DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM univers del "Futur": Twin Pain

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Vegeta13

En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.

1234567891011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041424344454647484950515253545556575859606162
[Chapter Cover]

Capítol 39

Traduït per Bardock

Una poderosa ventada d'energia obligà a la Bulma a protegir-se mentre els cabells del brivall s'alçaven lentament abans que s'il·luminessin d'un color daurat.

La jove dona gairebé no va ser a temps de baixar els braços que havia col·locat davant el seu rostre per veure com l'estela d'un míssil daurat desapareixia a una velocitat fulgurant en l'esvoranc que havia perforat els múltiples pisos de la casa.

Dues botes aterraren sobre un ampli paviment enrajolat.

Una mímica de contrarietat marcà durant un instant la fisonomia d'en Vegeta en descobrir la tristesa de l'espectacle de l'edifici malmès en la direcció en què es va posar a caminar amb calma sense dirigir ni una sola mirada al cos mutilat del malaurat Sr. Popo.

Va aturar-se en arribar al final de les escales, fixant amb intensitat un objecte situat al sòl mentre serrava i estrenyia la seva mandíbula i els seus punys. Eren uns senyals evidents de la còlera que sentia.

Als seus peus, hi havia un llarg bastó de fusta trencat prop de la marca d'una silueta carbonitzada, la forma de la qual no donava lloc a cap mena de dubte quant al seu origen.

Un rugit de ràbia va estripar el cel silenciós al mateix temps que l'onada d'una brusca descàrrega energètica assenyalava la mutació del Guerrer de l'Espai. Compassant la seva respiració, va bramar amb odi:

—Maleïts ninots de llautó... us faré a miques d'un en un... M'HEU ENTÈS!!??

L'eco del ressentiment va deixar de ressonar quan veu femenina va replicar:

—No cal que cridis tant... no som sords!

Els dos androides aparegueren tranquil·lament a la porta del palau. La màniga del braç dret de l'A-18 estava tacada de sang violeta. La seva mà aferrava un peluix blanc, inert i ensangonat que alçava per l'extrem abans de deixar-lo caure al sol amb desdeny:

—No ens ha sigut gens fàcil atrapar aquest mixet...

L'A-17 va completar:

—Sí... ha valgut la pena esperar una mica... ens hem divertit força...

Va mirar les rodalies, semblant fixar els cadàvers:

—Quina llàstima que no puguin ressuscitar... m'agradaria tornar a jugar amb ells...

Aleshores, esguardà un Vegeta que tremolava de ràbia:

—Però serà menys divertit quan us matem a tots vosaltres... els altres són tan fràgils que ens avorreixen!

Tot d'una, el Guerrer de l'Espai va il·luminar la seva aura, alliberant alhora una gegantesca descàrrega d'energia que obligà als dos androides a protegir-se mentre una part de la façana ja malmesa s'esfondrava. Va cridar amb ràbia:

—Heu suprimit l'única persona capaç d'oferir-me l'oportunitat que necessitava per vèncer en Kakarot... no us liquidaré perquè sigui el meu deure, sinó per fruïció... el plaer de sentir tots i cadascun dels vostres cables ronyosos esclafar-se sota la meva bota abans que la vostra maleïda energia s'apagui per sempre... US EN PENEDIREU D'HAVER NASCUT!!

L'A-17 esclafí a riure:

—Oh... quin discurs més maco, trobo que...

En Vegeta l'interrompé amb brutalitat abalançant-se a sobre d'ell. El Guerrer de l'Espai va colpejar amb força. Cada trompada era assestada amb força i precisió. Els punys contenien tanta ràbia que, per primer cop, l'androide cedia reculant sota la pluja d'impactes.

El jove home va estar durant un moment contra les cordes, però va refer-se sobtadament. Amb un gest ràpid i precís, va blocar un després de l'altre els punys poderosos que l'havien martellejat.

En Vegeta va serrar les dents, afusellant amb la mirada l'androide que resistia la seva força i que havia provocat el desencadenament de la seva follia. Els seus braços tremolaven mentre un nou pic d'energia assenyalava el seu augment de poder fent aparèixer uns petits raigs que crepitaven al voltant de la seva aura. Però el seu adversari no cedia. Desafiava, amb un somriure burlesc, la fisonomia deformada per la ràbia que el feia front.

Finalment, en Vegeta també somrigué. Era un petit somriure. Un somriure que li atorgà un aire encara més cruel a la seva mirada.

Sorprès, l'A-17 mirà abruptament les seves mans. La juntura dels seus punys tancats en els d'en Vegeta emanà una lluor groga i simple, la qual s'intensificà ràpidament per irradiar raigs intensos just abans que les dues mans de l'androide fossin projectades violentament per una deflagració doble.

L'impacte fou tal que l'A-17 va perdre l'equilibri i va caure enrere al sòl. Va restar durant un moment a terra per observar les seves mans negres i fumejants.

Una ombra el va sorprendre mentre estava ocupat mirant els seus dits. Era la del seu adversari que havia aprofitat el seu avantatge apareixent a una velocitat fulgurant per escombrar la seva testa amb un increïble cop de peu circular que va projectar amb violència, una vegada més, l'androide. Va rodolar diverses vegades sobre si mateix, aturant el seu impuls involuntari posant-se de quatre grapes i enfonsant els dits sobre el paviment.

Un cop més, en Vegeta no li va deixar temps per reaccionar i, en una fracció de segon, va reaparèixer per expedir-lo als aires amb un cop de peu prodigiós en ple ventre. Tot seguit, va assaltar-lo tot encadenant una gran ràfega d'energia disparada amb les seves dues mans sobre l'estómac del seu adversari indefens.

Fou expel•lit de nou, però aquesta vegada no es va quedar de braços plegats i va fer una sèrie de piruetes sobre si mateix per aturar la propulsió provocada per la canonada d'en Vegeta abans de llançar-se amb força a l'assalt del Guerrer de l'Espai.

En ple cel, el xoc dels dos poders fou fenomenal i l'impacte de la reiteració de llurs cops feien vibrar l'aire amb força.

Tot d'una, va ser la silueta d'en Vegeta que caigué brutalment destruint les rajoles del palau per desaparèixer amb estrèpit en el subsòl de la gran terrassa.

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu