PART 34: QUARTS DE FINAL

Capítol 168

Traduït per Skywalker

Combat #1 Son Goku contra Ub.

Combat #2 Vegeta contra Cèl·lula.

Combat #3 XXI contra Bu.

Combat #4 Son Bra contra Gast Carcolh.

—Hem modificat el ring per darrera vegada! —va exclamar el locutor Varga.— La gravetat s'ha restituït a la normalitat. Així, podreu lluitar al màxim de les vostres capacitats! Ara, en Son Goku contra l'Ub, tots dos de l'univers 18!

—Finalment, és el nostre torn! —va dir en Goku de l'Univers 18 amb un ample somriure.— Ens toca, som-hi! T'espero al ring, Ub!

El Guerrer de l'Espai va volar cap al ring. Abans de seguir-lo, l'Ub va respirar profundament. Es va girar cap a en Vegeta.

—Mestre Vegeta, tens algun consell per a mi? —li va preguntar.

—Perdràs.

L'Ub el va mirar fixament, atordit. No s'esperava tanta franquesa, fins i tot si era típica de l'expríncep Saiyà.

—En Goku té molta més experiència que tu —va continuar.— Tot i que heu entrenat junts des del principi, mai ho ha donat tot contra tu. Utilitzar el que t'ha ensenyat no serà suficient. I, si vol, simplement es pot teletransportar al teu punt cec en el moment oportú per neutralitzar-te i acabar la lluita.

—Sé que pot fer servir aquesta tècnica, però estic segur que la puc contrarestar! —va protestar l'Ub, molest per ser subestimat.

—Tot i així, no la farà servir de totes maneres. Prefereix els combats justos. Segur que no guanyaràs, però pots fixar-te un objectiu que s'adapti a les teves habilitats. Obliga'l a fer servir el Canvi de Lloc Instantani i podràs considerar que l'has portat al límit.

L'Ub es va prendre un moment per processar les paraules d'en Vegeta i va admetre que, si no aconseguia derrotar el seu mestre, podria fer servir els seus ensenyaments per obligar-lo a donar-ho tot. En Goku l'havia acollit sota la seva protecció per entrenar un lluitador capaç d'enfrontar-s'hi, i aquesta era l'oportunitat perfecta per demostrar-ho, deu anys després, en un torneig oficial.

Va ocupar el seu lloc davant d'en Goku, a unes quantes dotzenes de metres de distància. A l'espai de l'Univers 18, en Goten, en Trunks i la Pan van cridar per donar suport als dos lluitadors. En Gohan simplement va somriure, mentre en Vegeta i en Cor Petit observaven el combat, amb els braços creuats, concentrats en el moment.

—Mestre —va dir l'Ub amb orgull—, aquest combat és l'oportunitat perfecta per demostrar-te que vas fer bé de confiar en mi entrenant-me en les arts marcials. Per això t'ho demano: no et continguis. Ho vull donar tot contra tu.

—Per descomptat, estaré encantat! —va respondre en Goku, saltant amunt i avall.— D'aquesta manera, podré jutjar la qualitat del meu ensenyament. I a més... no tinc intenció de ser indulgent amb tu.

Amb amplis somriures esclatants, els dos guerrers es van avaluar en silenci, reflectint la tensió que emanava del ring de combat cap a les grades. Tothom sabia que estava a punt de començar una gran confrontació.

Al ring, en Goku i l'Ub es van mirar amb intensa concentració. A les seves ments, els darrers deu anys van passar volant. Des del dia que es van conèixer i després van lluitar al Torneig d'Arts Marcials, iniciant la seva relació mestre-aprenent, convertint el jove terrícola en un guerrer consumat, el futur protector del món... i un rival digne del Guerrer de l'Espai.

Després de derrotar el Monstre Bu, el seu adversari més formidable, amb l'ajuda dels habitants de la Terra, els seus amics i les Boles de Drac, en Goku va jurar ser prou fort per derrotar el prodigi pel seu compte, sense l'ajuda de ningú. L'Enma havia li concedit el seu desig reencarnant el dimoni com un humà pur i just, amb el potencial del seu antic enemic.

Després de deu anys d'entrenament extenuant, tota aquella espera finalment estava a punt de ser recompensada. En Goku estava segur que el seu estudiant estava a l'altura del nivell esperat, rivalitzant fàcilment amb el Superguerrer de nivell 3. De fet, al enfrontar-se contra el Monstre Bu de l'Univers 11, que ja havia causat molts problemes a en Goku en el passat, l'Ub havia demostrat que podia donar-li les mateixes emocions. Tot i que en Vegeta era el seu repte definitiu, i tot i que no tenia cap intenció de perdre contra el seu estudiant, el Guerrer de l'Espai tenia la plena intenció de donar-ho tot i lliurar un duel èpic.

Pel que fa a l'Ub, el jove terrícola temia i anticipava alhora el xoc dels seus punys, un signe de la següent etapa del seu viatge junts. Sota la seva tutela, havia après molts moviments i tècniques diferents. Havia descobert el seu potencial ocult després de saber que era la reencarnació d'un ésser totpoderós i malvat. Naturalment, la veritat li havia estat un xoc. Però, venint d'un alienígena volador els cabells del qual es podien tornar rossos a voluntat, no li havia semblat tan absurd.

Posteriorment, ja fos a la Terra o a la Sala de l'Esperit del Temps, i ocasionalment involucrant en Goten i en Trunks en batalles de grup, l'Ub s'havia convertit en un lluitador consumat de l'Escola Tortuga, que en Goku havia pres molt seriosament. Éssers com en Popo, en Karin i el Follet Tortuga també havien participat en el seu entrenament. En Dende els havia tractat les ferides després de nombrosos exercicis intensos que sovint els deixaven ferits. Dominar l'Atac d'en Kaito havia estat molt difícil i havia requerit moltes intervencions del Totpoderós.

Ara, l'Ub estava preparat. Coneixia les intencions del seu mestre, fins i tot les ocultes. Mentre en Goku deia constantment que volia convertir-lo en el seu successor com a protector de la Terra, l'Ub sabia, i compartia aquesta ambició secreta, que el veritable interès d'en Goku era participar en una batalla titànica entre mestre i estudiant, per fer el següent pas: convertir-se en autèntics rivals.

I així els dos guerrers es van enfrontar, tots dos melancòlics i increïblement emocionats. Amb els punys tancats, el Guerrer de l'Espai i el terrícola esperaven el més mínim senyal que trenqués el silenci i llancés el seu primer atac.

A la immensitat de l'Univers 18, tothom observava els seus amics. En Vegeta, amb els braços creuats, somreia. No perdonaria a en Goku si perdia aquest combat just abans de la seva trobada promesa, però tampoc desitjava que l'Ub perdés.

Com la Pan, sentia un afecte similar pel jove, a qui havia vist créixer i a qui de vegades havia aconsellat. L'Ub també el considerava un mestre, i l'admirava tant com admirava a en Goku.

En qualsevol cas, en Vegeta sabia que estava a punt de presenciar un combat excepcional. La seva única pregunta era si el terrícola seria capaç d'obligar a en Goku a lluitar amb tota la seva força. A l'Univers 16, en Vegeku es feia la mateixa pregunta. Sense les experiències dels seus homòlegs, el jove Ub era un veritable misteri per a ell. Volia veure fins on podia arribar, sabent que l'Enma li havia negat el mateix desig que havia concedit a en Goku, cosa que era una frustració afegida.

Depenent del que estigués a punt de veure, viuria amb aquest penediment constant, o tot el poder de la reencarnació del Monstre Bu hauria estat suficient per emocionar-lo de totes maneres? Un so cruixent va ressonar des d'algun lloc de l'estadi. En un segon, els dos lluitadors es van llançar l'un contra l'altre, amb els punys drets tancats. Un brunzit baix va ressonar quan els artells dels dos guerrers es van trobar, els seus somriures emanant l'un de l'altre, els seus músculs i cossos sencers vibrant a l'uníson. Es van separar i es van llançar de nou al combat cos a cos. Durant uns quinze segons, van intercanviar cops lleugers, en perfecta harmonia, tot somriures.

Fent un pas enrere, l'Ub va decidir divertir-se una mica.

Havia estat un excel·lent estudiant de l'Escola Tortuga. En Goku havia fet tot el possible per inculcar-li aquest esperit. Però l'Ub no s'havia conformat només amb això. El Mestre Follet Tortuga li havia confiat el secret que havia guardat de cara als dos primers Torneigs d'Arts Marcials en què havia participat en Goku, i la seva doble identitat com a Jackie Chun. Havia aprofitat l'oportunitat per relatar detalladament els esdeveniments del seu primer enfrontament i ensenyar-li algunes tècniques... Va començar a balancejar-se al seu lloc, semblant marejat, amb els ulls mig tancats. En Goku va aixecar les celles, sorprès i fins i tot preocupat que el seu estudiant es desmaiés enmig d'una baralla. Estaven a prop l'un de l'altre, i no podia evitar voler assegurar-se que estava bé. En el moment en què va estirar la mà, va rebre un cop de puny a la cara, fent-lo retrocedir uns quants passos.

Atordit, en Goku va veure com el seu oponent continuava balancejant-se d'un costat a l'altre i d'anada i tornada. Va intentar donar una puntada de peu, però l'Ub la va aturar fàcilment i, amb un gest acrobàtic, va donar un cop poderós al coll d'en Goku i colpejant-lo a l'abdomen i deixant-lo sense alè.

Aquests moviments erràtics ressonaven en la memòria d'en Goku. S'havia enfrontat a un oponent que havia fet el mateix. No ho podia situar del tot, però l'omplia de nostàlgia. Era una baralla de la seva infància.

Però ja no era un nen. Era un artista marcial consumat, i no es deixaria enganyar per les tècniques dels altres. Tenia una vasta experiència, i ho anava a demostrar.

Va caure a terra, pressionant-hi la mà, i va donar una puntada de peu a les cames a l'Ub, que va saltar per esquivar-lo. Així va caure a la trampa d'en Son Goku, que al seu torn es va llançar a l'aire i es va girar per donar-li una altra puntada de peu poderosa a l'estómac del seu estudiant, que no va poder evitar. L'Ub va escopir un raig de saliva i es va apartar ràpidament abans de llançar-se una altra vegada contra en Goku.

Després d'un altre breu intercanvi, en Son Goku va decidir que era hora de fer aquesta baralla més interessant i es va transformar en Superguerrer.

—S'ha acabat l'escalfament!

Compartint un somriure amb el seu estudiant, l'Ub va respondre amb un Atac d'en Kaito bàsic, suficient per igualar el nivell del seu mestre. Però no anava a aturar-se aquí.

—Som-hi, Mestre! No caldrà que passi pels seus nivells un per un! M'agradaria mostrar-te què puc fer —va dir l'Ub amb un somriure.— No estic segur que ho agraeixis, però.

—Mostra'm-ho, Ub —va respondre en Goku, adoptant una posició de lluita.— No triguis, utilitza tot el que saps, et contestaré!

Creuant els braços davant seu, l'Ub va concentrar la seva energia i de sobte va començar a aparèixer en múltiples versions d'ell mateix. En Goku i en Cor Petit van reconèixer la Tècnica dels Quatre Cossos d'en Tenshinhan. Quatre clons s'enfrontaven al Guerrer de l'Espai.

—No serveix de res, Ub! —li va dir en Goku.— El teu poder està dividit per quatre, no et servirà de res!

—Potser sí, però ho intentaré de totes maneres —van dir els Ubs, somrient.

Immediatament, els clons van envoltar el Guerrer de l'Espai i el van assaltar amb diversos atacs, que en Goku va parar o esquivar sense gaire dificultat. De fet, el més sorprenent era que pogués combinar dues tècniques d'aquest tipus.

No obstant això, en Goku va detectar fàcilment els punts febles d'aquesta estratègia. Si l'Atac d'en Kaito compensava que els nivells de poder dels clons estiguessin dividits perquè tots estiguessin a un nivell decent, requeriria una concentració intensa per part de l'Ub. A més, si el terrícola hagués decidit utilitzar-lo ara, significava que no podria fer-ho més tard, ja que seria massa difícil. Per tant, aquest atac no era una amenaça per al Guerre de l'Espai, sinó un intercanvi original i agradable per lluitar.

Utilitzant la seva supervelocitat, en Goku va desaparèixer i va colpejar els quatre clons gairebé alhora, agafant-los desprevinguts i sense donar-los temps per reaccionar. Els va propulsar a tots quatre a l'altre costat de l'estadi i va seguir amb una onada d'energia que va explotar contra l'escut del ring.

En resposta, una aura vermella forta i brillant va emergir del fum. L'Ub s'havia reunit en un sol lluitador, havent patit només danys menors. Encara portava un somriure segur. Va volar cap a en Goku i va intentar colpejar-lo a les cames, però el Superguerrer va saltar a l'aire per evitar-lo. Llavors, l'Ub va assenyalar amb el dit índex en la seva direcció.

—Converteix-te en una pastanaga! —va cridar.

Quan els ulls d'en Goku es van obrir de terror, va ser colpejat amb tota la força pel raig màgic. Tant els participants com els espectadors van mirar amb sorpresa en Goku, encara fet de carn i ossos... però ara amb una disfressa de pastanaga en lloc del seu quimono habitual.

A l'Espai 18, en Trunks, en Goten i la Pan van esclatar a riure. Fins i tot en Cor Petit i en Son Gohan van intentar reprimir una rialla davant l'absurditat de la situació. Aparentment impassible, en Vegeta estava dividit entre el desig de venjar-se d'en Kakarot i la vergonya que l'aclaparava com a Príncep dels Guerrers de l'Espai i rival d'en Goku.

A l'Univers 13, en Vegeta estava angoixat per un mal de panxa de tant riure, i en Nappa també estava plorant, sota la mirada devastada i enfurismada d'en Kakarot, que va estrènyer els punys.

—Malparits, us donaré una pallissa un dia d'aquests, no esteu preparats per al que us faré!

—Converteix-te en una superpastanaga, i... Tornarem... Tornarem a parlar... HAHAHA! —va riure en Nappa, deixant-se caure a terra.

A l'Univers 12.

—I què et sembla això? —va dir en Trunks, esbufegant de riure.— Què et sembla una pastanaga en comptes d'en Son Goku? Et serviria per complir la teva missió?

—Si això és una broma, li donaria un set sobre deu —va respondre seriosament l'A-16.— Però una pastanaga no és en Son Goku. Així que la meva resposta és no.

—Treballarem el teu sentit de l'humor, amic —va dir en Trunks, somrient.

El sentiment més terrible probablement es trobava a l'Univers 16. En Vegeku va ser colpejat de front per la més gran de les contradiccions, dividit entre la vergonya absoluta i el riure immens. Les dues personalitats que havien contribuït al seu naixement van ressorgir alhora, i en Vegeta i en Kakarot es van enfrontar en una guerra de nervis. En Vegeku es va sentir humiliat i omplert alhora d'una gran satisfacció. Però, a jutjar per la reacció dels que l'envoltaven, la vergonya va prevaldre sobre l'alegria.

Al camp, en Goku somreia amb vergonya. L'Ub no estava segur de què fer. Havia intentat convertir el seu mestre en un vegetal, però el seu encanteri havia fallat, almenys parcialment. Encara no havia dominat les seves habilitats màgiques. Potser per a altres seria més fàcil transformar el seu oponent en una pastanaga tocant-lo amb el palmell de la mà.

—Cancel·lar! —va cridar, assenyalant amb el dit el seu mestre, que va tornar a estar amb l'uniforme posat.

—Uf! —va sospirar en Goku, alleujat.

Havia sentit una por aguda davant la idea de convertir-se en una pastanaga i davant la perspectiva que la lluita acabés de manera tan abrupta i ridícula. No es podia permetre subestimar l'Ub, els poders màgics del qual gairebé havia oblidat que havia heretat del Monstre Bu. El Superguerrer va desencadenar la seva aura daurada i es va llançar sobre l'Ub, iniciant un nou combat cos a cos més intens. La terra va començar a tremolar lleugerament sota l'impacte dels seus cops, i la pols es va aixecar a poc a poc a mesura que el mestre i l'alumne intercanviaven cops. Aprofitant que el seu mestre estava concentrat en el xoc dels seus punys, l'Ub va aprofitar l'oportunitat per retirar-se uns metres i rebotar cap endavant, preparat per tornar a atacar. Aquesta vegada, va imbuir el seu atac amb energia.

—Pedra! —va cridar.

A l'instant, en Son Goku va saltar cap enrere, anticipant-se al cop. Un puny enorme d'energia va colpejar el terra on era. L'atac havia estat prou ràpid i potent com per ser una amenaça. El Guerrer de l'Espai va exhalar. Si no hagués anat amb compte, podria haver rebut un cop desagradable.

Sense perdre ni un moment, va llançar una ràfega d'energia que l'Ub va bloquejar amb el palmell de la mà.

—Paper! —va exclamar.

Immediatament va seguir amb un gest brusc i escombrat per l'aire.

—Tisores! —va cridar.

Com una ferida, l'aire es va obrir i va esclatar una explosió en línia recta, obligant en Goku a bloquejar l'atac amb els braços creuats. Atordit per l'atac, va decidir evitar fer-se mal, fins i tot amb el risc d'escalar la lluita, i es va transformar en un Superguerrer de segon nivell. Una gota de suor va regalimar per la cara de l'Ub. A aquest nivell, en Goku era extremadament formidable. Lluitar contra un oponent així era gairebé equivalent a la seva batalla contra el Monstre Buu a la ronda anterior. Mai havia estat capaç de derrotar el seu mestre a aquest nivell. Se sentia capaç de resistir i fins i tot pressionar-lo més, però aquesta transformació seria un repte completament diferent.

—No està malament, Ub! El teu combo m'ha obligat a transformar-me de nou. Però a partir d'ara, jo marcaré el ritme. Tu segueix-me!