibilitat, realment?

Després de tot, Déu estava de la seva banda.

Aquest pensament asserenà una mica al company d’en Krilin. Almenys, tenia fe.

De tota forma, no tenia cap més remei!

Bé, en aquell moment s’ho havia d’empescar per treure el seu amic d’aquell eixam del qual era presoner!

Amb el cor bategant, va xiular amb força amb els llavis contrets i les dents serrades. Els tres protagonistes que giravoltaven en l’altitud van cessar aquella bellugadissa per escoltar amb atenció i embadaliment la proposta del guerrer:

—Ei, rossa. Què me’n dius... d’una mica de cos a cos... amb un mascle de debò?!

Justa la fusta. Exposar-se deliberadament a la fúria d’aquell monstre no era, ni de bon tros, l’idea del segle, però no havia trobat cap altra alternativa millor per separar el duo infernal i desviar la seva atenció del seu vell amic.

Sabia perfectament que l’un contra un no era gaire viable, però en Krilin havia cessat els seus atacs indiscriminats. Segurament podrien adoptar un nou sistema de defensa comú, perquè sinó...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu