DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM univers del "Futur": Twin Pain

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Vegeta13

En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.

1234567891011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041424344454647484950515253545556575859606162
[Chapter Cover]

Capítol 35

Traduït per Bardock

En Cor Petit estava desconcertat.

En Vegeta li havia clavat una punyalada allà on més el feria.

Un sorollós esclariment de gola va interrompre aquella confrontació.

L'A-17 els recordava que encara eren allà:

—Ehem, ehem. Em sap greu interrompre una conversació tan apassionant, però em sembla que tenim un joc pendent.

En Vegeta va tombar bruscament la cara:

—Justa la fusta. Amb mi!

L'ésser biònic va fer un somriure irònic:

—No us impacienteu. A tots us arribarà el torn...

Va designar el Namekià situat darrere el Guerrer de l'Espai adoptant un to formal exagerat:

—Primer, el senyor de verd ens deu una vida.

En Vegeta va respondre tàcitament amb un somriure esquifit mentre un lleuger sospir començà a emanar de la seva persona:

—Quina murga...

Els seus cabells es redreçaren sobtadament. Una descàrrega energètica va desestabilitzar lleugerament els androides i en Cor Petit just abans que en Vegeta s'embolcallés de l'aura de Superguerrer amb un so característic:

—El gripau verd ha d'acomplir un afer urgent i ha de tocar el dos!

En Cor Petit va intervenir:

—La bombeta daurada menteix! Jo em quedo!

En Vegeta serrà les dents tot grunyint:

—No fiquis el nas on no et demanen... fot el camp!

Aleshores, va ser el Namekià qui va rondinar:

—No és el moment de...

En Vegeta va tombar el cap. No podia suportar que algú l'interrompés:

—Que t'has begut l'enteniment? El Príncep dels Guerrers de l'Espai no necessita a ningú. I menys a un paio amb antenes, i a un mocós. Ho captes o et faig un croquis?

Una veu femenina els interrompé. L'A-18 va sospirar:

—M'ho sembla a mi o fan veure que no hi som?

L'A-17 respongué:

—T'equivoques. Es pensen que poden decidir què poder fer...

En Vegeta va frunzir els ulls cap a ells de forma impacient. Una fulgurant guspira d'energia va recórrer tot el seu braç dret, el qual va alçar a una velocitat apostrofant. Una fracció de segon més tard, els bessos foren violentament projectats per un tret poderós gairebé a boca de canó que no els va deixar temps de reaccionar.

L'atacant es va tombar vivament per esguardar breument el Namekià amb una expressió que semblava dir: "Què esperes, tanoca?!"

Després d'un breu intercanvi de mirades, tots dos desaparegueren a tota velocitat... en Vegeta per tal de contraatacar els dos androides, i en Cor Petit per engrapar ràpidament en Krilin per la seva vestimenta de combat. L'instant següent, el gran guerrer ja havia marxat de la clariana.

Al lluny i a molta altitud, en Cor Petit observava el combat.

Estava dubitatiu...

Aquell Guerrer de l'Espai fatxenda havia esdevingut realment molt poderós... o potser es feia el gallet, una vegada més.

De moment, la seva força de combat no semblava pas haver augmentat gaire. Era gairebé impensable imaginar-se que podia superar-se... atès que un poder com aquell ja era una autèntica bogeria.

Un nivell més! La juguesca del Totpoderós podia condemnar-los!

El Namekià va prémer els llavis sota aquell cop de contrarietat.

Quin sòmines! Tractant de donar-li lliçons d'estratègia...!

Ja comptava amb l'increïble orgull i l'egoisme desenfrenat del Príncep dels Guerrers de l'Espai. I pensar que s'havia rebaixat a unir les seves forces!

El Namekià albirà el vailet inconscient.

Un segon Superguerrer no havia servit de res tot sol... però en Vegeta no volia adonar-se'n!

El joc era massa aferrissat. Si hi perdia la vida, tot estaria perdut...

Va cessar sobtadament la seva reflexió. Va fixar amb intensitat i un pèl sorprès el tros de bosc devastat, allà on hi havia la clariana i la zona de combats...

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu