DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM univers del "Futur": Twin Pain

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Vegeta13

En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.

1234567891011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041424344454647484950515253545556575859606162
[Chapter Cover]

Capítol 5

Traduït per Vegeta13

Tots van girar els seus caps bruscament tot escanejant el silenci opressiu de les runes que cobrien les víctimes, semblant captar la brisa tan lleugera de la partença de l'ànima de l'ancià.

Pres d'una intuïció tardana, en Krilin va volar per apropar-se a allò que restava de la seva casa en ruïnes. Els seus ulls s'ennuvolaren a causa del munt de llàgrimes que no pogué contenir en confirmar que allà ja no hi quedava res més que la polseguera i els cossos sense vida d'aquella petita i pròspera població que havia rigut fins feia res sota aquell bonic cel d'estiu.

En veure que l'homenet s'enfonsava sota el pes de la tristesa, del remordiment i de l'ira, la resta del grup va afanyar-se a unir-se amb ell.

Va ser la mà compassiva d'en Yamcha la primera a situar-se a l'esquena doblegada per l'aflicció... llavors, la veu estranyament dolça d'en Tenshinhan va ser escoltada, tot produint un estrany ressò en aquell silenci mortal:

—Hem fet el que em pogut... però ja és massa tard...

La frustració a penes continguda d'en Krilin esclatà amb totes les seves forces:

—Massa tard... massa tard... sempre és massa tard!! Ja n'estic fart!!!

Llavors, com si estigués buit i cansat per aquell crit i per la impotència, en Krilin es va ensorrar una vegada més sense retenir les enormes llàgrimes que lliscaven per les seves galtes, gemegant amb una veu quasi inaudible:

—No és just... si ell encara fos aquí...

L'imponent Namekià, que havia restat en silenci i immòbil fins aleshores, va reaccionar amb una evident contrarietat:

—Ell ja no tornarà mai més... és inútil de lamentar-se... a més, en Vegeta acaba de demostrar que res no hauria canviat!

L'agreujament d'en Cor Petit va variar a una còlera sorda que ràpidament es va redreçar sobre les seves curtes antenes en un espasme mentre la seva veu es va fer encara més ronca:

—Si s'hagués decidit abans!

Va estrènyer els punys mentre els mirava com per demostrar la seva impotència:

—Tot un dia desaprofitat a la Sala de l’Esperit del Temps!!

Seguidament, va fer un gest ampli i furiós tot escombrant les ruïnes polsegoses de la vila:

—Sense aquesta pèrdua de temps inútil, podria haver-ho previngut!!

En Yamcha semblava reviure aquell moment de sorpresa quan tots es quedaren petrificats uns minuts abans:

—Encara no m'ho puc creure... en Vegeta, un Superguerrer!! Com és possible?!

En Tenshinhan va arrufar les celles:

—Quin malxinat, i això que no volia tornar a lluitar... tenia un as amagat a la màniga...

En Cor Petit, amb el rostre dur, va grunyir:

—Això no era un as sota la màniga... aquesta progressió sols tenia un sol objectiu... un objectiu que va morir juntament amb en Goku...

La conversació semblà desviar en Krilin de la seva desesperació:

—Progressar... progressar... sembla massa senzill.... a més, em pensava que es necessitava d’un cor pur per accedir a tal ascensió de poder...

En Tenshinhan, amb la mirada perduda en el blau del cel que havia englotit el Saiyà, va replicar amb un to greu:

—T’equivoques. No és pas el cor qui mana en aquest cas... sinó la capacitat i la voluntat. En Vegeta és un Guerrer de l’Espai com en Goku i, talment com ell, la seva determinació és la ràbia de vèncer...

L'explicació no va convèncer en Krilin, qui va murmurar:

—És clar, però pel que tenia entès... aquest guerrer tan sols apareix una vegada cada mil anys. I ara, de sobte, en tenim a dos d'ells, un darrere l'altre... no és lògic!

En Yamcha calmà els ànims:

—Sigui lògic o no, ha succeït... i el fet és que ni tant sols un Superguerrer està a l'altura d'aquests androides satànics!

En Krilin va tornar a grunyir, mostrant clarament mala fe:

—En Vegeta no ha estat a l'altura... aquí està el quid de la qüestió!

En Cor Petit, molest a causa d'aquells comentaris estèrils, el va corregir immediatament:

—Encara que hagi deixat d'entrenar-se després de la mort d'en Goku, en Vegeta segueix sent un lluitador excepcional... no veig cap diferència amb el nivell d'en Goku quan va tornar.

Però en Krilin no capitulà pas:

—Tant se val... en Goku hauria continuat millorant!

La cara d'en Tenshinhan es va enfosquir:

—Oblides una mica massa ràpid que aquest parell de malparits han sigut programats precisament amb l'objectiu de destruir en Goku... i el que s'ha concebut per resistir a en Goku, lògicament podrà resistir a en Vegeta...

En Yamcha restava pensatiu:

—El que dius té sentit... Hem de trobar la manera de neutralitzar-los... Ara per ara es conformen simplement devastant petites ciutats... però, sens dubte, això no durarà gaire més!

En Tenshinhan va deixar entreveure la seva ràbia magnificada per una profunda frustració alimentada pels bessons robòtics:

—Justa la fusta: es conformen!!

Va designar els cadàvers escampats al voltant d'ells amb un dit rancuniós fins que va perdre el control dels decibels d'una veu apoderada per la còlera:

—Quants han mort, ja?! I quants moriran demà?!

En Krilin va serrar els punys i les dents tot intentant dominar la seva còlera:

—Maleït Dr. Gero... quin imbècil! Deixar anar aquestes dues catàstrofes ambulants en plena natura sense preocupar-se de les conseqüències!

Visiblement, en Tenshinhan feia un esforç per reprendre el seu autocontrol, forçant-se a si mateix a utilitzar un to més mesurat:

—Ja saps el que va passar... van escapar del seu control just abans de matar-lo...

En Cor Petit semblava fer el mateix tot parlant amb una veu estranyament calmada... una veu tan greu com l'expressió del seu rostre... i ni tan sols es va prendre la molèstia d'obrir els ulls, com si preferís restar refugiat a l'abric del seu món intern que només ell coneixia:

—Sembla que gaudeixen matant... en canvi, amb nosaltres en tenen prou humiliant-nos cada vegada!

La calma aparent del Namekià es va esvair en un moment... Tot d'un plegat, va obrir els ulls per desfogar-se amb una veu sorda sense deixar de serrar la mandíbula com a símbol de la ràbia interior que el consumia:

—Se’n fumen de nosaltres! Estan segurs de la seva invencibilitat! És insuportable!

En Krilin va mormolar amb els punys serrats:

—No m'ho recordis... igual que les seves estúpides bromes sobre les mongetes màgiques... com és possible que coneguin la seva existència?

En Cor Petit encara seguia amb la mandíbula crispada per la fúria:

—Aquell maleït Dr. Gero tenia la seva venjança plenament calculada contra en Goku... No va deixar caps sense lligar!

En Krilin va canviar radicalment de comportament, sens dubte per intentar alçar la moral dels seus companys amb el seu optimisme, però el seu to tenyit de cansament i de convicció alhora traïa el caràcter artificial del seu accent forçat:

—És increïble sentir tant d’odi després de tants anys... però ells són màquines... ha d'haver-hi alguna manera d'aturar-los...

En Yamcha li respongué sense ni tan sols prendre la precaució de dissimular el seu descoratjament:

—Hem superat els nostres límits sense èxit...

L'esguard d'en Krilin reflectia una reflexió intensa mentre parlava mecànicament seguint el curs dels seus pensaments:

—No podem rivalitzar amb ells perquè no són humans, però probablement aquest sigui el seu punt feble... tota màquina té un botó d’"apagar" en algun lloc... tan sols hem de trobar-lo!

En Yamcha semblava més i més deprimit amb cada frase:

—Si estàs pensant en els documents de treball del Dr. Gero, pots oblidar-te'n... vam trobar el laboratori amb la Bulma, però els bessons van destruir-ho tot. Ella no va poder trobar-hi res d’útil, allà...

L'evocació del seu vell amic va arrancar un petit somriure a en Krilin i aprofità aquella ocasió per alliberar una mica de la tensió que els oprimia, tot canviant de tema:

—La Bulma... encara sort que és amb nosaltres... sense en Goku, ella és l'única que té una mica d’influència sobre el boig d'en Vegeta... temia que tornés als seus deliris de dèspota sanguinari!

En Yamcha va sospirar aprofitant aquella glopada d'aire fresc:

—Tens raó... a més, em pregunto com va aconseguir que aquell cap de suro s’unís a nosaltres...

Un somriure franc i sarcàstic va aparèixer al rostre de l'homenet pelat:

—Quan una dona vol res, fins i tot el més mascle dels Prínceps no pot escapar-se’n... almenys, en aquest cas, ens ha estat útil!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu