Part 31, Capítol 155.

PART 31: ULTIMATE WARRIORS

Capítol 155

Traduït per Skywalker

Veient des de lluny com la Son Bra acabava amb els Son Gohan, els Cor Petits no van poder aguantar-ho més.

—Ei, Cor Petits! Llenceu-li tot el que tingueu, tots els Makankosappo que pugueu! Ja! —van sentir que els hi deia una veu al seu cap.

En reconèixer la veu, els namekians es van mirar l'un a l'altre incertesa i van decidir seguir la seva crida. Pel que semblava, l'havien encertat de ple, i si volien posar fi a aquesta carnisseria, haurien d'escoltar a aquest inesperat aliat.

Emmagatzemant energia ràpidament a la punta dels dits, un d'ells va llançar un Makankosappo cap a la Guerrera de l'Espai, que va mirar-se amb desdeny aquell patètic nivell d'energia que s'acostava cap a ella.

Quan va fer desaparèixer la seva fulla d'energia per desviar el raig amb un cop, l'atac es va desviar de la seva trajectòria, sorprenent-la i colpejant-la darrere del cap. La força de l'impacte la va empènyer cap endavant, però es va recuperar cap dificultat. Sota els ulls desconcertats dels namekians, es va alçar amb un aire melós i condescendent.

—Se suposa que això ha de fer mal? —va dir ella.— No m'interessa que els febles interrompin la meva diversió. Així que moriu.

Va mirar en la seva direcció i va enviar una onada d'energia cap a ells, que van aconseguir esquivar. Observant-se l'un a l'altre, els Cor Petits van assentir alhora i van utilitzar tots els seus anys de pràctica per desplegar múltiples Makenkosappos ultra ràpids cap a l'esclava d'en Babidi. Sabien perfectament que això no tindria cap impacte sobre ella. Però la van apartar d'en Son Gohan.

La Son Bra va observar tranquil·lament la pluja d'atacs que se li acostaven. Se sentia intocable, totpoderosa. Ara volia humiliar-los al màxim, de totes les maneres possibles. Així que els evitava un per un, movent-se tranquil·lament entre raig i raig, com un espia que passa entre els làsers a les pel·lícules. Era tot tan lent per a ella, era un joc per a nens.

Tanmateix, no va comptar amb en Gohan que, a terra, va veure com els Cor Petit intentaven aquest assalt a la desesperada. Aprofitant la seva desatenció, es va llançar a les cames de la Son Bra per immobilitzar-la i evitar que s'escapés.

—De debò? —li va dir la seva germana petita amb una mirada d'avorriment.— Creus que servirà per a res?

Se'n podria desfer d'un sol cop. L'escassa energia que li quedava amb prou feines la podia fixar al lloc. Podria matar-los en un obrir i tancar d'ulls, però no hauria estat gens divertit. Volia sentir els seus ossos aixafats, la desesperació arrossegant els seus esperits trencats. Per fer-ho, va haver de mostrar la seva innegable superioritat. I esquivar aquells raigs miserables seria pura covardia. No, els anava a demostrar que res la podia ferir.

Amb un somriure desafiant, va estirar els braços cap als costats i va crear un escut d'energia blau que cobria tot el seu cos. Els Makankozappos s'estavellaven per tota la barrera, evaporant-se o desviant-se del seu objectiu. Els Cor Petit no es van rendir, però, i van continuar el seu assalt conjunt, mentre en Son Gohan mantenia la Son Bra a terra a tota costa.

La Son Bra va fer una rialla satisfeta mentre es delectava amb els seus esforços inútils.

—Massa fluix! Patètics cucs de terra, mai no podreu fer-me una sola rascada... Qu...??

De sobte, el seu escut va tremolar violentament, esclatant-li el tors. Va obrir els ulls amb pànic mentre un Makankosappo molt més intens que la resta li va perforar l'armadura. Va tenir el reflex de llançar-se a un costat, una fracció de segon abans que la seva protecció cedís. Se li va tallar el braç just per sota de l'espatlla, fet que li va fer plorar de dolor. Quan el seu escut es va esvair, va buscar el responsable de l'atac i ràpidament el va trobar.

Més endavant, a la sortida del passadís de l'Univers 18, en Cèl·lula el braç estès en la seva direcció, sense alè després del seu atac. Davant els ulls aterrits d'en Son Goten que estava amagat pel mur parcialment destruït, l'ésser perfecte havia posat totes les seves forces en aquest raig d'energia. El seu somriure estava tenyit d'una gran incertesa: realment va pensar que la derrocaria amb aquest cop sorpresa. L'assalt dels Cor Petit havia estat una oportunitat ideal.

En Cèl·lula havia jugat al joc d'en Babidi i manipulat el seu món per superar-se a si mateix contra en Son Gohan i fer-se molt més fort. Havia tingut èxit en la seva aposta, però el seu desig d'evolucionar més era massa present en ell, i la Son Bra era el repte definitiu. Tanmateix, ella era molt més forta que ell, i ell només havia volgut enfrontar-s'hi amb la certesa de sobreviure. En el pitjor dels casos, eliminaria en Babidi per acabar amb aquesta amenaça. Ara que no havia aconseguit matar-la d'un cop, aquesta opció era més que present.

Tot i així, encara creia poder-la vèncer: ara estava privada d'un braç, la qual cosa li donava un punt feble important que sabria explotar.

—Cèl·lula!! Per fi reveles la teva autèntica cara!!

La Son Bra va bufar de satisfacció, però va fer una ganyota de dolor. No s'havia esperat rebre un atac tan potent, i si no hagués tingut la intuïció per esquivar-lo, segurament hauria mort, amb el tors travessat. Tot i que havia sobreviscut a l'atac sorpresa furtiu d'en Cèl·lula, acabava de patir un dany greu. Tampoc podia córrer massa riscos, i havia de trobar l'equilibri entre la diversió i la seva tasca. Derrotar a tots aquests miserables sense fer-los morir massa ràpid i portar la victòria al seu amo. Per això, tot estava permès, ella havia planejat tots els trucs bruts que podria necessitar fer...

Ràpidament, ella va agafar l'extremitat esquinçada amb la seva mà íntegra i va treure-li brutalment el guant. Davant els ulls astorats dels seus oponents, va sortir una volada de Mongetes Màgiques, que va agafar en vol a la boca per cruixir-los i empassar-los precipitadament. Immediatament, el seu braç va tornar a créixer i es va reformar a la seva mida original, sense ni un sol rastre de lesió, mentre que l'altre va caure a terra. Fent girar el seu nou membre per l'aire amb un somriure maliciós, es va dirigir a un Cèl·lula atordit:

—Oli en un llum! Seria un desengany no lluitar contra tu, que ets un dels més durs en aquest camp! Que bé que siguis un traïdor... Et faré una cara nova!

Abans que en Cèl·lula pogués reaccionar, es va teletransportar darrere d'ell i li va donar un cop de puny poderós, però el va poder esquivar instintivament. L'entrenament que havia fet contra en Hildegan li havia donat els seus fruits, era capaç de detectar atacs i evitar-los. Tanmateix, la Son Bra era molt més ràpida i molt més perillosa. Després d'uns quants atacs ben situats, en Cèl·lula es va veure ràpidament aclaparat i després va ser llançat amb un atac virulent a l'altre extrem de l'estadi.

Quan la Son Bra es va situar darrere d'ell, en Son Gohan de l'Univers 16 va interrompre la seva carrera, amb les mans davant d'ell, els palmells oberts, projectant una poderosa onada trencadora sobre la seva mitja germana. La Superguerrera va riure mentre donava una puntada de peu al raig d'energia que va volar cap a l'espai, després va donar al seu germà una poderosa bufetada amb el dors de la mà, fent-lo caure més lluny.

De sobte, en Cèl·lula va reaparèixer a sobre de la Son Bra gràcies al Canvi de Lloc Instantani i va donar un poderós cop de colze al crani de la noia, fent que el seu cos s'ajupís una mica en estat de xoc. Just quan pensava que l'havia arribat a ferir, en Cèl·lula va ser colpejat de sobte per les dues cames de la Son Bra, que va utilitzar el cop anterior com a impuls per xocar les seves mans contra el terra i colpejar en Cèl·lula amb un gir hàbil. Va tornar a desaparèixer a una velocitat vertiginosa, es va col·locar darrere d'ell i li va agafar les mans per sobre d'ella, donant-li un fort cop a l'esquena. En Cèl·lula es va enfonsar a terra, que es va trencar amb un cop sord.

Aterrant just al costat del seu cos desorientat, la Son Bra li va donar una puntada de peu vertical a l'esquena, forçant-li un crit de dolor. Ella va estirar els braços horitzontalment, creant dues boles d'energia que van fer que en Cèl·lula empal·lidís, notant que aquesta energia superava amb escreix la d'en Son Gohan d'abans. Aquesta vegada tenia molta por de morir.

—Regenera això! —va cridar la Bra.

—Sííííí! Això és tot! —va cridar en Babidi amb la seva veu aguda.— Elimina aquest brut traïdor, mata'ls a tots, aquests cucs...

Es va interrompre amb un gemec de pànic, sorprenent la Son Bra que va mirar al seu amo, sentint de sobte una forta energia darrere seu. Acabava d'aparèixer el Son Gohan de l'Univers 18, posant tota la seva força al puny que va aixecar sobre ell, disposat a fer-lo caure sobre l'escut que envoltava en Babidi.

En una fracció de segon, la Son Bra va entendre per què aquest Gohan no cerca lluitar, sinó que intenta resoldre la situació! Estava segura que no l'havia noquejat del tot amb el seu primer atac, però s'havia centrat en l'altre Gohan i després en en Cèl·lula. Havia disminuït la seva energia i corregut al voltant de l'estadi fins que ha arribat discretament rere en Babidi!

—Nooooo!! —va cridar, teletransportant-se.

Situant-se entre en Babidi i en Gohan, va interceptar el puny del Guerrer de l'Espai amb una de les boles d'energia que mantenia formades a les seves mans. L'impacte va provocar una explosió extraordinària que va engolir una bona part de l'estadi. L'ona de xoc va ressonar per tots els racons de l'edifici, destrossant tots els espectadors encara vius als passadissos i a les grades. En Son Goten i la Bra de l'Univers 18 van aconseguir protegir-se situant-se contra la paret de l'Espai 18 en Goten, i contra la paret del recinte exterior la Bra.

Els Cor Petit es van enlairar, col·locant els seus braços en posició de defensa, imitats per en Cèl·lula que havia aconseguit aixecar-se per guanyar una mica de distància. Pel que fa a en Babidi, pres del terror, es va envoltar amb el seu propi escut com a protecció addicional, però la Son Bra el va protegir com va poder, evitant que quedés atrapat al camp d'impacte.

L'asteroide sencer va començar a tremolar i els apartaments no es van salvar. A les instal·lacions de l'Univers 9, en Yamcha va agafar-se a una paret mentre intentava mantenir-se dret, mentre la Bulma i en Trunks van ajudar al Kaitoxin vell que estava a punt de caure.

—Comença a ser una mica pesat això! —va exclamar en Raditz, bullint d'impaciència i d'avorriment.— Hi ha alguna manera de saber què està passant?

—Tranquil, noi! —va contestar la divinitat, tornant a ocupar el seu lloc.— Com he dit, que no es mogui ningú, aquest assumpte es resoldrà ràpidament.

—Amb tots els respectes, venerable mestre —va interrompre en Tenshinhan.— Pot ser que en Babidi pot estigui guanyant... No sabem què està passant, i és insuportable que ens quedem aquí sense fer res!

El vell Kaitoxin va fer un sospir i va evocar una bola de cristall del palmell de la seva mà, que va llançar casualment a l'artista marcial de tres ulls. Aquest últim la va agafar i la va posar sobre la taula. A l'interior es va materialitzar la visió del que passava a l'estadi. Tothom, inclòs en Raditz, va obrir els ulls de bat a bat davant l'escala de la carnisseria.

—Ja queda poc per a que s'acabi —va comentar el déu, que continuava ballant.— Hmm, sí! Només queda la Saiyana com a enemic, la Son Bra, ja!

—Aquesta és la filla d'en Vegeku? —va demanar en Krilin.— Si realment està sent manipulada per en Babidi... Hem de fer alguna cosa!

—No —va respondre el Kaitoxin amb fermesa.— Moriries per res. Aquesta crisi es resoldrà d'una manera o altra. Aquí estàs segur.

Els terrícoles es van mirar els uns als altres ansiosos, i en Yamcha es va agenollar al costat de la Videl, el dolor de la qual es va tornar a encendre amb els sobresalts. El vell tenia raó, serien inútils en una batalla com aquesta. Intentar atacar en Babidi amb aquesta Son Bra protegint-lo seria un suïcidi. Però aquesta inutilitat era tan frustrant...

Els membres de l'Univers 9 no van ser els únics pertorbats per aquests tremolors. Dins dels apartaments blanquinosos de l'Univers 5, la forma fosca també observava els esdeveniments amb atenció, a través d'una bola de cristall. No tenia cap intenció d'actuar, i en l'avorriment d'esperar, es va conformar amb veure si aquesta Saiyana seria neutralitzada o no. L'ombra no estava preocupada, no caldria intervenir. Al costat, una altra bola de cristall mostrava als participants perduts en un asteroide a l'espai, ben vius...

On estaven els exiliats, només regnava un immens silenci en el seu globus lluminós que els permetia respirar. Tothom estava concentrat al màxim, posant tota la seva atenció el més lluny possible a l'espai interestel·lar, amb l'esperança de captar qualsevol senyal d'energia, tant era si era la d'en Son Gohan, en Cèl·lula o la Son Bra. La tasca era enorme, i fins i tot en Vegeku, l'entitat suprema, només havia cobert una part de la seva àrea fins ara. Això el va molestar molts. Els altres temien l'envergadura del bany de sang que s'estaria produint, però ell mateix només volia una cosa: participar en un bon cos a cos general i deixar anar una mica de vapor.

Algú estava gaudint especialment d'aquests múltiples enfrontaments en aquell camp de combat. Era el Bu de l'Univers 4.

Feia anys que l'entitat gairebé omnipotent no es divertia tant. Ara només trobava la distracció en els esdeveniments més caòtics que ell mateix escenificava la major part del temps, jugant amb les emocions més fortes dels éssers vius. Aquesta vegada, realment va valer la pena. Aquest indescriptible cos a cos va ser una delícia per a ell, que només li quedaven joguines fràgils al seu Univers.

En Bu es va felicitar per plantar subtilment la idea de teletransportar els combatents més poderosos llunyans al cap d'en Babidi. Gràcies a això, els dos bàndols estaven gairebé equilibrats. És a dir, fins que ell mateix decidís posar-ho tot en ordre. Volia que el torneig continués. Però primer, volia veure qui guanyaria en aquest desastre.

En Babidi, aquella larva amb un ego sobredimensionat, mai no hauria arribat tan lluny sense l'ajuda d'en Bu i les seves genials idees. Aquest cuc havia estat augmentant les files del seu exèrcit durant diverses hores, però no tenia cap pla a llarg termini. Quin idiota! Pensar que amb enviar els poderosos guerrers a un planeta tòxic seria suficient! Fins i tot controlant els lluitadors i els espectadors malvats de l'estadi, no tenia ni idea que en Vegeku i en Bu podrien acabar amb tots els enemics amb un moviment de dits! Tant en Cèl·lula, com en Cold i tota la resta, tots caurien en un obrir i tancar d'ulls. Fins i tot en Gast Carcolh, en Son Goku i en Vegeta podien manejar la majoria dels soldats d'en Babidi sense gaire esforç.

I encara que en Babidi guanyés, què pensava fer després? Conquerir els universos? Aquesta infinitat d'univers? Realment havies de tenir tota la teva vida per davant, una eternitat de temps per perdre i una comprensió molt pobre de les matemàtiques. I també un cervell. Seria capaç d'entendre la tecnologia dels Vargas, bona part de la qual acabava de devastar a la batalla?

Per tant, en Bu estava orgullós d'haver millorat el pla del mag. Sense la seva intervenció, el Vegeta de l'Univers 18 l'hauria aixafat abans que pogués llançar l'atac, o hauria estat massacrat tan ràpidament que no hi hauria res a dir. Quina vista! Quina violència! Quin caos!

En Bu encara no podia estar segur de quin equip guanyaria. Cada vegada que un bàndol guanyava avantatge, l'altre tornava amb força. Cada part tenia recursos en reserva, i tot es podia decidir amb un sol moviment, com una gran partida d'escacs de la qual en Bu era l'instigador, però no el jugador. Va veure un joc intens, cada peó enfrontant-se a un o més, d'altres esperant el seu torn, fins que el bàndol contrari fos erradicat.

No saber com acabaria era una emoció que en Bu poques vegades havia sentit en els últims anys. Havia adquirit tants coneixements i habilitats que ja res no li feia gràcia, a ell, que s'havia convertit en el déu del seu món. Absorbir aquell Guerrer de l'Espai profeta de l'Univers 3 podria resultar convenient, però destruiria gran part de la seva diversió de no saber què podria passar en la seva existència.

Allà, no podia saber quan es llançarien els daus, quan en Babidi llançaria la seva ofensiva. El fet d'haver actuat amb pressa i por era d'allò més apreciable, però per ara el destí estava segellat entre els lluitadors que havien marxat i els lluitadors que quedaven. Qui estaria encara als apartaments? Qui no? Quina loteria més divertida estava vivint! I el resultat estava sent del seu gust. L'única decepció fins ara era que l'XXI no estava amb ells, i en Babidi encara no havia aconseguit treure'l del seu cau.

Òbviament, en Bu estava emocionat i es retorçava de felicitat. Internament, és clar. El seu cos al planeta perdut va romandre estoic, explorant el buit de l'espai, fingint buscar l'estadi com un bon soldat.

Ell i en Gotrunks havien ocupat gairebé la meitat de l'àrea de recerca entre ells. Per descomptat, els altres s'havien desbordat ràpidament a la seva meitat, i el duet ara només tenia el monopoli d'una petita cantonada. Aquest mateix angle en què es trobava l'estadi, que en Bu s'havia preocupat d'ocultar de la percepció dels altres. No era aquell Gotrunks qui l'arribaria a trobar, ni tan sols s'adonaria de l'espai que no podia cercar.

Poca gent confiava en en Bu. Les persones que sospitaven d'ell, com en Vegeku, òbviament, haurien investigat la part que en Bu estava manejant, per assegurar-se que no els estava jugant cap mala passada. I sens dubte en Vegeku s'hauria adonat del que havia fet. No era un encanteri difícil de detectar. Però tothom tenia fe en la integritat d'en Gotrunks, la mateixa encarnació, encara que immadura, del superheroi confiat i fiable. Mai amagaria la troballa.

Mirant amb certa gràcia a la fusió a la seva dreta, va fer un somriure pervers quan la va veure tremolar, incòmode per la seva proximitat amb el prodigi. En Bu va xiular mentre tornava a centrar la seva atenció en l'enfrontament final que marcaria el final d'aquest petit interludi que havia organitzat discretament. Va ser una agradable sorpresa veure la Son Bra sota les ordres d'en Babidi. Els bons gairebé no tenien possibilitats de guanyar. A menys que poguessin agafar la filla d'en Vegeku desprevinguda i explotar tantes obertures com sigui possible, com en Cèl·lula amb el seu Makenkosappo, mai la derrotarien. En Bu va donar la victòria automàticament a la Son Bra. Però esperava amb candeletes veure algunes sorpreses agradables: aconseguiran superar-la? Com aconseguirien aturar-la?

No tenia ni idea de qui seria capaç d'aturar el seu furor assassí. I volia el final més inesperat possible.

De tornada a l'estadi...

El fum espès generat per l'enorme explosió va començar a desaparèixer gradualment. Sacsejat, en Babidi va amagar el cap darrere dels seus braços prims. Finalment va obrir els ulls i va presenciar una escena que va ser, com a mínim, sorprenent. Assegut al damunt d'una columna de terra miraculosament intacta, l'envoltava un esvoranc colossal. El seu escut encara estava intacte, per a la seva alegria.

A l'altre costat de l'arena, sense ser tocat per l'energia alliberada, el Gran Kaitoxin observava aquella horrible desolació amb profunda amargor. Ja no sentia els signes vitals dels éssers vius que havia pogut percebre a les grades i passadissos. Només quedaven els pocs lluitadors capaços de sobreviure a una efusió de poder així, i en Babidi.

—Tots els espectadors són morts... —va pensar consternat.

—Així, doncs... —va respondre a la seva ment la veu suau i untuosa del seu amic.

—Bu! —va replicar el Gran Kaitoxin, furiós en els seus pensaments.— Atura aquesta bogeria ara! La Son Bra és una amenaça massa seriosa per ser presa a la lleugera, matarà a tothom!

—Potser sí, potser no... Tinc curiositat per veure si realment guanyarà, o si els seus oponents aconseguiran neutralitzar-la. Si jo fos un home d'apostes, apostaria per ella, però espero un bon disgust.

—Només estic esperant una sorpresa, Bu: que aturis tot això! Aquest patiment i violència no tenen sentit, no deixaré que continuï!

—Vinga, vostè és el líder suprem de l'univers, oi que sí? —va exclamar el prodigi amb un to ple d'ironia.— Em pica la curiositat de veure com s'ho farà per salvar a tothom.

Per burlar-se'n encara més, en Bu va tallar la comunicació, deixant el déu dels déus confús i frustrat. Per molt que odiava admetre-ho, en Bu tenia tota la raó. En aquesta situació, estava indefens. En Babidi havia trencat la Son Bra per dins i ara era el seu titella. Ell no tenia cap predisposició al combat. Era només un gerent, un guardià ombrívol que només observava i decidia. Tot i que per primera vegada en la seva vida tenia intenció d'involucar-s'hi, no tenia cap poder que la pogués derrotar, ni tan sols distreure-la. La seva única esperança era eliminar el bruixot que la manipulava, però de nou, veia que no en seria capaç. Va confiar en els joves guerrers que lluitaven contra ella.

Per la seva banda, els Cor Petit havien estat impulsats a les grades, malgrat la seva resistència. Atordits, van veure en Son Gohan de l'Univers 16, aixafat contra un mur baix a l'altre costat del recinte de la batalla. Estava ferit i completament esgotat.

Serrant les dents, el Cor Petit del mateix univers va cridar al seu doble de l'Univers 18 en llenguatge namekià. Parlar telepàticament era massa perillós, la Son Bra era més que capaç de captar les seves paraules.

—Els nostres Gohans estan al límit de les forces!...

—Hem de reunir-los i donar-los una Mongeta Màgica...

—Sí! On són en Cèl·lula i la Son Bra?

—En Cèl·lula és allà, a l'altra banda. També l'ha enxampat l'onada expansiva. Pel que fa a la Bra...

Es van interrompre.

—Merda! —van escoltar una veu molesta que exclamava mentre el fum s'esvaïa.— m'he quedat sense ajuda!...

Semblava que la Guerrera de l'Espai havia perdut les reserves de Mongetes Màgiques en l'explosió. Això ara els donava un cert nou avantatge. Sense cap mitjà de curació, la Son Bra s'aniria esgotant, i cada cop li costaria més resistir els seus atacs. Van haver d'actuar amb discreció, però ràpidament, i no donar-li ni un moment de respir.

La Son Bra va localitzar ràpidament l'energia d'en Gohan de l'Univers 18, situat al centre de l'estadi. Havia entomat tota la força de l'explosió i estava cobert de ferides i traus sagnants. Però aquest no era el seu problema. Aquest canalla li havia negat una lluita justa, corrent per l'exterior quan diversos elements la distreien. Molt bé, ja no es preocuparia de lluitar contra ells de la manera tradicional. Els mataria i punt, i li portaria la victòria al seu amo.

Desplegant la seva energia, es va llançar contra en Gohan quan amb prou feines s'aixecava. Sorprès, va aixecar els braços en un gest de defensa.

—Si no respectes les regles... —va cridar la Bra mentre preparava el puny.— ...aleshores jo tampoc!!

En el moment en què el seu puny va trobar l'avantbraç d'en Gohan, de sobte es va teletransportar amb ell a un punt llunyà de l'estadi, en algun lloc de l'espai. En Gohan va sentir que era transportat i després llençat cap enrere amb força. Gairebé es va ofegar, va haver d'aguantar la respiració. De sobte es va quedar congelat pel fred de l'espai i privat d'oxigen.

—Casum l'olla!! Això és el que li va fer al seu adversari Ultra...! —va pensar amb por.

—Adéu —va dir simplement la Son Bra telepàticament abans de tornar a desaparèixer.

Així, en Son Gohan de l'Univers 18 es va quedar en el buit fred i fosc de l'espai. El Saiyà va entrar en pànic. Es moriria així?