DB Multiverse

Notícies Llegeix DBM Minicomic Fanarts Els autors FAQ Fil Rss Bonus Esdeveniments Promos Associats Guia del torneig Universes Help
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

DBM univers del "Futur": Twin Pain

Escrit per Foenidis

Adaptació per Bardock & Vegeta13

En aquest món alternatiu, del qual procedia en Trunks del futur, tots els nostres herois van ser assassinats pels androides... Aquesta història explica els punts en comú dels universos 12 i 14.

1234567891011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041424344454647484950515253545556575859606162
[Chapter Cover]

Capítol 50

Traduït per Bardock

En Son Gohan va intentar restablir l'ordre en la seva ment ennuvolada. El darrer atac de l'androide havia estat dolorosament eficaç i, mentre restava de quatre grapes a terra, el món semblava girar al seu voltant.

De sobte, va obrir amb estupefacció els seus ulls closos a causa del vertigen. La gravetat de la Terra semblava esvair-se i va enlairar-se als aires per trobar-se dempeus sense haver fet res. En Vegeta l'havia posat dret sense contemplacions agafant-lo per la part posterior del seu uniforme de combat.

—Espavila! No podem restar a terra davant l'adversari!

Encara grogui, en Son Gohan vacil·là. Després, va donar el millor de si mateix per esvair el malestar que l'atordia. En Vegeta tenia raó; era massa vulnerable en aquell estat.

El jove guerrer es va fregar els ulls amb el dors de la seva mà per tractar d'esclarir la seva vista borrosa. I allò que va descobrir li va causar l'efecte d'un electroxoc: els dos androides! Eren junts allà, davant d'ells!

Aquesta constatació va acabar de posar-li les idees al seu lloc. Gairebé lúcid, va escrutar els nombrosos relleus de runes que els envoltaven.

De cop i volta, el seu cor bategà encara més fort. Acabava de descobrir el seu amic, l'uniforme taronja del qual traïa la seva progressió tan prudent.

A una quinzena de metres, en Krilin, amb la mandíbula blocada per l'ansietat així com per la determinació, va estendre finalment els dos braços amb un gest que la tensió va provocar que fos increïblement penible i dolorós.

Els dits crispats de la seva mà esquerra lliscaven pel baldó de seguretat mentre un torrent de suor freda li glaçava les temples i la nuca. Els seus ulls estaven clavats sobre els seu doble objectiu. L'amic d'en Son Goku lluitava contra la por que li asfixiava el cor; contra la seva pròpia ment que obligava al seu cos a guillar ben lluny d'allà; lluitava per posar un dit tremolós sobre el famós botó alliberador.

Va fitar una altra vegada el seu doble objectiu abans de prémer la petita rodona de plàstic.

Va ser en aquell moment precís que la seva mirada es va creuar amb la claror de la mossa de cara angelical. Durant uns segons, el temps semblava aturar-se, tot suspenent el moviment del seu dit disposat a procedir a l'execució.

Uns segons que no passaren desapercebuts a un Vegeta ben atent als gests dels seus adversaris. Seguí el rastre de la mirada de l'A-18 i va adonar-se de la presència d'en Krilin llest per pitjar el botó de la carcassa.

Irremediablement, l'atenció era quasi generalitzada i focalitzada sobre el guerrer menut. Al seu torn, l'A-17 també va tombar el cap.

En Son Gohan va ser el primer a reaccionar tot cridant:

—Ara, Krilin!!

L'A-17 fou gairebé igual de ràpid que ell. Amb un visatge deformat per un rictus d'odi, es va desplaçar allà en un instant i va alçar una mà per disparar un tret directe sobre el posseïdor d'allò que es suposava que era un telecomandament.

Abans no pogués bellugar-se, l'A-18 es va desplaçar just davant d'en Krilin per desviar el tret del seu germà que explotà una mica més lluny fent tremolar les runes.

Sorprès, en Krilin va llançar-se enrere, deixant caure el Maserfuse que lliscà entre dos blocs de ciment entre tot un garbull d'objectes de tota mena. El cor del guerrer menut li va fer bategar furiosament les temples mentre la seva mirada es dirigí de la rossa bufona que l'acabava de salvar a l'única cantonada perceptible de la carcassa negra.

Davant d'ell, germà i germana es desafiaven amb la mirada.

L'A-17 va remugar:

—Fuig del mig!

La seva germana va respondre-li:

—Ni parlar-ne!

L'A-17 digué:

—Té un telecomandament!

L'A-18 es va girar per observar l'homenet estès a terra, qui va obrir els ulls esparverats sobre ella amb les mans buides.

Ella es va girar:

—Saps tan bé com jo que això és impossible. Tan sols n'hi havia un...

L'androide es mantenia inflexible i va adoptar un to encara més amenaçador:

—En tenia un... l'he vist!

La mossa es va apropar a en Krilin, el cor del qual va deixar de bategar:

—Mostra'm allò que tenies a les teves mans...

Atrapat, en Krilin restava paralitzat per la por i no podia reaccionar. L'A-18 es va inclinar cap a ell, amb els seus ulls en forma d'ametlla sobre les pupiles dilatades de la seva víctima hipnotitzada. Semblava conscient del seu poder envers ell i va acariciar-li suaument una galta amb el seu dit:

—Vinga, dóna-m'ho. Jo no et faria mai res. T'ho prometo...

Un rugit va redreçar l'androide amb un gest brusc. No va tenir temps d'alçar el bust que un tornado daurat li etzibava un cop de peu vigorós tot projectant-la amb violència. En Vegeta treia foc pels queixals:

—Un telecomandament! Malxinats!

Els teus comentaris sobre aquesta pàgina.

Carregant els comentaris...
[ct_CT]
EnglishFrançais日本語中文EspañolItalianoPortuguêsDeutschPolskiNederlandsTurcPortuguês Brasileiro
MagyarGalegoCatalàNorskРусскийRomâniaCroatianEuskeraLietuviškaiKoreanБългарскиעִבְרִית
SvenskaΕλληνικάSuomeksiEspañol Latinoاللغة العربيةFilipinoLatineDanskCorsu