DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM univers del "Futur": Twin Pain

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Vegeta13

En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.

1234567891011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041424344454647484950515253545556575859606162
[Chapter Cover]

Capítol 47

Traduït per Bardock

L'A-17 rigué des de la seva posició:

—Quin trapella! Aprèn ràpid...

En Son Gohan replicà tractant de calcular:

—Vosaltres ho heu dit... és avorrit seguir les regles!

Però no... hi havia molt més d'una quinzena de metres entre el germà i la germana. Havia d'empescar-s'ho perquè s'apropessin... era més segur... i no podia obligar a en Krilin que arrisqués la seva vida amb una segona temptativa molt més compromesa!

A la seva esquena, en Vegeta va obrir els dits crispats de la seva mà tremolosa. Al centre del palmell del seu guant tacat de sang, va descobrir, mentre retenia la respiració que li incendiava el pit... una mongeta màgica!

No va poder retenir un crit de dolor quan el seu recolzament l'abandonà per abalançar-se, sobtadament, a l'assalt d'un A-17 tot dret en la teulada. Un jurament va estripar l'esperit del guerrer mentre lluitava per mantenir la seva posició, gemegant sota la influència d'un sofriment insostenible:

—Maleït microbi! Es podria haver esperat que me l'empassés...

Amb precipitació i amb un gest que el va fer tremolar i sacsejar per culpa del dolor, va endur-se, finalment, el preuat fesolet a la seva boca per mastegar-lo.

L'instant següent, amb els ulls closos, va degustar amb alleujament les profundes i delicioses inspiracions. Darrere d'ell, els impactes del combat que el seu salvador acabava de començar, ressonaven. Va obrir els seus ulls il•luminats amb una nova resplendor. Realment, el vailet havia jugat bé les seves cartes esperant que ell tan sols estigués a un pam de la mort!

Una pessigada va estrènyer el seu cor durant un instant... una altra injustícia! Com podia ser que aquella escòria d'en Kakarot tingués un hereu Saiyà... i, per a acabar-ho d'adobar, havia assolit el nivell de Superguerrer... mentre que ell, el Príncep dels Guerrers de l'Espai, tan sols havia pogut engendrar un vulgar Terrícola sense interès?

Aquest pensament va reviure al seu interior l'amarga frustració de la revenja perduda per sempre. Emplenat de la força i d'una ràbia renovades, va aixecar-se abans d'encendre la seva aura amb un grunyit de plaer.

El seu petit somriure va marcar la seva satisfacció mentre esguardava l'A-18, la qual estava una mica allunyada per seguir el combat que estava a punt de disputar-se una mica més al lluny. Va prendre's el seu temps per arrancar allò que li restava de la part rígida de la seva armadura de combat. Tot seguit es disposava a delitar-se fent-li pagar la humiliació que acabava de rebre!

Una mímica cruel va dibuixar-se a la comissura dels seus llavis i el seu esguard brillà amb una lluïssor joiosa mentre estenia lentament un puny que mantenia tancat.

La joia, l'exultació de si mateix de sentir fluir en els seus dits tot el poder d'aquell nou vigor! La seva mà formiguejà amb petits raigs en obrir tres dits. Durat un curt instant, va restar rigorosament immòbil amb el braç estès i fitant, a través dels seus tres dits estesos, la fràgil silueta de la jove noia.

Va cridar alhora que disparava la seva terrible canonada:

—Entoma això, ninot de llautó!

L'A-18, sorpresa, no va tenir temps de girar-se per observar com una terrible bola d'energia concentrada es precipitava a sobre d'ella. Va colpejar-la amb tota la seva potència i va ser arrossegada a una velocitat fulgurant sense donar-li temps a esquivar ni contrarestar aquella esfera lluminosa.

El soroll de l'atac interrompé el combat sostingut en què en Son Gohan havia començat a lluitar metòdicament contra l'androide.

L'A-17 va observar amb sorpresa com la seva germana era arrossegada i esclafada amb violència per l'energia contra un munt d'enderrocs, abans de dirigir la seva mirada sobre l'autor de l'agressió:

—Vegeta!

Després, esclafí a riure eixordadorament abans de mirar el jove guerrer amb ironia:

—Un medalló, eh? M'hauria d'haver imaginat que era una mongeta màgica!

Va mirar de nou en Vegeta a baix, el qual l'observava:

—Oli en un llum! Ara tindrem feina extra...

Després, va clavar la mirada en la seva germana, la qual acabava d'eixir coberta de pols grisa i amb la samarreta completament carbonitzada tot deixant al descobert la pell pàl•lida del seu estómac:

—Òndia! Què hi tenim, aquí? Una crisi de... "vegetals"?

L'A-18 va frunzir les celles mentre s'espolsava rabiosament la polseguera que la recobria. A continuació, va arrencar el que restava de la seva vestimenta. Va respondre ofegant una mena de rialla al començament de la seva oració:

—Ha, ha, ha, ha... molt enginyós! Aquest mitja merda me les pagarà!

L'A-17 continuà amb el seu to burlesc mentre ella s'inclinava per intentar desempolsar els seus pobres cabells:

—Rossos, cremats, grisos... te les ha fet veure de tots colors... si n'estàs tipa, només m'has de cedir el lloc...

Va replicar malhumorada abans d'incorporar-se assenyalant-lo amb un dit acusador:

—I què més!? No has mantingut la teva promesa!

El seu germà va respondre-li secament:

—Si ell és viu, m'hi jugo el que vulguis que l'altre també...

Ella va grunyir amb un to amenaçador sota la mirada atenta d'en Son Gohan, qui era un espectador silenciós d'aquell diàleg estrany:

—Ho espero pel teu bé...

El jove guerrer no va poder deixar de mirar en la direcció on havia deixat en Krilin. Esperava que estigués preparat. Les condicions eren quasi òptimes. Va girar el seu cap a tota velocitat. Ni els androides ni en Vegeta devien haver notat la seva presència!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu