Part 31, Capítol 154.

PART 31: ULTIMATE WARRIORS

Capítol 154

Traduït per Skywalker

En algun lloc a prop de l'Altre Món (tot i que a l'Univers 0 no n'hi hagués)...

La ment d'en Cor Petit surava en una boira cotonosa, estava a punt de morir. Tallat en diversos trossos per en Cèl·lula, esgotat d'energia, feia temps que estava inconscient. Encara sense poder obrir els ulls, el Namekià buscava trobar el món real. Necessitava recuperar el control. Però ningú torna fàcilment d'un estat de xoc.

Havia sobreviscut en ocasions pitjors, quan el jove Trunks havia trencat el seu cos petrificat en diverses parts. En el seu nivell de poder Super-Namekià, sempre que el seu cervell quedés afectat, podia reconstruir-se completament.

Però en aquella ocasió tot estava tranquil. Avui l'aire bullia. Aquí els poders pujaven, queien, es tallaven. Les peces del seu cos es trobaven al mig del camp de batalla. És difícil concentrar-se sentint dolor.

De cop, una energia va superar la resta. Potent, ple d'ira i ple d'amor. El va reconèixer. Només hi havia una persona que podia aprofitar els seus recursos amb tanta eficàcia, quan es posava al límit, per salvar els que estimava, per fer el correcte, sempre.

En Gohan s'estava enrabiant. Contra el mateix rival que el va provocar fa tant de temps.

En Cor Petit es va concentrar. La calma va tornar a l'esstadi. Va sentir que els últims lluitadors enemics desapareixien. O millor dit, els feien desaparèixe. En Gohan anava per feina. No era allà per a divertir-se. No li agradava lluitar. No tenia res a demostrar. No necessitava jugar amb els seus oponents, ni impressionar-los. Va fer el que s'havia de fer, pel bé de tots.

L'altre Gohan havia arribat al ring també. Havia aixafat en Bu abans que en Cor Petit sapigués de qui era aquella anergeia enemiga. En Gohan també volia acabar amb tot allò ràpidament. Va llançar un atac. En Cor Petit no podia endevinar de quin tipus, només sentia les fluctuacions de l'energia, però era àmplia, destructiva.

I després, tot va canviar.

Una nova energia. Aterridora, malvada.

Ja era hora de tornar. Era una emergència.

En algun lloc de les grades...

Un soldat d'en Babidi supervivent passejava feliç entre els cadàvers estirats a les escales. Quants morts! Quin patiment en aquestes cares esquinçades pel dolor i l'horror de la seva brutal agonia!

Quan va acabar amb un espectador que s'arrossegava, va veure el cos d'un Namekià tallat en dos parts. El mateix que s'havia enfrontat contra el rei Cold i els seus fills. I ara era allà, tallat... I sense vida.

Havia presenciat la carnisseria orquestrada per en Cèl·lula des de lluny, i s'hi havia delectat, com altres soldats propers. I anava a divertir-se profanant el cos d'aquest insecte que havia erradicat als seus amos, i ara l'humiliaria davant de tothom tothom disseccionant-lo a poc a poc.

Apropant-se en silenci mentre xiulava, va agafar per coll la meitat superior tallada del Cor Petit de l'Univers 16 i la va aixecar a l'aire mentre xiuxiuejava:

—He, he, he! T'ha deixat fet una coca!! Cuc de terra... Mira't ara! Ja no som tan orgullosos, oi? Maleït bevedor d'aigua!

Mentre reia en veu alta, els ulls del Namekià es van obrir de sobte, plens d'ira. Espantat, el soldat va caure cap enrere, deixant caure el cos d'en Cor Petit, que va regenerar immediatament el seu cos i va enviar-li dos raigs prims d'energia des dels seus ulls. Les fletxes van perforar el crani del soldat que va ser massa lent per reaccionar, i es va esfondrar grotescament.

Sense prestar més atenció a aquest perseguidor de pa sucat amb oli, en Cor Petit es va agenollar al costat del cos de la Videl del seu univers, la seva mirada mostrava una expressió de pura desolació, mentre que el seu doble de l'Univers 16 també va cobrar vida i es va regenerar. Aquest últim va mirar el seu homòleg agenollat ​​amb una gran tristesa a la mirada, i es va girar cap a la part alta de les grades.

Allà, havia sentit la mort de la seva Videl corresponent, i la ràbia incontrolable d'en Son Gohan. Havia quedat sorprès pel nivell assolit pel mig Guerrer de l'Espai. Un nivell superior al que noormalment era capaç. No era el jove pacífic que només lluitava de mala gana, i la moral del qual inconscientment va frenar els cops. Era el simi assassí i sanguinari qui finalment havia alliberat les cadenes del seu poder. I que li havia permès assolir aquest increment sorprenent.

En Cor Petit compartia la seva fúria i tristesa, i va negar amb el cap alhora que recolzava la mà a l'espatlla del seu company de l'Univers 16. Aquest últim va tancar els ulls i es va aixecar aixecar lentament, amb els punys tancats. Va respirar profundament i es van mirar. Va treure una bossa del seu cinturó i va treure tres mongetes màgiques, que va lliurar a l'altre Namekià.

—No teniu mongetes màgiques, oi? —li va dir.

—No —va respondre el seu doble, agafant les mongetes.

—N'hi deu haver tres per a cadascun —va continuar el primer, guardant la bossa.— Ens haurem de conformar amb això. De ben segur que la Bra ha destruït la nostra reserva a l'apartament.

—La Bra... —va dir en Cor Petit del 18è Univers, dirigint la seva mirada consternada cap al centre del ring.— No m'ho puc creure...

—Jo tampoc —va admetre l'altre Cor Petit.— Aquesta és l'aura malèfica tan poderosa que m'ha despertat... No m'esperava que provingués d'ella!

—Com és possible això? —va preguntar qui no havia conegut en Vegeku.— En Babidi només pot esclavitzar cors impurs i plens de vici! La teva Bra pot ser arrogant, però per molt mig Saiyana que sigui, no em puc creure que no es pogués resistir a aquell maleït mag!

—Aquesta és la diferència entre la teva Bra i la nostra —va replicar el seu alter ego.— Al vostre univers, en Vegeta no és una entitat dominant i omnipotent, i no posa cap pressió real sobre la seva filla. A la seva Bra... En Vegeku li va fer passar pitjor que nosaltres a en Son Gohan quan el vam entrenar.

—Vols dir que...

—Des de petita, la Son Bra ha estat constantment controlada per en Vegeku, reprimida, encadenada. No va tenir la mateixa infància que la vostra. Molts anys de frustració, de remordiments, sense oblidar que sembla que en Vegeku li va donar una bona pallissa al seu cos quan en Ginew va entrar-hi... que en Babidi ha sabut treure'n profit. S'ha enfrontat a altres mags retorçats, però no crec que pugui alliberar-se d'en Babidi com va fer en Vegeta...

—Què podem fer en aquest cas? —va dir l'altre Cor Petit, amoïnat.

—No tenim més remei que esperar. En Vegeku és l'únic que se'n pot encarregar. Hem de resistir fins que en Vegeku torni. O manegar-nos-ho per a matar en Babidi.

—Ni dos Gohan...

—No tenen cap possibilitat contra ella —va respondre amargament en Cor Petit de l'Univers 16.— El poder de la Son Bra és desproporcionat respecte al segon nivell de Superguerrer, la diferència és massa gran. Ella coneix tots els moviments d'en Gohan i en Vegeku és el seu mestre. No tenim cap possibilitat.

En Cor Petit de l'Univers 18 va girar el cap en direcció al centre de l'estadi, amb un pressentiment molt fosc. Ell no coneixia la Son Bra, però si el seu doble deia que estaven perduts, segur que era així. Fins i tot dos Gohans estaven indefensos contra la filla d'en Vegeku. I estaven sols, sols contra ella.

De cop i volta li va passar pel cap un pensament, com una bombeta encesa.

—Espera... Però estan sols? Com pot ser que estiguem vius tu i jo?

—Què vols dir? —va preguntar l'altre Cor Petit amb un to desconcertat.

—En Cèl·lula... si realment hagués volgut liquidar-nos, hauria destruït el nostre cervell. Ell no és cap idiota, sap perfectament com acabar amb nosaltres.

—Ens ha deixat vius expressament? Està al nostre bàndol?

—És una possibilitat. A quin joc està jugant...

Alhora, fora de l'estadi...

La Bra de l'Univers 18 es trobava a l'entrada del passadís fosc que conduïa al recinte. Estava preocupada per en Gohan, que de sobte s'havia precipitat en aquella direcció, amb una brillantor de terror als ulls. S'havia comportat de manera estranya abans de desaparèixer, els seus ulls havien mirat cap al cel, com si hagués sentit veus. La seva cara es va enfosquir gradualment, revelant només una immensa angoixa. Tot i que no podia sentir les energies com la resta, la Bra sabia que hi havia hagut una tragèdia. O que arribaria ben aviat.

Mentre mirava ansiosament a la foscor, va sentir uns sons estranys darrere d'ella. Una mena de ritme de timbal que enviava un ressò de viscositat. Sorolls que no són tranquil·litzadors, sinó nefastos.

Es va girar lentament, i la seva cara va caure, lívida i plena de suor. Davant d'ella, en Cèl·lula es tornava a alçar, acabat de regenerar, el seu cos degotejant aquell grotesc líquid verdós habitual. Es va mirar les mans, una mica desconcertat, però sobretot, encantat.

—Perfecte... —va dir amb un somriure satisfet.— Pensava que em moria, però l'entrenament de reforç del meu nucli ha funcionat... Un atac de gran potència no és suficient per eliminar-me...

—Però tot i així! —va pensar.— Fins i tot amb tots els augments de poder que he rebut, la ira d'en Gohan li ha permès arribar al seu màxim, i s'ha fet més fort que jo, una vegada més. Sempre s'ha retingut, fins i tot en el fons... Ara, potser tenim una oportunitat.

Va dirigir la mirada, brillant de content, cap a la Bra, que tenia una expressió de pur terror. Estava paralitzada per la por. Havia vist aquest monstre assassinar la Videl amb un sadisme gairebé contingut. En Son Gohan havia desfermat una fúria que mai va pensar possible i l'havia polvoritzat. I, tanmateix, no només havia en Gohan l'havia deixat sola, sinó que en Cèl·lula havia tornat. Més sàdic i poderós que mai.

En veure la jove tremolar amb tots els seus membres, en Cèl·lula va esclafir un somriure divertit.

—No has de patir, filla d'en Vegeta —va xiuxiuejar amb una veu suau.— Estic de la vostra banda.

Va fer un pas endavant, la qual cosa va fer que la Bra s'encongís i comencés a plorar, sentint que s'acostava la seva mort. Les paraules d'en Cèl·lula li van arribar a les orelles, però no les va poder integrar. Estava completament indefensa i desesperada.

En Cèl·lula va sospirar i va decidir situar-se davant d'ella, plantant-se sobre ella amb la seva alçada superior i perfecta. La va mirar directament als ulls.

—Jo sol no podria derrotar la Son Bra —va dir amb veu suau però ferma.— És un autèntic monstre. És difícil de creure que una nina com tu sigui tan forta en qualsevol altre lloc... Per això he motivat al màxim els Gohan i he mantingut aliats sense que en Babidi se n'assabentés.

La Bra va començar a recollir les paraules d'aquesta criatura psicòpata. Així que... Era la Son Bra, aquest misteriós enemic que semblava ser l'obstacle final per aturar aquest horrible caos? Era... ella mateixa?

Si en Gohan i en Cèl·lula lluitaven junts, potser tenien possibilitats de guanyar? En Cèl·lula semblava confiat en la seva victòria. Però... No podia oblidar la mort brutal de la Videl que havia succeït davant mateix dels seus ulls. Aquell trosset molt prim de llum que li oferia en Cèl·lula no era res comparat amb la foscor que l'envoltava.

En Cèl·lula va esbufegar, la va rodejar i es va dirigir cap al passadís fosc.

—Queda't a cobert —va dir quan va passar pel seu costat.— Has de romandre sana i estàlvia.

—Eh... què? —va dir la Bra, tartamudejant inaudiblement, sorpresa per l'empatia i l'atenció d'aquest monstre.

—Al cap i a la fi, si veig que als Gohan els hi falta determinació, quina millor manera de motivar-los que llançar-te al bell mig de la batalla? —es va burlar l'ésser perfecte mentre desapareixia pel passadís.

En Cèl·lula va deixar escapar una petita rialla mentre deixava la Bra amb el seu turment. Se'n burlava, però no es trobava gaire serè. Va dubtar si serien capaços de derrotar la Son Bra, fins i tot lluitant amb dos Gohans tan poderosos com ell. La filla d'en Vegeku era immillorable. Quan en Babidi la va convertir, va sentir la seva total submissió a la puça maleïda. Ara era una màquina de matar, sense remordiments ni límits. Per a derrotar-la, només tindrien una oportunitat. Donar-ho tot en un cop ben situat. Per a això, necessitava els Cor Petits.

Tot i la possibilitat de quedar-s'hi en l'intent, en Cèl·lula estava content. La Son Bra era el repte final per a superar-se a si mateix. Un oponent digne d'ell, un que anava més enllà que en Gohan, aquesta vegada seria un guerrer tan extraordinari que l'impulsaria molt més amunt. I estava al costat dels bons. Sens dubte, en Vegeku arreglaria la situació. Definitivament, el torneig continuaria, i ell podria lluitar contra en Vegeta. S'havia fet molt més fort que a l'inici del torneig. Acabaria victoriós, gràcies al seu oportunisme i estratègia durant aquest caos.

Per la seva banda, la Bra es va desplomar de genolls a terra, devastada. L'angoixa i el terror la van aclaparar, ja no ho podia aguantar més. Estava farta d'aquests horrors, aquests assassinats, aquesta violència. I sobretot, estava farta de la seva impotència. El seu alter ego, una adolescent poderosa i arrogant, havia sucumbit davant d'en Babidi i es preparava per matar tothom. La Bra sabia que el seu pare, en Vegeta, també havia cedit al bruixot en el passat, però ell l'havia utilitzat per als seus propis fins. Tot i que pel que sembla, la Son Bra era en realitat un esclau més d'aquest mag menyspreable. No podia creure que la sang d'en Vegeta fluís per algun lloc de les venes de la filla del pare fusionat. Algú havia de tornar a encarrilar la seva ment. O cometria errors irreparables.

Es va trencar en llàgrimes, la Bra va colpejar les seves mans esgarrapant el terra, pregant perquè en Gohan sobrevisqués i salvés a tothom.

Pel seu cap no hi havia res més que confusió i angoixa.

Una humiliació total després d'una gran victòria.

Una vergonya absoluta, davant de tothom, quan acabava de guanyar amb un gran handicap...

Una gran injustícia que s'hauria d'haver corregit immediatament.

Tancada en un cos horrible que no era el seu. Un cos malferit, amb un poder mediocre i una lletjor repulsiva.

Arrossegat per dos imbècils del passat que es van prendre la llibertat de tancar-la en una càpsula plena d'aigua verda.

I el seu pare, que se suposava que l'havia de salvar, però que va preferir prendre's el seu temps per divertir-se amb aquell covard que s'havia apoderat del seu cos.

En aquella càpsula aquàtica, havia esperat. Dos minuts, tres minuts... Massa temps. El seu pare totpoderós, les virtuts del qual només havia exaltat un moment abans de ser sorprès, encara no havia arribat.

I quan finalment es va presentar per recuperar-la, va descobrir el seu propi cos maltractat, afectat brutalment per la immensa força d'en Vegeku, que amb orgull li va anunciar que l'havia salvat. Després de colpejar-la.

Va tornar a la seva habitació, després de vagar un moment pel passadís de l'Univers 16.

La seva ment estava turmentada per pensaments d'ira i un sentiment d'abandonament.

En Vegeku podria haver arreglat aquella història molt més ràpidament.

En canvi, es va divertir amb el paràsit i l'havia colpejat sense dubtar-ho. L'havia deixat una bona estona dins d'aquell rèptil brut, abandonada a la seva angoixa i al seu pànic.

S'acabava d'anar al llit, amb els músculs esgotats per l'esforç visible que havien fet. Pel que semblava, aquest Ginew també s'ho havia passat genial. Va sentir la necessitat de transformar-se en Superguerrera de 2n nivell. Aquest nivell que era incontrolable per a ella, i que va endevinar en el fons del seu cor, que el paràsit havia controlat sense cap problema. Perquè la seva ànima no va sentir aquella onada de ràbia que la travessava cada vegada que es transformava.

Aquest nivell, que li estava prohibit, que li tenia por, perquè s'estava tornant incontrolable i destruïa tot el que l'envoltava.

Encadenada, limitada per un pare negligent i egocèntric.

La seva família la culpava de tots els suposats errors que suposadament havien comès.

Quan tot el que demanava era aprendre a ser la més forta. Per honrar la seva família, el seu pare, que des que era un nadó es deia que era l'home més fort de l'Univers, que res el podria vèncer.

De cop i volta van sorgir uns crits poderosos que li van colpejar la ment.

Uns crits inhumans, l'origen dels quals no coneixia, però que la van colpejar com milions de punyals plantats al seu cor.

Un patiment immens, un dolor inconsolable, un terror profund que s'anava despertant. La imatge de totes les víctimes que havia provocat durant la seva joventut. Havia fet tant de mal sense adonar-se'n...

— Calla! —va cridar, amb el seu cos convulsionant de dolor.

No ho podia aguantar més.

Tot aquest turment.

Tota la seva ira.

Tots aquests retrets.

Totes aquestes prohibicions.

Per què havia vingut al món, si havia de patir així?

Què havia de fer?

—Estàs profundament turmentada, petita Guerrera de l'Espai... —va xiuxiuejar una veu a la seva ment.

—Què...? —va començar a pensar abans d'agafar-se el cap entre les mans, gemegant pel sobtat dolor que va sentir.

—Puc llegir el teu cor... Tot el que has passat, el que estàs sentint... Sempre has viscut a l'ombra del teu pare i de la teva família... Intenten limitar-te, perquè tenen por del teu poder... Intenten modelar-te segons els seus desitjos, segons la seva visió del món... Volen que siguis una heroïna, un vigilant, algú que faci el bé... Però tens un poder il·limitat... Per què l'has de posar al servei dels febles i de les bestioles que no són dignes de tenir-te...?

—Jo... —va pensar amb dificultat, la seva ment es va convertir en confusió.

Encara tenia al cap les paraules d'en Son Gohan, aquelles paraules i aquella bondat que ell li havia mostrat i les quals eren la llum que l'impedia enfonsar-se. Aquest germà, que era l'únic que havia simpatitzat amb ella...

...simpatitzat?

Aquest germà poderós que també li havia impedit ser el que ella volia?

Realment l'estimava? No era com en Vegeku, una figura d'autoritat que va fer tot el possible per restringir-la, que la va empènyer cap a un camí predeterminat?

—Això és tot... —va continuar la veu suau.— No ets un d'ells... Ets només una eina que manipulen com volen... Protegir els febles... Salvar l'univers... Això no és el que vols, en el fons... Aquests crits que sents, tot aquest dolor, tota aquesta desesperació... Ho sents així perquè estaves programada per patir-ho sempre... T'oferiré alliberament... Pots assaborir els crits d'aquests centenars de víctimes, en lloc de patir aquesta terrible tortura... Amb mi pots arribar al veritable cim que somies... Gràcies a mi podràs controlar el teu poder... Ho veig en tu... Aquesta por està gravada profundament a la teva ment... Segueix-me i finalment podràs superar-ho...

—Raaah! —va cridar en el son, fent sortir la seva energia.

Els seus pensaments van anar canviant gradualment. Ja s'havia enfrontat a bruixots que l'havien atacat. Havia après a resistir-se i superar la seva màgia. Però això era totalment diferent.

Debilitat per la correcció física d'en Vegeku.

Devastada mentalment pels crits que provenien de l'encarnació de l'odi i el dolor, en Hatchiyack, al centre de l'estadi.

Destrossada pels seus dubtes, turmentada pels seus dimonis del passat.

I finalment, atacada violentament per la màgia ancestral.

No va poder resistir-se a aquelles paraules, que estaven impregnades d'una veritat tan gran i real que no podia demostrar que estaven equivocades.

La seva vida no li havia pertangut mai. Ni el seu poder.

Tot estava a les mans d'en Vegeku.

Una visió final va creuar la seva ment i va desfermar una tremenda energia disparada per la seva habitació amb un llamp, una energia tenyida d'una signatura malsana i malèvola.

—Sí...

—Oblida't d'aquest pare indigne que et pega, que et tracta com el pitjor criminal... Deixa'm ser el teu veritable pare... Et guiaré per controlar... Et conduiré al poder... Fes-te la meva serventa... I sota les meves ordres, et concediré la llibertat que sempre has desitjat... Aquesta seguretat que tant desitges...

L'aura llampeguejant es va apagar, ja que va caure en un coma d'esgotament després que la seva ment es trenqués i acabés sotmesa. Tot tornava al seu lloc màgicament gràcies a la bruixeria d'en Babidi.

El bruixot estava esgotat després de l'esforç que acabava de fer per sotmetre la Saiyana. Ella s'havia resistit intensament. Fins i tot en Cèl·lula no li havia donat tants problemes. S'havia aferrat als seus principis com podia, però ell havia estat més fort que ella. Estava plena de dubtes i turments, i els crits d'aquest monstre malvat només havien amplificat tots els seus pesars. Les seves pors més profundes havien sorgit, i ho havia fet servir tot per fer d'aquesta Saiyana psicològicament inestable la seva joguina més preuada. Ara era seva. Quan vingués, seria la seva esclava més devota.

Quan la consciència del mag es va esvair, la Son Bra va sospirar amb un toc de somriure alleujat

—Et protegiré... Patró...

Els separava una distància considerable, però la Son Bra es preprava per enfrontar-se al seu germà i al seu bessó de l'Univers 18. Al seu voltant crepitava intensament l'aura de la seva transformació al segon nivell.

Finalment.

Finalment havia dominat aquest nivell tan llunyà i, tanmateix, que havia sentit tan a prop durant tant de temps. Gràcies a en Babidi, el seu nou "pare", res podria frenar-la. Res podria contenir els seus impulsos sanguinaris. El bruixot li havia inculcat nous valors: el gust pel patiment, el plaer de la mort...

Un sentiment de superioritat i dominació.

Va mirar el seu germà gran amb un somriure cruel i satisfet d'ella mateixa. Aquell canalla havia intentat fer-ne d'ella una joguina al servei de la “bona moral”, igual que el seu fals pare que sempre estava absent i completament inestable. En Babidi li havia obert els ulls i li havia donat la veritable llibertat. Mai més patiria les regles o la severitat d'en Vegeku. Sempre protegint els febles del dolor. Què li importava realment? Ara era qui infligiria dolor. I era hora de comprovar el compromís d'en Son Gohan contra una força del mal. Ella.

El que estava més a prop d'ella, en Son Gohan de l'Univers 18, va parlar primer. Estava sorprès del que tenia al davant i va lluitar per trobar la parla:

—No... no pot ser...! Digues-me que no és veritat, que només és una broma pesada!

—Què? —va replicar la Son Bra amb un to despectiu.— Per descomptat! El vaig salvar d'una mort segura a l'últim segon pel plaer de matar-lo jo mateix! Què et sembla? No et deixaré atacar el mestre Babidi. Si vols, prova-ho!

—Br... Bra... —va tartamudejar en Gohan.

—SON Bra, si us plau —va riure la Son Bra, tancant els punys.— Encara que, reflexionant, tant me fa. No m'importa gens ni mica el teu llegat d'en Goku i en Vegeta. Ara soc la Majin Bra, ha ha ha!

—Bra, que no eres una Guerrera de l'Espai orgullosa i independent? —va exclamar en Son Gohan.— No et deixis manipular per aquell bruixot!!

—Una Guerrera de l'Espai? —va respondre la Son Bra, tancant els ulls.— Ans al contrari, era massa humana! Durant tota la meva vida he tingut problemes de consciència, la por de ser jutjada... Em vaig animar a seguir els passos d'en Vegeku, tot i que sempre em va menysprear. Sempre m'han deixat caure, observant-me i, al mateix temps, dient-me que sigui un superheroïna. Això m'instigava a protegir els éssers insignificants... Sempre al cas de la consciència... Però ara soc lliure! S'ha acabat aquesta contradicció! Tots aquests pensaments esgotadors i contradictoris s'han esfumat! No més culpa, penediments i judici dels altres! He patit massa des del meu naixement, i finalment em sento al meu lloc, lliure de totes les limitacions, finalment sincronitzada amb mi mateixa i amb el control de tot el meu poder!

Amb aquesta última paraula, va tancar els punys i va fer explotar la seva aura llampeguejant, fent que en Babidi retrocedís darrere d'ella. Els Gohans van situar-se instintivament en posició defensiva. L'energia de la Son Bra era enorme en comparació amb la seva. Com anaven a resistir aquest poder? Només en Vegeku i en Bu havien demostrat ser superiors a la Guerrera de l'Espai. El Gohan de l'Univers 16 es va veure ràpidament aclaparat pels poders de la seva germana petita mentre creixia. Sempre havia sabut apaivagar-la amb raó i paraules. Però aquestes dues coses ara eren inútils.

Pel que fa a en Bu, va xiular amb admiració. Havia comprovat de ple el poder de la Son Bra a l'espai, mentre ella estava posseïda per en Ginew. Però allà semblava encara més forta que mai! Semblava com si el paràsit hagués deixat la porta ben oberta perquè s'adaptés al seu potencial ocult, un potencial amplificat pel mal vessat per la màgia fosca d'en Babidi.

Per molt que no portés el bruixot al cor, li havia de concedir aquest bon punt: aprofitant l'angoixa física i emocional de la Saiyana, i revertint completament els seus valors i els seus pensaments, utilitzant els seus pesars i altres emocions nocives per convertir-los en sentiments agradables, en Babidi havia aconseguit una as sota la màniga. La seva Bra era una esclava encara més devota que en Dabra i molt més poderosa. Al prodigi li va costar amagar tanta energia a en Gotrunks, que buscava a la mateixa zona que ell.

En Gohan de l'Univers 16 es va tensar i va parlar.

—Son Bra, tu ets més forta que no pas això! Ha blocat les teves millors qualitats! No ets així, ets una Guerrera de l'Espai orgullosa i amable. Resisteix!

—És clar que soc forta! —va respondre Son Bra amb burla.— Més forta que mai, gràcies al mestre Babidi! A diferència de tu o d'aquell torturador de pare amb qui he hagut de tractar, m'ha donat una oportunitat. No em jutja, no em condemna! M'ha obert els ulls a les teves intencions i al futur que m'espera amb tu, i no deixaré que em controlis com vulguis! Ara domino aquest nivell i serà un plaer provar-lo contra vosaltres!

Els llamps brillaven més al seu voltant, mentre ella somreia de goig. El Gohan de l'Univers 18 va començar a tremolar.

—Digues que això és una broma. —li va dir al seu alter ego.— De debò hem de lluitar contra ella? Realment no podem raonar? L'has vist créixer, et coneix, pot resistir-se! A més, el seu pare és en Vegeku, així que pot fer com en Vegeta i alliberar-se, oi?

—...No crec —va admetre l'altre Gohan, tancant els ulls.— La Bra ha perdut el control diverses vegades... la seva sang Supersaiyana la fa perillosa. Però sempre hem tingut en Vegeku per retenir-la durant els seus esclats. I el nostre pare mateix té una certa tendència a sortir-se dels raïls. És orgullosa, però no és en Vegeta, ni en Vegeku. En Babidi deu haver aprofitat les seves frustracions més fosques per a posseir-la.

—Té una ànima completament malvada, doncs? —va dir en Gohan de l'Univers 18, sorprès.

—No és això. Sempre ha oscil·lat entre el bé i el mal. Ella realment té un bon cor. Però el seu poder l'ha embriagada tant que de vegades no entén el sentit de protegir els altres. Té uns valors morals forts que s'esforça per mantenir, però no té paciència i el comportament d'en Vegeku cap a ella no ajuda. Normalment s'aferra al bé com pot...

—Però ara en Babidi ha fet desaparèixer aquests valors morals... —va acabar l'altre Gohan amb un to amarg.

La Son Bra va deixar escapar una rialla i va començar a cruixir els artells.

—Dos Gohans pel preu d'un —va xiuxiuejar en un to viciós.— Serà un plaer, són força forts, no moriran d’un cop... Bons sacs de boxa!

Darrere d'ella, en Babidi va fer un somriure satisfet. Havia sigut necessari gairebé tot el seu poder màgic per convertir aquella nena arrogant. Havia oposat una forta resistència malgrat el seu estat de debilitat; era evident que ja havia hagut de fer front a altres atacs mentals. Però aquesta pobra noia es va perdre malgrat la seva bona voluntat, i tenia un bon nombre d'angoixes. En Babidi havia sabut llegir el seu cor i havia sabut quines tecles havia de prémer. Havia revertit completament els seus records i la seva personalitat, perquè ella ignorés tota moral i perdés tota empatia.

La germana petita d'en Son Gohan, l'orgullosa filla d'en Vegeku, la Son Bra, ja no existia. Ella era la seva esclava exclusiva i ell era un pare substitut que li va oferir un camí, un camí que ella ja no esperava recórrer. Cap risc que es rebel·li. Només quedava posar a prova la seva absoluta determinació. Va tenir una molt mala sorpresa amb en Vegeta, i no n'estava tranquil del tot. Però estava gairebé segur que l'havia dominat completament.

—Vés! —li va ordenar, amb una ganyota cruel.— Elimina'ls a tots!! Però... Però també vetlla per la meva seguretat!

La Son Bra li va dirigir una mirada perplexa. De fet, derrotar als Gohan seria un joc de nens. Però no es podia arriscar a veure com atacaven el seu amo. Calia evitar una sorpresa desagradable.

Va tenir una idea brillant. Es va apropar a en Babidi i va desplegar la seva energia en forma d'una bombolla protectora que va embolicar el bruixot, fent-lo estremir.

—Això et protegirà mentre estic ocupada, Patró. —li va dir amb un somriure i respectuosament.— Amb això no hauríeu de quedar afectat per la lluita.

Els ulls d'en Babidi es van eixamplar de sorpresa i delit. No hi havia cap dubte, havia guanyat. Ella li pertanyia. El poder més gran de tots els universos. En Vegeku i els altres estaven morts, els seus cossos perduts en les profunditats de l'espai. Dominaria tots els mons i regnaria com a senyor absolut.

Va deixar escapar una riallada aguda, observat per uns Son Gohans rígids com un roure.

—Està... Està seguint les seves ordres! —va balbucejar el Gohan de l'Univers 18, desestabilitzat.— Ni tan sols en Vegeta l'obeïa!

—Sí... Està totalment sota el seu control —va exclamar en Gohan de l'Univers 16, desplegant la seva aura.— Sempre hi ha hagut bondat i maldat en ella. Normalment, sempre predomina el bé...

—Sí! —va confirmar el seu alter ego fent el mateix.— Llevat d'ara, ja que en Babidi ha remogut el bé...

La Son Bra va somriure en veure els dos Guerrers de l'Espai preparats per enfrontar-s'hi. Ella també es va posar en posició.

—Dos Gohan pel preu d'un... Serà tot un plaer!! Espero que estigueu preparats, germans! —va cridar extasiada.— No penso tenir compassió!

—No passarà el que creus... —va pensar en Gohan de l'Univers 18, sincronitzat amb el seu homòleg.

—Tots dos pensem igual, ho hem pogut comprovar. —va pensar en Gohan de l'Univers 16.— Tenim un pla sense haver-ne parlat!

—Fintaré i m'abalançaré directament sobre en Babidi. L'escut no em resistira.

—Anticipadament, em serviré d'un micròmetre i m'ocuparé de la Bra, perquè la conec millor.

—Ens llançarem alhora i atacarem en el mateix moment! —van mentir a l'uníson, fent un pas endavant.— Som-hi!

Però amb prou feines havien acabat la seva frase quan es va sentir un fort so tronador. Utilitzant tota la seva energia, la Son Bra havia cobert la distància entre ella i els seus oponents en una fracció de segon i havia colpejat en Gohan de l'Univers 18 amb un cop de colze penetrant a l'estómac. Quan va ser impulsat cap enrere, i l'altre Gohan encara no s'havia adonat del que acabava de passar, va sentir una veu femenina divertida

—En els teus somnis —li va dir a cau d'orella.— Sé que esteu sincronitzats, però sou massa massa lents.

El Gohan de l'Univers 18 va ser enviat volant per el ring a una velocitat extremadament alta. Va volar per les grades, destrossant-les en el procés, abans d'acabar en una gran roca fora de l'edifici.

—Merda!! —va dir l'altre Gohan intentant reaccionar ràpidament.

Va donar un cop de colze a la Son Bra, però ella el va bloquejar fàcilment. Desesperat, en Son Gohan la va voler colpejar diverses vegades, fent servir tota la seva força i velocitat, aprofitant la seva ira i frustració, però la Son Bra es va burlar completament d'ell, parant cada cop amb un sol braç, sense esforçar-se. La Saiyana gairebé va sentir pena per ell. Podia veure que, malgrat tota la seva ira, ell no volia fer-la mal, i molt menys matar-la. Això la va disgustar molt.

Quan en Gohan va posar el màxim poder al cop de puny, la Son Bra va rebre de ple l'atac, trencant-se en una multitud de fragments turquesa. El Guerrer de l'Espai tenia una expressió de pànic quan va sentir que la seva germana l'agafava des de baix, abans de sentir un increïble xoc percussiu al seu abdomen que el va doblegar. Es va enfonsar de genolls, esbufegant per respirar mentre la sang li corria pels llavis. Com que no podia aixecar-se, amb la mà posada a l'estómac, la Son Bra es va burlar d'ell cruelment.

—Esteu hesitant, germans! Haureu d'oblidar la nostra antiga connexió familiar, ja no importa! Us recomano que tireu pel dret, si no... morireu encara més ràpid!

Amb això, li va donar una puntada de peu que el va fer volar. Sense esperar, es va precipitar darrere d'ell i li va donar un cop de puny de nou cap a terra, enviant-lo a llepar la pols. En Son Gohan va aconseguir aixecar-se desplegant la seva energia, i es va llançar contra la Son Bra que el va rebre amb un ganxo brutal.

Tanmateix, després de l'impacte, en Gohan va llançar la cama cap endavant, excavant un solc al terra mentre la seva cara s'apartava uns mil·límetres del puny. Sorpresa, la Son Bra no va tenir temps de defensar-se, rebent un cop fort del seu germà a la cara, que la va fer trontollar. Ella va intentar respondre, però en Gohan la va tornar a esquivar lliscant a terra, aquesta vegada atacant-li l'estómac. Va fer un pas enrere, inquieta.

—Sé com lluites, Son Bra! —va dir en Gohan, sense alè.— Conec els teus moviments, i jo també vaig poder lluitar amb en Vegeku; no em subestimeu!

Va saltar per sobre d'ella i va alliberar un Masenko en plena pirueta. Però això, sense tenir en compte la velocitat sobrehumana de la Son Bra, que va desaparèixer per reaparèixer darrere seu, tirant-lo de nou a terra amb una puntada percussiva, no va servir de res. Abans que es pogués tornar a aixecar, la Son Bra es va llançar cap a ell, fent un llarg gir per l'aire i li va colpejar amb la cama a l'esquena i el va tirar a terra. Va escopir un raig de saliva per l'impacte, amb el seu cos tremolant violentament. Era molt inferior a la seva germana petita, que jugava amb ell.

Ella va baixar el braç i el va estirar horitzontalment, fent sortir la seva fulla d'energia, amb una expressió sàdica a la cara. No hi havia cap vacil·lació en els seus moviments, semblava estar completament extasiada.

—Així és, germà gran —va dir burlescament.— Però també conec els teus moviments i ara tinc el control de la meva transformació. Ets massa lent, massa feble! He rebut els teus cops i gairebé no m'ha fet res. Tot i així et felicito per no morir d'un sol cop. Però ara s'ha acabat, si no pots lluitar millor... no jugaré més amb tu!